Eleccions a Junta de Facultat
Bé informar que dilluns que ve no l'altre hi haurà eleccions i que cal votar o fer abstenció activa. El que sigui, però posicionar-se. El context de les eleccions aquest cop és pacífic i és després de la aprovació d'uns graus que a la nostra facultat de moment no tenen marxa enrere ni s'espera que en tinguin.
Dir que jo ja no em torno a presentar per diverses raons entre les que hi ha de deixar de banda el narcisime que em caracteritza, perquè cal un relleu, perquè tots som necessaris però ningú imprescindible, per raons més enllà de la facultat, perquè estic en mil llocs, per la dura setmana de negociacions amb la PEF, i perquè ja confio en els que s'han presentat.
No obstant, no negaré que demano el vot per la llista de la PEF (i) EPA perquè és el que aniré a votar i el que diré a la gent que voti. Ni que no he estat al darrere de la campanya i el programa electoral comú.
Recordar que el dimecres dia 22 a les 12h o a les 3:30h hi ha un debat Assemblea i Coalició (PEF i EPA).
Bé informar que dilluns que ve no l'altre hi haurà eleccions i que cal votar o fer abstenció activa. El que sigui, però posicionar-se. El context de les eleccions aquest cop és pacífic i és després de la aprovació d'uns graus que a la nostra facultat de moment no tenen marxa enrere ni s'espera que en tinguin.
Dir que jo ja no em torno a presentar per diverses raons entre les que hi ha de deixar de banda el narcisime que em caracteritza, perquè cal un relleu, perquè tots som necessaris però ningú imprescindible, per raons més enllà de la facultat, perquè estic en mil llocs, per la dura setmana de negociacions amb la PEF, i perquè ja confio en els que s'han presentat.
No obstant, no negaré que demano el vot per la llista de la PEF (i) EPA perquè és el que aniré a votar i el que diré a la gent que voti. Ni que no he estat al darrere de la campanya i el programa electoral comú.
Recordar que el dimecres dia 22 a les 12h o a les 3:30h hi ha un debat Assemblea i Coalició (PEF i EPA).
Us deixo el cartell de campanya.
Entrades
Estic d'acord amb un "Si a l'EEES" i un "No al Procés d'aplicació de la declaració de Sorbona/Bolona/Lisboa/Bergen/i posteriors". Com també estaria d'acord amb un "Si a Europa" i un "No a AQUESTA Europa". El problema ... Llegeix-ne mésés que els activistes semblen discursivament uns conservadors perquè ens oposem a les últimes reformes europees. Ara; fixa't quin peu calcen: directiva Bolkenstein, directiva Retorn, l'intent de la directiva de les 65h, etc. Què vols que et digui, semblaré anti-europeista (al cap i a la fi són etiquetes), però davant aquestes CONTRA-reformes, val més intentar aturar-les que creure's que les podrem moldejar al nostre gust. No obstant això, arribats al 2009, i tenint en compte que la majoria de graus ja s'estan aprovant (el de Filosofia de la UB s'ha aturat, però bé, ja sabem prou com usen els Rectorats les "malas artes" per aprovar les coses: fent dimitir la Junta de Facultat de Traducció de la UAB per exemple). Tenint en compte que Ángel Gabilondo...ex-president de la CRUE (organització que agrupa els rectors espanyols) aquests ... Llegeix-ne mésúltims anys havia reduït les seves crítiques per la aplicació de Bolonya a zero. Ara ja sabem perquè, per tenir un Ministeri... Com es venen els rectors al poder polític. Tot i que hi hagi autonomia universitària (dret constitucional diria), el poder polític influencia la Universitat Pública i més tenint en compte que molts rectors de la UAB acaben a la Generalitat pels "serveis prestats". Tampoc vull generalitzar, algun dels rectors de la UAB que ha acabat a la Generalitat no ho va fer pas malament (conseller de Justicia). Però em sobta que LA MAJORIA de rectors catalans acabin a la Generalitat. I ara amb el Procés de Bolonya -o procés d'entrada de la lògica privada al sector públic ("mercantilització": els bancs faran negoci amb les beques prèstec, patronats de recerca, patents privades, externalització de serveis, màsters propis privats no homologats, etc.)- el poder empresarial entra a la univ.
Tot i que abans del Procés de Bolonya ja hi havia lògica privada en la Universitat Pública (gerents, etc.) i la qüestió de la "privatització" ... Llegeix-ne mésés EVIDENTMENT molt més complexe. Però de privatització n'hi ha... això cada dia es fa més fàcil explicar. Passe't per la web de la uab, i t'adonaràs que hi ha un link http://www.universia.es/ d'Universia (al darrere hi ha el Banc Santander). Al final sospites que la cosa de la privatització encara és més important del que reivindiques... I més perquè tinc la sort de saber que els Comptes de la UAB no els van voler ensenyar als estudiants que ocupaven. I més, sabent que la Sindicatura de Comptes ha criticat la UAB per amagar part del dèficit fiscal que té provocat per la aplicació de Bolonya; llei estatal, altrament dita: LOMLOU o "LOU maquillada/reformada pel ZP".
Més enllà de la NGP anglosaxona, d'un model docent anglosaxó que res té de semblança amb el model mediterrani tradicional de classe magistral (amb incorporació ABANS de Bolonyade la classe participativa o exposició oral), de que els preus pugen per sobre de l'IPC, de que hi ha carreres del Regne Unit que no s'adaptaran a Bolonya (dret per exemple, que ara caldrà un màster aquí i per tant més diners i més dificultats entorn el cost d'oportunitat d'estudiar). Hi ha canvis que a més s'han dut a terme al mateix temps que els punts bàsics de Bolonya: grau-màster-doctorat, Suplement Europeu del Títol i crèdit ECTS. Com per exemple canvis de plans d'estudi a Magisteri.
M'ha agradat el teu escrit tot i que el que entenc jo per positiu per la Universitat Pública diria -i algun cop ho hem parlat- que no és el mateix que tu. Tot i això, intentaré comentar quatre coses del teu escrit:
- Dius que "una resposta estudiantil convincent per a protestar contra Bolonya que ha resultat ser força mediàtica"
Si. El Soroll és mediàtic. El discurs que hi ha al darrere; poca cosa. Per la TV han sortit més els cops de porra (que ja està bé que surtin) que els manifestos de la PMDUP.
... Llegeix-ne més
-Exposes que "La universitat l’hauríem de construir i definir entre tots els actors que en formem part."
Si. Recollint l'autonomia universitària (i creient que no ha d'estar influenciada pels lobbis socials, polítics i empresarials); crec que és demanar allò convenient. Tot i això, després del Pacte Nacional per la Educació signada per la majoria d'actors de la escola pública. Un bon exemple de construcció entre tots. I llegir-nos la llei (LEC) i adonar-nos que està a anys llum del pacte.
També hem de ser curosos amb que això "no ... Llegeix-ne mésés prou". A més, no fem com el que passa a Venezuela, que és Chávez qui don drets sindicals i no els sindicats qui els demanen. Si realment volem això perquè bona part del professorat no ho demana?
- Dius que "estigui amb més concordança amb la societat que la paga i alhora homogeneïtzar els estudis"
Bé, el discurs economicista de subvenció dels serveis públics (argument liberal per definir un DRET DE LA CIUTADANIA) el deixo estar i passo al tema de la homogeneització. Per sort, no s'homogeinitza, sinó que els crèdits equivaldran el mateix, serà més fàcil contar-ho. No obstant, per això no caldria tant enrenou. Se'n diu augmentar les beques ERASMUS i això no s'ha fet tot i l'argument bolonyés de la MOBILITAT (qui pot estar en contra! -jo una mica per motius de desigualtats socials i de prioritats polítiques però la majoria de la comunitat universitaria no-). El perill de la homogeneització és homogeneitzar el pla d'assignatures i els temaris.
En part ... Llegeix-ne mésés podrien fixar uns criteris d'assignatures comunes si no és un chow. Però Bolonya (o almenys la aplicació estatal) no va per aquí. Per això, volen eliminar el Catàleg de titulacions (orientació garantista del sector públic) i ho deixen TOT en mans de la ANECA i la seva germana catalana, la AQU (que es dedica a coses diferents). LLIBERTAT TOTAL (com a bon argument anarcocapitalista). Cadascú que s'ho faci com vulgui. Això augmentarà la competitivitat em va dir el director de la AQU però també disminuirà la qualitat. El temps em donarà (o potser no, no aniré de fatxenda) la raó. Això de Bolonya per les universitats és donar-lis llibertat en QÜESTIONS on millor que no n'hi hagi perquè és qüestió de drets. El tema de les titulacions que es donaran que passa a ser competència universitària com he dit anteriorment n'és un únic exemple.
-Pel que dius sobre la estructura de les titulacions. PERFECTE. Quasi res més a afegir. És així com tu ho has explicat. No obstant, ...
crec que hi ha un altre argument al darrere i ... Llegeix-ne mésés que els espanyols tenim un sistema públic educatiu pre-universitari lamentable envers Europa i per tant fer 4 anys de grau si que ens anivella perquè el primer any (ja ho era amb les llicenciatures de la reforma de plans d'estudi del 1998) serà el III de Batxillerat que ens cal (XD). Sembla conya, però cada cop penso que aquest argument potser un factor a tenir en compte en la explicació grau 4 a Espanya, grau 3 a Europa.
- I bé sobre el tema de la privatització podria estar hores escrivint davant de l'ordinador però no crec si has arribat fins aquí, que et llegeixis res més. Jo sóc socialista, tu ets liberal. Per tant, el concepte de societat, el concepte de dret social, el concepte de mercat, el concepte d'universitat; és diferent. No passa res, si no pensessim diferent seria un aburriment.
Per cert, això que ens diu el professor que les dones sou superiors potser és cert: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/fracaso/escolar/cuestion/sexo/elpepisoc/20090412elpepisoc_1/Tes
I per últim, bravo pels escrits que fas.