li he dit al professor que la externalització de serveis públics era dolent pels drets laborals perquè és subcontractació i ell em parlava d'aspectes positius com l'eficàcia i el preu dels serveis. Ell es fixava amb el usuari o client, el consumidor (visió consumista), jo amb el nivell de vida del treballador (visió marxista, laboral). Són dos punts de vista diferents. Marxisme o liberalisme. La social democràcia no té model, i es fixa també en la eficiència del mercat i el servei.
Hem passat a ser treballadors (no ens necessita el sistema, hi ha màquines) a consumistes, per tal de tenir un nivell de vida mitjà i per moure el Capital.
Jo sóc realista, i la retòrica capitalista - marxista la tinc perquè és la realitat. Tenim capitalisme a tot arreu. No obstant el comunisme no és tan la lluita contra el capitalisme com la evolució, el "comundins" (comunisme en polítiques concretes a poc a poc dins el sistema capitalista), és millorar la humanitat en valors que es perden com l'esforç, les ganes, la cooperació, l'estima, etc.
Anar més enllà, aquest és el missatge que hem de donar.
Per cert, a que espera EUiA per donar suport als 2 dies?
Les aberracions de la Esquerra per part de l'estalinisme, i amb la caiguda de la URSS per la desestalinització que va comportar el desencís de moltes famílies estalinistes que van veure com la realitat quotidiana i propera no era tan positiva amb el seu ídol (Stalin) perquè tot i que si que tenia aspectes econòmics de la Esquerra d'aquell moment; mantenir el sistema amb obrers explotats a Sibèria, doncs realment no era pas "comunisme". No és ideologia, és aberració, és traïció dels principis de Govern del poble (democràcia) per elitisme soviètic (en contra de la pluralitat, la qual cosa és bastant anti-democràtica, ja que jo entenc democràcia com Dahl, amb corrents i oposició); traïció de la lluita contra la explotació obrera del segle XIX, etc. Això comporta misèria humana.
És com ETA, mai podràs defensar la violació dels DD.HH.
Primer matava als repressors però amb Hiper Cor es va veure el sense sentit de les coses. Cap dels dos casos és justificable moralment.
Com diu Sarkozy, el qual m'agrada com a líder (no com a ultra liberal), la ETA és una màfia d'assesin/es. I és que el terrorisme quan defensa una ideologia amb les armes és una màfia, es converteix per lògiques internes de funcionament.
Les aberracions per part de l'ultra dreta que no venen de la dreta tot i que els nazis van estar finançats per la dreta burgesa com a "tropes de xoc" contra els comunistes. I diria que alguns/es d'aquests d'acord amb fer caure la República liberal de Weimar junt amb feixistes. El feixisme autèntic (SS) a la Nit dels Ganivets Llargs li va tocar patir el feixisme institucional. Els dos són un perill i estan basats en la violència i la teoria és bastant pobre d'arguments i discurs però atrau com a mobilització social. No obstant, SS i SA, el hermaníssimo i Hedilla no eren el mateix. Franco però era franquista, els dictadors en tot cas són de dretes però mai d'esquerres. I poc de dretes perquè poden defensar ordre, autoritarisme i uniformisme nacional. Tot i això, la lògica d'un dictador és mantenir el poder. Aquesta és la finalitat última. El fi.
Les aberracions al Tercer Món del ultra liberalisme també és un perill com l'autoritarisme que no entén; com els euro comunistes si entenen , que llibertat és d'esquerres, que pau és d'esquerres, que no es pot defensar res amb morts.
El centrisme és foscor també. És un camí sense sortida. Tots de Tercera via, tots social democràcia moderada, tots social-liberals. I perquè? O tots demòcrata-cristians. Que poc tenen a veure amb les JOC. Però almenys no són tan egoistes com els liberals, miren pel benestar de la família, de la "seva" es clar.
És cert que és millor de cara a la galeria boicotejar uns JJ.OO. que aconseguir acabar amb els nous i estructurals problemes de França. Però Sarkozy mira cap enfora o ens distreu amb la Carla Bruni, seguint de forma explèndida el protocol (per desgràcia meva). No obstant, aquesta crítica, i moltes de les que li puc fer per mesures dretanes, neo liberals; per les males formes que té, Sarkozy ha sabut dur a França altre cop a l'agenda pública global. I en aquest cas, per defensar els Drets Humans. El qual és increïble. Però això desconcerta els que veien en ell, el neoliberalisme pur. Tots aquells empresaris que no els surtirà gratis la aventura contra la Xina de Sarkozy veuran en Bayrou la nova aposta electoral. La mà d'obra barata i la explotació obrera xinesa és un incentiu per invertir pels francesos/es. Sarkozy després de lluitar amb un discurs molt obert i coherent contra el sense sentit de les FARC, vol posar a França a la primera plana del món. No obstant, vol tornar enrere en el temps pel que fa a l'interior. Després de les conquestes socials del Maig Francés dels 80: http://www.20minutos.es/noticia/362662/6/ http://www.empresariosdelsur.com/index.php?modulo=noticia&id=96569 http://www.el-universal.com.mx/notas/492494.html http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/230540/06/07/Economia-Empresas-Sarkozy-presenta-su-proyecto-economico-a-un-grupo-de-empresarios-espanoles-y-de-otros-paises.html http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2008/03/25/no-descarta-sarkozy-boicot-a-jo-201ctodas-las-opciones-estan-abiertas201d-dice http://www.el-universal.com.mx/notas/492499.html http://es.noticias.yahoo.com/rtrs/20080407/tts-clinton-bush-jjoo-ca02f96.html http://www.20minutos.es/noticia/362492/0/tibet/policia/china/ http://www.20minutos.es/noticia/362092/0/PAPA/URBIETORBI/ http://www.20minutos.es/noticia/361994/0/CHINA/TIBET/MUERTES/ http://www.20minutos.es/noticia/361967/0/china/tibet/muertos/ http://www.20minutos.es/noticia/361799/0/china/tibet/informacion/ http://www.elconfidencial.com/cache/2007/06/14/21_sarkozy_moral_capitalismo_abusos_salteadores_caminos.html
O és que no tots hem acceptat el capitalisme (i no passa res), llavors siguem coherents i auto definim-nos millors (això d'Esquerra-Dreta és del segle 19 i 20)!
La companyia índia REVA (Revolutionary Electrical Vehicle Alternative) serà la primera a fer-se amb el privilegi d'haver posat a la venda el primer cotxe elèctric.
Aportar solucions, alternatives, debat i reflexió és més difícil.
Tothom critica a Hugo Chávez, però ningú critica als colpistes del 2002 i als oligarques i dictadors que governaven i voldran tornar a governar Venezuela.
Els ex-chavistes són la única oposició decent i legítima. Mentrestant aquí fem un anàlisi simple del chavisme i només donem una part d'una de les cares del chavisme.
Des dels comunistes europeus se'l critica de demagog i d'usar el socialisme per mantenir-se en el poder.
Des del Partit Comunista de Veneçuela se'l critica de no fer polítiques d'esquerres; però ningú li critica la venda d'armes amb Espanya.
Tothom amaga l'ala.
Jo que defenso el pacifisme, la llibertat d'expressió, l'anti-imperialisme i la pluralitat critico a l'estat espanyol i veneçolà sense que em caigui l'anell per cap dels dos tot i que m'agrada més el Socialisme del segle XXI com a projecte, no com a chavisme, que la social democràcia sense model a la Unió Europea.
Els Matins de tv3; http://youtube.com/watch?v=03sBeQJ7Clc
La nota de premsa de CCOO:
CCOO de Catalunya i la nostra representació sindical a TV3 hem defensat sempre la pluralitat d’opinions i la llibertat d’expressió dels periodistes. Es pot mantenir una opinió favorable o no sobre tema diversos, sigui la vaga d’estudiants, la dels mestres o qualsevol altre tema. El que no és sostenible ni acceptable, especialment en una televisió pública, és que hi hagi qui faci entrevistes des de l’apriorisme de considerar com a culpables o irresponsables als entrevistats, especialment si representen a entitats representatives de moviments socials o reivindicatius diversos. És inacceptable que s’arribi a coartar, fins i tot, sense gairebé donar possibilitats de rèplica als entrevistats, i amb advertències des d’una suposada autoritat moral, per sobre de tothom, que s’adjudica la persona entrevistadora que es permet aprovar o desqualificar les posicions dels entrevistats. Tot això adornat, quan convé, amb desqualificacions personals o col·lectives amb to en ocasions paternalista o prepotent.
CCOO denunciem que en determinades produccions privades associades de TV3, s’utilitzi un estil que s’allunya de les tasques de l’informador per acostar-se a les maneres mes pròpies de “telepredicadors” impartint, des d’una suposada autoritat moral neutral, benediccions o condemnes sobre els agents de la realitat social.
Davant la reiteració d’aquestes actuacions, CCOO hem decidit posar aquesta situació en coneixement del Comitè Professional de TV3 i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, alhora que reiterarem les nostres queixes davant la pròpia direcció de TV3.
I el comunicat de CGT:
El programa “Els Matins de TV3″ , conduït per en Josep Cuní, va menysprear als representants del moviment universitari d’oposició als plans educatius coneguts com el “Pla Bolònia”. El presentador es va mofar de les opinions de les convidades, per confrontar-le a la seva , favorable al Pla Bolònia.
Considerem que una televisió pública no ha de fer demagògia social per tenir audiència, sinó per la qualitat professional dels seus programes.
És lamentable que aquest comportament es produeixi en un mitjà públic; ja que el nostre futur passa per un servei a la ciutadania i no imitar els comportaments capritxosos de les estrelles mediàtiques dels mitjans de comunicació privats i de dretes.
En cap cas:
* Es pot desqualificar a un col·lectiu social per les seves opinions i reivindicacions. * L’ Informador no ha de fer propaganda de les seves opinions, ni ha de ser jutge entre les parts. * La desqualificació i insults de la senyora Rahola cap a les convidades, no són propis d’un programa seriós que vol exhibir l’objectivitat com bandera. * S’ha de fer referències a tercers no presents en el debat (sindicalistes, membres del PC) per qüestionar la formació, capacitat i legitimitat per mobilitzar-se de tot el sector universitari.
Davant d’aquest fets, la CGT de la CCMA demana a la Direcció de TVC que es disculpi davant dels universitaris per l’ofensa que han rebut; així com la intervenció del CAC per tal de determinar si aquest comportament del conductor del programa i la col·laboradora s’ajusta al codi deontològic que ha de tenir un mitjà de comunicació públic.
La nit al dia; http://video.google.com/videoplay?docid=247893564706082884&hl=en
Es va fer una marxa pel seu alliberament, i Sarkozy (un gran polític però ultra liberal) per la seva imatge intenta acostar posicions. Cal que les FARC facin el pas. Alliberar Betancourt.
Perquè he de defensar la llibertat d'expressió d'aquells qui quan aconsegueixin el poder me la restringiran (neofeixistes). Perquè tot i el perill que això comporta, he de ser coherent. Coherent amb el ple significat de la paraula. El perill seria que les altres ideologies no fossin tant potents com per acabar amb les mentides en que es fonamenta el neofeixisme. Crec molt en la lliure expressió, potser massa. Com en el terme democràcia. Però és massa? no crec.
Diuen que el poder polític és important, si s'usa si, però és com tot, si no s'usa no serveix per res. És com una llei sense sanció. És com els objectius de la Constitució espanyola. Com si no sabessis que el poder polític està per sota del poder econòmic, que aquest controla o és a vegades directament el mateix poder polític. Com si no t'adonessis que el diner mana, i que els sentiments, allò que ens diferencia dels animals a part del racionalisme, cada cop té menys pes. El centre és allò material o estètic, allò passatger e irreal. El Gran Poder, el poder econòmic, el poder financer.
El Poder Real però és un altre, que també controla el poder polític: els mass media. La Sexta i el Público és un contra-poder de PRISA, perquè els diaris no són de partits, són els partits de diaris. Qui controla la opinió pública pot arribar a controlar el vot. I no és pas una utopia dels grans poderosos. Els mass media controlen la informació i la opinió, estan en mans de quatre editorials, de les 200 grans empreses que estan decidint el teu futur. A esquena teva, està clar. A vegades no cal, amb les mass media pots fer creure a la gent que hi ha coses irreversibles. El control en poques mans dels grans MM.CC. com el New York Times és un perill per la pluralitat d'opinió, un oligopoli (un perill pel propi lliure mercat en competència) , un poder que tothom vol controlar, i una arma política.
Per exemple, el cop d'estat contra Chávez, la màxima televisió privada va ajudar al cop d'estat dient que les morts de Puente Laguno era culpa de Chávez. Jo volia dir que tot i saber quins interessos hi havia al darrere de la televisió colpista, cal dir que no s'havia d'haver tancat (per llibertat d'expressió), s'havia d'haver jutjat , però clar per Chávez era millor tenir el control dels mitjans públics, i acabar amb els privats que jutjar als culpables?
Que estrany. Cal recordar que la separació de poders a Espanya és una burla. El Govern fa les lleis (projectes de llei) unint poder legislatiu i executiu. El poder judicial tampoc és gaire independent. El TC és un clar exemple. L'Audiència Nacional potser és comprensible que la controli tot i el mal ús que en fa el Govern central. Diuen que els dos poders queden a sopar (que es coneixen, que són endollats o tenen els mateixos interessos). També cal recordar que hi ha jutges que es venen pel diner.
Tornem però als mass media. Hi ha certa pluralitat però el Llibre d'Estil és un objecte despreciable pel Periodisme imparcial, objectiu, rigorós i personal. Aquests com el New York Times són progressistes (volen acabar amb l'atur) però posen a l'atur a 200.000 persones només per rebaixar costos, tot i els grans beneficis que té cada any.
Com va dir King, I have a dream; i és que entre tots construïm un món millor. El neoliberalisme, congelat per la situació econòmica i el poder del Fed als EEUU, junt amb els anarcocapitalistes, és la fi de l'Estat del Benestar i dels drets i garanties socials. Cal doncs, davant una falta de model social-demòcrata crear models nous. Models alternatius, comunistes, socialistes, social-demòcrates radicals decents, etc; tot acabant amb la falsedat, hipocresia i ambició social. Un egoisme creat des del sistema, pel sistema. Som consumidors perquè els robots treballaran per nosaltres, però cal igualment un sou i una liquidesa monetària. Cal que el capital se mogui, perquè passi per més mans i es consumeixi més. Més benestar per tothom? Si aquesta riquesa es reparteix si, sinó no. Un altra cosa és acabar amb el fi justifica els mitjans. Les FARC n'haurien d'aprendre d'això, tot i el terrorisme d'Estat del senyor Uribe.
"A Què passa a la facultat de Polítiques i Sociologia?" explico tot el que succeeix a la nostra facultat; prestant molta atenció a la feina de la Junta de Facultat dels que seran nous juntaris; i així com a les diverses mobilitzacions i opino sobre aquests diversos temes. Deixeu la vostra opinió! Visca el socialisme d'autogestió!
Les meves històries de juntari i la meva crítica als nous plans d'estudi que s'implantaran el curs vinent a la nostra facultat.
Les meves aportacions a la Xarxa sobre la facultat
Entrades
