Del bloc sobre Bolonya: Mail a la rectora Anna Ripoll

Mail a títol personal per a la Rectora de la UAB
Humil reflexió(enviat per mail)

Benvolguda rectora Anna Ripoll,
Agraïnt-li la resposta per haver-me contestat l'últim missatge (fet públic al patatabrava.com) que li vaig enviar-li voldria exposar-li unes humils i breus reflexions davant el nou curs. En resposta al seu escrit de benvinguda i sobre el campus d'excel·lència li voldria expressar que:

REIVINDICACIONS DEL PAS
Espero que aquest curs li vagi d'allò més bé, tant a vostè com al conjunt de la comunitat universitària de l'UAB. Tot i això, la unitat d'acció sindical del PAS tractant el seus primers mesos de mandat d' "autoritaris" i sobretot la seva resposta davant els acomiadaments a OCE i l'acció de protesta en la sessió inaugural, em fan preveure tot el contrari. No entraré a valorar la seva resposta, pròpia dels qui etiquetant no intenten dialogar amb els que protesten, i dels qui no s'adonen que algunes institucions com la UAB porten en la seva idiosincràcia elements com la participació, la justícia social, la democràcia, ... que potser oblida. "Anar ràpid", i només ensenyar el què és bonic del seu mandat (UAB-CEI per exemple); no farà que s'obviï que la UAB és un espai de precarietat laboral i d'altres greugues.

RETALLADA PRESSUPOSTÀRIA A TOTA LA UNIVERSITAT
La meva decepció per les retallades pressupostàries que també patirem a la nostra facultat com un exemple més de les retallades socials davant la crisis econòmica em sembla preocupant. Digitalitzar l'Autònoma pot estar bé, però millor acabar amb els canapés en les session ignaugurals; si d'algun lloc hem de reduïr el pressupost, tot i que sent un dels estats amb menys inversió en educació superior a Europa, és graciós que en plena crisis, es faci això en comptes d'invertir més en el futur de les noves generacions.

EL SEU PROGRAMA ELECTORAL I LES SEVES PROMESES
Aprofito l'ocasió per recordar-li el segon col·loqui amb estudiants que ens va prometre a algunes entitats d'estudiants de l'ETC en una primera xerrrada-col·loqui electoral dut a terme als cinemes del mateix Edifici d'estudiants.A més, d'aquesta proposta, també voldria rescatar els valors i principis del seu programa electoral ja que seria desitjable i coherent per creure en la seva paraula. Com per exemple, "vetllar per un finançament adequat per a les universitats públiques". Reduïr-lo doncs, no sembla coherent. Espero doncs, que des de l'ACUP, la nostra rectora defensi aquest necessari increment de la despesa pública en educació superior. Com també "el diàleg, la participació i la comunicació amb tota la comunitat universitària". Espero doncs que es creiïn nous espais de representació estudiantil, i que el Claustre de l'UAB tingui més pes i per tant, com a condició indispensable, es reuneixi més sovint.Com podrà comprovar, humilment intento recordar-li, res més que el que ens va prometre electoralment. Si sapigues unir tots els que reivindiquem una universitat amb més qualitat, més pes i inversió pública; seria una rectorar que passaria a la història per haver escoltat el sentiment força unànime de la comunitat universitària. Si pel contrari, segueix amb el seu "autoritarisme" en referència al que deien des del PAS; malament rai. Vostè decideix. Molta sort.

Moltes gràcies per la seva atenció,

Joan Gil, a títol estrictament personal. Estudiant de la UAB.

El nostre Degà, Heribert Barrera, l'entranyable Enric Canela, ... Reagrupament trencarà el sistema de partits català?

Joan Carretero és proclamat president de Reagrupament Independentista

( una de tantes notícies sobre la creixent fragmentació de l'espai independentista, així com el seu pes dintre de l'agenda mediàtica i pública dels catalans )

Tinc el costum de parlar de la facultat en aquest bloc, però al ser de Ciències Polítiques crec convenient expressar certes impressions sobre Reagrupament. Com seran breus també les incloure en el meu bloc sobre política.

Carretero és un ex-conseller del primer tripartit. Cal fer memòria històrica. Ell també en va ser partícep sinó fos perquè va fer unes declaracions impresentables i el van fer fora des de presidència. RCat, al inici era una corrent interna. Minoritària per cert. Però no molt mal valorada per certs mitjans catalanistes. Volia "reagrupar", lo qual comportava unitat però també voluntat d'esdevenir quelcom més que una corrent interna d'ERC. Quan va perdre, i el tàndem Carod-Puigcercós no va ser prou llestos per canalitzar els seus fidels amb càrrecs en el Consell Nacional, etc. Llavors va utilitzar la "bomba mediàtica" i el discurs fàcil (jo sóc bo, vosaltres uns traïdors), força populista (un vici dels polítics). Criticar -sobretot, amb tanta claredat i contundència- aquesta opció de coalició governamental com és el tripartit, em sembla un xic estrany i vinculat a un context favorable per a la seva associació / partit. RCat usa la desafecció i el català emprenyat per apostar fort per un canvi radical. Busca Ítaca. Busca una esperança, i és que falten líders i ideals. L'esquerra, orfe de nous models i nous discursos i nous líders que facin vibrar la societat (a tot Europa); el discurs nacionalista pren partit. Desesperació i desorientació duen a discursos clars i contundents en una idea, però també força buits de projecte i molt ambigus en els temes que poden provocar menys unitat. Molta abstenció i poc sentiment partidista entre la població, duen a noves opcions a tenir una oportunitat. Carretero creu que aconseguirà aglutinar tots els independentistes. Estat Català, encara existeix, i diu exactament el mateix. Tots sabem quants anys té. Carretero també exposa que deixaria el primer de la llista a Joan Laporta si això ens donés la independència. Ho sigui, es visualitza davant l'opinió pública com un patriota, un treballador pel país per sobre dels interessos personals. Del que no hi ha. O almenys és aquesta la impressió que ens vol donar. Pel que es veu, analitza força bé la realitat del carrer. Sap que la nova idea (amb l'independentisme transversal no n'hi havia prou per enganxar el personal) de "regeneració política" sona molt bé. És un partit per a la classe mitjana, que usa molt bé les TIC al ser una organització política nova i amb pocs recursos. Utilitza en la seva presentació (amb prèvies declaracions contundents contra ERC) el "ganxo" dels"convidats" (tots els blocaires podíem anar a l'Assemblea constituent per omplir la sala i com un ullet a que parlin bé d'ell des del món digital català, des de la Catosfera, des dels blocaires d'aquí). A mi em diverteix RCat. Com més serem, més riurem. Com més pluralitat, millor. No obstant, no me'n fio de Carretero, ell era "d'Esquerra", però no "d'esquerres". El seu projecte d'Estat Català no serà pas neutral; tirarà cap a la dreta, cap al seu reconegut neoliberalisme. Però una altra sacsejada -la primera fou Partido de la Ciudadania- al sistema de partits català no aniria pas malament.

Article interessant de l'Elliot: Reagrupament, una valoració personal.

Article d'un professor de la facultat

Joan Subirats: "Transparencia".

El company Elliot ens transcriu en el seu bloc l'Assemblea de Reagrupament

El text sobre la intervenció d'un professor de la facultat, i actual Degà.

11: 54. Intervenció de Salvador Cardús
03.10.2009
“Això és una mena de bateig, i alguns de nosaltres ens sentim els padrins de la criatura”. “Alguns, els de més edat, recordaran que un dels papers que feien els padrins era prendre uns compromisos amb la criatura i un era el de comprometre’s a renunciar a Satanàs i les seves obres”. “Jo no puc parlar en nom de tots els convidats, però si que us puc dir de que vetllarem per evitar que Reagrupament algun dia tingui una temptació maligne”. “Us seguirem amb efecte i d’aprop” “Vull aprofitar per expressar tres desitjos: 1. M’agradaria dir que el principal desafiament que té Reagrupament no és convèncer que la solució als nostres problemes és la independència perquè això tothom ho sap, el desafiament important és convencer els catalans que és Reagrupament qui ens sabrà agrupar. El nostre país té un problema de confiança. El repte de Reagrupament és convèncer a un país que malfia de la política. 2- Radicalitat democràtica. La democràcia és també una forma de bona educació, exigeix elegància, joc net, sense enviar SMS quan parlen les autoritats. 3- En aquests moments el temps ens exigeix un independentisme generós, sense ressentiments, sense retrets, un independentisme que reconegui el camí que també han fet els altres, un independentisme que no es complagui amb la derrota de la seu olímpica de Madrid però que digui visca Rio de Janeiro. Un independentisme que s’ha d’afirmar no per oposició, què pensi en positiu”. “El nostre país té dret a somiar. “No només tenim dret a somiar, ara sabem que aquest somni es farà realitat”.

Requejo, professor de Ciència Política de la UPF, es passa a l'independentisme

Professor Requejo
Antic defensor del federalisme a l'estat: "el camí de l'autonomisme i el federalisme són morts".

Pels del Pràcticum

Aquest divendres hi haurà a la Sala d'actes a les 12 hores una sessió sobre les pràctiques externes.

Homenatge a un psuquero

"Tampoc no pressuposo que tothom participi d’aquesta descomposició moral, sobretot perquè qui la resisteix heroicament mereix la més gran admiració."

Això ha dit el nostre Degà i professor, Salvador Cardús, en un dels seus habituals articles a l'AVUI+ parlant sobre el cas Millet. La veritat, és que aquest fragment de l'article és l'excusa per explicar una anècdota històrica vinculada al PSOE i al PSUC.

M'ho va explicar un doctor molt prestigiós de Manresa. Van ser vells amics i en cada visita em recorda la seva història. La visita mèdica ordinària es converteix en una interessant conversa. Sempre em recorda aquella persona, de la qual només diré que fou molt important per al PSUC.

Vull retre homenatge a una persona que avui està passant quasi gana, que viu en la precarietat més absoluta i que evidentment, pel que he dit, podeu suposar que no arriba a final de mes.

Aquest senyor, aquest pobre desvalgut, li van oferir milions i milions de pessetes d'aquell temps per passar-se del PSUC al PSOE; però ell era persona d'ideals i de valors, i no ho va fer.

Un dels barons de Felipe González volia "comprar" les seves dots a canvi del seu transfugisme. En aquesta societat malalta, quants de nosaltres no haguéssim agafat els calers? Esperem que molts.

El problema és que l'admiració que es mereix -com exposa Cardús- en aquest fastigós sistema econòmic, no li dona per viure dignament.