Així és. Després d'una setmana i mitja de contactes, negociacions, mal entesos, alguna jugada bruta, algun que altre interès personalista, algún que altre maldecap, la creació d'un bon discurs i una bona llista d'esquerres; i un acord final en un dia que no havia ni esmorzat, ni dinat, ni anat a classe. Després de tot això, crec que sent just, hi ha hagut candidatura conjunta, que és el millor pels estudiants de la facultat.
Primerament contextualitzaré el tema. Hi havia una setmana per fer llistes electorals per a la Junta de Facultat. La Júlia Miralles em va proposar crear una llista d'esquerres. I finalment, després de pensar-m'ho bé i consultar-ho, vaig decidir implicar-m'hi a fons. El discurs, les formes i les propostes entre la Júlia i jo eren semblants, eren coherents ideològicament i eren de diàleg entre ambdues parts. Varem buscar entre els dos, diversos estudiants de la facultat interessats en una candidatura d'esquerres: gent de JEV, algun ex-militant de la JC, gent independent i gent de JERC.
No obstant, l'Andreu Espínola (de la PEF) ens va oferir un acord. Nosaltres ho varem discutir amb algun professor, i ens varem adonar que o anavem de la mà de la PEF o guanyarien els assemblearis perquè hi havia probabilitats de dividir el vot ja que en temps de confrontació i bipolarització constant no hi ha cabuda (espai electoral) per a les "terceres vies". Alguns exemples molt clars són Ezker Batua, Askatasuna, Polo Democrático Alternativo, IU, etc. Per tant, varem decidir que el millor era pactar un programa electoral conjunt, una candidatura conjunta i una autonomia d'ambdues organitzacions estudiantils de la facultat. Llavors ens varem posar en contacte amb l'Alginet (portaveu de la PEF) juntament amb el coordinador (David Heredia). Algun altre company ens va animar a continuar amb el projecte de candidatura d'esquerres si realment fèiem una bona campanya.
Tot i això, jo vaig desistir ja des de la tarda d'ahir a presentar-me conjuntament amb la PEF. Una persona desagradable de la facultat que no ha fet res per la facultat, em va recordar que hi havia interessos contradictoris en joc. Interessos que contraposaven Universitat a Facultat. Per tant, vaig apostar perquè la Júlia Miralles juntament amb l'Oriol Ibañez duguessin el timó de les negociacions (tot i que van estar en tot moment al meu costat i jo al seu en les negociacions) perquè acabessin fent un bon acord pels estudiants en pro de deixar fora de joc la Assemblea (que en la nostra facultat és el mateix que dir, el SEPC). A hores d'ara, encara no sabem si es presentarà la Assemblea. Però bé, al cap i la fi la meitat del Programa Electoral (recull de firmes, part del PIF i pre-acord amb el Degà sobre un posicionament) serà en part, obra meva. Per matitzar bé, en el recull de firmes hi ha propostes d'AEP de la UB. I la majoria de les propostes de la PIF foren fetes pel David Heredia i el David Rodriguez. I la resta són bones propostes d'altres estudiants a titol individual.
Jo m'ho he currat per la facultat i això per fi, ha servit per quelcom. La majoria de les coses que es poden fer en una facultat seran dutes a terme si guanya PEF/EPA. I alguna que surt de les competències pròpies de la facultat; també. Moltes hores (masses segurament) pensant en el bé dels estudiants. Moltes propostes i projectes fracassats (fer que la Assemblea fos plural i democràtica, crear una carta de funcionament, crear un ambient de pau, etc.) que he dut a terme amb diversos companys de la facultat. Vaja, al final penso que m'he sacrificat massa. El que he deixat clar és que el meu no és un interès personalista. És el que tenim els que intentem seguir l'exemple de Crist. Sé que alguns no ho entendran; però bé.
La postura dels meus companys de la EPA ha estat en tot moment formidable. Políticament i personalment. Us estic agrait perquè us preocupessiu per mi, sobretot tu Oriol, ahir a la nit. I també tu Júlia per empenyem a fer la candidatura i recolzar-me quan volia deixar córrer tot, ja des del dimarts amb alguns merders entre amics barrejant política i amistat. També a tu, Gerard, per demostrar que tot i no coneixer-nos també t'has interès perquè no em presentava. I tu Júlia Mas, doncs ja ens anirem coneixent i bona sort en la campanya.
No cal que ho digui, però el millor és PEF/EPA.
Entrades
Tens tot el meu respecte company. El que fas tu és “desobediència civil pacífica” i està molt bé. No obstant, ja saps la meva opinió sobre la direcció del moviment estudiantil. En sóc força crític. Però pel que fa a la meva persona, no cal que et destrueixis més. No és que et vulgui desanimar en la teva lluita però he pensat que això et pot conduir a tenir conseqüències irreversibles. Als 7 dies ja em va preocupar la teva situació. Al principi em sentia orgullós el fet de tenir a la UAB un estudiant que és d’una carrera tècnica i que és tant llest com tu que estigues fent vaga de fam. Però als 20 dies m’han dit estudiants del campus que és molt perillós. El respecte de molts companys ja el tens. Però cap governant ni gestor s’ha preocupat per tu ni pensa moure un dit. Si vols seguir és decisió teva i s’ha de respectar. Però tampoc ho pots fer en nom de tothom ja que hi ha molta gent amb la qual he parlat que no se sent responsable dels teus actes i li sap greu que tu diguis que lluites per tots. Al cap i a la fi és el que fas, sacrificar-te per una causa comuna i tu decidiràs quan acabes amb això. Et desitjo molta sort.