Valoracions de les 3 darreres eleccions a la Junta de Facultat

Aquest resultat no se l'esperava ningú. Ara per ara però cal fer una reflexió i valoració pausada. Un anàlisi complexa del que ha succeit. No podem opinar segons qui ha guanyat o perdut sinó de quina manera això ha succeit.

• Durant les 3 últimes eleccions, i davant el surgiment de la PEF, la participació ha augmentat i hi hagut campanya electoral de debò que són dues coses que poden anar lligades.
• Les 3 les ha guanyat la PEF. Les primeres van treure 8 dels 8 presentats. Les segons (al Claustre) van treure 3 de 4 i per un vot de diferència entre el Marc Navarro (Assemblea) i l'Andreu Espínola (PEF). Aquestes últimes amb la Coalició electoral els hem tret tots.
• A les primeres eleccions a Junta de facultat la Assemblea va decidir -quan encara em presentava amb ells i no hi havia diferències estratègiques, de fons i de forma- acabar amb la política de cadires buides. La PEF va rebre el vot de la novetat, de la nostra classe, dels estudiants que va mobilitzar per una bona campanya (com la que vaig fer jo per tota la Assemblea per exemple) i un vot anti-Assemblea.
• A les eleccions al Claustre, es va presentar una candidatura de la Assemblea -amb una decisió dels candidats antidemocràtica en la qual jo i una companya ens varem quedar fora de les llistes i davant la competència i la impotència no varem fer res al respecte- i la PEF. La PEF va rebre el vot dels qui volien que els representéssin, donessin veu als estudiants i un vot de càstig per les ocupacions molt notable. Era un vot consolidat però basat més en la contra.
• A partir d'aquestes sembla que la cosa és diferent. Hi han propostes, discurs, savoir faire, democràcia interna, etc. No vull dir que no n'hi hagués però ara és més visible i s'ha desenvolupat més tot i que encara falta molt com m'ha dit un company de les JERC.

La Assemblea està deslegitimada de forma majoritària com a òrgan de decissió. Tot i això té un vot fidel i no va de tant que guanyin les eleccions. Per desgràcia cada cop són menys. Les formes i la estratègia de lluita, així com algunes actituds han dividit la facultat entre els fidels a la Assemblea i la resta (assemblearis independents crítics, PEFs, EPAs, etc.). Ha perdut suport popular. A la última ocupació algunes classes els van plantar cara davant el seu joc brut per decidir les ocupacions a les 10 de la nit. Tenen molts estudiants en contra. No dic que sigui bo però crec que s'ho han buscat. Alguns com jo ens hem distanciat tant de la Assemblea per les actituds dels seus líders que n'estem farts d'intentar fer una assemblea plural.

Ara toca PEF i EPA. Tot i això, ja es veurà. Encara queda saber que passarà amb la època post-Bolonya, i que li passarà al moviment estudiantil, tant assembleari com sindical.