divendres, 25 de gener del 2008

L'Anarquisme com a fita última

Sempre he estat molt en contra dels postulats anti-comunistes i anti-capitalistes del anarquisme, per basar-se en una utopia que pot segons el meu negativisme, crear el caos, el desconcert i tornar a les pitjors èpoques de dictadures i "salvadors de la pàtria". Cal un projecte polític, una estructura. Entenc però, que es vulgui acabar amb tota influència i control social, i és busqui la llibertat total basada en la moral i ètica de cada persona, o en el grup i la comunitat. És l'alliberament de l'humanitat. I crec que l'evolució natural de la humanitat ens portarà finalment a l'anarquia, una anarquia basada en la religió abrhàmica. És una concepció religiosa de la vida, sense saber el sentit de moltes coses (cosa que li puc donar jo el sentit a moltes d'aquestes preguntes filosòfiques). Les religions abrhàmiques és una forma de guaitar les religions cristiana, jueva i islàmica com a una de sola. Parteix d'un Déu únic. Parteix d'Abraham. Per tant, em fixo més en les coses que no ens separen que amb les que ens enfronten. No obstant això, és una visió personal del final de la humanitat, del bé comú absolut, etc.; molt utòpic i religiós, vist des de la influència de la religió. Tot i que l'anarquisme és una ideologia, i com a tal, una influència i una control social també.

Bé, l'anarquisme diu "tots els presos són polítics en tant en quant, les persones estem oprimides d'un marc legal i un sistema que ens influeix alhora d'actuar". Cert, tot i que no excusa la mort de ningú, ni el fet de robar. Conec casos de pobres que han tornat diners trobats pel carrer i no se'ls han quedat. Honradesa i submissió abans de tot. "Quan tots els burgesos es suïcidin (1929) em creure la crisis econòmica". Cert. Els que patim les crisis som els de sempre: classe obrera i mitjana.

L'Anarquisme és el final de la historia de la humanitat. Però cal anar a passos. La Revolució russa es va en descuidar de fer un sistema capitalista (va durar dos mesos) entremig del pas del règim feudal al socialisme d'Estat, i això va provocar problemes de base. Cal crear el capitalisme per tal, d'aconseguir fites liberals (hi ha coses del liberalisme molt bones). El sistema capitalista entra en contradiccions internes de sistema, conflictes que es resolen amb una Revolució social. Cal doncs, anar a passos i tenir clares les coses. Cal primer crear un Estat socialista i després el comunisme, quan aquest tingui una base teòrica molt més clara. I després arribar al anarquisme. És evident que la evolució és per a mi, en positiu tot i les guerres.

També cal defensar els DDHH i la democràcia per davant de tot. Valors universals o que s'han universalitzat per a bé.

És la idea que una Revolució amb sang o sense suport popular està des legitimada i va en contra la ètica humana. Per això, sempre dic que la Revolució no la podem fer quatre conscienciats. Cal propaganda pel fet.

Un altre món és possible

A Barcelona s'està celebrant aquest cap de setmana el Fòrum Social Mundial descentralitzat (Fòrum Social Català) on els moviments socials alterglobalització es troben per debatre sobre una alternativa al sistema neo liberal mundial. Aquest debat plural, divers i alternatiu té protagonistes molt importants i seriosos dels àmbits acadèmics, estudiantils, sindicals, etc. I és que segons aquest Fòrum obert a tots els no neoliberals, un altre món és possible. Una utopia a portar a terme perquè no sigui pas una utopia i si una realitat que mica en mica agafa més força degut al desprestigi creat amb el Banc Mundial, la Guerra de l'Iraq i el G8 gràcies als moviments amb més suport, el pacifisme o antimilitarisme i l'antiimperialisme.

Tot i que crec que és cert que la social democràcia ha demostrat que volent reformar el sistema des de dins no s'arriba enlloc, cal moderació, seriositat i un projecte alternatiu clar i ambiciós. No obstant això, i degut a que no sóc una persona dogmàtica, jo continuaré dient que a la pràctica i deixant de banda l'idealisme, el realisme em fa pensar que calen Exèrcit, sobretot Exèrcits populars i un Exercit de la ONU que faci que no es depengui dels militars enviats pels estats membres com a cascos blaus. Tot i les crítiques a la política per les tortures que alguns d'aquests policies propinen a arreu del món, sempre he estat al costat de la policia. És una opinió que em fa estar molt en contra dels anti-sistema, dels anarquistes. Crec en una policia democràtica, popular i de seguretat nacional.

Però bé, aquest fòrum és molt pluralista i divers; per tant, també hi cabem els menys dogmàtics i més pragmàtics.

dimecres, 9 de gener del 2008

Parlo de Capitalisme neoliberal o extrem

Parlo sempre d'ell i se'm pot criticar, però crec que després d'analitzar el marc econòmic analitzo i concreto les meves ressenyes sobre temes que m'interessen i que com a marc econòmic, el Capitalisme neo liberal global té molt a veure; i per tant cal explicar al principi. Sense saber en quin marc vivim, és impossible analitzar correctament els temes. Altra cosa és que et critiquin que donis sempre la culpa al sistema. Però és que és com el medi natural, la culpa de que l'ocell no voli del tot lliurement ja que vola segons el vent és de l'ambient, de l'entorn (del sistema). Sense allò que t'envolta tu com a persona "actual" no existeixes (inclosa societat, també immersa en aquest sistema) i no es pot explicar res sense emmarcar-ho. El que passa és que no volen crítica sobre el sistema, volen que ens hi adaptem i concretem sobre les nostres posicions sobre els temes sense modificar allò essencial i important, el marc legal i econòmic.

Humanitat, valor universal; i éssers vius?

La humanitat és la única identitat que ens engloba a tots els humans. És un valor universal considerar que formem part d'una mateixa comunitat. Això està bé, però i la resta d'éssers vius?

A vegades crec que ens cregut superiors, fem i desfem el que volem a la Terra com si la resta d'animals no tinguessin dret a viure-hi. Cada cop ocupem més territori, som més població. Cada cop destrossem més el medi ambient. Cada cop ens "molesta" més la convivència amb els animals salvatges per raons justificables però que creen la idea de que no podem conviure en un mateix espai mediambiental.

El Canvi Climàtic, que no està produït per cap canvi sísmic o canvi climàtic cíclic; és la broma de mal gust dels humans a la resta d'animals. El regal. També per les següents generacions, però com que vivim en el Carpe Diem, en l'utilitarisme, el benefici econòmic com a gran valor, etc. (creat pel capitalisme extrem) no ens preocupem del que passi. Com si això no fos un cicle o una responsabilitat (fins i tot, moral).

La gràcia de la democràcia

... és que es pot autodestruir, és com la llibertat de la humanitat, una persona és lliure de suicidar-se tot sabent el que això implica... el cas és que els votants han de saber discernir entre el què es diu en política, el què és fa i aquells partits que van de demòcrates però no ho són.

Ara, tancar la Llibreria Europa. No pas. Llibertat d'expressió significa que els privats ens puguin insultar a la COPE (tot i que tots els mitjans privats espanyols reben subvencions de l'Estat), això és llibertat. Com també ho és el fet de tancar la ràdio. Altra cosa seria que aquest tipus de discurs políticament incorrecte o antidemocràtic de la llibreria Europa fos públic i pagat per tots.

Altra cosa seria també la diferència entre l'acció i la paraula, tot i que l'ús de la oratòria ja és per si mateix una acció; i per tant, també pot fer danys a la democràcia. Però si és forta, ho podrà superar. Cal que la ciutadania hi planti cara. Si a Suïssa guanyen els racistes, és problema de tots, perquè els Drets Humans són per tots, però a més de ser un problema social, per la estabilitat, per la convivència entre ètnies, per la integració, per tenir una bona política d'immigració (clara, però generosa, tot i que pot ser restrictiva per descomptat). Això no vol dir que hàgim com aquí proposaren molts partits d'esquerres, il·legalitzar la PxC.

Tots estem influenciats. El que cal és que afrontem aquesta realitat. Allò bo de la democràcia és que tots hi cabem, perquè comencem per il·legalitzar partits amb discursos feixistes, després a tots els racistes; i seguidament als comunistes; i posats a fer també als independentistes ja que molts cops a Espanya es confonen amb el terrorisme quan es parla del País Basc.

Com deia un, "Expulsaron a los judíos, pero como no era judío no me importo. Hicieron fuera a los musulmanes, pero como no tengo a nadie conocido que sea musulmán no hice nada. Luego, pusieron en prisión a los abogados, como yo no lo era tampoco me importó. Igual pasó con los comunistas, como yo no lo era no me importó. Entonces me pusieron a mi en prisión, pero ya era demasiado tarde." Per tant, il·legalitzar partits si no se sap la relació amb cap banda armada o grup d'acció directa; és perillós i inicia un cicle sense fi.

Tots cabem en la democràcia. És com va passar amb Hitler, la gent el va votar i sabien que això significaria la destrucció de la democràcia de Weimar; perquè surtia en el projecte polític finançat per la Dreta burgesa.

És el poble la solució o el problema, no pas la democràcia. Marc de convivència entre dreta i esquerra; marc de pau i procés de legitimitat per arribar al poder.

Els nazis no es poden expressar, però els "muerto nazi, skin contento" si? On estan els límits de la llibertat d'expressió?

I em pregunto, és democràtic viure en un règim antidemocràtic si es va escollir en un dia un partit polític no democràtic? Evidentment els gustos canvien, els interessos també i les generacions igual; i per tant, no ho seria a llarg termini... però hi ha curt?

dijous, 3 de gener del 2008

L'Anarquisme

En democràcia tothom hi té cabuda, són els votants els que s'han de salvar per exemple dels partits d'extrema dreta o dels partits que a través de la democràcia (tal i com va fer Hitler) arriben al poder i acaben amb ella. Quan ja no es fan eleccions democràtiques, quan el Govern és totalitari. Llavors el poble s'adona l'error. Però és que això és la democràcia, si no es pugues autodestruir no seria democràtica. És com la llibertat d'una persona, pot usar la seva llibertat per suïcidar-se. Allò dolent que passa el món no és culpa d'un ésser superior, ans al contrari, hem de donar gràcies (si hi creiem) que ens hagi donat tanta llibertat com per autodestruir-nos i acabar amb el Planeta Terra amb el Canvi Climàtic. Sense errors no hi ha llibertat. Si tot fos perfecte no seria lliure, seria pre-dissenyat, i el món el dissenya la humanitat. Aquesta és la que s'equivoca, no pas ningú altre.

Fins i tot l'anarquisme hi cap en democràcia. És anti sistema però mentrestant, no faci ús de la violència com a acció directa, i no faci apologia del terrorisme (límits per presentar-se a les eleccions); és lliure per expressar-se. Cap mitjà de comunicació li farà cas (ben bé pocs) però no pot dir que no serà lliure d'expressar-se. Evidentment hi ha qui vol limitar la llibertat d'expressió, de culte i la pluralitat (el Capital privat i el Govern; qui controla els mitjans no Indymedia).

L'anarquisme té raó: fora tot control social! Però no dona cap alternativa al caos creat per l'anarquia. És anti capitalista i anti comunista però no et dona cap seguretat de que l'autogestió i la fi de la influència de la religió i altres controls socials sigui la solució. Jo crec, però, que la religió és intrínsec a l'home, i que un home si és social està influït per quelcom i que mai hi haurà cap sistema on res pugui influir.

Plató i la democràcia

Després de l'assassinat de Benazir Butho, i per tant, un cop molt dur per a la seva família (això és allò principal en aquesta història), els seus seguidors i el sistema democràtic del Pakistan.

La mort de la principal opositora al Govern pakistanès actual crea inestabilitat en els comicis i per tant, les eleccions que es duguessin a terme amb observadors internacionals (si és que confiem en ells, i depenen de quins organismes o estats vinguin) que garantissin que en el procés no hi ha cap "tupinada" o manipulació; no poden ser 100% democràtiques.

Altra cop usaré el terme de Dahl (poliarquia) per anomenar el sistema ideal de democràcia.
Els comicis per tant, han de ser enmig un ambient de llibertat (per tal de que el vot no sigui induït per la situació de crisis del estat o per la por).
Els comicis, també per ser democràtics han de ser alhora lliures, directes, secrets i proporcionals.

No obstant, que siguin lliures és el més important perquè el vot sigui un acte conscient, lliure i racional (sigui per raons d'interessos personals, per tenir una visió del món i el país, pels sentiments, pel nacionalisme, per la religió i per qualsevol influència, etc.).

Cal dir que sense oposició, no hi ha eleccions. Triar delegats d'un partit únic no és poliarquia. Cal competència, cal (en un món on la realitat és la contraposició entre dos o més aspectes) algú que no li agradi com governa el Govern (fins i tot sent el millor dels millors governs, i sent el que és presenta un aprofitat o algú sense consciència; és bo que algú es presenti com a contra). Si no hi han diverses opcions (i també diverses "tonalitats", ideologies, mètodes, corrents) no hi ha llibertat d'elecció. No em crec que en un partit únic (institucionalitzat, diversificat en dos partits que es presenten però acaben tenint els mateixos interessos reals al darrere, o creat perquè la Majoria del poble al llarg del temps l'ha convertit en el partit hegemònic) hi hagi moltes corrents; perquè crec que la majoria dels polítics al arribar al Govern (a més de topar-se amb la realitat, i d'oblidar-se del compromís amb els seus votants) el que volen, és continuar governant almenys durant una altra legislatura (també, i això ho sap molt bé el Putin, és pot governar des de la ombra).

Tot i això un partit hegemònic és molt més democràtic que unes eleccions on es presenta un partit únic per moltes corrents que tingui; no representa la pluralitat del poble.

Bé, en resum, que si et maten els opositors no hi ha qui tingui pebrots de presentar-se a les eleccions i que per tant, aquestes són un plebiscit (i que per tant, tot referèndum es fa per guanyar-lo, està amanyat) creat pel Govern; i no pas democràcia.

No obstant, Plató deia que la democràcia era quelcom dolent. Deia que l'ús de la oratòria i la demagògia era el que feia que la resta donessin la raó i la aprovació de les decisions que un volia prendre; i que per tant, es basava en la confiança i no amb un bon govern que ressolés realment els porblemes o que prengués bones decisions. Això és creure que la resta (els votants ara) no tenen gaire idea dels temes polítics. Tot i que molta gent vota sense ser-ne molt conscient, val a dir que cal preservar aquest sistema. Això no vol dir que ens haguéssim de centrar en el govern. Cal com a Pakistan donar llibertat d'expressió a l' oponent, sense donar-li la raó constantment. Governant amb totes les de Si, sense centrisme. Si ets radical-ment democràtic o d'esquerres, sigueu-ho. Això si, dona un espai a la oposició per a la crítica; sinó el teu govern no tindrà legitimitat; controlar la opinió pública és molt fàcil, i Plató acabaria tenint raó.

Pot ser hagi barrejat dos temes "poliarquia" i "bon govern"; però calen els dos aspectes; sinó tantes eleccions no serveixen per res.