Petita història del naixement de l'EPA a la nostra facultat

Vull escriure un anàlisi descriptiu amb força judicis valors sobre el que ha estat el naixement de l'EPA a la nostra facultat a tall de reflexió estrictament personal.

• El titularé "Petita història del naixement de l'EPA a la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de l'UAB"

Dues setmanes abans de les eleccions a representats d'estudiants de la nostra Junta de facultat (òrgan col·legiat estamental de decisió sobre els aspectes que afecten a la facultat) va néixer una candidatura electoral nova tant pel discurs com per les formes de fer. El nom a l'inici era el de menys (s'havia de dir "estudiants d'esquerres"). Un grup d'amics vam formar aquesta candidatura electoral col·lectiva i unitària per a les eleccions. Al principi fou la Júlia Miralles (actual representant d'estudiants a la Junta de facultat) qui em va demanar de fer una llista conjunta amb ella (com a independents o una llista coherent i unificada). Varem poder formar una llista de 15 estudiants a través de trobades informals amb altres companys de classe, coneguts, amics i activistes de la facultat crítics amb l'Assemblea d'estudiants de la nostra facultat i allunyats del perfil estudiantil de la PEF (Plataforma d'estudiants de la facultat). No obstant això, el realisme de la situació a la facultat i la voluntat de diàleg i pacte dels nostres membres; així com la proposta de la PEF per formar candidatura electoral conjunta amb Programa Electoral Comú -PEC- (per fi amb propostes interessants i algunes de ben viables!); va fer que alguns es quedessin fora de la llista. Degut a això, i a altres raons estudiantils que surten de l'òrbita de la nostra facultat; vaig decidir tornar a sacrificar-me i no presentar-me per darrera vegada a unes eleccions d'estudiants (ja ho havia fet pel Claustre degut a una estratagema d'uns assemblearis que em van fer fora de la llista pactada en una assemblea ordinària).

El debat electoral fou positiu amb un discurs propositiu i dialogant entre les dues candidatures.

L'Assemblea com a control d'un sector estudiantil: L'Assemblea és un òrgan que a la nostra facultat s'atorgava la representació dels estudiants (el nostre reglament de facultat no hi dicta així: és el Consell d'estudiants i amb el nou reglament del Consell d'estudiants segons el Nou Estatut de l'estudiant quedarà ben definit). És un espai on han crescut els militants de l'Esquerra Independentista i han generat la seva agitació i propaganda. Tot i la bona voluntat d'alguns d'ells (estudiants militants del SEPC), molts cops en vàries assemblees de facultat s'han marginat les veus crítiques amb la direcció de l'assemblea. És el seu espai de difusió i expansió de militància i els manté units i sentir-se útils; per això, interessa més als seus líders l'agitació que l'assoliment d'objectius (concrets, de facultat, per exemple). En "nom de tothom" s'han apropiat d'aquest espai que va néixer entre estudiants i professors (ara és una assemblea de només estudiants) de diferents corrents de l'esquerra transformadora; i parlen com la veu de tots els estudiants. Fins i tot, actuen autònomament quan perden les eleccions també en nom de tots els estudiants. Tot i certs estudiants que actuen de forma lamentable, hi ha molts estudiants (del SEPC, independents o d'altres grups estudiantils que recolzen les assemblees) valents, amb un discurs amb compromís social i que fan bona feina. Tot i això, a la nostra facultat actualment tenen poca representativitat electoral (0 a la Junta de facultat, també degut a un sistema poc proporcional). Vinculen el que es diu en l'assemblea a la voluntat de totes. I en ocasions no són més que 5-10 estudiants (de mitjana 15). Hi ha el dirigisme estudiantil del SEPC que és el gran problema perquè l'assemblea representi pluralment i de debò als estudiants de la nostra facultat. S'usen assemblees ordinàries per marginar sindicats que competeixen amb ells per un mateix espai de lluita tot i voler objectius similars. Tot i que ells han comès errors com els cometem tots; el que és imperdonable és la divisió estudiantil per culpa de les ocupacions i els "judicis populars" fets a la meva persona per marginar un sector estudiantil. El joc brut (amb Assemblees convocades a les 10 de la nit), els atacs personals, els desembarcaments d'estudiants d'altres facultats o de 20 del SEPC per aprovar certs documents com "Regenerem el moviment estudiantil" i cert sectarisme amb un politburó ben poderós no es pot suportar més. No obstant, sembla que les noves generacions del SEPC ho han entès. També usen poc les institucions pel bé dels estudiants. Algunes actituds i amenaces lamentables han fet que un espai de decissió i unitat estudiantil siguin una farsa a la nostra facultat.

La PEF (i) EPA va guanyar les eleccions a l'Assemblea amb tots els representants d'estudiants. Els estudiants de la facultat, doncs, havien considerat que la candidatura àmpliament plural i heterogènea (ideològicament, de gènere, de grups de matí i tarda, de titulació) els representava molt més que l'Assemblea d'estudiants; desgastada per les ocupacions contra Bolonya. El valor afegit que aportàvem (com una força d'esquerres que està oberta a pactes, té un discurs elaborat i una llarga llista de propostes de facultat) va fer que treiéssim més vots d'entre la llista electoral conjunta. La coalició electoral va donar les gràcies amb un comunicat als que van anar a votar.

La Coalició havia acordat i s'havia proposat (i des del primer moment ho va fer) implantar els compromissos del PEC, tenir autonomia com a organitzacions independents d'estudiants (EPA cada dimecres fa reunions obertes per a tots els estudiants), generar més espais de participació, etc.; intentant arribar a acords (per la unitat estudiantil) més enllà del pacte electoral. Així amb una PEF i una EPA unides (amb posicions comunes amb les ocupacions, ...), la facultat tenia més veu estudiantil a les institucions i menys esforços destinats a debats banals i de confrontació innecesaris. Tot i això, la història de les dues organitzacions i la seva idiosincràcia és força diferent.

L'història de la PEF: La PEF es va iniciar com a alternativa a l'Assemblea amb un discurs inicialment poc elaborat però amb una valentia per iniciar una etapa de pluralitat estudiantil. Es van enfrontar a algunes amenaces (i una dura empenta) d'alguns assemblearis. I és que no hem d'oblidar que tota organització està formada per persones i aquestes li donen un perfil especial. En l'època liderada per membres de l'AJEC-JSC i CiU la organització de la PEF amb càrrecs (amb algunes picabaralles vergonyoses entre ells) fou un desastre per a la seva visualització davant la resta dels estudiants, tot i que la majoria els va donar dos cops la confiança electoral (primer com a vot de càstig a l'Assemblea i el segon cop per les propostes i com a vot afiançat). I és que encara no han perdut cap elecció d'estudiants (1a Junta, 1r Claustre, 2a Junta). Alguns d'ells no assistien a algunes reunions institucionals com tampoc no ho feia l'Assemblea incumplint amb el seu deure com a representant d'estudiants. L'abstenció als Graus va ser un error garrafal tant estratègicament, discursivament com perquè només els van acceptar una proposta en els nous graus. Tot i això, la majoria dels estudiants de la facultat no se'n van assabentar tot i que alguns varen demanar explicacions. Les poques propostes, algunes declaracions personals vinculades a l'entrada dels Mossos a la facultat i algun discurs incendiari contra l'Assemblea van fer que alguns estudiants potencialment mobilitzats no entressin a formar part de la PEF. Cal reconèixer per això, que van voler dissoldre's per construir una nova assemblea i els líders del SEPC de l'Assemblea ho varen impedir. També recalcar que tenen certs estudiants molt compromesos i que amb el seu nou coordinador més d'esquerres, espero que s'arribi a molts acords tant amb nosaltres com amb l'Assemblea pel bé de l'unitat estudiantil.

Així va néixer l'EPA; que de seguida es va constituir en una organització d'estudiants de facultat registrada als col·lectius d'estudiants de l'Edifici d'estudiants. I que va començar a marcar perfil propi (basat en l'útil equilibri entre treball a les institucions i també al carrer) amb el comunicat conjunt amb l'Assemblea i el juntari independent Mochi. L'Assemblea volia fer un referèndum a tota la comunitat universitària de la facultat sobre una moratòria d'un any als nous graus. Tant el Mochi com nosaltres varem acceptar formar part d'aquesta iniciativa democràtica i de consulta popular i el resultat positiu el van dur a la Comissió Acadèmica (COA) i a la Junta de facultat constituent. No obstant això, el pròxim any el nou deganat enceta els nous graus als estudiants de primer curs. En aquella Junta de facultat PEF i EPA varen abstenir-se, pactant un posicionament comú dels estudiants sobre els plans docents i el calendari amb aspectes que caldrà debatre més endavant com el pas de la segona convocatòria a juliol. Al COA hi ha molta informació però la majoria de propostes (sobretot d'EPA) no són acceptades.

A l'estiu l'EPA s'apunta -d'acord amb el seu ideari de protecció de la llengua catalana- al manifest pel català a la Universitat de la PUC.