dimecres, 9 d’abril del 2008

Resum ideològic actual

Les aberracions de la Esquerra per part de l'estalinisme, i amb la caiguda de la URSS per la desestalinització que va comportar el desencís de moltes famílies estalinistes que van veure com la realitat quotidiana i propera no era tan positiva amb el seu ídol (Stalin) perquè tot i que si que tenia aspectes econòmics de la Esquerra d'aquell moment; mantenir el sistema amb obrers explotats a Sibèria, doncs realment no era pas "comunisme". No és ideologia, és aberració, és traïció dels principis de Govern del poble (democràcia) per elitisme soviètic (en contra de la pluralitat, la qual cosa és bastant anti-democràtica, ja que jo entenc democràcia com Dahl, amb corrents i oposició); traïció de la lluita contra la explotació obrera del segle XIX, etc. Això comporta misèria humana.

És com ETA, mai podràs defensar la violació dels DD.HH.

Primer matava als repressors però amb Hiper Cor es va veure el sense sentit de les coses. Cap dels dos casos és justificable moralment.

Com diu Sarkozy, el qual m'agrada com a líder (no com a ultra liberal), la ETA és una màfia d'assesin/es. I és que el terrorisme quan defensa una ideologia amb les armes és una màfia, es converteix per lògiques internes de funcionament.

Les aberracions per part de l'ultra dreta que no venen de la dreta tot i que els nazis van estar finançats per la dreta burgesa com a "tropes de xoc" contra els comunistes. I diria que alguns/es d'aquests d'acord amb fer caure la República liberal de Weimar junt amb feixistes. El feixisme autèntic (SS) a la Nit dels Ganivets Llargs li va tocar patir el feixisme institucional. Els dos són un perill i estan basats en la violència i la teoria és bastant pobre d'arguments i discurs però atrau com a mobilització social. No obstant, SS i SA, el hermaníssimo i Hedilla no eren el mateix. Franco però era franquista, els dictadors en tot cas són de dretes però mai d'esquerres. I poc de dretes perquè poden defensar ordre, autoritarisme i uniformisme nacional. Tot i això, la lògica d'un dictador és mantenir el poder. Aquesta és la finalitat última. El fi.

Les aberracions al Tercer Món del ultra liberalisme també és un perill com l'autoritarisme que no entén; com els euro comunistes si entenen , que llibertat és d'esquerres, que pau és d'esquerres, que no es pot defensar res amb morts.

El centrisme és foscor també. És un camí sense sortida. Tots de Tercera via, tots social democràcia moderada, tots social-liberals. I perquè? O tots demòcrata-cristians. Que poc tenen a veure amb les JOC. Però almenys no són tan egoistes com els liberals, miren pel benestar de la família, de la "seva" es clar.