Homenatge a un psuquero

"Tampoc no pressuposo que tothom participi d’aquesta descomposició moral, sobretot perquè qui la resisteix heroicament mereix la més gran admiració."

Això ha dit el nostre Degà i professor, Salvador Cardús, en un dels seus habituals articles a l'AVUI+ parlant sobre el cas Millet. La veritat, és que aquest fragment de l'article és l'excusa per explicar una anècdota històrica vinculada al PSOE i al PSUC.

M'ho va explicar un doctor molt prestigiós de Manresa. Van ser vells amics i en cada visita em recorda la seva història. La visita mèdica ordinària es converteix en una interessant conversa. Sempre em recorda aquella persona, de la qual només diré que fou molt important per al PSUC.

Vull retre homenatge a una persona que avui està passant quasi gana, que viu en la precarietat més absoluta i que evidentment, pel que he dit, podeu suposar que no arriba a final de mes.

Aquest senyor, aquest pobre desvalgut, li van oferir milions i milions de pessetes d'aquell temps per passar-se del PSUC al PSOE; però ell era persona d'ideals i de valors, i no ho va fer.

Un dels barons de Felipe González volia "comprar" les seves dots a canvi del seu transfugisme. En aquesta societat malalta, quants de nosaltres no haguéssim agafat els calers? Esperem que molts.

El problema és que l'admiració que es mereix -com exposa Cardús- en aquest fastigós sistema econòmic, no li dona per viure dignament.