Últim post

Tot allò relacionat amb la facultat al bloc: "Món Universitari vist des de la lupa del Joan Gil".

De tot una mica

Algunes imatges que a membres d' EPA ens van fer reflexionar el dia després tot i que no pertanyen al Rectorat, ho sigui, a la nostra Festa Major.

En l'últim enllaç he comentat la meva opinió:

• http://blogs.uab.cat/xaviervillalba/2009/11/11/lopinio-contundent-de-salvador-cardus-sobre-la-festa-major/
• http://blogs.uab.cat/xaviervillalba/2009/11/06/festa-major-autogestionada/#comment-884

A la inauguració del curs, el Degà i una representant de la Rectora (vicerectora) van presentar la seva política universitària que estan duent a terme. La Rectora va parlar de que la UAB era millor amb Bolonya perquè als Graus s'havien apuntat més gent. Quina ximpleria! S'hi s'apunten als graus és perquè ja no hi ha llicenciatures! I si s'apunten més que abans és perquè amb la crisis la gent ha decidit posar-se a estudiar a la Universitat! També va parlar del CEI UAB o altre propaganda semblant. El Degà però va posar de relleu la bona feina feta i caldrà saber si les noves iniciatives (delegats de curs) funcionen.

Alguns companys es van queixar de les seves dues intervencions. Fer-ho al final sembla que es posi en calçador. Fer-ho al principi hagués estat més lògic pels estudiants i no hagués donat malentesos ja que en una inauguració evidentment parla el Deganat.

Un correu als amics que estan d'ERAMSUS o de Sèneca

Un escrit‏

De:	Joan Gil Oliveras ssdff (jgoflash_1@hotmail.com)
Enviado:	jueves, 12 de noviembre de 2009 20:09:24
Para:	Tuful; Núria (-); Alba (-); David; Tamara (-); Emilia (-)

Hola viatgers!

M'he decidit degut al poc temps que disposo a escriure-us un breu resum sobre els vostres companys de classe, professors, la facultat, coneguts i amigues i amics a tots els que esteu d'ERASMUS o de Sèneca, tant amics com coneguts; per així reduir el temps d'un correu personalitzat. Tot i això, sobretot als més amics, intentaré fer-vos en un.

Ben bé no sé que explicar-vos i segur que triaré els esdeveniments que menys interès us poden despertar, ja em perdonareu!

La facultat

A principis de setembre el Moxi, i evidentment jo, ja estàvem voltant per la facultat ja que començàvem les nostres perspectives pràctiques professionals. Quart curs és diferent que la resta. Els estudiants van més al seu aire ja que l'horari de les assignatures és complex i si no tries optatives que no són del mateix itinerari, per força tens classes tant pel matí com per la tarda. Tampoc gaires, ja que al mateix temps alguns estem fent pràctiques professionals. Per exemple, el Carles Jordà, la Júlia Miralles i el Joan Alginet estan treballant al Parlament de Catalunya assessorant a al grup parlamentari de CiU, al d'ICV i a al grup del PSC; respectivament. Jo per exemple, estic gestionant el butlletí de la facultat, així no he de sortir de "casa".

Aquí teniu alguns exemplars: http://butlletipolitiquessociologia.uab.cat/ i http://ddd.uab.cat/record/45978 (des del número 7). El Moxi per exemple, està al CSID, i al mateix temps, està fent ITM. El Javi igual que la Júlia Miralles està fent Dret també.

Bé, després de fer-me propaganda sobre el butlletí; explicar-vos l'ambient de les classes. Com totes les de matí, tothom va atrafegat, sobretot, la nostra Nerea Pinilla, que es pren com sempre el "munt" de pràctiques (realment no és tanta càrrega lectiva com a 3r) amb un xic d'estrès. Què mona. I com totes les de tarda, es fan més amb calma i potser amb una mica més de debat (com quan jo feia 1r al grup 51, ho recordes Núria?).

Aquest dissabte diria que hi ha sopar de classe, serà difícil que tothom hi sigui (a més, hi faltareu vosaltres!) ja que com he dit abans la compaginació del pràcticum amb les classes i les pràctiques fa que tinguem uns horaris molt estranys (amb buits molt grans), i no hi ha tanta relació entre nosaltres. Alguns de nosaltres tenim assignatures de ple matí, després tot lliure i una a finals de la tarda. Un xic estrambòtic.

Els professors

La simpàtica Montserrat Baras continua provocant debat al seu nou grup classe en el que fa Política Espanyola II i el professor Joan Botella ahir mateix va sortir en el debat del Cuní parlant sobre la llei electoral. El Jordi Argelaguet ens fa Partits Polítics, i l'ex degà Sanahuja els fa Política Comparada. A més, a Govern local, tinc un professor que és manresà i em fa molta il·lusió que així sigui.

A Partits encara hi ha algun debat entre l'Alginet i jo, però la Núria Lozano i la resta del Cobayisme troben a faltar els "piques" entre el David Heredia i jo, que per desgràcia són cosa del passat i dels bons records passats a la facultat.

En general, els vostres antics companys i companyes, us recorden. Jo he escoltat i he estat parlant en moltes converses sobre com us va. Incloent alguns professors, ja us podeu imaginar quins.


El moviment estudiantil a la UAB

Bé, com era de preveure, us fotre la xapa... no és broma, seré molt i molt curt. El moviment anti-Bolonya ha perdut pes perquè s'han aprovat la majoria de Graus i alguns dels líders han rebut sancions (tot moviment es desgasta amb el temps i les sancions) i això es nota molt amb la inactivitat o falta d'aquesta de moltes assemblees. La nostra però, manté una activitat digne de considerar. Aquest any, la manifestació i vaga serà contra els 100 judicis oberts per desordre públic i d'altres qüestions.

Tot i això, l'esdeveniment més significatiu ha estat la cancel·lació de la FMUAB 2009 que va dur a que el moviment estudiantil, sobretot els grups classe i els col·lectius d'estudiants que es finançaven (les seves activitats o el viatge final de curs) a partir d'aquella festa es mobilitzessin. Ho sigui, a falta de Bolonya, bona és la Festa Major de la UAB. La Rectora que ja s'ha posat en contra a tot el PAS (UGT, CCOO, CGT, CAU, ...), i al moviment estudiantil incloent el sindicat estudiantil de les JSC (AJEC) que va apostar per l'altre candidat (Lluís Tort); encara s'ha posat més en contra a tota la massa estudiantil i estudiants organitzats en qualsevol associació; per aquesta mesura. Això ha generat que es fessin dues FMUAB organitzades pels mateixos estudiants. Si, dues. No he redactat malament el text.

Un comentari d'un del SEPC va exposar que el SEPC havia vetat "AJEC, PEF i coses del Joan Gil (referint-se a EPA)" a entrar a l'organització de la Festa Major Alternativa. Per primer cop doncs, AJEC i EPA varem muntar (també amb Ganàpies amb el Guillem Carbó) una activitat d'aquestes característiques: la festa major alternativa de l'alternativa (ho podeu buscar al google, als meus blocs o al butlletí o a l'AVUI+ tot i que la majoria de mitjans de comunicació no entenien la celebració de dues festes i confonien els actors). El SEPC a última hora ens va relegar a l'espai del Rectorat i altres coses, però deixaré el victimisme aquí. Doncs això, a falta de Bolonya, festa!

El moviment estudiantil a la facultat

A la facultat, EPA ens reunim cada setmana en assemblea i som 6 estudiants actius, lo qual vol dir que ens falten més membres, més estudiants de 1r i de 2n curs. Tot i això, estem fent força feina -jo n'estic molt orgullós- i ja fem activitats fora de la facultat com la FMUAB 2009.
La PEF està molt inactiva i només ha fet una reunió (i no diré res més perquè no m'agrada criticar quan no toca).
L'Assemblea com he dit abans, manté un nivell acceptable de membres i activitats.
El Guillem Carbó és la cara visible de PEF a la facultat i estem parlant (potser no es concreta en res, ja decidiran les respectives assembles i membres) d'iniciar un projecte (per dir-ne d'alguna manera) per tal d'obrir un espai de coordinació entre PEF, EPA i estudiants que no es vulguin comprometre i participar gaire. Alhora estem creant un sistema de delegats impulsat per un reglament del Consell d'estudiants nou en que ja hi han participat dos membres d'EPA; l'Oriol Ibáñez entre ells!
Per cert, que l'Oriol s'ho està currant molt i ha fet alguna campana, és un dels motorets d'EPA i em quedo tranquil amb el futur que pugui tenir EPA quan jo acabi quart curs en part pel treball que fa. Ho sigui, que espero que EPA canvii i millori però que segueixi l'esperit i la ideologia de sempre.

Espero veure-us a tots o per Nadal o per l'acte de graduació!

Molta sort,
Ens veiem;

PD: Em podeu donar el mail de l'Eric? Per enviar-li també això.

Joan Gil

Classes suspeses de les 12h fins les 14h: totes a la Sala d'actes!

[Del web de la facultat]

El proper dilluns 9 de novembre tindrà lloc a la Sala d'Actes de la Facultat l'Acte d'Inauguració del Curs 2009/2010

Lliçó inaugural en commemoració del 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín,
el 9 de novembre de 1989

Vint anys de la caiguda del Mur
De la il·lusió transeuropea a la desorientació democràtica?

A càrrec del professor de la Universitat de Hèlsinki

Dr. Peter A. Kraus

(la lliçó serà pronunciada en català)

Amb motiu d'aquest acte les classes quedaran suspeses des de les 12 h fins les 14 h, per tal de fer possible l'assistència de tota la comunitat acadèmica.

Breu resum i valoració personal de la FMUAB 2009 (i altres temes de facultat)

Recollint la opinió majoritària a la facultat varem voler estar presents en la FMUAB.

Després del veto a EPA en la Comissió autogestionada de la Festa Major liderada pel SEPC i la CAF, l'AJEC, a través del seu secretari general, ens va proposar adherir-nos a la festa que muntaria AJEC amb d'altres col·lectius vetats, marginats o menystinguts pels organitzadors de la Festa Major del SEPC i la CAF.

-Una setmana amb molta feina per la Festa Major-

Un dimecres, en una assemblea d' EPA, després de parlar-ho amb mi, va entrar l'Andreu (AJEC) i ens va proposar que ens suméssim a la seva festa. Tot i les abstencions dels dos membres que no hi podrien ser (Joan Miquel i Gerard) i la meva decisió de no votar per vinculacions amb d'altres organitzacions estudiantils; la resta va votar que Sí i va quedar per majoria que EPA ens adheríem a la festa liderada per l'AJEC i Ganàpies. Això si. Li varem posar algunes condicions perquè EPA hi participés: que fos plural (de tots i per a tots), que hi hagués servei de neteja, seguretat, ambulàncies i garanties d'higiene. L' AJEC ens va exposar que la major part de la carrega de l'organització (i despeses) les durien ells, i que tindríem paradeta amb plafó; i barres, si volíem. Per tant, pintava bé. Uns dies més tard, una membre d' EPA que no va poder estar en aquella assemblea es desentenia de l'organització d'aquella festa si no era sostenible, si no es visualitzaven els col·lectius i si continuava sent un espai "de borratxera i punt". Cal recordar que a EPA respectem les posicions personals per desvincular-se d'un posicionament comú mentrestant això no vulgui dir que aquella persona actuarà en contra d'aquell posicionament decidit democràticament.

-Comunicat d' EPA: contra el veto del SEPC, nosaltres "fem la nostra"-

Tot i que jo no hi acabava de veure "tant bé" això de la festa major autogestionada, autogestionar-la era tot un repte. I contra el veto del SEPC, els membres d' EPA volien demostrar que el millor no és l'acció - reacció sinó el fer "la nostra". Però tampoc quedar-nos de braços creuats com he fet habitualment.

La membre que s'havia desvinculat ens va ajudar a suavitzar (per sort!) el comunicat sobre la FMUAB 2009 (i d'altres temes) que vaig acabar redactant jo per gust. També ens va imprimir uns cartells grocs molt macos per a la barra de cervesa d' EPA. Havíem quedat en l'anterior assemblea, que havíem de fer palès el veto i per tant, la principal raó per dur a terme una co-organització d'una altra festa a través d'aquell comunicat. Alhora havíem quedat, que en el mateix comunicat penjat al web, fora bo aprofitar per parlar de la nostra adhesió a la lluita del PAS, etc.

La major part de la feina durant la setmana va anar a càrrec de l'Oriol i meu, estant presents en les tres reunions de col·lectius, penjant cartells, repartint fulletons (per totes les facultats de la UAB menys Ciències, Traducció i Educació!), intentant contactar amb un grup de teatre perquè vingués a fer-nos una representació teatral a les 12h, etc. Fou normal que ens carreguéssim la feina d'organització i coordinació nosaltres, ja que la resta de membres fan dues carreres o treballen o ja s'havien desvinculat. L' AJEC, i sobretot, l'actitud de l' Espínola, van ajudar molt a muntar una bona festa major plural i "diferent". Tot i això hem fet masses campanes per una festa major que no es prioritària ni per nosaltres ni per EPA. Però volíem que sortís prou bé.

Al matí, l'Oriol i el David Rodríguez van muntar la paradeta amb barres i jo vaig repartir pamflets amb el Xavi Abad (AJEC) per tot el campus (bar de Lletres, etc.).

-Reunió amb el Degà, assemblea d' EPA i comissió del nou Consell d'Estudiants-

A les 10h tenia reunió amb el degà per exposar-li noves idees per millorar el butlletí: un apartat per una web d'interès, etc. Tot mantenint l'estètica ja que com ell diu el butlletí ha de ser de lectura ràpida; per no cansar.

Després com a membre d' EPA vaig demanar-li unes quantes coses entre les quals: que en el pròxim ordre del dia de la pròxima Junta de facultat posés la Comissió contra Discriminacions (que ja li havia enviat la Júlia Mas d' EPA), i que ens agradaria que ens informés sobre quines partides s'han vist afectades per la reducció del pressupost de la facultat que EPA denuncia al seu web.

En aquella assemblea d' EPA varem ser-hi jo, el Joan Miquel i el Mochi. (aquest volia anar a la comissió pel Consell d'estudiants però havia d'estar a la reunió d' EPA per temes de paradeta, etc.). L'Oriol i el Gerard (EPA) van estar en la comissió de la Junta de facultat per crear el reglament del Consell d'Estudiants. Ells van estar allà, com a compromís als estudiants. Caldria preguntar-se perquè a les 12 (menys el Guillem i l'Andreu de la PEF que estaven al local de Ganàpies acabant d'organitzar l'endemà: FMUAB), cap altre membre de PEF (i) EPA -no dic tots, però UN més- no hi va poder ser. Fer això és fer "política de cadires buides", en teoria no es fa, però a la pràctica és el mateix.

-Els membres d' EPA a la paradeta amb barres-

Aquell mateix dia de la FMUAB 2009, el Mochi (el juntari independent, la (i) de la Coalició electoral, al qual li hem d'agrair la seva ajuda), l'Andreu Batlle IV, l'Oriol i jo varem fer molta feina. També ens va ajudar molt veure companys de classe com el Xisco, l'Exposito, l'Anna Caballero, la Natàlia i la Nerea. Com també la meva germana i els seus amics, i part dels meus amics de Manresa. Molta feina i un xic d'estrès. Jo vaig fer una passejada per la tarda, però sinó des de les 8h fins acabar de desmuntar la nostra paradeta (amb barres de cervesa) i deixar net el nostre espai; vaig estar tot el temps allà: al Rectorat. L'únic espai que el SEPC (qui durant la festa va venir a amenaçar a gent de l' AJEC) ens van deixar muntar les paradetes i l'espai pels concerts.

-Reunió amb la Delegada d'estudiants (no hi va poder assistir ningú d' EPA)-

El dimarts, Ganàpies, i AJEC (també hi estava convidat un d' EPA però no varem poder anar-hi); es van reunir amb dos líders de la Comissió de la FMUAB del SEPC i la CAF, amb la Delegada d'estudiants com a "àrbitre" perquè no hi hagués algun tipus de batalla campal i es pogués negociar un lloc per uns i uns llocs pels altres. Després d'hores i hores, el SEPC va imposar la seva voluntat dient que acamparien: que la Cívica, Lletres i l'Hemeroteca eren "seves".

-Final de la festa (12h) i l'endemà: la mala consciència-

Durant el passeig per la FMUAB del SEPC i la CAF, vaig anar a visitar la gent d' AEP, ja que ells també ho havien fet amb la paradeta d' EPA; i també em vaig trobar el Degà qui devia analitzar la situació. Jo també ho faig a vegades, això d'anar a passejar per un lloc on hi ha merder, o s'organitza quelcom d'interès, amb un rol passiu analític. Sempre m'ha agradat. De debò. En aquell moment em vaig adonar (dos dies abans també me'n vaig adonar) que hi havia prou col·lectius que no havien estat vetats, per tant, que el veto fou polític.

En una passejada, es veu que la portaveu de la FMUAB 2009 del SEPC i la CAF va criticar la nostra festa major (mal gust! nosaltres no ho varem fer!) per ser la Festa del "PSOE" (si home! i nosaltres què?). Ens ho va dir l'Oriol Ibàñez que va anar a dinar a la Plaça Cívica i ho va escoltar. També va escoltar rumors de que era la festa major de la Rectora i bla bla bla. Des del principi no teníem autorització de la Rectora (tant de bo!) i ho volíem fer perquè teníem dret a fer-ho no per cap conspiració de col·lectius "pro-Rectora" (que no ho som! Potser el col·lectiu Mapuche i els de Turisme si, però diria que no -sarcasme-...).

Tot i que les paradetes i la brutícia d'aquestes es va recollir avui he pujat al Rectorat i m'ha fet molta pena (tot i que hi havia menys "merda" que en l'altra festa) que no hi hagués garanties de servei de neteja, però potser l' AJEC ho va entendre de manera que la neteja hi seria, però del muntatge i no sobre aquella brutícia que és responsabilitat de cadascú. Caldrà valorar-ho en la pròxima assemblea d' EPA perquè és molt important aquest tema.

Durant la setmana també vaig assistir a l'acte de JEV-UAB sobre prostitució, vaig llegir la meva entrevista a Revista Campus Autònoma, etc.

Manifest d'EPA davant la FMUAB i altres temes

No sabíem si publicar-lo o no. Però no diem res que considerem esbiaixat o mentida. Ningú ens agrairà la sinceritat i la claredat de l'escrit; també és cert. Evidentment, com és un "bon" manifest, un "potent" manifest; no deixarà indiferent ningú. I pot servir com a excusa per alguns, per boicotejar la "nostra" FMUAB 2009.

EPA davant la cancel·lació de la FMUAB 2009

Breu resum del posicionament d’EPA envers la cancel·lació de la FMUAB 2009

L’organització estudiantil progressista Estudiants per una Política Activa (EPA), copsant la opinió majoritària rebuda per part dels estudiants de la nostra facultat i la decissió democràtica pressa en el seu si, hem estat denunciat en el nostre web la cancel·lació de la FMUAB 2009. Sobretot per les formes en que es va gestionar inicialment, i després de llegir-nos un document (PRIM) en que demostra que val la meitat del que s’exposava des de l’Equip de Govern de la UAB. Alhora, i davant el nostre veto a entrar en la Comissió organitzadora de la FMUAB per part de les organitzacions convocants (SEPC i CAF); hem decidit formar part d’una altra organització d’una altra Festa Major on s’intenti que tots els estudiants s’hi sentin representats i sigui més plural, amb totes les garanties d’higiene, salut i seguretat; condicions que varem posar per co-organitzar aquesta festa. Des de fa setmanes, membres d’EPA han assistit a reunions de col·lectius d’estudiants per tal d’organitzar-la.

Des d’EPA muntarem una paradeta i un plafó. Us hi esperem!

A partir d’aquesta postura hem volgut redactar un manifest per a tota la comunitat universitària on s’inclogués d’altres aspectes, potser, més rellevants pel futur de la Universitat Pública, i en especial de la UAB.

Manifest d’Estudiants per a una Política Activa davant els últims esdeveniments a la UAB

Estudiants per a una Política Activa (EPA) va néixer de la voluntat d’estudiants –tant organitzats com independents- de crear una nova organització d’estudiants a la facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, profundament democràtica, catalanista i d’esquerres; i alhora, completament responsable i activa davant les possibilitats de participació institucional. Des d’EPA, entenem doncs que el diàleg, el respecte mutu i la cooperació entorn la llibertat d’elecció i acció ha d’ésser la base de la convivència social i política a la universitat.

Per aquest motiu mostrem:

• La nostra sentida decepció pels continus intents per part d’alguns líders estudiantils -sota unes sigles concretes, en nom de tots els estudiants- de confrontar i de frenar l’activitat lliure de la resta d’organitzacions d’estudiants amb insults, mentides, difamacions, actituds prepotents i irrespectuoses o fins i tot, en una ocasió, amenaces.

• Volem mostrar el nostre descontentament amb aquests fets que no ajuden a millorar les nostres relacions de cara al treball mutu en objectius comuns o a la simple discussió d’idees, projectes o propostes per millorar la Universitat, i especialment, pel que ens pertoca, la nostra facultat i les condicions d’estudi dels nous graduats.

Hem vist necessari fer aquestes consideracions en aquest manifest, davant l’actitud dels organitzadors de “la Festa Major Alternativa ampliada” (FMUAB.org). Recordar que fou el SEPC el que va convocar a tots els col·lectius d’estudiants a muntar una Festa Major autogestionada i oberta a tots els col·lectius, obviant el clamor majoritari de fer-ho a través d’una plataforma i vetant l’entrada a alguns col·lectius d’estudiants a les comissions. Nosaltres tenim algunes simpaties en alguns punts amb el SEPC. No obstant això, d’altres aspectes ideològics, entorn els valors i les estratègies; i especialment, sobre les formes de fer; ens distanciem molt. Per això:

• Volem fer públic a tota la comunitat universitària, però especialment, als estudiants, el veto arbitrari i no argumentat a un dels nostres membres fundadors (Joan Gil) –i de rebut a EPA- en la comissió institucional de la Comissió organitzadora de la FMUAB de la UAB liderada pel SEPC. No ens val l’entrada a una altra comissió, que considerem menys important; perquè això pressuposaria que els organitzadors tenen dret a vetar persones i organitzacions d’estudiants per raons –suposem- de “competència” en el marc de la política estudiantil.

• I menys entenem la consideració d’aquestes comissions pels mateixos convocants (SEPC, CAF) davant dels col·lectius d’estudiants com a “comissions obertes” quan després en un correu se’ns exposa que com a mínim una (la institucional) “vam decidir que era una comissió tancada”.

• Davant les filtracions de les declaracions d’un dels membres del SEPC exposant que “havien vetat l’AJEC, la PEF i EPA en la Comissió organitzadora de la FMUAB” de la seva Festa Major. A més d’esmentar, la nostra organització com a “coses del Joan Gil”. Dir que valorem molt la feina d’en Joan, però és vergonyós menysprear la feina de la resta de membres d’EPA (més de 10 estudiants de la facultat), distorsionant la realitat de funcionament intern d’EPA basat en la confiança mútua i en les decisions preses de forma democràtica. No cal que es retracti, però esperem que se’ns tracti amb el respecte i dignitat que nosaltres tractem a la resta d’organitzacions d’estudiants de la UAB.

• Davant això, manifestem, davant els esdeveniments exposats, la voluntat –amb les garanties d’higiene, seguretat i salut- d’organitzar una altra Festa Major organitzada pels col·lectius d’estudiants que s’han vist vetats, marginats o menystinguts per la Festa Major liderada pel SEPC i la CAF.

Aprofitem també des d’Estudiants per a una Política Activa per reflexionar en veu alta davant els últims fets ocorreguts a la Universitat Autònoma de Barcelona:

• Reiterar i recordar bones pràctiques passades en aquesta facultat entre les tres organitzacions d’estudiants: Assemblea, PEF i EPA. Com per exemple, la coalició electoral entre EPA i la Plataforma d’Estudiants de la Facultat (PEF), o l’organització d’un referèndum per una moratòria d’un any als nous graus, amb l’Assemblea d’estudiants de la nostra facultat.

• Que tot i el que hem exposat, continuem mantenint la nostra voluntat de diàleg i cooperació amb totes les organitzacions d’estudiants. Tot i això, havíem de fer palès aquests fets per tal d’argumentar les nostres accions posteriors.

Alhora, volem manifestar:

• Que denunciem la cancel·lació de la FMUAB sense prèvia consulta a la comunitat universitària, sense pensar en les conseqüències derivades d’aquesta notícia, amb arguments poc sòlids (és fals que valgui quasi 300.000 euros); exposant que la principal raó és el dèficit de la UAB –denunciat pel moviment assembleari- i la nova imatge de la universitat de cara a la segona volta del concurs estatal CEI; sense esmentar altres despeses que si són preocupants (en publicitat, …).

• Exposem també que la nostra opinió és que es replantegi la festa, i s’orienti més a l’autofinançament dels col·lectius donant-los més visibilitat, promovent més la cursa del matí, les activitats culturals o concerts que algunes actituds irrespectuoses sobretot amb el servei de neteja. També ens agradaria una FMUAB més sostenible.

• El nostre rebuig amb el nou estil (de gestoria tecno-economicista) i la nova estratègia del nou Equip de Govern de la UAB dirigides a un campus “d’excel·lència” (CEI-UAB) pensat pel benefici exclusiu de les grans empreses –a canvi, d’alguns diners addicionals de l’estat per vendre la universitat a les empreses-; i no en el conjunt de la societat.

• La decepció per la retallada pressupostària d’un 15 -20% de la UAB per raons de crisi econòmica (“donar exemple”) i de dèficit estructural (25 milions d’euros aprox.). Creiem que si volem ser europeus, el primer que podríem reivindicar –recordant-li alhora una de les seves promeses electorals- una millora substancial del finançament universitari públic. Com també, recordar-li que l’adaptació a l’EEES (Bolonya) es fa més difícil sense més recursos.

• La nostra disconformitat amb la línea regressiva degut al procés de Bolonya a la UAB: precarietat laboral, aules massificades, etc.

• El nostre suport a la lluita impulsada pel PAS i les assemblees contra els acomiadaments de l’ OCÉ.

Aprofitem també, des d’EPA, per assenyalar que estem oberts a qualsevol col·laboració amb d’altres col·lectius (d’estudiants, PDI o PAS), per millorar la UAB, i el que més ens pertoca, la nostra facultat. Animem als estudiants de primer i segon curs d’ambdues titulacions de la nostra facultat a participar de la vida associativa de la facultat i la universitat, especialment, en els nostres projectes (model de facultat, jornada de debat sociopolític, …) iniciats per la nostra organització estudiantil progressista de facultat.

Estudiants per a una Política Activa (EPA)

Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia UAB

23 d’octubre del 2009

Un fracàs anunciat

* Cartells dissenyats per mi i que m'han dut molta feina, penjats per l'Oriol, jo mateix i l'Andreu Batlle IV, i impressos per l'Oriol (qui contacta amb l'ETC).

Per segon cop, hem fracassat. Els motivats membres d'EPA organitzàvem una xerrada. Aquest cop estaria encaminada a ser un taller debat sobre l'aplicació de Bolonya als nous graus de la facultat, la congelació per contractar nou personal docent i investigador i altres temàtiques d'interès que hauríem d'haver escollit avui en la xerrada entre tots els assistents segons els seus interessos. A més, en els nous cartells, hi havia el "ganxo" de la notícia de la FMUAB i la paradeta unitària que muntarem. Properament penjarem una acte amb les valoracions que hem fet els membres avui presents davant l'absència de nous assistents tot i el treball dut a terme (jo he estat dues hores reconfigurant un powerpoint que ja tenia fet sobre Bolonya, incloent noves temàtiques, ...).

A més, com a EPA em vaig reunir amb els col·lectius d'estudiants que muntem paradeta unitària de facultat. Això comporta moltíssima més feina que una reunió. A part d'altres coses que em col·lapsen les activitats purament formatives (primera campana del curs, per cert).

Temps i esforços que podíem haver dedicat en altres coses (nosaltres també tenim que treure'ns una carrera; no som pas ganduls) més útils o que donéssin més resultats. A més, és el segon cop, lo qual significa que no és qüestió de difusió (hem escrit a les pissarres el què es duia a terme avui, hem penjat cartells ple de colors i ben dissenyats, etc.). Si realment no hi ha demanda estudiantil, són inútils els esforços de promoure esperit crític a la facultat i participació.

A curt termini, aquest curs estem molt forts, molt units i tenim moltes ganes de mobilitació i feina més institucional en defensa dels drets dels estudiants de la facultat. No obstant això, a llarg termini, sense tenir més estudiants de primer o de segon; veiem un futur molt negre d'EPA tot i ser un projecte dels estudiants pels estudiants que sota un model d'universitat aplega a la majoria estudiantil. És una organització que la construeixen els estudiants implicats en ella. No hi ha cap direcció, cap pre-venda, cap vincle, cap ordre d'un ens superior. I això, és difícil trobar-ho en el moviment estudiantil. Potser no es valora però és de les úniques organitzacions estudiantils de base assembleària (sense portaveus ni càrrecs) que és purament independent i autònoma, tant a la teoria com a la pràctica.

El moviment estudiantil, en general, fragmentat com sempre, tampoc està en una situació molt millor. Entre 100 processos judicials oberts per una mala estratègia (el poder, el real, s'ha acabat imposant) i dels quals ja he votat per l'absolució. El SEPC encara parla (amb pintades que embruten les parets) de lluitar contra Bolonya. D'altres en prou feines tenen per poder sortir del pou on es va instal·lar el moviment en l'estratègia de la "combativitat" (Maig 2008-juny 2009), amb el tema dels expedients, dels judicis, ...

Una PEF desapareguda (només ha fet una reunió i ha estat present en l'acte de graduació).

A més, hi ha força assemblees coixes (Comunicació, ...) i no sembla pas que el món progressista universitari es mogui, tot i que crec que hi haurà una sorpresa que potser si els farà moure. Esperem-ho.

Molta feina per la FMUAB

Avui he estat present en una reunió com a EPA on s'ha decidit que tot i el veto del SEPC per muntar una festa major alternativa "oberta" (que s'ha demostrat que no ho era tant..) nosaltres muntarem una paradeta unitària de facultat, si podem, amb d'altres associacions d'estudiants de la facultat. Nosaltres ja hem fet prou difusió del perfil del facebook sobre que sí hi haurà FMUAB però autogestionada: http://www.facebook.com/profile.php?id=100000459752272&ref=ts

Reconeixement de la tasca del David Casanella com a representant d’estudiants

El David Casanella era més escèptic que el Tòful amb els resultats electorals de la PEF o de PEF (i) EPA però en canvi, era molt productiu, molt útil per a qualsevol organització política estudiantil. Era un “pencaire”. I no és que no es preocupés pels seus estudis –una de les raons fonamentals per les quals passem per la universitat-, que si que ho feia, i amb moltes ganes i dedicació. Però també tenia temps pel seu compromís amb els seus estudiants de classe, amb els estudiants de facultat als quals ell se sentia orgullós de representar. I és que no era un representant qualsevol. Quan tocava fer feina per la PEF, es notava el que és veritablement ser un líder. Algú que amb el seu exemple de treball diari conquereix fites, visualitza una imatge de grup prou positiva i anima a la resta a seguir els seus passos. I és que, anava a totes les reunions (de PEF, de Junta de facultat, comissions, amb professors, etc.). S’ho prenia seriosament. I hi posava ganes. Tothom ho reconeix: companys de la PEF, nosaltres a EPA, companys de classe, coneguts, companys, amics, professors, i fins i tot, algun estudiant del SEPC, de l’Assemblea de la facultat. En pot estar orgullós.

Quan calia defensar el dret dels estudiants a fer classe, o quan calia penjar cartells, o quan calia convocar reunions de la PEF; allà estava ell, disposat a posar-hi el seu gra de sorra (ja que aportava des d’una forma molt humil). No tenia ganes de dirigir. Però en canvi, donava la cara. Una cosa que en política estudiantil no està de moda, però que es valora molt per l’entorn.

Continua gaudint de Bergen; David!

(penjat a http://politiques.tk i recomanat per llegir a tots els membres d’ EPA i algun professor i amic per correu electrònic)

Vídeo de l'acte de graduació

Vídeo de l'acte de graduació

Molt interessant el moment en el qual la Meritxell Otllé exposa que cal que els nous estudiants participin de la facultat.

L'Oriol Ibàñez i l'Andreu Espínola, varen anar en representació d'EPA i la PEF; respectivament.

Insersió laboral de la carrera i altres documents d'interès

• RESUM DE L’ESTUDI DE LA INSERCIÓ LABORAL : TITULATS
  EN SOCIOLOGIA (promoció 1998)


• OBSERVATORI DE GRADUATS DE LA UAB.
  ANÀLISI DEL GRUP DE DISCUSSIÓ DE LA TITULACIÓ DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I DE L’ADMINISTRACIÓ


• Observatori de l'Igualtat


• http://www.aqu.cat/activitats/insercio_laboral/estudi_2008_graduats.html#a1


• http://www.aqu.cat/doc/doc_15855158_1.pdf


• http://www.aqu.cat/elbutlleti/butlleti38/articles2.html


• http://www.aqu.cat/doc/doc_28947733_1.pdf

• http://www.uab.es/servlet/Satellite?blobcol=urldocument&blobheader=application%2Fpdf&blobkey=id&blobnocache=true&blobtable=Document&blobwhere=1224225141621&ssbinary=true

Dimecres 28, aula 2, a les 12h: Taller debat

Els membres d'EPA estem fent molta feina per organitzar aquest taller debat:

Al final, tampoc es durà a terme aquesta setmana (tot i la notícia publicada al butlletí a l'agenda); sinó la setmana que ve, dia 28.

- > Notícia publicada per mi al patatabrava.com: FESTA MAJOR, GRAUS, DEMOCRÀCIA UNIV. ... i XERRADA DIMECRES 28 A FACULTAT POLÍTIQUES UAB (també està anunciat al web d'EPA, al facebook al meu perfil i com a esdeveniment).

Articles de l'AVUI+ d'opinions interessants:

• Carretero/Nebrera


• Més política, menys partit (del professor Cardús)

Altres articles interessants: Encara hi ha alguna oposició al Pla de Bolonya

Quina setmana!

Em veten d'una comissió per muntar la Festa Major, representant la postura de l'EPA. La rectora fa i desfà. 7 treballadors acomiadats d'OCÉ. Molta feina estudiantil. Alguns commemoren els 40 anys de la UAB. Quina setmana!

Dues estudiants del nostre grup classe surten al web de Gestió Acadèmica de la facultat

Són la Ainara Tudanca i la Lorena Vidal.

Primera prova no superada: Nous membres a EPA

Som 14 d'octubre. EPA manté les seves assemblees cada dimecres des de l'inici de curs, però en canvi, no han augmentat els seus membres (ni més actius, ni més passius). Des del projecte "altres" de l'organització estudiantil que lidero jo mateix i que s'encarrega de la difusió, actualització de l'informació universitària, nova militància, formació, ...; avui he exposat que la xerrada ha estat un fracàs. Només haver dut un estudiant (no membre actiu) "de públic" per fer un taller debat no és cap èxit, ni s'assoleix cap objectiu perquè és un amic personal el qual no participarà activament en les pròximes assemblees de l'organització d'estudiants de facultat a la qual pertanyo. Per tant, no anem bé; caldrà posar-hi més empenta, més ganes i originalitat.

D'altres com la PEF, des d'inici de curs que no fan res com a tal; lo qual encara és pitjor. O l'Assemblea (SEPC), que tampoc és que hagi fet gaires assemblees/reunions des de l'inici de curs (diria que n'hem fet més nosaltres).

El que els hi passi a la resta d'organitzacions d'estudiants de facultat, però, no ens hauria de preocupar, ni és cap excusa.

Exposició 40 anys de la UAB

Manifestació contra Aznar a la UAB. El Claustre el declara persona inngrata de la UAB.

El que estimeu aquesta universitat, podeu visitar el web de l'exposició i podreu veure fotografies com aquestes (la pressa de possessió de la Rectora Ripoll, el programa de la Festa Major del 1986 i la ignauguració del Sincotró amb presència del president espanyol i Joan Botella i altres professors declarant-se contraris a la Llei d'Autonomia Universitària d'UCD).

L'EPA ha estat present a la reunió per la Festa Major de la UAB

Avui he anat en representació d'EPA a la reunió de col·lectius convocada pel SEPC per dur a terme la Festa Major de l'Autònoma (cancelada a la pràctica ja que serà dia lectiu i no es destinarà cap pressupost per part del Rectorat, de moment). Allà, hi havia també el Joan Alginet (PEF), l'Andreu Espínola, Xavi Abad i el coordinador de la UAB (AJEC), en Guillem Carbó (de Ganàpies), gent de l'Hortet, companys de sindicat (AEP), l'Edgar pels Centaures i l'Assemblea de Veterinària, estudiants no organitzats, estudiants del SEPC, estudiants d'En Lluita, i moltíssima gent més. Un munt d'amics i coneguts. Una pluralitat pels sentits, espectacular.

La valoració personal sobre els fets és molt senzilla i l'he explicat al bloc sobre Bolonya.

La postura de l'EPA properament sortira publicada al web, de moment, és de denúncia.

Del bloc sobre Bolonya: El comunicat de l'AEP sobre el judici als estudiants del Rectorat de la UB

No pot ser que precissament la única acció que realment es va demostrar totalment pacífica, ben organitzada, ben ideada, exemplar per a la resta, força plural, totalment oberta, completament sensata, compromesa també per Nadal, amb la col·laboració dels veïns (que els duien menjar), ben vista per la majoria de la societat catalana; i de la qual en tinc un bon record tot i no assolir cap objectiu a llarg termini; ara quedi tacada per una altre actitud insensible a les legítimes reivindicacions dels estudiants tancats al Rectorat de la UB. La via judicial no és el camí. No saber canalitzar les protestes juvenils i sobretot, criminalitzar-les (com si una ocupació d'un espai de pas fos algun tipus de coacció o violència!), és una mala opció. Les generacions futures ho recordaran. Els responsables polítics i veus respectades de la societat civil catalana, en part, en seran responsables. Jo he vist coacció (entre companys de classe), violència policial i també estudiantil (violència a mobiliari per exemple); i dono fe pel que m'han explicat que UB-Rectorat era el millor exemple d'acció estudiantil mediàtica, plural, oberta, compromesa i pacífica, 100% pacífica. Una vergonya, com diu el comunicat del meu sindicat nacional, que al segle XXI encara ocurreixin fets com aquests. Duent a judici a simples manifestants.

• Comunicat de l’AEP sobre les imputacions judicials als estudiants desallotjats el dia 18 de març de 2009

Del bloc sobre Bolonya: Mail a la rectora Anna Ripoll

Mail a títol personal per a la Rectora de la UAB
Humil reflexió(enviat per mail)

Benvolguda rectora Anna Ripoll,
Agraïnt-li la resposta per haver-me contestat l'últim missatge (fet públic al patatabrava.com) que li vaig enviar-li voldria exposar-li unes humils i breus reflexions davant el nou curs. En resposta al seu escrit de benvinguda i sobre el campus d'excel·lència li voldria expressar que:

REIVINDICACIONS DEL PAS
Espero que aquest curs li vagi d'allò més bé, tant a vostè com al conjunt de la comunitat universitària de l'UAB. Tot i això, la unitat d'acció sindical del PAS tractant el seus primers mesos de mandat d' "autoritaris" i sobretot la seva resposta davant els acomiadaments a OCE i l'acció de protesta en la sessió inaugural, em fan preveure tot el contrari. No entraré a valorar la seva resposta, pròpia dels qui etiquetant no intenten dialogar amb els que protesten, i dels qui no s'adonen que algunes institucions com la UAB porten en la seva idiosincràcia elements com la participació, la justícia social, la democràcia, ... que potser oblida. "Anar ràpid", i només ensenyar el què és bonic del seu mandat (UAB-CEI per exemple); no farà que s'obviï que la UAB és un espai de precarietat laboral i d'altres greugues.

RETALLADA PRESSUPOSTÀRIA A TOTA LA UNIVERSITAT
La meva decepció per les retallades pressupostàries que també patirem a la nostra facultat com un exemple més de les retallades socials davant la crisis econòmica em sembla preocupant. Digitalitzar l'Autònoma pot estar bé, però millor acabar amb els canapés en les session ignaugurals; si d'algun lloc hem de reduïr el pressupost, tot i que sent un dels estats amb menys inversió en educació superior a Europa, és graciós que en plena crisis, es faci això en comptes d'invertir més en el futur de les noves generacions.

EL SEU PROGRAMA ELECTORAL I LES SEVES PROMESES
Aprofito l'ocasió per recordar-li el segon col·loqui amb estudiants que ens va prometre a algunes entitats d'estudiants de l'ETC en una primera xerrrada-col·loqui electoral dut a terme als cinemes del mateix Edifici d'estudiants.A més, d'aquesta proposta, també voldria rescatar els valors i principis del seu programa electoral ja que seria desitjable i coherent per creure en la seva paraula. Com per exemple, "vetllar per un finançament adequat per a les universitats públiques". Reduïr-lo doncs, no sembla coherent. Espero doncs, que des de l'ACUP, la nostra rectora defensi aquest necessari increment de la despesa pública en educació superior. Com també "el diàleg, la participació i la comunicació amb tota la comunitat universitària". Espero doncs que es creiïn nous espais de representació estudiantil, i que el Claustre de l'UAB tingui més pes i per tant, com a condició indispensable, es reuneixi més sovint.Com podrà comprovar, humilment intento recordar-li, res més que el que ens va prometre electoralment. Si sapigues unir tots els que reivindiquem una universitat amb més qualitat, més pes i inversió pública; seria una rectorar que passaria a la història per haver escoltat el sentiment força unànime de la comunitat universitària. Si pel contrari, segueix amb el seu "autoritarisme" en referència al que deien des del PAS; malament rai. Vostè decideix. Molta sort.

Moltes gràcies per la seva atenció,

Joan Gil, a títol estrictament personal. Estudiant de la UAB.

El nostre Degà, Heribert Barrera, l'entranyable Enric Canela, ... Reagrupament trencarà el sistema de partits català?

Joan Carretero és proclamat president de Reagrupament Independentista

( una de tantes notícies sobre la creixent fragmentació de l'espai independentista, així com el seu pes dintre de l'agenda mediàtica i pública dels catalans )

Tinc el costum de parlar de la facultat en aquest bloc, però al ser de Ciències Polítiques crec convenient expressar certes impressions sobre Reagrupament. Com seran breus també les incloure en el meu bloc sobre política.

Carretero és un ex-conseller del primer tripartit. Cal fer memòria històrica. Ell també en va ser partícep sinó fos perquè va fer unes declaracions impresentables i el van fer fora des de presidència. RCat, al inici era una corrent interna. Minoritària per cert. Però no molt mal valorada per certs mitjans catalanistes. Volia "reagrupar", lo qual comportava unitat però també voluntat d'esdevenir quelcom més que una corrent interna d'ERC. Quan va perdre, i el tàndem Carod-Puigcercós no va ser prou llestos per canalitzar els seus fidels amb càrrecs en el Consell Nacional, etc. Llavors va utilitzar la "bomba mediàtica" i el discurs fàcil (jo sóc bo, vosaltres uns traïdors), força populista (un vici dels polítics). Criticar -sobretot, amb tanta claredat i contundència- aquesta opció de coalició governamental com és el tripartit, em sembla un xic estrany i vinculat a un context favorable per a la seva associació / partit. RCat usa la desafecció i el català emprenyat per apostar fort per un canvi radical. Busca Ítaca. Busca una esperança, i és que falten líders i ideals. L'esquerra, orfe de nous models i nous discursos i nous líders que facin vibrar la societat (a tot Europa); el discurs nacionalista pren partit. Desesperació i desorientació duen a discursos clars i contundents en una idea, però també força buits de projecte i molt ambigus en els temes que poden provocar menys unitat. Molta abstenció i poc sentiment partidista entre la població, duen a noves opcions a tenir una oportunitat. Carretero creu que aconseguirà aglutinar tots els independentistes. Estat Català, encara existeix, i diu exactament el mateix. Tots sabem quants anys té. Carretero també exposa que deixaria el primer de la llista a Joan Laporta si això ens donés la independència. Ho sigui, es visualitza davant l'opinió pública com un patriota, un treballador pel país per sobre dels interessos personals. Del que no hi ha. O almenys és aquesta la impressió que ens vol donar. Pel que es veu, analitza força bé la realitat del carrer. Sap que la nova idea (amb l'independentisme transversal no n'hi havia prou per enganxar el personal) de "regeneració política" sona molt bé. És un partit per a la classe mitjana, que usa molt bé les TIC al ser una organització política nova i amb pocs recursos. Utilitza en la seva presentació (amb prèvies declaracions contundents contra ERC) el "ganxo" dels"convidats" (tots els blocaires podíem anar a l'Assemblea constituent per omplir la sala i com un ullet a que parlin bé d'ell des del món digital català, des de la Catosfera, des dels blocaires d'aquí). A mi em diverteix RCat. Com més serem, més riurem. Com més pluralitat, millor. No obstant, no me'n fio de Carretero, ell era "d'Esquerra", però no "d'esquerres". El seu projecte d'Estat Català no serà pas neutral; tirarà cap a la dreta, cap al seu reconegut neoliberalisme. Però una altra sacsejada -la primera fou Partido de la Ciudadania- al sistema de partits català no aniria pas malament.

Article interessant de l'Elliot: Reagrupament, una valoració personal.

Article d'un professor de la facultat

Joan Subirats: "Transparencia".

El company Elliot ens transcriu en el seu bloc l'Assemblea de Reagrupament

El text sobre la intervenció d'un professor de la facultat, i actual Degà.

11: 54. Intervenció de Salvador Cardús
03.10.2009
“Això és una mena de bateig, i alguns de nosaltres ens sentim els padrins de la criatura”. “Alguns, els de més edat, recordaran que un dels papers que feien els padrins era prendre uns compromisos amb la criatura i un era el de comprometre’s a renunciar a Satanàs i les seves obres”. “Jo no puc parlar en nom de tots els convidats, però si que us puc dir de que vetllarem per evitar que Reagrupament algun dia tingui una temptació maligne”. “Us seguirem amb efecte i d’aprop” “Vull aprofitar per expressar tres desitjos: 1. M’agradaria dir que el principal desafiament que té Reagrupament no és convèncer que la solució als nostres problemes és la independència perquè això tothom ho sap, el desafiament important és convencer els catalans que és Reagrupament qui ens sabrà agrupar. El nostre país té un problema de confiança. El repte de Reagrupament és convèncer a un país que malfia de la política. 2- Radicalitat democràtica. La democràcia és també una forma de bona educació, exigeix elegància, joc net, sense enviar SMS quan parlen les autoritats. 3- En aquests moments el temps ens exigeix un independentisme generós, sense ressentiments, sense retrets, un independentisme que reconegui el camí que també han fet els altres, un independentisme que no es complagui amb la derrota de la seu olímpica de Madrid però que digui visca Rio de Janeiro. Un independentisme que s’ha d’afirmar no per oposició, què pensi en positiu”. “El nostre país té dret a somiar. “No només tenim dret a somiar, ara sabem que aquest somni es farà realitat”.

Requejo, professor de Ciència Política de la UPF, es passa a l'independentisme

Professor Requejo
Antic defensor del federalisme a l'estat: "el camí de l'autonomisme i el federalisme són morts".

Pels del Pràcticum

Aquest divendres hi haurà a la Sala d'actes a les 12 hores una sessió sobre les pràctiques externes.

Homenatge a un psuquero

"Tampoc no pressuposo que tothom participi d’aquesta descomposició moral, sobretot perquè qui la resisteix heroicament mereix la més gran admiració."

Això ha dit el nostre Degà i professor, Salvador Cardús, en un dels seus habituals articles a l'AVUI+ parlant sobre el cas Millet. La veritat, és que aquest fragment de l'article és l'excusa per explicar una anècdota històrica vinculada al PSOE i al PSUC.

M'ho va explicar un doctor molt prestigiós de Manresa. Van ser vells amics i en cada visita em recorda la seva història. La visita mèdica ordinària es converteix en una interessant conversa. Sempre em recorda aquella persona, de la qual només diré que fou molt important per al PSUC.

Vull retre homenatge a una persona que avui està passant quasi gana, que viu en la precarietat més absoluta i que evidentment, pel que he dit, podeu suposar que no arriba a final de mes.

Aquest senyor, aquest pobre desvalgut, li van oferir milions i milions de pessetes d'aquell temps per passar-se del PSUC al PSOE; però ell era persona d'ideals i de valors, i no ho va fer.

Un dels barons de Felipe González volia "comprar" les seves dots a canvi del seu transfugisme. En aquesta societat malalta, quants de nosaltres no haguéssim agafat els calers? Esperem que molts.

El problema és que l'admiració que es mereix -com exposa Cardús- en aquest fastigós sistema econòmic, no li dona per viure dignament.

Post de l'altre bloc sobre l'activitat d'EPA en relació al gènere

"Bona reflexió universitària sobre gènere a la UAB"
La participació de les dones als òrgans de govern
Gerard Sentís (JEV-UAB, Junts, Rebotiga Informativa) reflexiona sobre les desigualtats de gènere a les universitats públiques catalanes, en especial atenció a la nostra. I ho fa a partir de l'Observatori de l'Igualtat de la UAB. Tot i que ja en tenia constància, he constatat que és interessant fer-ne més i millor difusió.
Des dels juntaris de l'EPA, a la nostra facultat estem promovent la creació juntament amb la delegada d'Igualtat a la facultat, en crear una comissió contra tot tipus de discriminacions. També en el cas dels discapacitats, ja que EPA i ADUAB mantenen una relació associativa d'amistat. Espero que serveixi d'alguna cosa.

Un digne representat d'estudiants: Cristòfol Torra i Duran

Això és el que avui els he escrit en un missatge intern a tots els membres actius d'Estudiants per una Política Activa (EPA). No acostumo a fer aquest tipus d'escrits, i menys en el correu intern d'EPA ja que serveix per una altre cosa; però he considerat que era una bona ocasió per retre un humil homenatge a un digne ex-representant d'estudiants de la Junta de facultat.

Missatge enviat el 25 / 07 / 2009 davant l'inici d'estada de Sèneca a Granada de Cristòfol Torra, ex-juntari i bon amic personal.

MENCIÓ AL TÒFUL

Potser alguns de vosaltres no el coneixereu però crec que cal fer una menció (un petit esment) a la seva persona, en especial, a la seva activitat a la facultat que és el que ens pertoca a nosaltres. Ell va formar part de la PEF, però pot ser un referent per tots nosaltres com a representant d'estudiants. Persona que buscava el consens, que distinguia amistat de política estudiantil, que creava ponts de diàleg entre associacions, que coneixia a tothom a la facultat, que s'avenia amb tothom, que anteposava el futur de la PEF al seu càrrec o a tenir el seu nom a unes llistes electorals, etc. Un gran exemple. Amb això no vull desmerèixer ningú de la nostra organització ni que ningú es cregui que parlo amb indirectes; perquè crec que en general tots nosaltres entrem dintre d'aquest perfil. Ja que... "som els millors". No obstant això, no està de menys esmentar l'activitat estudiantil de certs estudiants, encara que siguin d'una organització que no és la nostra. I recordant-vos que estic molt content de formar part d'aquesta gran família que és l'EPA.

Va ser representant d'estudiants a la nostra Junta de facultat, el curs passat per part de la PEF. Aquest curs fa una estada de Sèneca a Granada. Des d'aquí, bon amic, bona sort!

Un post de l'altre bloc molt interessant

Notícies de l'UAB d'inici de curs
El nostre pressupost de facultat s'ha reduït un 15% (...).

Un post de l'altre bloc molt interessant

Notícies de l'UAB d'inici de curs
El nostre pressupost de facultat s'ha reduït un 15% (...).

Informació sobre l'inici de curs

Aquest migdia a les 11 hores a la Sala d'Actes, les organitzacions d'estudiants que volien presentar-se als estudiants de primer curs en les sessions d'acollida de la nostra facultat han pogut fer-ho. D'entre les que no hi han assistit (per vàries raons i algunes disculpant-se) han estat les associacions de fora de la facultat (FNEC, SEPC i AJEC) i les dues organitzacions d'estudiants de la facultat (PEF i Assemblea-SEPC). Les que si han estat presents han estat l'AEP (estudiants progressistes), la FAS (fundació solidària), el PAE (assessors d'estudiants), UNANIMUN (relacions internacionals), REPOSOC 2.0 (la revista digital de la facultat) i jo en representació d'EPA (Estudiants per una Política Activa). En Gerard Domínguez l'Oriol Ibàñez també han estat presents per part d'EPA. A la tarda, tornaré a presentar jo l'EPA degut a que sóc l'únic que em va bé estar-hi present, tot i que tenia ganes de que ho fés algú altre; sincerament.

A més, aquest migdia s'ha publicat el nou número del butlletí de la nostra facultat: http://butlletipolitiquessociologia.uab.cat

PD: Abans de la presentació als estudiants de primer curs que estan matriculats per la tarda, EPA ha penjat uns quants cartells per recordar la primera assemblea d'aquest curs que farem aquest dimecres. Hi esteu tots convidats!

Estudiants per a una política Activa (EPA) és una organització progressista de la facultat que promovem la participació estudiantil a la facultat,

Ens reunim els dimecres a les 12:05h a l’aula 2. Vine i participa a les nostres assemblees sense cap mena de compromís.

Per a més informació: http://epauab.wordpress.com i epauab@gmail.com

Dos articles interessants

• La inserció laboral de la Ciència Política
• La PUC edita una guia adreçada als estudiants de la UPF

Canvis en el Reglament del Consell d'Estudiants de la facultat

Aquest any d'acord amb el nou Estatuto del Estudiante, el gran canvi que comportarà per les nostres facultats, és que caldrà adaptar el Consell d'Estudiants (òrgan actiu o innactiu i no funcional segons la facultat) a la figura del nou Consell d'Estudiants que dibuixa aquest nou Estatut de l'estudiant fet pel Ministeri. Per això, els membres d'EPA estem treballant en recopilar informació sobre el nou Estatut d'Estudiants ja que haurà de ser la base en la qual modificar el reglament del Consell d'Estudiants. La meva postura personal per no enganxar els dits a les noves generacions és que es doni la llibertat més gran possible a la creació d'associacions i organitzacions d'estudiants, així com consells de delegats, assemblees d'estudiants, grups de discussió, etc. Per damunt de tot l'autonomia i la llibertat de cada organització d'estudiants; i la possibilitat de crear-ne de noves perquè els nous estudiants tinguin l'oportunitat de crear els seus propis espais de decisió, debat, d'activitats, etc. Per exemple, seria molt negatiu que l'assemblea fos per reglament l'òrgan de decisió i representació d'estudiants perquè un sector el podria controlar i se'n podria apropiar tot i l'entrada de nous estudiants. Tot i que el nou Estatuto fet pel PSOE anti-assemblees no va encaminat cap aquí, evidentment. També seria negatiu que els legítims representants d'estudiants (membres de la PEF i EPA en aquesta facultat) tinguéssim algun poder sobre el Consell d'estudiants en depriment d'altres associacions (Assemblea, UNANIMUN, REPOSOC, etc.). Pel bé dels estudiants, cal demanar transparència fiscal i alguna mena de reglament (com funcionen internament, un fulletó) per democràcia interna; però res més. En resum, llibertat per crear associacions i fer el que es pugui d'acord amb la legalitat vigent. I si te la vols saltar, cosa teva.

- El borrador
- La reunió-debat amb algunes organitzacions de representants d'estudiants
- L'anàlisi provisional d'Especial Bolonya

Fragments de l'anàlisi: "Les assemblees intercampus o les reunions a espais oberts no existeixen. I a més a més, aquest dret a la reunió queda sotmés al respecte dels requisits que hagi establert “el Consell d’Estudiants u òrgan de màxima representació estudiantil” (art. 33). (...) 3. Las manifestaciones o concentraciones de cualquier naturaleza que se realicen en los campus de las universidades deberán cumplir las condiciones determinadas por el Ordenamiento jurídico, mediando en todo caso el permiso correspondiente. (...) I com es protegeix i garanteix l’exercici d’aquests drets i deures tan detallats i retallats? Mitjantçant l’apel·lació als mateixos responsables de la possibilitat de la seva vulneració: la institució. Ni tan sols esmenta les figures com el Síndic de Greuges. (...) I en aquest cas, els principis del projecte d’estatut són un atac a la metodologia assembleària, res més que una aposta política per l’organització estudiantil a la universitat."

- L’esborrany de l’Estatut de l’Estudiant Universitari

Fragment: "L’únic aspecte sobre el que paga la pensa aturar-se és el Consell d’Estudiants. Com ja he comentat Problemes amb el futur Consell d’Estudiants no em semblava que aquest consell, com el determina la LOMLOU, sigui adequat. Ara, al veure com estarà format, em reafirmo en que és enemic de la distribució de poders entre las comunitats autònomes i l’Administració General de l’Estat. I vist des de Catalunya potser condicioni la presència de les associacions estrictament catalanes en benefici de les que tenen més implantació en altres àrees de l’Estat.
Tampoc no m’agrada la representació d’un estudiant de primer i segon cicle i un altre de tercer cicle per universitat. Crec que la fórmula hauria de ser per representació ponderada de les comunitats autònomes."

Inici de curs

El dia 22 comença el curs pels estudiants de 1r curs de grau. El dia 21 es fará la presentació oficial de la facultat. I el dia 28 començaran la resta d'estudiants de la facultat.

Articles interessants publicats per professors: Cardús qualifica la consulta d'Arenys de punta de llança d'un procés ja anterior al debat estatutari, Ser profesor · ELPAÍS.com i Educación · ELPAÍS.com

L'educació en el punt de mira (del bloc sobre Bolonya)

http://joangilsobrebolonya.blogspot.com/2009/09/leducacio-en-el-punt-de-mira.html

L'últim escrit envers el SEPC

És l'última crítica envers el SEPC que faig. La enllaço aquí perquè té relació amb la història de la facultat; però no en feu gaire cas, les persones canvien les organitzacions: Perquè la meva aniversió cap al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)?

Breu reflexió personal davant el nou curs 2009/2010

Llegiu la meva:

Breu reflexió sobre el nou curs del bloc sobre Bolonya

Petita història del naixement de l'EPA a la nostra facultat

Vull escriure un anàlisi descriptiu amb força judicis valors sobre el que ha estat el naixement de l'EPA a la nostra facultat a tall de reflexió estrictament personal.

• El titularé "Petita història del naixement de l'EPA a la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de l'UAB"

Dues setmanes abans de les eleccions a representats d'estudiants de la nostra Junta de facultat (òrgan col·legiat estamental de decisió sobre els aspectes que afecten a la facultat) va néixer una candidatura electoral nova tant pel discurs com per les formes de fer. El nom a l'inici era el de menys (s'havia de dir "estudiants d'esquerres"). Un grup d'amics vam formar aquesta candidatura electoral col·lectiva i unitària per a les eleccions. Al principi fou la Júlia Miralles (actual representant d'estudiants a la Junta de facultat) qui em va demanar de fer una llista conjunta amb ella (com a independents o una llista coherent i unificada). Varem poder formar una llista de 15 estudiants a través de trobades informals amb altres companys de classe, coneguts, amics i activistes de la facultat crítics amb l'Assemblea d'estudiants de la nostra facultat i allunyats del perfil estudiantil de la PEF (Plataforma d'estudiants de la facultat). No obstant això, el realisme de la situació a la facultat i la voluntat de diàleg i pacte dels nostres membres; així com la proposta de la PEF per formar candidatura electoral conjunta amb Programa Electoral Comú -PEC- (per fi amb propostes interessants i algunes de ben viables!); va fer que alguns es quedessin fora de la llista. Degut a això, i a altres raons estudiantils que surten de l'òrbita de la nostra facultat; vaig decidir tornar a sacrificar-me i no presentar-me per darrera vegada a unes eleccions d'estudiants (ja ho havia fet pel Claustre degut a una estratagema d'uns assemblearis que em van fer fora de la llista pactada en una assemblea ordinària).

El debat electoral fou positiu amb un discurs propositiu i dialogant entre les dues candidatures.

L'Assemblea com a control d'un sector estudiantil: L'Assemblea és un òrgan que a la nostra facultat s'atorgava la representació dels estudiants (el nostre reglament de facultat no hi dicta així: és el Consell d'estudiants i amb el nou reglament del Consell d'estudiants segons el Nou Estatut de l'estudiant quedarà ben definit). És un espai on han crescut els militants de l'Esquerra Independentista i han generat la seva agitació i propaganda. Tot i la bona voluntat d'alguns d'ells (estudiants militants del SEPC), molts cops en vàries assemblees de facultat s'han marginat les veus crítiques amb la direcció de l'assemblea. És el seu espai de difusió i expansió de militància i els manté units i sentir-se útils; per això, interessa més als seus líders l'agitació que l'assoliment d'objectius (concrets, de facultat, per exemple). En "nom de tothom" s'han apropiat d'aquest espai que va néixer entre estudiants i professors (ara és una assemblea de només estudiants) de diferents corrents de l'esquerra transformadora; i parlen com la veu de tots els estudiants. Fins i tot, actuen autònomament quan perden les eleccions també en nom de tots els estudiants. Tot i certs estudiants que actuen de forma lamentable, hi ha molts estudiants (del SEPC, independents o d'altres grups estudiantils que recolzen les assemblees) valents, amb un discurs amb compromís social i que fan bona feina. Tot i això, a la nostra facultat actualment tenen poca representativitat electoral (0 a la Junta de facultat, també degut a un sistema poc proporcional). Vinculen el que es diu en l'assemblea a la voluntat de totes. I en ocasions no són més que 5-10 estudiants (de mitjana 15). Hi ha el dirigisme estudiantil del SEPC que és el gran problema perquè l'assemblea representi pluralment i de debò als estudiants de la nostra facultat. S'usen assemblees ordinàries per marginar sindicats que competeixen amb ells per un mateix espai de lluita tot i voler objectius similars. Tot i que ells han comès errors com els cometem tots; el que és imperdonable és la divisió estudiantil per culpa de les ocupacions i els "judicis populars" fets a la meva persona per marginar un sector estudiantil. El joc brut (amb Assemblees convocades a les 10 de la nit), els atacs personals, els desembarcaments d'estudiants d'altres facultats o de 20 del SEPC per aprovar certs documents com "Regenerem el moviment estudiantil" i cert sectarisme amb un politburó ben poderós no es pot suportar més. No obstant, sembla que les noves generacions del SEPC ho han entès. També usen poc les institucions pel bé dels estudiants. Algunes actituds i amenaces lamentables han fet que un espai de decissió i unitat estudiantil siguin una farsa a la nostra facultat.

La PEF (i) EPA va guanyar les eleccions a l'Assemblea amb tots els representants d'estudiants. Els estudiants de la facultat, doncs, havien considerat que la candidatura àmpliament plural i heterogènea (ideològicament, de gènere, de grups de matí i tarda, de titulació) els representava molt més que l'Assemblea d'estudiants; desgastada per les ocupacions contra Bolonya. El valor afegit que aportàvem (com una força d'esquerres que està oberta a pactes, té un discurs elaborat i una llarga llista de propostes de facultat) va fer que treiéssim més vots d'entre la llista electoral conjunta. La coalició electoral va donar les gràcies amb un comunicat als que van anar a votar.

La Coalició havia acordat i s'havia proposat (i des del primer moment ho va fer) implantar els compromissos del PEC, tenir autonomia com a organitzacions independents d'estudiants (EPA cada dimecres fa reunions obertes per a tots els estudiants), generar més espais de participació, etc.; intentant arribar a acords (per la unitat estudiantil) més enllà del pacte electoral. Així amb una PEF i una EPA unides (amb posicions comunes amb les ocupacions, ...), la facultat tenia més veu estudiantil a les institucions i menys esforços destinats a debats banals i de confrontació innecesaris. Tot i això, la història de les dues organitzacions i la seva idiosincràcia és força diferent.

L'història de la PEF: La PEF es va iniciar com a alternativa a l'Assemblea amb un discurs inicialment poc elaborat però amb una valentia per iniciar una etapa de pluralitat estudiantil. Es van enfrontar a algunes amenaces (i una dura empenta) d'alguns assemblearis. I és que no hem d'oblidar que tota organització està formada per persones i aquestes li donen un perfil especial. En l'època liderada per membres de l'AJEC-JSC i CiU la organització de la PEF amb càrrecs (amb algunes picabaralles vergonyoses entre ells) fou un desastre per a la seva visualització davant la resta dels estudiants, tot i que la majoria els va donar dos cops la confiança electoral (primer com a vot de càstig a l'Assemblea i el segon cop per les propostes i com a vot afiançat). I és que encara no han perdut cap elecció d'estudiants (1a Junta, 1r Claustre, 2a Junta). Alguns d'ells no assistien a algunes reunions institucionals com tampoc no ho feia l'Assemblea incumplint amb el seu deure com a representant d'estudiants. L'abstenció als Graus va ser un error garrafal tant estratègicament, discursivament com perquè només els van acceptar una proposta en els nous graus. Tot i això, la majoria dels estudiants de la facultat no se'n van assabentar tot i que alguns varen demanar explicacions. Les poques propostes, algunes declaracions personals vinculades a l'entrada dels Mossos a la facultat i algun discurs incendiari contra l'Assemblea van fer que alguns estudiants potencialment mobilitzats no entressin a formar part de la PEF. Cal reconèixer per això, que van voler dissoldre's per construir una nova assemblea i els líders del SEPC de l'Assemblea ho varen impedir. També recalcar que tenen certs estudiants molt compromesos i que amb el seu nou coordinador més d'esquerres, espero que s'arribi a molts acords tant amb nosaltres com amb l'Assemblea pel bé de l'unitat estudiantil.

Així va néixer l'EPA; que de seguida es va constituir en una organització d'estudiants de facultat registrada als col·lectius d'estudiants de l'Edifici d'estudiants. I que va començar a marcar perfil propi (basat en l'útil equilibri entre treball a les institucions i també al carrer) amb el comunicat conjunt amb l'Assemblea i el juntari independent Mochi. L'Assemblea volia fer un referèndum a tota la comunitat universitària de la facultat sobre una moratòria d'un any als nous graus. Tant el Mochi com nosaltres varem acceptar formar part d'aquesta iniciativa democràtica i de consulta popular i el resultat positiu el van dur a la Comissió Acadèmica (COA) i a la Junta de facultat constituent. No obstant això, el pròxim any el nou deganat enceta els nous graus als estudiants de primer curs. En aquella Junta de facultat PEF i EPA varen abstenir-se, pactant un posicionament comú dels estudiants sobre els plans docents i el calendari amb aspectes que caldrà debatre més endavant com el pas de la segona convocatòria a juliol. Al COA hi ha molta informació però la majoria de propostes (sobretot d'EPA) no són acceptades.

A l'estiu l'EPA s'apunta -d'acord amb el seu ideari de protecció de la llengua catalana- al manifest pel català a la Universitat de la PUC.

Cardús opina sobre manifestar-se abans de la sentència del TC

Sobre la manifestació (2)

Recull de premsa - Política Salvador Cardús: “L’ànima de la manifestació ha de ser ideològicament transversal

Notícia d'UNANIMUN

Felicitats Gerard! El Gerard Domínguez, premi de la Comissió Europea

Rumorologia pura

Desbandada d'intel·lectuals a Esquerra?

López Bofill lamenta l'allunyament de: Salvador Cardús, Joan Ramon Resina o Víctor Alexandre

Cardús opina sobre el finançament i el TC

Salvador Cardús: "El PSC ha volgut convertir l’acord en una gran operació política de reespanyolització de Catalunya"

Salvador Cardús: 'A la societat catalana hi ha més independentisme que al Parlament'

La societat civil oficial

Cardús: “La manifestació ha de donar-nos una més àmplia oferta electoral radicalment sobiranista"

2 professors de la facultat parlen sobre el dèficit fiscal

El sociòleg Salvador Cardús comenta que l'acord 'té molt poc a veure amb els grans objectius que s'havia proposat la reforma de l'estatut'

Arcadi Oliveres: “Cataluña no pierde dinero en el trato con España”

El profesor de economía aplicada de la UAB y reconocido independentista Arcadi Oliveres, ha asegurado en una entrevista publicada este domingo en El Punt que en Cataluña “tenemos un gran déficit fiscal [respecto al conjunto de España], pero no tenemos déficit en general“.

Altres articles interessants:

• Arcadi Oliveres: "El capitalisme és irrefundable, s’ha de destruir"
• LAS DOS ORILLAS DE LA GLOBALIZACIÓN

Coses interessants: usos lingüístics i nacionalisme català

Salvador Cardús afirma que “l’Estatut s’ha menjat l’horitzó polític nacional”

En el marc d’un acte per reflexionar sobre futurs escenaris després de l’experiència estatutària, el sociòleg Salvador Cardús ha afirmat, a diferència de Ferran Mascarell, present també a l’acte, que “no hi ha camí per una Espanya plural i no hi serà mai”, i ha conclòs que davant aquesta “impossibilitat contrastada”, tan sols es pot aspirar a acomodar-se a l’’status quo’ actual o a assolir la independència.

Estudi sobre les llengües de l'estudiantat universitari

L'ETC et respon les preguntes concretes sobre el funcionament de la universitat (normatives) i els drets dels estudiants

Els companys de facultat habitualment (i m'agrada) em demanen qüestions sobre les normatives i els drets d'exàmens. A una companya els estudiants representants a la Junta de facultat d'EPA (i PEF també) varem recolzar la seva queixa feta formalment a Gestió Acadèmica. Tot i això, per estar-ne més segurs, l'ETC té un servei de consulta sobre aquests temes (això no vol dir que no continueu demanant-nos-ho als estudiants d'EPA, que molt agraïts us ajudarem).

Com funcionen les matrícules d'honor? Ho dic perquè m'he trobat en situacions que gent amb un 7,4 n'ha tingut i jo amb un 9,6, no.

Alex, Facultat de Ciències

En principi, amb un 7,4 el professor no podria qualificar amb matrícula d’honor, però amb un 9,6 sí que podria, tot i que no està obligat.

El RD 1125/2003, fixa el nombre i el criteri per a la concessió de matrícules d'honor. Concretament diu:
La Mención de "Matrícula de Honor" podrá ser otorgada a alumnos que hayan obtenido una calificación igual o superior a 9.00. Su número no podrá exceder del cinco por ciento de los alumnos matriculados en una materia en el correspondiente curso académico, salvo que el número de alumnos matriculados sea inferior a 20, en cuyo caso se podrá conceder una sola "Matrícula de Honor".

Juan Berasategui

Assessorament als estudiants

Em vaig matricular a sociologia sabent que apliquen el pla pilot de bolonya (3er curs títol propi i 4rt curs títol de llicenciatura) i al full de matrícula (del juliol de 2007) diu: Pla d'estudis: 601-Llicenciat en Sociologia Ara hi ha indicis de que ens volen adaptar al títol de Grau oficial. M'he llegit el real decret 1393/2007 (que regula el EEES) del BOE del 30/10/07 i diu a la disposició transitòria segona que si he començat els estudis abans de l'entrada en vigor del decret em seran d'aplicació les disposicions dels estudis que he ja havia iniciat. Em poden adaptar si jo no vull?

Alumne de primer, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

Pots estar molt tranquil. Efectivament, t’has matriculat en un pla d’estudis i tens dret a acabar la titulació en aquest mateix pla. És a dir, tens dret a esgotar les convocatòries conforme a aquest pla.

Encara s'ha de concretar de quina forma es garantirà el dret a rebre docència (ja que podrien conviure dos plans d'estudis en un mateix curs), és a dir; quan els estudiants de primer comencin amb plans d’estudis adaptats a l’EEES, els de segon continuaran amb els plans d’estudis antics. Però, què passa si un estudiant de segon suspèn una assignatura?

Encara no s'ha establert, depèn de la facultat. Potser es mantindrà la docència del pla antic (almenys durant un any), o potser que s’hagi de rebre docència amb els companys del pla nou.

Juan Berasategui

Assessorament als estudiants

Hola, haig de pagar un recarrec per crèdit si estudio dues llicenciatures alhora o només s'ha de pagar si ja tinc una llicenciatura o diplomatura acabada. Gràcies, Johnny.

johnny, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

El DECRET 150/2008, pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya, a l’article 7 s'estableix que “s'aplicarà un recàrrec del 40% (...) als i a les estudiants que tinguin un o més títols universitaris oficials per a iniciar un altre estudi que condueixi a l'obtenció d'un títol universitari oficial (...)”.

Per tant, només hauràs de pagar el recàrrec a partir del moment en que finalitzis una de les dues titulacions.

Juan Berasategui

Assessorament als estudiants