Article de l'AVUI+

Aritcle de Salvador Cardús: Xiulets i debats

Notícia de l'ACN

Salvador Cardús, premi Midas [article de Saül Gordillo]

El periodista i escriptor Salvador Cardús [web i bloc] ha rebut aquest divendres el reconeixement a la seva col·laboració als mitjans de comunicació catalans. Cardús ha volgut destacar que a Catalunya "no ens fa por ser una minoria, però que no volem que l'estat espanyol ens minoritzi". En una cerimònia presidida pel president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach [bloc], el periodista polonès Marcin Wojciechowski, ha rebut el Premi Otto van Habsburg. Aquests guardons periodístics els atorga l'Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritàries i Regionals que fins aquest dissabte fa a Barcelona la Conferència Internacional sobre Premsa i Multilingüisme a la Unió Europea, que compta amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Paraules o fets?

Romeva vol una moratòria en l’aplicació del Pla Bolonya a Espanya

El passat com el present

Els resultats del referèndum: Un Sí a la moratòria

Ho he penjat a Indymedia, Racó Català i a patatabrava.com

Vaig estar al recompte i són els mateixos resultats (quasi) de les últimes eleccions d'estudiants a Junta de facultat. El vot nul del PAS deia "una mica tard no?".

La notícia del butlletí sobre el referèndum

SOBRE UN REFERÈNDUM PER A LA MORATÒRIA EN LA IMPLANTACIÓ DELS GRAUS
En una entrevista personal amb el degà, una estudiant de l'EPA i un de l'Assemblea, el dijous 7 de maig a darrera hora, van demanar la convocatòria immediata d'un referèndum a tots els estaments de la Facultat a favor d'una moratòria d'un any en l'aplicació dels graus. L'equip de deganat els vam respondre en una carta recordant que estem compromesos amb la implantació dels graus pel curs vinent i que no prenem en consideració aquesta demanda pel fet que ni està previst al Reglament de la Facultat ni creiem que sigui enraonada una política de gestos que no tindrien cap conseqüència. El mateix dia, la PEF (Plataforma d'Estudiants de la Facultat) es desmarcava d'aquesta iniciativa. L'equip de deganat volem aprofitar l'ocasió per demanar a tots els membres de la nostra comunitat acadèmica, PAS, alumnes i professors, la participació activa i crítica en aquest procés d'implantació dels graus per tal de convertir el desafiament en una gran oportunitat. I és que tot i ser conscients dels riscos que comporta, no ens acovardim davant del repte i tenim la més absoluta confiança en la capacitat de la nostra Facultat per respondre-hi positivament. L'Equip de Deganat

Una setmana plena de feina estudiantil: El referèndum

A més dels estudis i treballs aquestes dues últimes setmanes han sigut frenètiques. Tant per mi, com per tota EPA; com per la PEF, el Mochi i l'Assemblea. Us en faig un resum:

• La primera setmana: la proposta de l'Assemblea d'estudiants
• Informar a la directora del butlletí de la facultat sobre el comunicat de la PEF i la EPA per donar gràcies per la participació i els resultats.
  
• Reunió dimecres de l'EPA sobre diverses qüestions en les quals se'm va delegar el posicionament entorn l'absentisme universitari de l'EPA per un debat amb una becada.
• En aquella reunió l'Assemblea ens va oferir fer un referèndum -un espai de participació per demanar altre cop la opinió dels estudiants- aquest cop a tota la comunitat universitària per una moratòria d'un any als graus ja que l'obligació legal és iniciar els graus el 2010. Evidentment tots els membres de l'EPA presents aquell dimecres varem exposar que sí, que ja en els debats apostàvem per processos participatius i que fins i tot la nostra posició a la Junta de facultat dependria del resultat del referèndum.
  
• L'EPA de seguida es va posar a treballar perquè es cumplissin tots els requisits democràtics per fer un referèndum.
  
• Des de l'EPA varem informar als companys de classe de la PEF i a l'independent juntari (el Mochi) que va recolzar la idea i n'ha sigut partícep al 100%. Des d'aquí donar-li les gràcies i convidar-lo a ser membre de l'EPA quan ell ho consideri oportú.

• La segona setmana: un referèndum amb totes les garanties democràtiques
  
• La Júlia Miralles juntament amb un membre de l'Assemblea van pactar la fórmula de referèndum i van demanar que fos legal anant a parlar amb el Degà qui després d'una reunió el dilluns ens va comunicar que no ens donaria suport legal però si suport logístic si cumpliem uns requisits incomprensibles.
• Jo durant tota la setmana vaig anar buscant tota la informació i posicionaments (sindicat AEP, articles sobre fracàs universitari, alguna conversa amb el professor Jeroni Sureda sobre el tema, etc.) sobre l'absentisme universitari que havia de debatre dimecres juntament amb membres de la PEF.
• També vaig escriure el comunicat conjunt pel Sí a la moratòria.
  
• L'Assemblea es va dedicar a recollir el material i als temes logístics (el cens dels estudiants, les urnes, etc.) pel referèndum.
  
• Ha estat un treball cooperatiu del qual tots estem molt contents.
• Dimecres després d'una reunió de l'EPA parlant sobre diversos temes; també varem parlar del referèndum (el posicionament negatiu de la PEF i el muntatge del referèndum).
• El mateix dimecres reunits amb l'Assemblea varem pactar definitivament com fer el referèndum i em van delegar la feina d'escriure el comunicat que després via correu electrònic varen variar una mica des de l'Assemblea. El diumenge ja estava pactat i penjat el comunicat conjunt. I ja s'estaven omplint els torns per estar presents per agafar les dades dels votants.
• Al butlletí s'informava de les raons de l'equip de deganat per no participar del referèndum.
  

• La tercera setmana: la setmana del referèndum. Referèndum més altres activitats? Quasi impossible.
• Des de l'EPA varem decidir omplir tots els torns amb membres propis o amb observadors externs per fer-ho encara més democràtic. L'Oriol Ibàñez va contactar amb el Santamaria qui malalt no ha pogut venir finalment; i també amb el Jeroni Sureda qui va estar tot el dimarts present. Moltes gràcies Jeroni! Sobretot per passar la tarda amb mi i donar-me conversa.
• Varem omplir els torns amb gent de l'EPA, observadors externs (dos estudiants d'ADUAB i el professor Sureda) i el juntari independent (Mochi).
• Des d'aquí gràcies als companys d'ADUAB amb qui em vaig reunir per parlar sobre què podíem fer els de l'EPA per treballar a la Junta de facultat pels discapacitats i arreu de la UAB. I també per ser organitzacions estudiantils agermanades.
• El dimarts i el dimecres van ser frenètics. La Júlia Martí, el Joan Miquel Mestre i la Gemma com a ADUAB, el Gerard Domínguez, la Júlia Miralles, la Júlia Mas i sobretot jo i l'Oriol Ibàñez varem estar moltes hores (jo unes 7) vigilant les urnes, informant del referèndum i de les divereses opinions al respecte. Des de l'EPA s'ha fet un gran esforç de tots els membres per ser-hi.
  
• Durant el referèndum varem debatre amb estudiants pro-Bolonya, amb estudiants que tenien professors amb el nou model docent, amb professorat de la facultat, etc.
• El dimarts a la tarda en que hi era jo se'm va ocórrer agafar una cadira per fer vot secret (lo qual va comportar unes conyetes) i la Júlia Miralles va pensar en penjar els tres posicionaments (deganat, pro-referèndum i PEF) al surro i informar-ne a tothom qui anava a votar. També varem repartir -sobretot jo- futlletons dels arguments pel Sí a la moratòria.
• El dimecres varem debatre sobre l'abstentisme universitari i va ser molt interessant. I a les 7h varem fer el recompte de vots amb un Sí a la moratòria escandalós que segurament durem l'EPA i el Mochi a la pròxima Junta de Facultat perquè es debati la proposta.
  

Comentari publicat a Bona Mens

Resposta Joan Gil

Bon dia;

Em presento. Sóc un dels estudiants els quals ens han criticat en un post d’un anònim; en un portal de debat de contra informació. Em dic Joan Gil Oliveras i sóc estudiant de Ciències Polítiques a la UAB. Des de fa dos anys estic molt actiu i m’he informat bastament sobre el món universitari i específicament sobre la aplicació del Pla de Bolonya. Vaig ser un juntari molt actiu de la meva facultat per la Assemblea de facultat, he també estat força actiu –sobretot en crear estat d’opinió- en el moviment universitari crític o en contra del Procés de Bolonya participant amb el sindicat AEP de les mobilitzacions de la PMDUP, vaig crear un bloc per informar sobre la actualitat del moviment, etc. Fa temps però, la línea estratègica i les formes de la meva assemblea de facultat i jo ens varem distanciar; sobretot per la divisió creada entre estudiants i la mala gestió d’aquesta per part dels líders assemblearis de la meva facultat. No obstant això, ja va ser des del maig del 2008 que vaig començar a escriure i a opinar públicament que calia orientar la deriva que havia agafat el moviment estudiantil català. La deriva però depèn de la nostra participació en el moviment. Un moviment que és heterogeni però que ha estat liderat per un seguit d’estudiants que l’han dut fins a la situació actual, que al meu entendre és un carrer sense sortida. Alguns estudiants sindicats però, van creure que jo no podia dir això i van començar una campanya contra la meva persona durant l’estiu quan anava a les comissions en nom de la assemblea de la meva facultat. No vull dir que els estudiants assemblearis siguin els culpables de tota aquesta deriva. I si que vull dir que les autoritats acadèmiques, sobretot, els Rectors, hagin oblidat el seu paper de mediadors en un conflicte obert per falta d’un pacte social entorn la Universitat Pública. Tampoc vull dir que totes les autoritats acadèmiques hagin actuat malament. Només vull recalcar que no busco la generalització, però si la crítica i l'autocrítica, i que si bé ho explico i ho envio a Bona Mens és perquè vull posar de manifest que encara hi ha formes de fer política estudiantil i rectoral barroeres i que no respecten les persones que opinen diferent. Això també passa entre alguns estudiants antiassemblearis que senyalen amb el dit als que van a les assemblees i sota perjudicis els estigmatitzen.

Des de llavors, des de la campanya, he intentat ajudar per conciliar els grups estudiantils de la facultat. Però des de fa un temps i degut a la pressa de pèl per part d’uns estudiants que els uneix la pertinença a un sindicat d’estudiants en concret; vaig adonar-me que després de la negativa aprovació dels graus; calia usar totes les competències de la Junta de Facultat per fer microsindicalisme, gestió del dia a dia, dinamització de la facultat, donar transparència als pressupostos de la facultat i analitzar-los, intentar crear un grup interestamental davant temes que a tots ens uneixen (beques, ...) a través de la Junta de Facultat, etc.

Totes aquestes propostes constructives –ideades per estudiants de la facultat com jo mateix- van ser recollides en un document que havia d’enviar al Nou deganat. La PEF (la organització alternativa a la Assemblea i que ha guanyat les dues darreres eleccions) el va firmar. La Assemblea no el va firmar. Entremig d’aquesta proposta constructiva em va sorgir un grup d’estudiants d’esquerres disposats a fer quelcom amb discurs, diàleg, útil pels estudiants i participatiu a la facultat. Ens varem anomenar EPA (Estudiants per una Política Activa). Aquests companys van decidir fer un pacte electoral amb la PEF davant el no canvi d’estratègia de la Assemblea. Cal recordar que la PEF es va voler dissoldre i una companya actualment de la EPA va proposar una carta de funcionament intern molt escueta a la Assemblea si aquesta es construïa des de zero entre tots els estudiants; i que els que duen la veu cantant del moviment, en una Assemblea amb més de 300 estudiants de la facultat, no es van dignar a escoltar la proposta i van objectar debatre-la. El problema no és doncs, el model assembleari sinó el mal ús que en fan certs estudiants que en tenen el monopoli. Tot monopoli és negatiu i ataca la representativitat. A part de decidir en la següent –sense que la majoria ho sabéssim- tornar ocupar la facultat. Jo no estic en contra d’ocupar la facultat però aquesta decisió es va fer amb joc brut. Per això, recordant això i moltes més coses, vaig proposar a la EPA que si volien pactar amb la PEF seria el millor i jo em vaig mantenir al marge i no vaig entrar a les llistes conjuntes entre PEF (i) EPA. Abans de les eleccions alguns assemblearis crítics i altres estudiants així com estudiants de les dues organitzacions alternatives a la assemblea; em van exposar que volien una assemblea unitària però verdaderament democràtica i representativa. Dies després, les eleccions d’estudiants a Junta de Facultat van donar aquests resultats: 15 representants de PEF i EPA i 0 de l’Assemblea d’estudiants. Jo no em vaig alegrar del tot, ni alguns de la coalició PEF i EPA. Els varem exposar que calia treballar junts, sobretot als assemblearis més oberts, però alguns sembla que han optat per començar aquesta ofensiva campanya personal.

Alguns s’ho van prendre malament i van exposar les seves males intencions a un de la PEF. Aquest post en contra meu com també de la Júlia Rosell, és només l’ inici d’un error que no havien de tornar a cometre. Ja que aquest cop els afectats no pensem deixar això com si res. Si continua la difamació, contestaré democràticament i amb respecte però informaré sobre algunes coses que potser destaparan un sector del moviment estudiantil que ara per ara, veu perillar la seva homogeneïtat en el moviment i en les facultats. I que consti que no és el camí que m’agradaria agafar. Per tant, m’esperaré a que tot això és calmi i només sigui una anècdota puntual. Sinó, els estudiants haurem de fer respectar la nostra llibertat d’expressió. Per això, ho publico aquí. Tot expressant-vos que no us equivoqueu. Són estudiants concrets, no tot un moviment el que usa aquestes males arts. La resta, que són la majoria, són estudiants mobilitzats, actius i respectuosos que lluiten contra un pla que al meu i al seu entendre desmantella la Universitat Pública, sobretot la seva autonomia universitària i el seu finançament públic; aspectes que deriven un de l’altre. Us convido doncs a participar tant en assemblees, com d'altres formes; a formar part del movimet estudiantil.

Que recapaciti qui ha de recapacitar. I entre tots junts intentem (re)construir la Pública.

Bon curs a totes i tots;

Joan Gil, parlant a titol personal