dissabte, 18 d’abril del 2009

Informant al Patatabrava.com

Eleccions a Junta de Facultat

Bé informar que dilluns que ve no l'altre hi haurà eleccions i que cal votar o fer abstenció activa. El que sigui, però posicionar-se. El context de les eleccions aquest cop és pacífic i és després de la aprovació d'uns graus que a la nostra facultat de moment no tenen marxa enrere ni s'espera que en tinguin.

Dir que jo ja no em torno a presentar per diverses raons entre les que hi ha de deixar de banda el narcisime que em caracteritza, perquè cal un relleu, perquè tots som necessaris però ningú imprescindible, per raons més enllà de la facultat, perquè estic en mil llocs, per la dura setmana de negociacions amb la PEF, i perquè ja confio en els que s'han presentat.

No obstant, no negaré que demano el vot per la llista de la PEF (i) EPA perquè és el que aniré a votar i el que diré a la gent que voti. Ni que no he estat al darrere de la campanya i el programa electoral comú.

Recordar que el dimecres dia 22 a les 12h o a les 3:30h hi ha un debat Assemblea i Coalició (PEF i EPA).

Us deixo el cartell de campanya.

Si hi ha alternativa a Bolonya

http://www.enriccanela.cat/index.php/2009/04/18/es-que-no-hi-ha-alternativa/

El cartell electoral de la PEF (i) EPA

Si no fas política, te la fan (Joan Fuster)

Ho volem fer, i ho volem fer bé. Vota’t!

Què hi guanyes?

Propostes:

·Aplicació del renovat Pla d’Innovació de la Facultat

-Els i les estudiants de tardes han de tenir dret a fer els exàmens a la tarda

-No obligatorietat de matriculació d’assignatures suspeses

-Introducció de les visites externes

-Proposem un Pla d’estudis allargat com a proposta complementària a la necessària reivindicació de la millora del sistema de beques per a la compaginació de feina i estudis

Contractar nou professorat ajudant (figura laboral digne) amb el superàvit del finançament de la facultat; per així millorar la ràtio alumnat / professorat

-Fomentar les conferències d’experts i l’esperit crític

-Millorar la disponibilitat horària de les tutories dels professors i professores

-Acabar d’habilitar totes les aules al nou mètode docent participatiu

-Aprovar una recomanació que s’està reivindicant per la bona aplicació del mètode d’avaluació continuada d’estandarditzar un màxim de 3 proves d’avaluació

·Implementació del Pla d’igualtat de la UAB proposant la creació d’una comissió de Gènere per fer-ne el seguiment adequat

·Implantació del treball de sostenibilitat per a la facultat

·Finalització reglamentada de les classes cinc minuts abans de l’hora; per fer un descans per evitar la realització de tot un torn de classes sense una pausa

·Millorar la transparència i informar sobre tots els aspectes de la facultat; així com incentivar la participació de tots els estudiants

·Ferm compromís d’impulsar la Junta de Facultat i fer-la més dinàmica, activa i de tots.

Candidatura:

Guillem Carbó (PEF), Joan Alginet (PEF), Júlia Miralles (EPA), Núria Garriga (PEF), Júlia Mas ( EPA), David Rodríguez (Ind.), Alba Mohedano (PEF), Hector Sànchez (PEF) Oriol Ibàñez (EPA), Gerard Domínguez (EPA), Nerea Pinilla (PEF), Rafa Cuenca (PEF), Oscar Sierra (PEF) F.Xavier Vila (PEF), Andreu Espínola (PEF)

Entre tots i totes ho farem possible

VOTA

PLATAFORMA D’ESTUDIANTS DE LA FACULTAT (PEF)

El degà diu veritats però segurament exagera

Salvador Cardús, professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, nega qualsevol possibilitat que el moviment anti-Bolonya sigui catalitzador d’un nou moviment universitari: “En realitat, no és sinó el moviment antiglobalitzador, antisistema que veiem sovint en unes altres ocasions. Quelcom molt minoritari que ara ha trobat acomodament a l’espai universitari, on li és més fàcil d’actuar. Però és molt, molt minoritari. Això sí, és gent molt ben organitzada, radical, que han trobat a l’espai universitari alguns altres estudiants, ingenus, dels quals s’han aprofitat. Intueixo que rere els radicals hi ha organitzacions polítiques d’esquerra radical. Aquest moviment és el mateix que veiem protestant contra la reunions internacionals del G20 i més. És gent formada en la guerrilla urbana que persegueix la provocació. En el cas dels fets de Barcelona hi hagué clara provocació als mossos d’esquadra. Però passa que, com que alguns periodistes van rebre, doncs… el corporativisme periodístic ha funcionat. Però el fet cert és que va ser quelcom provocat per gent radical, antisistema i que de cap manera no significa un catalitzador d’un nou moviment generacional, que jo no veig enlloc.”

Jo sóc antisistema molta gent considera que sóc una persona que intento ser útil per a la societat. He conegut molts antisistemes que no han pegat ningú; la majoria actuen d'aquesta manera. Tot i que tant, a l'Arcadi Oliveres (per posar un exemple), com a mi, com a la majoria dels no capitalistes; apostem més per dir-nos alterglobalistes que no per dir-nos antiglobalistes per la connotació de l'anti. Nosaltres PROPOSEM, no ANEM EN CONTRA DE RES. Jo crec que no cal confondre antisistema amb radical, violent o extremista. Els que tenim en compte el llenguatge ens adonem que per cada significat hi ha un significant. I si. Jo veig un canvi generacional; és quelcom evident: viurem pitjor que els nostres pares i això es farà sentir. Esperem que pacíficament.

Informació negativa sobre el Procés de Bolonya:

Pel català a les aules

http://estudiantspelcatala.cat

Jo ja he firmat.

Avui he parlat i he escoltat una magnífica i entretinguda conferència d'aquest noble catedràtic de la UB



A través del correu dels moviments socials del Bages, i de me germana que és de Lacetània (institut de Manresa), em vaig assabentar de la xerrada de 3 antifranquistes (del PSUC clar... amb la crítica d'una dona del PSUC al poc cas que feien els comunistes al tema feminista), d'un historiador de Manresa sobre un Avalot del 1866 a la capital bagenca (amb els primers símptomes de l'anticlericalisme fastigós d'alguns esquerrans) i la xerrada de Manuel Delgado, catedràtic d'Antropologia de la UB i un dels professors que ha donat la cara a favor dels i les estudiants i s'ha mostrat crític al Pla de Bolonya i a favor del diàleg. Ha parlat sobre la memòria històrica, sobre el simbolisme dels carrers en la memòria de la gent, sobre el desallotjament de la UB, ha exposat que el film de Pugi Antich on surt la manifestació a Plaça Universitat és falsa perquè en les manifestacions contra Franco mai la gent lluitava contra la policia (ja s'haurien dispersat només en veure un policia ben lluny -t'hi jugaves la vida!-) i ha criticat que Caror digui que la policia no va actuar com en el franquisme amb gasos lacrimògens quan aquests "MAI" (pel que ell té entès) han estat usats. Un altre professor-eminència amb el qual he tingut la ocasió de parlar que he d'incorporar a la llista de "savis" on evidentment hi ha el professor Joan Botella i l'Arcadi Oliveres.

Tanco el bloc sobre Bolonya

Per operativitat i perquè em vull dedicar a altres coses. Tanco el bloc on comentava la meva crítica i tota la pluralitat d'opinions a favor i en contra de Bolonya; així com la actualitat de les mobilitzacions; etc. Simplement el deixaré obert perquè és un espai d'informació tant per mi com per d'altra gent; força interessant. No obstant això; i que els links que hi ha al costat també els deixo allí; no tornaré -ara si- a escriure més sobre el Procés de Bolonya en aquell bloc ni de forma tant extensa. Hem sembla que he deixat prou clar que no té cap mena de bona intenció el Procés de Bolonya; que parteix d'una necessitat del capitalisme (del poder, de qui mana) de crear un mercat educatiu i laboral europeu; i que he donat un munt de dades sobre això que ho refuten. Per tant, crec que he elaborat un discurs crític que tot i que si cal que l'actualitzi ho faré en aquest bloc a grans trets no té sentit continuar escrivint sobre el mateix un i altre cop. Hem dedicar-he a l'EPA; a la facultat; amb el mateix model d'universitat pública que defenso i reivindico; i deixaré una mica aparcat l'activisme blocaire entorn el Pla de Bolonya. Tot i això, continuaré estant actiu en el moviment per molt que alguns diguin que no vaig a manifestacions i em passo tto el dia opinant al bloc, a diaris i als passadissos de les universitats. Fa poc vaig ser present a la manifestació de Manresa convocada pel SEPC contra la actuació policial i tot i que crec que amb Saura; la polícia de Catalunya va molt millor (llegiu el meu post defensant la conselleria del Saura en termes globals no pas en l'actuació policial de la UB); continuaré defensant el diàleg i criticant la violència de qualsevol tipus; tant institucional com d'alguns companys de lluites. A mi; ningú em fa callar.

divendres, 17 d’abril del 2009

Cal no oblidar

"La Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Comunicació acull des del passat 30 de març fins el 24 d’abril l’exposició Camins de l’exili. El final de la guerra a Catalunya, la retirada i els camps d’internament (desembre 1938 – febrer 1939)." [notícia de l'Edifici d'Estudiants]

Gràcies a l'Alginet vaig poder anar a veure abans de començar Setmana Santa aquesta exposició sobre la guerra civil espanyola que està força bé sobretot per la documentació gràfica. La veritat és que tot l'arsenal que hi havia exposat no és que m'agradés ni fos gaire curiós per saber-ne les seves característiques. Crec que de la guerra; el més important són els relats personals perquè aquests són els millors descriptors de la agonia, la mort, la fam, la por, l'exili, la impotència; i tots aquells sentiments que acompanyen la història d'una guerra que més enllà d'estratègies militars hi ha tot un seguit d'emocions que si són rellevants.

No acostumo a posar una firma al bloc de firmes dels visitants però se'm va acudir posar una cosa semblant a això:

"Una història d'unes persones que van lluitar per la llibertat i que evidentment cal recordar. Espero que per aquí s'hi passi Pío Moa i aquests que volen canviar la història i suavitzar les bestieses del bàndol nacional i del franquisme".

Mail enviat als membres de la llista

Hola;

Bé esperem que dilluns quan comenci la campanya tot surti rodó que us ho mereixeu.

Només dir-vos una proposta per després de les eleccions.

Penso fer una mena de Jornada de formació sobre la facultat (no la institucional del degà que està molt bé però que no parla del que realment importa que són els "entresijos").

Pensava fer-la per a tots els estudiants o només per als nous estudiants mobilitzats, assemblearis independents, la gent de la EPA i als que vulgueu assistir a la PEF.

Aniria sobre tot el coneixement que tinc sobre la facultat. Hem d'entendre que l'any que ve potser serà el meu últim any a la facultat i tot i que continuaré ajudant-vos en el projecte; la feina i el protagonisme actiu ha de ser vostre per tal d'implantar el programa electoral i el que faci falta.

És només una proposta que ja us he dit a tots vosaltres. Potser la faig en una aula i penjo cartells a tort i dret després de la campanya. Espero que us agradi. Enteneu com a eina informativa; no com "y está es la verdad" o una mena de prepotència i narcisime excessiu.

He reflexionat sobre el meu futur; i crec que cal que les noves generacions d'estudiants es formin amb el coneixement dels que durant dos anys ens hem posat les piles al màxim. Ho penso tant en lògica de tot el moviment estudiantil, com en lògica de les dues organitzacions; com a exemple a seguir dintre del moviment estudiantil per aquelles persones que hem d'anar deixant el relleu a la resta. Penso que és profitós fer un treball (vinga, encara més!) de resumir i desgranar tot el que sabem i transmetre.ho als nous; sobretot en errors que hem comès. El futur ja dirà a on durà cada organització (PEF i EPA) o els sindicats, o la assemblea o els estudiants de la facultat que vulguin fer quelcom per la facultat. I evidentment, les coses poden canviar.

No us creieu tampoc que us desfereu tant ràpid de mi xD. És conya;

Bé; agafeu les piles; i ens veiem el dilluns que ve no l'altre celebrant els resultats [esperem que així sigui].

Joan Gil

dijous, 16 d’abril del 2009

Setmanes dedicades pels estudiants

Aquestes setmanes tots i totes les membres de la EPA juntament amb els membres de la PEF i l'independent David Rodriguez hem treballat durament pels estudiants entorn la campanya electoral i el programa electoral comú.

Durant la setmana hi hagut reunions de la EPA, i conjuntes amb la PEF; així com molta feina per preparar un molt bon debat el dimecres dia 22 a les 12h i a les 3:30h.

Per saber tot i això i més a la web de la EPA varem decidir posar públiques les actes: http://epauab.wordpress.com/actes

A més; seria interessant que tots els estudiants de la facultat participessin activament durant les eleccions; així com en tots els col·lectius de la facultat. Fa dos dies, el Guillem (PEF) i jo mateix com a EPA, varem reunir-nos amb el degà per expressar-li que calia dinamitzar la facultat per augmentar la penosa i lamentable participació electoral en una facultat tant polititzada com la nostra. El degà, que té una línea de modernització i dinamització de la facultat molt positiva, va assentir. I va exposar exemples de coses que es faran des del deganat per impulsar la informació i la participació en la Junta de Facultat.

La veritat és que em sento orgullós d'ajudar a la coalició electoral amb la meva feina perquè trobo que totes i tots els que es presenten a la llista són estudiants vàlids per representar a tota la facultat. En aquesta llista hi ha més o menys un equilibri entre gèneres, ideologies i formes de fer i entendre la política universitària. És la llista més plural, i per tant, més representativa. Així com és una llista progressista perquè és la única que presenta un llistat de propostes sorgides de molts estudiants de la facultat.

Aquesta és la llista:

PLATAFORMA D'ESTUDIANTS DE LA FACULTAT (PEF)
  1. GUILLEM CARBÓ ISERN ( PEF)
  2. JOAN ALGINET ALIAU ( PEF)
  3. JÚLIA MIRALLES DE IMPERIAL PUJOL ( EPA)
  4. NÚRIA GARRIGA FONT ( PEF)
  5. JÚLIA MAS MARESMA ( EPA)
  6. DAVID RODRIGUEZ GUERRERO ( Ind.)
  7. ALBA MOHEDANO ROLDAN ( PEF)
  8. HECTOR SÀNCHEZ MARGALEF ( PEF)
  9. ORIOL IBÀÑEZ I ROIG ( EPA)
  10. GERARD DOMÍNGUEZ I REIG (EPA)
  11. NEREA PINILLA SÀNCHEZ ( PEF)
  12. RAFA CUENCA GAMIZ ( PEF)
  13. OSCAR SIERRA GAONA ( PEF)
  14. FRANCESC XAVIER VILA RABADÀN ( PEF)
  15. ANDREU ESPINOLA SERAL ( PEF)

Us poso els dos logotips perquè m'han quedat xulos per molt que diguin que estan malament definits xD:

dilluns, 13 d’abril del 2009

Segona justificació de perquè votar PEF/EPA/(i)

Ok. Merci pel respecte del comentari. No tinc res a criticar-te ja que em recordes a mi quan acabava d'entrar a la Assemblea de facultat on creia que la podríem construir entre tots, on vaig intentar dur estudiants d'altres ideologies que van acabar a la PEF i on també vaig passar alguns mals moments. L'únic que puc fer és justificar encara més la decisió pressa sobretot pels meus companys de la EPA -hi ha més d'una raó perquè jo no em presenti- i que li dono ple suport. Has d'entendre que la Assemblea com a candidatura electoral, com a feina institucional; ha deixat força que desitjar. Alguns tenien una altra agenda que impulsar des dels seus cercles i els que volíem fer propostes útils a la Junta de Facultat amb el nom de la Assemblea no hem pogut. En cap cas, he traït a la Assemblea. Mai he presentat res o votat res diferent que la Assemblea. En canvi, algú/na si que ho va fer en una ocasió força greu: en la votació als graus. Però no traurem més merda perquè no us mereixeu els nous assemblearis independents com tu i l'Adam Majó. No obstant, hauràs de comprendre amb mi que jo tampoc vull substituir la assemblea, ni com a idea ni com a òrgan de mobilització. Però entenen que en les últimes eleccions ha perdut legitimitat i suport popular havia d'intentar que les propostes meves i dels meus companys de la EPA tinguessin un espai electoral i una oportunitat institucional. Això amb la Assemblea va ser impossible. Que t'ho digui l'Adam. Per tant, i tot criticar durament en la votació dels graus; el vot de la PEF; crec que els temps institucionals han canviat i ara és hora de que a les Juntes es faci feina útil, microsindicalisme i gestió del dia a dia. I això amb la assemblea no crec que es dugui a terme per falta de temps i de ganes del sector que les tutoritza. Que nosaltres muntem la EPA no ha de ser quelcom negatiu pels qui voleu canviar la assemblea; sinó un argument més que fins i tot els més d'esquerres de la facultat -alguns ex-assemblearis (no només jo)- s'allunyen de la Assemblea per la estratègia que ha seguit de divisió estudiantil interna a la facultat. Tot i això, exposar que tu i l'Adam feu bona feina. No obstant això, per assegurar que les propostes surtin a terme; continuo apostant per votar tota la llista de la PEF/(i)/EPA.

diumenge, 12 d’abril del 2009

Un interessant escrit d'una companya de classe

Del bloc d'una estudiant: "El problema de Bolonya és....Espanya!"

He escrit aquest comentari sobre el Pla de Bolonya:
Joan Gil Oliveras ha dit...

Estic d'acord amb un "Si a l'EEES" i un "No al Procés d'aplicació de la declaració de Sorbona/Bolona/Lisboa/Bergen/i posteriors". Com també estaria d'acord amb un "Si a Europa" i un "No a AQUESTA Europa". El problema ... Llegeix-ne mésés que els activistes semblen discursivament uns conservadors perquè ens oposem a les últimes reformes europees. Ara; fixa't quin peu calcen: directiva Bolkenstein, directiva Retorn, l'intent de la directiva de les 65h, etc. Què vols que et digui, semblaré anti-europeista (al cap i a la fi són etiquetes), però davant aquestes CONTRA-reformes, val més intentar aturar-les que creure's que les podrem moldejar al nostre gust. No obstant això, arribats al 2009, i tenint en compte que la majoria de graus ja s'estan aprovant (el de Filosofia de la UB s'ha aturat, però bé, ja sabem prou com usen els Rectorats les "malas artes" per aprovar les coses: fent dimitir la Junta de Facultat de Traducció de la UAB per exemple). Tenint en compte que Ángel Gabilondo...ex-president de la CRUE (organització que agrupa els rectors espanyols) aquests ... Llegeix-ne mésúltims anys havia reduït les seves crítiques per la aplicació de Bolonya a zero. Ara ja sabem perquè, per tenir un Ministeri... Com es venen els rectors al poder polític. Tot i que hi hagi autonomia universitària (dret constitucional diria), el poder polític influencia la Universitat Pública i més tenint en compte que molts rectors de la UAB acaben a la Generalitat pels "serveis prestats". Tampoc vull generalitzar, algun dels rectors de la UAB que ha acabat a la Generalitat no ho va fer pas malament (conseller de Justicia). Però em sobta que LA MAJORIA de rectors catalans acabin a la Generalitat. I ara amb el Procés de Bolonya -o procés d'entrada de la lògica privada al sector públic ("mercantilització": els bancs faran negoci amb les beques prèstec, patronats de recerca, patents privades, externalització de serveis, màsters propis privats no homologats, etc.)- el poder empresarial entra a la univ.

Tot i que abans del Procés de Bolonya ja hi havia lògica privada en la Universitat Pública (gerents, etc.) i la qüestió de la "privatització" ... Llegeix-ne mésés EVIDENTMENT molt més complexe. Però de privatització n'hi ha... això cada dia es fa més fàcil explicar. Passe't per la web de la uab, i t'adonaràs que hi ha un link http://www.universia.es/ d'Universia (al darrere hi ha el Banc Santander). Al final sospites que la cosa de la privatització encara és més important del que reivindiques... I més perquè tinc la sort de saber que els Comptes de la UAB no els van voler ensenyar als estudiants que ocupaven. I més, sabent que la Sindicatura de Comptes ha criticat la UAB per amagar part del dèficit fiscal que té provocat per la aplicació de Bolonya; llei estatal, altrament dita: LOMLOU o "LOU maquillada/reformada pel ZP".
Més enllà de la NGP anglosaxona, d'un model docent anglosaxó que res té de semblança amb el model mediterrani tradicional de classe magistral (amb incorporació ABANS de Bolonyade la classe participativa o exposició oral), de que els preus pugen per sobre de l'IPC, de que hi ha carreres del Regne Unit que no s'adaptaran a Bolonya (dret per exemple, que ara caldrà un màster aquí i per tant més diners i més dificultats entorn el cost d'oportunitat d'estudiar). Hi ha canvis que a més s'han dut a terme al mateix temps que els punts bàsics de Bolonya: grau-màster-doctorat, Suplement Europeu del Títol i crèdit ECTS. Com per exemple canvis de plans d'estudi a Magisteri.

M'ha agradat el teu escrit tot i que el que entenc jo per positiu per la Universitat Pública diria -i algun cop ho hem parlat- que no és el mateix que tu. Tot i això, intentaré comentar quatre coses del teu escrit:
- Dius que "una resposta estudiantil convincent per a protestar contra Bolonya que ha resultat ser força mediàtica"

Si. El Soroll és mediàtic. El discurs que hi ha al darrere; poca cosa. Per la TV han sortit més els cops de porra (que ja està bé que surtin) que els manifestos de la PMDUP.
... Llegeix-ne més
-Exposes que "La universitat l’hauríem de construir i definir entre tots els actors que en formem part."

Si. Recollint l'autonomia universitària (i creient que no ha d'estar influenciada pels lobbis socials, polítics i empresarials); crec que és demanar allò convenient. Tot i això, després del Pacte Nacional per la Educació signada per la majoria d'actors de la escola pública. Un bon exemple de construcció entre tots. I llegir-nos la llei (LEC) i adonar-nos que està a anys llum del pacte.

També hem de ser curosos amb que això "no ... Llegeix-ne mésés prou". A més, no fem com el que passa a Venezuela, que és Chávez qui don drets sindicals i no els sindicats qui els demanen. Si realment volem això perquè bona part del professorat no ho demana?

- Dius que "estigui amb més concordança amb la societat que la paga i alhora homogeneïtzar els estudis"

Bé, el discurs economicista de subvenció dels serveis públics (argument liberal per definir un DRET DE LA CIUTADANIA) el deixo estar i passo al tema de la homogeneització. Per sort, no s'homogeinitza, sinó que els crèdits equivaldran el mateix, serà més fàcil contar-ho. No obstant, per això no caldria tant enrenou. Se'n diu augmentar les beques ERASMUS i això no s'ha fet tot i l'argument bolonyés de la MOBILITAT (qui pot estar en contra! -jo una mica per motius de desigualtats socials i de prioritats polítiques però la majoria de la comunitat universitaria no-). El perill de la homogeneització és homogeneitzar el pla d'assignatures i els temaris.

En part ... Llegeix-ne mésés podrien fixar uns criteris d'assignatures comunes si no és un chow. Però Bolonya (o almenys la aplicació estatal) no va per aquí. Per això, volen eliminar el Catàleg de titulacions (orientació garantista del sector públic) i ho deixen TOT en mans de la ANECA i la seva germana catalana, la AQU (que es dedica a coses diferents). LLIBERTAT TOTAL (com a bon argument anarcocapitalista). Cadascú que s'ho faci com vulgui. Això augmentarà la competitivitat em va dir el director de la AQU però també disminuirà la qualitat. El temps em donarà (o potser no, no aniré de fatxenda) la raó. Això de Bolonya per les universitats és donar-lis llibertat en QÜESTIONS on millor que no n'hi hagi perquè és qüestió de drets. El tema de les titulacions que es donaran que passa a ser competència universitària com he dit anteriorment n'és un únic exemple.

-Pel que dius sobre la estructura de les titulacions. PERFECTE. Quasi res més a afegir. És així com tu ho has explicat. No obstant, ...

crec que hi ha un altre argument al darrere i ... Llegeix-ne mésés que els espanyols tenim un sistema públic educatiu pre-universitari lamentable envers Europa i per tant fer 4 anys de grau si que ens anivella perquè el primer any (ja ho era amb les llicenciatures de la reforma de plans d'estudi del 1998) serà el III de Batxillerat que ens cal (XD). Sembla conya, però cada cop penso que aquest argument potser un factor a tenir en compte en la explicació grau 4 a Espanya, grau 3 a Europa.

- I bé sobre el tema de la privatització podria estar hores escrivint davant de l'ordinador però no crec si has arribat fins aquí, que et llegeixis res més. Jo sóc socialista, tu ets liberal. Per tant, el concepte de societat, el concepte de dret social, el concepte de mercat, el concepte d'universitat; és diferent. No passa res, si no pensessim diferent seria un aburriment.

Per cert, això que ens diu el professor que les dones sou superiors potser és cert: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/fracaso/escolar/cuestion/sexo/elpepisoc/20090412elpepisoc_1/Tes

I per últim, bravo pels escrits que fas.