dissabte, 5 de juliol del 2008

Més censura de la SGAE: Ara al diari el Público

La SGAE porta a judici a lasbarricadas.org, al diari el Público i a la CNT-AIT:

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/7208
http://www.publico.es/culturas/tv/078145/publico/demanda/sgae
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/4887

El Ramoncín deu tenir interessos que fa que faci aquestes coses i digui bestieses per la TV a favor del cànon digital que EUiA està en contra: http://libertaddigital.com/noticias/kw/autores/canon/canon_digital/luis_cobos/
sgae/teddy/kw/noticia_1276330519.html

SOLIDARITAT AMB ELLS TAMBÉ!

Assessoria contra els judicis de la SGAE en contra dels que s'expressen lliurement en contra d'ella (i pacíficament, està clar): http://www.alasbarricadas.org/sgae/?p=95

divendres, 4 de juliol del 2008

63è post

Fa 11 mesos
Sirera substitueix Piqué

El feixisme dintre del PP català no es feia notar des de que Vidalquadras no era entre nosaltres (està a la Euro cambra però diu que ja tornarà ara que té als "seus" i després de criticar a Piqué). Ara, amb el Sirera, vingut de la dreta racista de Badalona (recordem el video xenòfob i demagog), el PP mostra la seva cara. La veritable. La del PP català real.

Tot més controlat per Acebes, qui l'ha posat on està al Sirera. Piqué que ha dimitit, és un dels de la saga de polítics que marca com el Maragall. Solsament queda Carod, que aguanta molt, i millor així!

La "nineta" de Piqué el traeix i es queda per interessos propis. Els que sempre confon amb "la voluntat de servir".

Venen temps difícils, tot i que el PP català serà "realment" el de sempre. El d' aixeca la mà i (...), però pot ser ara, no "la taparà" tant.

No sé, potser com "pitjor, millor" com diuen els anarquistes. Així no guanyarà tants vots com feia últimament amb el corrupte del Piqué, que era del PSUC i de CiU, abans de ser del PP.

31 visites |

61è post

Fa 11 mesos
El Jueves, la revista que té l'obligació de mirar on cauen els límits de la llibertat d'expressió

En aquest cas hi ha quatre coses a dir:

1. Que la llibertat d'expressió (per llei) acaba on acaba el dret d'imatge i a la intimitat.

2. Que tot i que pugui semblar una injuria a la Casa Reial (i per tant, pot ser penat), aquesta portada no és l'única (el rebombori la portat Tele 5 ensenyant-lo en el Tomate).

3. Que la democràcia comporta la llibertat d'expressió, i també el respecte. La teva llibertat acaba on comença la de l'altre. Sinó és una llibertat mal entesa.

4. Que tot i que sembli de mal gust, la portada és genial i no és excusa per fer-ne tota aquesta publicitat. Que el jutje del Olmo s'ha passat de la ratlla segrestant la revista i tencant la pàgina web, i que la població li ha recordat vells temps no tan demòcratics com aquests.

5. Que la Casa Reial no s'ha queixat pas, i que quan vol ja ho fa personalment al director de la revista.

6. Que més que un debat sobre on estan els límits de la llibertat d'expressió, el debat és Monarquia o República? Ja que aquests drets que tenen (són intocables) vulneren la igualtat entre ciutadans. Bé, és que el principi monàrquic cap en una democràcia en calçador i pels honors que ha fet el Joan Carles I, d'aquí que hi hagi més joan carlistes que monàrquics.

7. Que si s'encausa aquesta injuria por comportar 2 anys de pressó, i això per a qualsevol fa una mica de vergonya amb els problemes seriosos que tenim.

8. Que qualsevol anunci sobrepassa els límits del respecte molt més que la portada del Jueves.

9. Que tot i que no s'hauria d'haver portat a judici, crec que la població no li ha de fer cap gràcia una postura sexual que es pot ser considerada "sexista" pel meu gust.

10. Que els límits de la llibertat d'expressió (els drets d'imatge, etc.) han d'estar clars, i no a recepta de la moral de cadascú.

21 visites |

New_Noise, fa 11 mesos
Saps que El Jueves, més que res, es una revista? setmanal. Saps que un diari es una publicació que surt cada dia? per tant, no atorguis a El Jueves el nom de diari.

Si no has estudiat regim juridic de la informació, no parlis de dret de la imatge ni de l'intimitat. No saps de que parles.

Jgo, ara seriosament, si vols escriure sobre un tema, abans documenta't una mica sobre el que parles. Més que res per no posar la pota. Seria bo que llegissis més llibres i opinions per aprendre a opinar.

jgo, fa 11 mesos
Merci pel teu comentari.

Aquest cop respectuós.

New_Noise, fa 11 mesos
"Que el jutge del Olmo s'ha passat de la ratlla segrestant el diari i tancant la pàgina web" diari?

Jgo sempre et respecto. No t'insulto gairebé mai, i si ho faig, es en clau i dins del fòrum. No et conec prou com per odiar-te ni tenir-te mania. La patata es un entreteniment, i tu ho poses fàcil al fòrum.

jgo, fa 11 mesos
Em sap greu per lo del diari, esper no tornar-m'he a equivocar XD

jgo, fa 11 mesos
Nusé, però a mi això dels persontages del forum no em mola XD

62è post

Fa 11 mesos
RENFE, el problema s'agreuja; ETA i apagada a Barcelona

En una societat del Benestar, amb un tripartit sota la conselleria d'ICV en Medi Ambient, amb un PSOE al poder i un PSC a casa nostra, amb una empresa seriosa com és la de trens... no pot passar això.

Em refereixo a la vergonya de cada any i que continua a l'estiu. Avui, el centralisme barceloní, ens ha fet baixar d'un tren que anava cap a Manresa per unes avaries del matí i el migdia perquè quatre gats anessin a Barcelona. He de dir que segurament interessa més que hi hagi més trens allà on en circulen menys per les avaries, però queda malament. La gent tornava a cridar "això no pot ser!", "va home va!" I és que sempre estem igual. A tota Catalunya. I hem d'esperar fins al gener perquè la Generalitat de Catalunya tingui la competència de Rodalies i les pugui igualar a les del FFCC, tot tenint en compte 30 anys de nul·les inversions en infraestructures per part de l'Estat espanyol a Catalunya, degut a la estratègia de castellanització del país.

Sort, que et tornen el bitllet. Mira, almenys el següent dia vas gratis. I si no vas a la feina, quasi t'és millor esperar dos hores per problemes típics de la RENFE que no rebre un bitllet gratuït degut a la situació dels universitaris. Que ens roben i ens deixem robar a cada botiga de cada ciutat no vivim.

Esperem que quan ho tingui el tripartit posi mesures, sobretot, en les catenaries, i la seguretat. I la llum. La resta (ser ràpids, asiduïtat dels trens) és secundari, per ara, però també important perquè un país funcioni bé.

Clar, que ara ja ens hem igualat a Nova York amb les apagades a Barcelona, i per tant, ja som una ciutat més que ha fet la pena davant la comunitat internacional. Això fa decaure el prestigi de Barcelona. Però no faré demagògia com CiU i el PP. Qui té la culpa, i s'obliden aquests partits per interès partidista, és la empresa. Que és la que ofereix el servei.

Ja veurem que faran aquests usuaris després de les reclamacions. Canviaran d'empresa? No crec, desgraciadament, no crec que passi.

En un altre ordre de coses, ETA perd el cap de logística i per tant, després de les últimes detencions. ETA no té amagatalls. Continua intentant fer explotar quelcom i demostrant la seva força amb la kale borroka. Però el que ha de fer és tornar a la treva de foc, la qual mai tenia que haver abandonat, almenys per la dignitat que els pugui quedar al moviment abertzale radical pro-etarra.

És el moment que Batasuna entri a les institucions i deixi estar ETA sola, que li ha portat més maldecaps (suport popular, finançament, no entrar en les eleccions, perdre prestigi i suport popular) que res. Imaz ja ho preveia fa poc.

Tot i això, la policia nacional continua posant-los a tots a disposició dels jutges.

Imaz, més clar en aquest tema que el lehendakari Ibarretxe, molt personalista, ho té clar: el fi de la ETA és la solució.

Tornant però al tema de la RENFE, algú em podria dir perquè no ens ho traspassen ja? Els tècnics que Adif seran els mateixos no? On està el desajustament?

22 visites |

acabada, fa 10 mesos [Eliminar comentari]
Perdona, Imaz és espanyolista i com tots els espanyolistes tenen clar que "la fi d'ETA" és la solució, però, evidentment, sense passar per les concessions polítiques.
No crec que te'n recordis, series massa petit, però en un article magnífic de Salvador Cardús, afrimava: "Qui digui que la pau no té preu, és que no la vol". Queda del tot resumit el problema.

60è post!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Fa 11 mesos
Rajoy torna a fer política de veritat?

Després d'atacar Catalunya en tots els temes, de mentir sobre el 11-M i les armes de destrucció massiva, d'usar el tema terrorista per rèdit electoral, per dividir el país altre cop entre "salvadors de la pàtria" i els que són pro "ETA", després d'insultar als jutjes independents, a alts càrrecs institucionals, d'usar el tema d'ETA com a únic en el seu discurs trencant així amb el Pacte Antiterrorista i per les Llibertats, després de recolzar boicots contra empreses i contra la llibertat d'expressió (Cas PRISA). Després de tot això torna a parlar d'allò important, de la política de cada dia. Mentrestant les files populars mostraven que calia acabar amb el tema d'ETA ja que no donava cap rèdit electoral i que la COPE s'oposés als últims actes populars, i que Rajoy surtís molt mal parat del debat de la Nació (o de política general, com se li vulgui dir). Torna a parlar del programa polític, allò que interessa, i que el pot fer guanyar les eleccions (a part de la crispació per tal de moure el seu electorat més feixista i radical). Vés per on que fa poc va tornar Rato a Espanya. Vés per on que Zapatero mostra amb la remodelació de govern que vol guanyar les eleccions. Rato torna, però també Bono. Els caps més visibles tornen, no tan per renovar el partit (cosa incoherent per la seva edat), sinó per reforçar-lo en allò que més rèdit electoral els ha donat. Al PP la economia. Al PSOE després de les crítiques d'IU sobre que no estem en la mitjana de pressupost social, posa gent jove i torna Bono (per agafar tot l'electorat per si falla Catalunya).

És així ja estem en pre campanya.

Per fi, podrem criticar les propostes polítiques del PP, perquè per fi en tindrà. La primera la ha dit en les típiques xerrades que fa el PP envoltat de grans dinars i grans empresaris, vaja "com si els demanés finançament pel partit", o per tranquilitzar-los per la crispació que xoca amb la tranquilitat que necessiten els negocis. Diu que vol baixar els impostos. Que populista que és això, que demagògic, i que de Dretes és. Però bé, millor això que no el rotllo sobre els nacionalismes "dolents.

Baixar els impostos vol dir menys diners per l'Estat, per tant, menys despesa social. Això si, a sobre, vol baixar els regressius, els directes. I els que tenen a veure amb els negocis i les empreses. Els vol fer desapareixer.

Els empresaris com menys impostos estatals millor.

El treballador "de carrer", el veí del costat, i la inmensa poblaxció d'Espanya, malament. Menys impostos, menys diners per polítiques socials, menys Estat social, menys Estat del Benestar. I menys repartiment de la renda. Com menys impostos directes, menys justament es reparteix la renda. Baixar els impostos directes beneficia als rics que com va dir IU al Cara a cara de CNN+ guanyen un 70% més de beneficis aquet any. Mentrestant els osus es congleen. Vaja el que sabem tots, que molt creixement econòmic, però tot va pels rics, perquè s'enriqueixin molt més.

Sense redistribució de la renda, més polarització entre rics i pobres. Això si, com ha dit un comentarista a Cuatro 2això ajuda a que vingui més capitla extranger en un món globla on les polítiques fiscals són claus per ocmpetir. I un altre li deia "i això crea feina!". I jo els hi diria "i perquè no cosntruim un país sense drets laborals? Vindria molt capital extranger! Ho asseguro! I si a més, no hi ha sindicats i vagues, encara vindran més empreses aquí!". Tant per tant, com ha dit un ciutadà, "eliminem els pactes de 1979, les reformes laborals" i tornem al Franquisme. Que és el que volen els conservadors, quedar-se com estan i no canviar, i quan cal "marxa enrere" a les polítiques del PSOE. Això en la rpiemra època d'Aznar va ser molt visible. Després, es van fer més visibles altres polítiques i altres característiques dels que mai s'oblidan dels seus líders històrics com Fraga i de la seva història (la dreta recolzant el cop).

Segur que a més apujarà els impostos indirectes, per compensar. Demagògia i lerrouxisme. Bé, més aviat populisme, la gent del carrer que li baixin els impostos li agrada molt. Li sembla d'esquerres. Degut sobretot, a que els sous no pujen.

El que han de fer és que tots siguem més rics, consumim més, invertim, i millorem entre tots el país. Però ni el PSOE ha pujat els sous. Li ha agrada més quedar bé amb tothom, amb les i els empresaris també.

Per tant, mentrestant a Catalunya es crea la finestreta única i la Agència Tributaria, en que totes les forces catalanistes han votat a favor (C's no, ells no són anti catalanistes) i s'han unit per desplegar l'Estatut, baix el mandat de Castells, els més catalanista i proper a Mas de tots. Mentrestant a Catalunya no es donin titulars per la premsa de Madrid, que ens tenia més informada que TV3 amb tant Carod i etc. etc. (sarcasme). Mentrestant molts fets i poques parualues, anirem tirant, com fan la resta de CCAA, callar i treballar. I com fa la Esperanza Aguirre. Si no s'entera el govern central millor.

27 visites |

figueras, fa 11 mesos [Eliminar comentari]
Fa res ha sortit un estudi on s'estimava els bens de tot l'estat, uns 4 bilions d'euros diria, però també donava una dada significativa, que Catalunya, que és on hi ha més inversions, està al capdevant gràcies a les inversions privades, no a les públiques.
Em temo que si baixen els impostos i s'han de retallar despeses, ja sabem cap a on apunten les tisores... si, si, les mateixes que les de l'estatut.
Em veig una cessió de rodalies sense més financiació o alguna cosa així...
Ara, els que es queixaran seran els del sud... per cada euro que donen en reben 3, mal negoci serà baixar impostos.

58è post - Jo abans pensava diferent que ara? - Canvien els contextos, canvien els posicionaments -

Fa 12 mesos
Convergència i Unió o la gran mentida?

Potser que el que vaig a dir ara sigui pura demagògia, però d'això viuen tots els analistes polítics, i per tant, "al ruedo!" com han dit avui a Navarra amb el tercer "encierro".

CiU és un partit de govern, format la govern i que per tant, no està acostumat a la oposició. Com molt bé diuen alguns "quan tot va bé, tot bé, i quan no, no". Amb això volen dir que una cosa porta a l'altre, i exactament, s'ha notat. CDC és una cosa i UCD és una altra. UCD té un plantejament de futur degut al poder inmens guanyat pel PSC al seu terreny, per tant, volen aconseguir-lo al seu com ja varen intentar en el Pacte ZP-Mas. Artur Mas però vol primer que Zapatero prometi que qui guanyi les eleccions governi a Catalunya. No vol més tripartits, ni enteses.

Trias sap perdre, és un dels grans personatges de CiU i em cau bé, i d'aquest no dubto el seu esperit de país.

Tot i això, les accions de CiU em sembla que van encaminades per fer-nos entendre que el primer és governar i el país vindrà després, però que entenen per ells el país? Un mercat on les seves empreses comerciïn? Un lloc per privatitzar?

No ens oblidem que es defineixen nacionalistes però també és defineixen de centredreta. Tot i que els agradi més dir-se de Dretes.

La gran mentida és el nacionalisme que actualment professen, però potser és fer demagògia hi ha que n'hi ha de molts tipus. Com el del Carod-Rovira que ara sembla més federal que independentista després de declarar que el SI a l'Estatut era la seva opció. I ens quedarà el dubte de quina papereta va posar a la urna?

La gran mentida és el nacionalisme de CiU, una excusa perquè la gent voti Dretes. hi ha que diuen que no és ni de Dretes ni d'Esquerres i això ho vol dir que no saben on tenen el Nord o que són lerrouxismes. Hi ha que diuen "és un partit de país i punt".

Doncs perquè CDC i UCD estan separats al Parlament Europeu en grups parlamentaris, però units ja que cap dels dos, tot i presentant-se com a Galeuska aquí, van amb l'Aliança Lliure Europa, que són els nacionalismes europeus. Què és més important el país o la Dreta? O aquí s'és nacionalista i allí dretà? (en el cas de CDC reformista liberal demòcrata). És un xic fer demagògia, perquè estiguis al partit que estiguis sempre pots mirar pel país.

Però és una observació que calia ressaltar.

I parlant d'Europa, el gran repte, i on hi posa totes les esperances Imaz per crear Euskal Herria com a "euro regió" i Maragall per rellançar el projecte de Bayrou i Prodi; va dir que el 2009 entrarà en vigor el Tractat de reforma. Un nou tractat més que desespera els federalistes europeus com jo i que és una trampa perquè el Regne unit continuí jugant al doble joc (UE, al G8, amb EUA, amb el mercat comú europeu, i amb la Commontwealth). El govern polonès el deixem a part. No duraran gaire. A les pròximes eleccions cauran segur. O això esperen els GLBT.

21 visites |
Fa 12 mesos
Mirar pel país? Què vol dir aquesta expressió?

Si, a vegades no ens parem a reflexionar sobre allò que ens sembla evident, però que és per a tu "mirar pel país", mirant-ho des d'una perspectiva pública.

Què vol dir que un polític no mira pel país?

Que mira més pels seus interessos personals que pel benefici comú? Doncs, d'aquests n'hi ha tan al PP com a CiU, per posar exemples.

Ho dic perquè a vegades hi ha alguns "nacionalistes catalans" que expressen això quan critiquen al Partit Popular, al PSC, etc.
Mirar pel país és fer bones lleis?

O aquesta expressió va més destinada al tema nacionalista o de sentiment de pertinença. Per tant, no seria més correcte dir Per quin país mirés? O millor dit "Vols que traspassin competències?" I per afinar en el seu nacionalisme, hi ha de diversos graus, "en quina mesura?"

Però creieu que sempre és cert allò de com més competències cap aquí, millor va el país? Pot ser que ho porti un govern català nefast i que per tant, millor al govern central que aquí? O és que estem convençuts de que el govern central passa dels problemes del país?


XD

21 visites |

figueras, fa 12 mesos
Jo sempre ho he relacionat al fet de mirar més pel partit que per la resta de gent (tot i que els entenc, ja que, com a mínim a Espanya, la gent que vota només es llegeix el pamflet de les eleccions i escolta com es tiren els plats pel cap enlloc de repassar que han fet).
Pel que fa a això de les competències, per mi tot el que surti de l'autogovern son mancances que tenim (ja que la més important és la dels quartos, que sense ella no fem res i que evidentment no ens donaran).
Per cert, no has fet blog d'un tema que va portar cua... Les declaracions del Carod dient que no haurien d'haver dit que no a l'estatut... icon_rolleyes.gif

jgo, fa 12 mesos

A si! No he parlat sobre el tema icon_biggrin.gif Merci per comentar de tant en tant icon_razz.gificon_mrgreen.gificon_surprised.gif

57è post - Recordant vells temps -

Fa 12 mesos

Cop d'efecte

El senyor Zapatero és un gran prometedor. Tots sabem la quantitat de promeses que després s'han anat diluint en petites concessions i petites polítiques amb caire esquerrà.
Amb el traspàs a Rodalies passa el mateix. Com diu Maragall "veient els FFCC, no cal esperar tant per traspasar-ho". I és que al final, el que importa, i hauria d'importar és el ciutadà.
Amb els Papers expoliats que actualment romanen a l'Arxiu històric de Salamanca passa el mateix. Ens en donen uns quants i punt.
Però el pitjor és que del que estem parlant no són concessions, sinó justicia.
No els hem d'agrair que ens tornin allò que es nostre, ni que per fi vulguin que vagi bé (degut a la pressió popular) la RENFE, com molts d'altres temes.
Com va dir IU-ICV i ERC, només demanem "lo just" i el "que és nostre", "mentrestant altres demanen ministeris". Referint-se a CiU i especialment, a Duran. El qual pronostico que tindrà Relacions Exteriors. És un polític, que cada cop m'agrada menys, i ja m'entussiasmava poca cosa.
Ja veurem si posant una catalana a Vivenda se solucionarà el tema. Tot i això, el Clos (tot i l'acord a última hora entre Canal 9 i TV3), també és català i ha estat un xic "patata". Perquè siguin catalans ni vol dir que mirin pel país, ni per descomptat que ho facin bé. Espero però que ho facin bé, no tan per la seva trajectoria política com perquè la gent es pugui comprar un pis, o pagar un lloguer. I que sigui, digne.

19 visites |

figueras, fa 12 mesos
El principal problema és que a Catalunya i a Espanya governen els mateixos, i això fa que no se'ls apreti com tocaria (cla que el PSC s'ha trobat fa poc al govern de rebot i tampoc sap com es fa, apart que el PSC català, on havien grans intel·lectuals catalans ha perdut la seva identitat i és una rama del PSOE (P$O€ que en diuen x aqui, tot i que m'ofen això de socialista..)).
Pel que fa al clos... ha estat patata ara i fa ja un temps... com tots els polítics catalans d'aquests darrers anys...
Em sembla que aquí a Sant Cugat tenim un dels pocs polítics que es mereixen el respecte de la gent (Lluis Recoder, el de la majoria absoluta de CIU) i mira q CIU últimament em rebenta...

59è post patatabrava.com

Fa 12 mesos
Reflexions sobre notícies

De quatre coses que han passat ens aquests últims dies i que tot i que no tinc temps de contestar faré el meu petit comentari i hi agregaré la meva pregunta.

1. Carod volia votar Si a l'Estatut. Llavors si l'Assamblea d'ERC és un aspecte democràtic a afalagar pel partit perquè no hi ha també democràcia interna en certs temes. O es que hi ha masses diferències i cadascú votaria el que volgués? Algú ha de manar i decidir, en aquell cas les Bases. Però per tant, tot i ser més democràtic continua sent una imposició per a tots els membres el fet de votar Si. Encara que ho haguin dit a la Assemblea. El problema tots sabem quin és, el programa, el projecte de país difús. Ribó tira cap el centreesquerra i altres volen arribar com sigui al poder fent l'ullet a JERC. Un d'aquests, Puigcercós que vol la direcció (el que realment li deu interessar) pel 2010. I després hi ha Reagrupament.cat, Carretero i l'independentisme més extremista.

2. Atemptats al Iemen i al Liban. El primer a civils i el segon a militars (cascos blaus). Tots de cèl·lules d'Alqaeda o yihadistes relacionats amb la Yihad islàmica. Una vergonya, i un gran perill global. Un dels problemes de la globalització. Com hi ha aspectes positius per a tot el planeta també el crim organitzat amplia fronteres i es converteix en global. El terrorisme (aquest organitzat a un discurs més o menys coherent ideològicament) no és un invent nou. Casablanca i l'11-M són altres exemples. Per tant, això ja fa temps que dura.
Mentrestant la envejable policia del RU ataca amb virùlència tot tipus d'indici de terrorisme. Val a dir també que aquí encara tenim el terrorisme intern (ETA). L'exterior encara no el tenim assumit. Tot i això, la policia nacional i sobretot, la Herxantxa, fan una gran feia contra ETA i la Kale Borroka. El que passa és que el govern no s'adona que ha de posar el doble de mitjans perquè tenim el doble de problemes amb el islamisme radical yihadista.

Al Iemen la població s'ha posat en contra dels yihadistes ja que no hem de confondre yihdisme amb arabisme, o el fet de ser musulmà amb ser proper a les postures d'Alqaeda. Es van manifestar en contra. El govern àrab també. Això destrossa la seva economia fent biaxar la quota de turisme.
Una pena per un país que estava en ple procés d'obertura al món. I pels familiars de les víctimes.
Pensem que Espanya també és un dels països on es recomana no anar per ETA. Però amb la globalització ja cap lloc és del tot segur.

3. Un altre dels problemes i dels reptes a solucionar és el Canvi Climàtic. Fa poc es va nfer Concerts Liver Earth, multitudinaris per tot el món. Doncs les gràcies a Al Gore per promoure'ls, però n'hi ha prou. Ja hem mogut consciències, tot i que encara Greenpeace no sigui ben vinguda a tot arreu (l'han fet fora de Valencia perquè fan la COPA AMÈRICA i no volen "gent que els molesti").
Jo com a ecologista estic molt content de les mesures que es portaran a terme a Catalunya. En moltes carreteres convencionals i autopistes es passarà del límit de velocitat de 120 km/h a 80 km/h per reduir els gasos contaminants i els tòxics pel medi ambient. Així com la despesa en gasolina ja que amb els embusos es gasta molt engegant, accelerant i tornant a parar-te. Val més anar a poc a poc.

Això són mesures dràstiques. Això és ecologisme radical com a mi m'agrada! Això ja es fa a França on Sarkozy ha posat una moratoria a la construcció de carreteres.

Però mentrestant la UE es mou en contra del Canvi Climàtic, la Xina produeix cada cop més gasos contaminants. Un milió de persones moriran pel CO2. Degut també, a que no tenen gaire higiene i medicaments per contrarestar-ho. Tot i que sobretot, és pel creixement desmesurat de la Xina en demografia i Indústria.

4. Un altre dels reptes, és en aquest cas, el del problema català. Un problema que no ha solucionat Espanya que és qui té la culpa al bvoler unificar Catalunya a Castella. les polítique centralistes fins i tot posen dels nervis als empresaris i Piqué ja ha donat suport al traspàs del Prat amb gestió compartida.
No els ha sortit bé amb Catalunya. Tots aquests anys, segles i milenis, no han servit de res. Catalunya ha aguantat fermament "lluitant" per mantenir la seva Nació. Fins i tot a Euskadi fa uns anys es perdia l'euskera.

Zapartero promet un traspàs amb gestió Generalitat i Govern central (és un pastís massa luxós per passar de cop i s'entèn, però han tardat massa). Amb cert poder del empresariat que CiU juntament amb els actors socials voldria que fos més per aquests i l'empresariat. Així Catalunya seria més forta que ERspanya. Però el secotr Catalunya és homogeni? Els empresaris voldran el mateix que el govern català o que organitzacions socials? Aquesta és la visió del aconflictivista, o de CiU, no la realitat social.

5. Un altre repte. El cnflicte de classe, els drets laborals. El tema sindicats.
CCOO per fi es despunta i no firma amb els hotelers les condicions de treball pequè no són boens. UGT si. UGT continua donant recolzament gratuït al PSC i al PSOE, i a l'empresariat. I a la "pau social" de la que parlava ZP.
No existexi la lluita de classes, però tampoc la pau social. Delphi no és una broma. Però Zp si és una broma d'esquerres, és el centrebroma. Que el conflicte de classes estigui congelat perquè els sindicats no feien res, no vol dir que tots estiguem contents.

6. Les eleccions. Torna Bono. ZP es dona compte de l'esceptisme català envers el seu projecte politic. I vol més vot castellà, per dir-ho d'alguna forma.

7. Saviola. El gran Saviola. Al Madrid. Què en penseu d'això?

20 visites |

48è post del Blog de jgo - el que jo pensava abans -

Fa 12 mesos
Remodelació del Govern de Zapatero a vuit mesos de les eleccions

Si. Zapatero remodela el seu gabinet a vuit mesos de les eleccions generals i ho fa mantenint els seus pessos pessats (de la Vega, Rubalcaba, Pedro Solbes i Jesús Caldera). Això si, entra una altra catalana a part del ministre d'Indústria, Joan Clos; la Carme Chacón. I dos persones molt prestigioses del món civil, no relacionat directament amb el PSOE: Bernat Soria i Molina, investigador amb cèl·lules mare i president del Institut Cervantes respectivament.

Chacón agafa la cartera de Vivenda, per tant, un repte però també un "regal enverinat".
Soria agafa la cartera de Sanitat, i Salgado, ex ministra de Sanitat passa a dirigir el Ministeri d' Administracions públiques.
Molina serà ministre de Cultura i per tant, la ex ministra que va portar els primers papers expoliats durant la Guerra Civil és substituida per un personatge potent, de la cultura espanyola.

Jordi Sevilla, segons explica el diari El Mundo (i per tant, no en fem molt de cas) no té gran poder al partit dels socialistes valencians, i se'n va del Ministeri d'Adm.públiques per posar odre al PSV-PSOE, un partit que va perdre les eleccions davant una Majoria absoluta del PP.

Desenganyem-nos, a vuit mesos de les eleccions i amb el precendent del 2500 euros per fill o filla, és una altra mesura electorista que esperem que aparti del debat del PP sobre ETA, i per tant, que poguem valorar millor el Govern progressista de Zapatero.

Tot i això, amb vuit mesos es poden fer moltes coses en un Govern, esperem les primeres mesures de la Chacón, i esperem que recordi que ella també és una jove, "acomodada", però jove. I que actui contra l'especulació, tot i que les majors competències en vivenda les tenen les CCAA i els ajuntaments. I més després que ZP traspassés sòl urbanitzable del Estat als ajuntaments.

Però ens podrem fiar dels ajuntaments? Amb la corrupció que hi ha. Una cosa són les idees municipalistes i l'altre la realitat corrupte que és viu en moltes localitats del estat espanyol.

Jo no em fio. I tu?

33 visites |

Broma de mal gust: RENFE

Si. Es cada dia. Cada dia. Cada dia el mateix. La mateixa història. La mateixa broma de mal gust. El mateix mal servei. La violació d'un dret bàsic com és el transport popular. La mateixa desesperació, i sobretot - i això és el que més desgraciat em fa com a ciutadà - la mateixa impotència. I si. Les cares de la gent que t'envolta són les mateixes però encara ho trobes pitjor. Però que fan? Que no es mouen, que no reclamen els seus drets? En quin món vivim? A si, en un món individualitzat pel sistema econòmic i el sistema de valors imperant, ja no me'n recordava. Que estrany que tot esdevingui del mateix, deu ser una dèria especial personal meva. No obstant ho crec. Ens quedem asseguts pensant que demà no tornarà a passar, tot sabent que demà tampoc hi haurà sort. Demà torna a passar el mateix i la gent més indignada. Menys aquells que ja fa anys que ho pateixen. Això significa una oportunitat històrica pels ecologistes "polítics" perduda a favor del cotxe. Si ja hi tornem a ésser, la degradació del medi ambient també és causa d'un mal servei públic. Els i les pobres informadores fan el que poden i els usuaris enfadats treuen la seva ràbia envers aquests pobres innocents. Com sempre, "el de dalt" és el que no acaba rebent les bufetades. I el de baix, el que vulgarment diem: és el que pringa. Després tampoc critiquem ni ens fixem en aquells espavilats - no precisament de classe obrera o baixa - que no paguen el bitllet de tren. Aquests també en són culpables. És frau fiscal. És una vergonya, una altra broma de mal gust. Quan escolto les excuses quan això passa, estic per aixecar-me i dir-li que o paga o m'ho prendre personalment com una ofensa als drets civils. I és que és una altra vergonya. Així - no pagant - s'agreuga el problema. Aquells que tot - i que radicalment i foten els altres passatgers - van tallar la via em van ajudar a respirar del meu desgraciat estat d'ànim per culpa d'això. I és que no és un dia, o dos, és cada dia. Cada dia la mateixa història. Com aquest escrit. Un bucle.

Fa uns dies unes noies em varen preguntar a la UAB - tot i tenir pressa - si usava el transport públic i quina solució li donaria al problema de la RENFE. Li vaig contestar sencillament i amb tota tranquil·litat. la independència. És una pena que hagi de pensar així. Que malament ho han fet alguns.

Altres aprofiten per criticar les deficiències de "tot" sector públic. Ni de broma. Més bromes de mal gust no les vull. Qui vulgui privatitzar la RENFE que comenci pel Prat que li donarà més diners. Deixem tranquil el transport públic i la Universitat. Quina mania. Volen fer negoci amb tot. Ja hem cedit bastant, oi? O no?

Tampoc us creieu que m'ho prenc tan malament. Si fos de tant en tant, com tampoc treballo no em sabria greu. T'esperes més estona al tren, i ja està. Però és que com darrere d'això hi ha l'espoli fiscal em fot. I com és cada dia, també.

Felicitats Ingrid

Jo també me n'alegro. No obstant, el conflicte segueix latent. És en part estructural: qüestió de terres. En part és laboral: es queden sense terres. En part. Irracional. En part. Terrorisme d'estat. En part, guerrilles paramilitars d'extrema dreta del germà d'Uribe. En part no només són les FARC. En part, les FARC van sorgir del conflicte molt després. Solució? Polo democrático y alternativo.

Carta de Jordi Bonvehí a la CUP Manresa

Aquesta carta està contextualitzada en la demanda de la CUP Manresa perquè la Sala Ciutat s'usi com un espai cultural i que no s'oblidi.

Sembla mentida, una ciutat de més de 75.000 habitants i capital de comarca, encara no tingui una Sala Polivalent, per realitzar actes alternatius com concerts i xerrades. Altres ciutats, fins i tot pobles molt petits, ja disposen d'un local o una equipació polivalent per realitzar aquests actes.


Manresa es una ciutat estranya... hem tingut més de 20 anys abandonat un teatre com el Kursaal, un Conservatori en estat lamentable i una Sala Ciutat, a les Escodines en procés de deixades total, per esmentar els casos més clars.

Sembla que la regidoria de cultura d'aquesta ciutat (en mans d'ERC) "tiri llargues" aquesta iniciativa.

Crec que una sala polivalent trencaria aquest nefast caire, necessitem realment un lloc on es pugui generar acció critica davant la societat, un centre on debatre mitjançant assemblees, concerts, xerrades, exposicions... Avui en dia fa molta falta, davant d'un individualisme cada cop més aferrat a la societat en general.

Realment penso que Manresa es una ciutat poc preparada encara per aquest tipus de local, però dono suport total a la vostra candidatura i a la resta de col.lectius que us recolzen!!

Nota: opinió rebuda mitjançant el correu electrònic de la CUP [extreta de la web del Jordi Bonvehí]

Ja fa temps que segueixo la nostra CUP a la manresana. Ho dic així perquè cada CUP és un món, n'hi ha de freakys, de gent amb empenta i il·lusió, gent desenganyada, dropos, (...) de tot. I ho sé de fonts molt properes. Però a Manresa sembla que ho estiguin fent bé. Semblen els papis sensats dels Maulets, de l'AJM i el SEPC Manresa - és broma - sobretot aquests últims juntament amb l'AJM (CAJEI) són gent molt treballadora.

1. Critiquen l'augment dels sous dels regidors des del primer dia.
2. Exposen els problemes medi ambientals que viu la ciutat així com al contaminació que es pateix als nostres carrers.
3. Intenta ser el partit proper al poble, i amic de l'associacionisme tot i que amb la Plaça Milcententari van tenir problemes amb les Associacions de veíns que s'estimaven més pagar per aparcar - Àrea blava - que un parc com volia la CUP - Àrea Verda - tot i que calen més arbres, eh ICV Manresa?
4. Diuen que el Kursaal està bé però que la Sala Ciutat cal usar-la també o sinó això de fer un nou kursaal és una trampa (trèiem una cosa, posem una altra).
5. I moltes coses més, són molt actius certament; realment fan les coses molt bé.

Moltes felicitats, i si us voleu presentat al Parlament - se senten rumors (des de fa molt de temps) - endavant!

Notícies sobre la Plaça Milcentenari extretes del Jordi Masdeu: http://manresa.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=231&Itemid=1
http://www.regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061500_4_13902__
MANRESA-Comerciants-vens-front-comu-perqu-plaa-Milcentenari-sigui-encara-zona-verda
http://manresa.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=233&Itemid=1

El meu bloc manresà: http://manresa.blocsciutadans.net/Joan_Gil

La SGAE, censura?

Des de fa temps m'interesso pel tema SGAE, els cànons digitals i la cultura popular gratuïta, amb part de gent de confiança per un tema que poc entenc. Corrupció, lladres de "guante blanco", xanxullos, i un munt d'històries estranyes. La última la d'aquest blocaire, que si és cert el que diuen haurà de pagar 900 euros per publicar un post contra la SGAE en el qual no difamava, solament criticava la SGAE. Doncs, bé, jo li dono suport pel que ell explica i pel que m'han explicat perquè sembla un cas de censura. Julio Alonso és el president de Weblogs SL, una de les empreses líders en weblogs en espanyol. Aquí està el post inculpatori: http://www.merodeando.com/2004/04/23-sgae-ladrones

Ja veurem que passa.

El bloc MANRESA CALIDOSCOPI s'acomiada

El bloc MANRESA CALIDOSCOPI ha dit punt i final.

Graciés pel teu bloc que sempre he visitat però quasi mai he comentat. He entrat avui per fer publicitat però ho dic de tot cor. El teu bloc és de lo millor. I evidentment és el BLOC MANRESÀ DE REFERÈNCIA.

Entra i gaudeix: http://manresacalidoscopi.blogspot.com

- PUBLICITAT PETIC I POI -

La Plataforma PETIC us convida el dilluns, dia 14, a les 6 de la tarda a la primera Assemblea a la UAB - la Assemblea fundacional de la plataforma - on els adherits com a membre actiu o com a col·laboradors/es (espontanis, simpatitzants) podran prendre contacte i consciència del projecte que hem engegat el Consell provisional liderat per Cristòfol Torra (Secretari Gen. Provisional) i per Joan Gil Oliveras (promotor, fundador i President Provisional).

En aquesta Assemblea es crearan i discutiran els Estatuts, s'elegirà el nou Consell Delegat, i es posaran les bases sobre les perspectives de feina (reivindicativa, de difusió, de divulgació, de debat, de lluita) que té la plataforma.

Us hi esperem a tots i a totes. Hi haurà beguda gratis.

PD: En aquesta Assemblea s'aprovarà la adhesió - ja consensuada i decidida prèviament pel Consell Provisional - d'entrar a formar part de UP (Unió de Plataformes) per crear espais de col·laboració que el Promotor de la Plataforma ha anat buscant aquest mig any de gestació del projecte.

Endavant i força!

Per les Vegueries! Per un model territorial equilibrat i sostenible!
En defensa de la terra i en contra d'un model centralitzat;

Adhereix-te a la PETIC, la teva plataforma, la formem entre tots i totes, la vivim entre tots i totes

Per adhesions: jgoflash_1@hotmail.com

La Plataforma POI és un col·lectiu de la ETC que està destinat a ser una eina de debat a la UAB, amb tota la pluralitat possible. No és com la PETIC, que és un organisme de pressió social. Tindrà una revista i és divulgació de les idees, de totes, ja que el seu valor principal és el pluralisme, degut a la conformació dels seus primers membres això es pot comprovar.

Per adhesions: revistauab@live.com
Per a més INFO: www.poiuab.wordpress.com

Més propaganda PETIC a Patatabrava.com

La Plataforma PETIC us convida el dilluns, dia 14, a les 6 de la tarda a la primera Assemblea a la UAB - la Assemblea fundacional de la plataforma - on els adherits com a membre actiu o com a col·laboradors/es (espontanis, simpatitzants) podran prendre contacte i consciència del projecte que hem engegat el Consell provisional liderat per Cristòfol Torra (Secretari Gen. Provisional) i per Joan Gil Oliveras (promotor, fundador i President Provisional).

En aquesta Assemblea es crearan i discutiran els Estatuts, s'elegirà el nou Consell Delegat, i es posaran les bases sobre les perspectives de feina (reivindicativa, de difusió, de divulgació, de debat, de lluita) que té la plataforma.

Us hi esperem a tots i a totes.
Hi haurà beguda gratis.

PD: En aquesta Assemblea s'aprovarà la adhesió - ja consensuada i decidida prèviament pel Consell Provisional - d'entrar a formar part de UP (Unió de Plataformes) per crear espais de col·laboració que el Promotor de la Plataforma ha anat buscant aquest mig any de gestació del projecte.

Endavant i força!

Per les Vegueries! Per un model territorial equilibrat i sostenible!
En defensa de la terra i en contra d'un model centralitzat;

Adhereix-te a la PETIC, la teva plataforma, la formem entre tots i totes, la vivim entre tots i totes

http://www.patatabrava.com/forum/
universitat_autonoma_de_barcelona-u1/facultat_de_ciencies_politiques
_i_sociologia-f9/plataforma_x_l_equilibri_territorial_interprovincial
_de_cat-t35413.htm

dijous, 3 de juliol del 2008

A Unió de Plataformes, som-hi!

Els hi hem enviat els nostres objectius a Unió de Plataformes i potser podrem formar part d'aquesta unió de plataformes:
Incidir en el debat de la necessitat d'un nou model territorial equilibrat i sostenible per a Catalunya

La defensa del model territorial descentralitzat en base a les Vegueries, la defensa d'una Barcelona de les persones més descongestionada, la defensa d'aquells territoris catalans oblidats històricament, etc. també són valors i objectius de la entitat

Feina de divulgació del Promotor de la PETIC

1. Enviant correus electrònics com aquest a persones interessades amb el tema:

Hola, sóc el Promotor de la plataforma PETIC que defensa un model territorial equilibrat i sostenible. Tenint en compte el que exposés al teu bloc, voldries unir-te a la nostra plataforma?

Per a més informació envie'm preguntes sobre la plataforma per mail.

Gràcies per tot; Joan Gil Oliveras

2. Enviar correus a entitats semblants per demanar col·laboració:

Benvolgut/a Responsable del col·lectiu Vegueria Pròpia pel Penedés;

Des de la plataforma PETIC - Equilibri Territorial - que defensa un model territorial equilibrat i sostenible per a Catalunya, i que és una plataforma que pressiona a les institucions sobre el tema de les vegueries per avançar en aquesta oportunitat històrica per la resta de Catalunya, que vol impulsar un debat a fons sobre el tema territorial al nostre país. Tenint en compte això, voldríem mantenir contacte amb la vostra plataforma per si algun dia la nostra Assemblea vota una resolució sobre el Penedès que pugueu estar avisats d'antelació i si és positiva als vostres interessos iniciar un camí de col·laboració en base a manifestacions i altres actes reinvindicatius.

Cordialment;

Escrit per Joan Gil Oliveras, promotor i cap de difusió de la plataforma PETIC
Firmat per Cristòfol Torra, Secretari General

A Unió de Plataformes:
Benvolgut/da , des de la PETIC (Plataforma Equilibri Territorial Interprovincial de Catalunya) us desitgem que la Unió de Plataformes seguiu així d'actius i ens agradaria poder firmar el vostre manifest; així com fer accions reinvidicatives conjuntes.


Us enviem aquest correu perquè la nostra plataforma voldria firmar el Manifest (http://www.uniodeplataformes.org/actualitat.htm) de la Unió de Plataformes perquè hi estem completament d'acord. A més, veiem necessàri des de la nostra creació com a plataforma, la necessitat de vincular totes les organitzacions en defensa del territori, ecologistes, medi ambientals, a favor de les Vegueries, etc. En part la nostra plataforma volia tenir aquesta funció. No obstant ens adherim al Manifest ja que la idea que ha sorgit es pot aprofitar amb més força.

Per aquesta raó ens hem adherit a través del web al vostre manifest.

Cordialment;

el Promotor i President de la Plataforma PETIC, Joan Gil Oliveras
Firmat també pel Secretari General, Cristòfol Torra i Duran

3. Enviant informació per la Xarxa Internet:

Exemple al Netlog: http://es.netlog.com/clan/Enlanostrallengua/blog/blogID=307507 Entre d'altres coses.

BUTLLETÍ NOTÍCIES (Juliol 08): Presentació de la Assemblea de Juliol

Hola, sóc el president provisional de la Plataforma PETIC.

Us voldria demanar que tot i que evidentment no hi haurà acreditacions i que la entrada a la reunió-assemblea serà lliure per tots els interessats en la defensa del l'equilibri territorial i l'equilibri sostenible. Seria bo saber si hi seran presents la majoria dels adherits o de la gent que té pretensions en poder col·laborar amb la nostra plataforma. Per poder posposar el dia que ja ha estat escollit i per escollir la sala on es durà a terme l'acte de presentació de la PETIC.

Per tant, us recordo que el dilluns, dia 14, a les 6 de la tarda hi haurà la primera Assemblea a la UAB - la Assemblea fundacional de la plataforma - i seguidament després de la votació del Consell delegat (el President, els Delegats, els comissionats) es farà la Presentació de la PETIC als mitjans de comunicació que hi siguin presents a Sabadell.

Us convido doncs a ser-hi presents ja que serà de alta importància que la majoria dels adherits i adherides estiguessin presents en l'acte ja que hi hem convidat col·lectius i associacions properes, les quals, podran col·laborar amb el nostre projecte decidit en Assemblea.

Si volem defensar un model de territori per a Catalunya equilibrat i sostenible, cal doncs, un petit esforç de tota la militància per ser-hi presents totes i tots a l'acte. Per així començar amb molt bon peu.

Hem de tenir en compte que proposaré un ordre del dia com a President fundador i President provisional que parlarà sobre els Estatuts, les Eleccions internes per elegir el Consell Delegat i sobre quin tipus d'organització territorial hem de tenir. Si hem de fer Federacions per a cada vegueria o no disposem de prou personal implicat per fer-ho, etc. A part de parlar de perspectives i projectes. Els projectes de la PETIC per fer més fàcil la Assemblea oberta ja els poden enviar al meu correu electrònic, i els re enviaré el correu de la PETIC quan aquest és formalitzi. D'entrada com a President ja he proposat tres propostes de cara a fer-nos visibles, tenint en compte la majoria de persones d'on som i quines perspectives d'èxit poden tenir.

Primera proposta: Una concentració amb totes les entitats i associacions vinculades a la Catalunya Central en defensa d'un nou model territorial per demanar a Manresa la Vegueria de la Catalunya i així fer pressió a les institucions catalanes. Evidentment la manifestació s'acabaria a l'Ajuntament de Manresa on una delegació escollida per Assemblea tindria la oportunitat - i així segurament serà - de parlar amb algun regidor de l'ajuntament sobre el tema i per exposar les nostres reivindicacions com a col·lectiu. Hem de tenir en compte que si aconseguim més de 100 persones en la manifestació tenim assegurat poder parlar amb algun regidor almenys dos hores. Jo tinc certa experiència en manifestacions sobre altres temes vinculats amb la universitat i crec que no és tan difícil.

Per no fer-me pesat, les altres propostes ja les debatrem en Assemblea on s'han de decidir col·lectivament.

De moment està confirmat que el Secretari General provisional, Cristòfol Torra, no hi podrà ser degut a qüestions laborals. Això si, a la votació pel Consell Delegat, s'hi presenta per ocupar el càrrec que ara provisionalment ocupa. La seva candidatura té el suport del President Provisional.

Us seguirem informant i us esperem a la Assemblea de dilluns dia 14 a les 6h;

Escrit per: Joan Gil Oliveras, promotor, coordinador provisional, president provisional i cap de difusió de la plataforma PETIC
Firmat per: Cristòfol Torra, Secretari General provisional

Web: www.petic.bloc.cat
Posicionaments duts a terme des de la creació de la PETIC: No al transvasament! Si a la Nova Cultura de l'Aigua! [4rt Butlletí de notícies]
Penjat a: http://www.kaosenlared.net/noticia/posicionament-petic-davant-decret-sequera
Per adherir-se a la plataforma: jgoflash_1@hotmail.com (correu provisional)

SI CONEIXES ALGÚ QUE VOL ADHERIR-SE, NO HO DUBTIS, ÉS UN TEMA IMPORTANT, COM MOLTS D'ALTRES, PERÒ QUE EVIDENTMENT NECESSITA DE L'ASSOCIACIONISME CATALÀ PER TIRAR ENDAVANT AMB PROPOSTES, ESTUDIS I ACCIONS PER UNA MILLOR DESCENTRALITZACIÓ;

COM MÉS DESCENTRALITZACIÓ MILLOR PER TOTHOM
VOLEM UN MODEL TERRITORIAL EQUILIBRAT I SOSTENIBLE

NECESSITEM EL TEU SUPORT!

>Re envia això als teus contactes <

Webs on se n'ha parlat:

Kaos en la red
http://www.kaosenlared.net/noticia/butlleti-noticies-juliol-08-presentacio-assemblea-juliol
http://www.kaosenlared.net/noticia/posicionament-petic-davant-decret-sequera

Indymedia Barcelona
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/346457/index.php
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/344401

Racó català
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=2&fil=16594&pag=1#2010338
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=2&fil=16594&pag=0#2008312

Patatabrava.com
http://www.patatabrava.com/forum/forum_general/assemblea_petic_al_juliol-t35364.htm
http://www.patatabrava.com/forum/forum_general/posicionament_decret_de_sequera_la_petic-t33624.htm
http://www.patatabrava.com/forum/forum_general/petic-t15708.htm

Ingrid Betancourt ja està a casa seva

Perfecte. Penso com Hugo Chávez, és la hora que les FARC-EP arribin a un acord amb els terroristes d'estat - i que el Govern d'Uribe i l'Exèrcit ataqui els seus aliats (els paramilitars) - a través d'un acord entre les esquerres llatines i el president colombià. Sé que estem parlant d'un conflicte on el Terrorisme d'estat és una realitat diària. No obstant, també és criticable els mitjans de les FARC, ja que acaben des legitimant tota la seva retòrica leninista. La guerra de guerrilles és del passat, i com dic sempre: tota banda terrorista s'acaba convertint en una estructura mafiosa. I acaba funcionant com a tal degut a la seva subsistència. Acaba arriban a acords amb els Senyors de la Guerra, la gent que fa negoci d'això. Que són la ultra dreta alguns cops. Evidentment un conflicte és difícil de solucionar i més quan és estructural (la reforma agrària, la qüestió de les terres, odi entre famílies). Estic content perquè la segrestada - que l'han cuidat tot i que logísticament cada cop els poden donar menys menjar i per tant viuen malament i en precària condició de salut. S'acaben les seves penes, tot i que tindrà seqüeles. Espero que Chávez torni a criticar Uribe i els paramilitars i intenti com el Polo democrático y Alternativo criticar els dos terrorismes per acabar arribant a un acord.

dimarts, 1 de juliol del 2008

Social comunisme. La Quarta via. Repto per modernitzar el comunisme.

Crec que la vida social i la societat és el més important, centrar-se en l'individu no és quelcom dolent per un anàlisi polític, ja que les majories no han de violar els drets de les minories. No obstant, el benestar ha de ser per tots, sinó no és benestar "social". El comunisme i la seva filosofia solidaria és exemplar en aquest sentit, busca la igualtat social, la justícia social, la pau - alguns es van olvidar del programa polític de Lenin - i la solidaritat. Tot i això, pensem en la societat ideal.

Sempre n'hi ha un que no cumpleix el seu deure, i no es responsabilitza o treballa menys que l'altre i per tant, treballa per sota de les seves capacitats. Llavors ha d'obtenir totes les seves necessitats com diu Marx. Això cal que ho faci l'Estat? Jo és que no crec en estructures tan allunyades del poble. Estructures polítiques més properes (locals) són més eficaces i eficients (si també hem de ser eficients, "socialment" parlant, que no ens enganyi la demagogia neo liberal, ni la Esquerra venuda al Capital, el comunisme o és eficient i útil o no serà). Jo busco la cultura de l'esforç. Com tothom la sent com a seva venint de la cultura de l'oci capitalista?

El liberalisme i el funcionariat demostra que la gent no treballa sinó és per un incentiu. Com canviem això? Gramsci, vol canviar això amb el bloc hegemònic però és molt complicat i quasi sembla manipulació de les ments, lo qual és pervers.

Per exemple, un sistema igualitari en una empresa (poden existir empreses privades en el comunisme?), una cooperativa, un sistema de rotació de càrrecs, és el més ideal. Algú ha de tenir unes funcions (delegades) i no unes altres, però i si aquella persona està més capacitada per això perquè no ho pot dur a terme aquesta? Això no contradiu Karl Marx.

No sé. M'he posat a filosofar sobre aquesta qüestió. És important replantejar-se les coses més de 5.000 cops.

Post de kaos en la red

Tras la balcanización de América Latina: Estados Unidos impulsa movimientos separatistas en la región
Después de los referéndum autonomistas en Santa Cruz, Beni y Pando en Bolivia, ha quedado abierta la puerta de balcanización de América Latina impulsada por el capitalismo USA
Decio Machado (Para Kaos en la Red) [01.07.2008 14:09] - 160 lecturas - 5 comentarios

Después de los referéndum autonomistas en Santa Cruz, Beni y Pando en Bolivia, ha quedado abierta una puerta hacia un proyecto de balcanización en América Latina que deja muchos interrogantes para el futuro de la región

El reclamo autonómico de los prefectos de la llamada ‘medialuna’ boliviana (Santa Cruz, Beni, Pando y Tarija), que pretende socavar el poder del presidente Evo Morales, está sentando precedentes peligrosos en el resto de América Latina. De esta manera, el eje conformado por Santa Cruz (Bolivia), Zulia (Venezuela) y Guayaquil (Ecuador), intenta quebrar el proceso de integración regional. La particularidad de este eje autonomista es que las mismas regiones son bastiones fuertes de la oposición a los presidentes Morales, Chávez y Correa respectivamente. Asimismo, poseen ingentes recursos naturales (petróleo y gas) y representan una parte importante del PIB de sus respectivos países.

Según declara a DIAGONAL Rigoberto Martínez, investigador asociado de la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, “todo este movimiento es una estructuración de un conjunto de instituciones que propician el libre comercio en regiones ricas, promocionando las autonomías como una simple estrategia de desestabilización de gobiernos progresistas y planteando el control de las oligarquías locales sobre sus recursos naturales”.

Zulia, Estado petróleo

Desde el siglo XIX alrededor del Zulia ronda la idea del separatismo. Hoy, a pesar de que el país es una republica única e indivisible, los planes secesionistas, impulsados por las elites opositoras, parecen retomar posición en el tapete político nacional.

El presidente Hugo Chávez denunciaba ante los medios de comunicación el pasado 30 de mayo : “Zulia es tierra de petróleo, de pueblo alegre y dicharachero. Pero al mismo tiempo hay que recordar que más allá de toda esa belleza geográfica, histórica y cultural que reúne, aquí está el epicentro del plan separatista contra Venezuela, y ese plan se expande ahora hacia Táchira y Mérida”, y proseguía : “Tomando el ejemplo de Bolivia, los opositores a la revolución bolivariana han ideado un plan divisionista que se expande ahora hacia el Estado Apure, en lo que ellos han llamado el arco, la media luna venezolana”.

Según el mandatario venezolano, la intención separatista va a intentar ser puesta en marcha en caso de que la oposición obtenga gobiernos regionales “estratégicos” en las elecciones del próximo noviembre.

El gas secesionista de Bolivia.

A pesar de lo que ocurre en Venezuela, es en Bolivia donde los sectores autonomistas están más empoderados. El pasado 4 de mayo se realizó en Santa Cruz la primera consulta autonómica. A pesar del triunfo del ‘sí’, es necesario recordar que dicho referéndum fue convocado fuera de los canales que estipula la Constitución del Estado y que no gozó del aval de la Corte Nacional Electoral boliviana ni de los exigidos controles electorales. De igual manera, el 1 de junio también se desarrollaron referéndum en Beni y Pando, con objetivo de convalidar los estatutos redactados por sus correspondientes comités cívicos locales. Representantes de la oligarquía cruceña, como el presidente del Comité Cívico Pro Santa Cruz, Branco Marinkovic, viajaron a estas regiones para respaldar la “causa autonómica”.

Durante las votaciones llevadas a cabo en Beni y Pando, se sucedieron fuertes disturbios con varios heridos en algunas localidades de estos departamentos. En estos sucesos fue asesinado Carlos Ali, simpatizante del MAS y opositor a las consultas autonómicas. La víctima murió por ocho disparos de bala. Los enfrentamientos se dieron entre opositores al referéndum con el grupo de choque Unión Juvenil Cruceñista. Esta organización recorrió las calles armada para amedrentar a la población. La propuesta secesionista del Comité Cívico de Santa Cruz no tiene discusión : “Serán de dominio originario del Departamento, la región o la nación que le corresponda, todos los recursos naturales que contengan el suelo y el subsuelo. Toda la concesión de los mismos a empresas nacionales o extranjeras deberá ser aprobada, previamente, por las instancias legislativas y ejecutivas a nivel departamental o regional”.

Según Ramiro Vinueza, director del periódico ecuatoriano Opción, vinculado al Movimiento Popular Democrático, “este regionalismo y localismo reaccionario está exacerbado por los intereses del capital financiero internacional y las transnacionales del petróleo, que pretenden sustituir el supuesto centralismo establecido desde la capital boliviana, por la sumisión al centralismo de las grandes transnacionales, los separatistas pretenden negociar con éstas la entrega de los inmensos recursos naturales que posee esta región, de los cuales recibirán miserables privilegios, pero que les asegura su posición dominante frente a los pueblos pobres y explotados”.

Guayaquil, capital opositora

A primeros de mayo, el embajador boliviano en Quito, Javier Zárate, denunció que grupos opositores están coordinando en Ecuador y Venezuela referendos autonómicos como los organizados en Bolivia. Según declaró a DIAGONAL el mandatario ecuatoriano Rafael Correa : “Lo que está ocurriendo en Bolivia no es una acción aislada, tiene el soporte de países extranjeros, que quieren desestabilizar la región ; y de las elites separatistas de Guayaquil y de Zulia en Venezuela”. Guayaquil es considerada la ciudad más próspera y poblada del Ecuador, bastión de la derecha que se opone a Correa y cuyo alcalde Jaime Nebot, se referencia ante la ciudadanía guayaquileña por su proyecto de regeneración urbana y la privatización de la administración pública municipal. Su proyecto autonómico es un plan económico, político y social de carácter local y no nacional : intenta convertir a Guayaquil en una plataforma de exportación de bienes y servicios, sin pasar por el Estado central.

En la actualidad, Nebot intenta pactar con los 25 alcaldes existentes en la provincia del Guayas la formalización de un proyecto autonómico de corte separatista, que pudiera extenderse a través de la costa ecuatoriana, incluyendo entre sus objetivos la colindante provincia de Manabí, cuya segunda ciudad más importante es Manta. En esta ciudad se ubica la base norteamericana más importante del continente, que será desmantelada a finales del año que viene, según indicaciones del presidente Rafael Correa, y cuya única posibilidad de subsistencia sería a través de una proceso secesionista o bien por el derrocamiento del régimen.

¿Quién financia el separatismo ?

Bolivia supone un buen ejemplo. La abogada venezolana-estadounidense Eva Golinger demostró documentalmente hace apenas un mes, que el Gobierno de los EE UU ha transferido 120 millones de dólares a la oposición desde 2005.

El Gobierno estadounidense ha utilizado a la National Endowment for Democracy (NED) y a la Agencia Estadounidense para el Desarrollo Internacional (USAID), entre otros organismos, para financiar a la oposición a Evo, incluso momentos antes de su ascenso. La argumentación fue la de destinar fondos a la lucha contra el narcotráfico. Este reparto de millones se desarrolló entre organizaciones de todo tipo, incluyendo estudiantiles, periodistas y empresas mediáticas, partidos políticos, empresariado y otros. El objetivo era preciso : provocar el fracaso de la Asamblea Constituyente. Los medios, amplios : fuerzas de choque, enfrentamientos, movimientos por las autonomías, paros “cívicos”, movilizaciones permanentes en las siete regiones del país, “violencia callejera”, hasta llamamientos para derrocar al Gobierno. Todo esto es palpable en la mayoría de los medios de comunicación masiva, en manos de la derecha, y activos protagonistas políticos de la disidencia, que impulsan un enfrentamiento interno y una intervención externa.

Durante 2007 incluso se produjeron atentados con dinamita contra el consulado de Venezuela y una residencia de médicos cubanos en Santa Cruz, sin olvidar el intento de atacar a un avión venezolano en el aeropuerto de esa ciudad. Entre otros graves hechos, destacó una serie de atentados realizados por una pareja de estadounidenses y la detención de una funcionaria de EE UU que traía cajas de municiones para su ‘sede’ diplomática, según explicación oficial de la Embajada de los EE UU. Durante el mes de abril, previo al referéndum, EE UU posicionó en diversas regiones de Bolivia a la USAID a través de la empresa Casals & Associates para entregar 13,3 millones de dólares a 379 organizaciones de la “sociedad civil”, partidos opositores y proyectos separatistas.

CONFILAR : UN PROYECTO SECESIONISTA EN UN CONTINENTE EN TRANSFORMACIÓN

La Confederación Internacional por la Libertad y la Autonomía Regional (Confilar) fue creada el 19 de septiembre de 2006 en Guayaquil (Ecuador), y tiene como misión, según recoge su acta fundacional, “impulsar y difundir en Latinoamérica y el mundo el ideario de libertad y autonomía mediante foros, cursos, talleres, seminarios, conferencias y otros medios de difusión”. Se definió explícitamente que esta Confederación brinde total apoyo a los cuatro departamentos “autonómicos” bolivianos (Santa Cruz, Tarija, Beni y Pando). La iniciativa del evento provino de Alberto Mansueti, vicepresidente del Movimiento Rumbo Propio para el Zulia, y director presidente de la Conferencia Liberal Hispanoamericana. En este evento se eligió como presidente de la Confilar a Carlos Dabdoub, ex candidato a la vicepresidencia de Bolivia y secretario departamental de Autonomía y Constituyente del Gobierno de Santa Cruz. También fue nombrado José Luis Tapia como secretario general. Tapia es miembro del Instituto de Libre Empresa y director ejecutivo de la Conferencia Liberal Hispanoamericana, recibe donaciones en una cuenta bancaria en Georgia, Estados Unidos, y cuenta entre sus “asesores académicos” con dos conocidos ideólogos de la derecha latinoamericana como Carlos Alberto Montaner, buscado por actividades terroristas en Cuba, y Álvaro Vargas Llosa, director del Centro de Prosperidad Global del Independent Institute de EE UU. Firmaron su creación organizaciones de Bolivia, Ecuador, Guatemala, Perú y Venezuela, y acordaron hacer su segundo foro en Santa Cruz, el cual se realizó en septiembre de 2007. El presidente de Ecuador, Rafael Correa, denunció en su enlace radial del pasado 3 de mayo que esta Confederación es promotora de “intentos separatistas” en Bolivia, y mencionó que estas acciones son apoyadas por elites de Guayaquil y de Zulia, en Venezuela. Agregó a su vez que intereses internacionales “están financiando estos grupos para crear problemas a gobiernos progresistas, y una balcanización en América Latina”.


Hay 5 comentarios de los comentarios de esta noticia



Quibian Gaytan [2008-07-01 16:51:13]

Valora el comentario: [4]

Esto del "separatismo" es relativo, pues depende de quièn lo promueve: la naciòn dominante y opresora o la naciòn(es) dominadas y oprimidas. La "balkanizaciòn" de Amèrica ds producto de las condiciones històricas en que se realizò la independencia. Sobretodo, de la ingerencia de las potencias capitalistas colonialista, Gran Bretaña y Francia, en la misma.
Hoy son "separatistas" los sectores màs reaccionarios y pro-globalistas yanquis de los capas dirigentes de la naciòn blanca de origen español y portuguès dominante en nuestros paìses. Ello es reaccionario y anti-nacional. En cambio, el movimiento de autodeterminaciòn de las naciones aborigenes y afroamericanas, ya por el reconocimiento pleno a los derechos nacionales o ya a conformarse en propios Estados nacionales, es pregresista y revolucionario. Esto es, estàn en sintonìa con la marcha històrica hacia la Repùblica Socialista Mundial.

#4 Este separatismo no lo admitiís??
Fran [2008-07-01 20:44:03]

Valora el comentario: [1]

Hay dos super potencias imperialistas que acechan al movimiento obrero general.. parece que nos olvidamos del verdadero enemigo en el combate antifascista. Uno es ni mas ni menos el imperialismo Yankee y su Gran Area, Gran Bretaña, Francia y según ellos latino america, y el otro es el Lebenraum alemán.. este último es al que nosotros nos perjudica con seriedad. Nos encontramos bajo el macro espacio económico alemán.. y esto hace que se fomente el separatismo europeo.. es decir, la desmembración de la antigua URSS, la balcanización del estado tapón de Yugoslavia y ahora España, ya que esta todavía no entra en la Gran Area americana al salirnos de la guerra de Irak. Solo pido una reflexión de porqué el nacionalismo burgués denominado "de los Pueblos" quieren seguir dentro del macro espacio económico alemán. En este caso dentro del Euro. y que la izquierda en vez de INTERNACIONAL se convierta en NACIONAL. recordemos ERC ya pactó su adesión al Nacional Socialismo de HItler si Cataluña independiente era absorbida en el "Espacio Vital alemán". en conclusión habría que estar atento de los que van de izquierdas Nacionalista y que aportan a la INTERNACIONALIZACION de la clase obrera, que sin unidad se puede desmembrar más aún si cabe la situación por la que estamos pasando.



#5 Tienes bastante razón Fran: el separatismo favorece las grandes potencias europeas
Cthuluth [2008-07-01 21:18:02]

Valora el comentario: [0]

El separatismo del país Vasco y Cataluña trae como consecuencia el debilitamiento de España en su conjunto y favorece especialmente a Francia, que siempre quiere tener a España como una especie de país subordinado a sus intereses. Desde luego no interesa que España sea una potencia que rivalice con Francia, Alemania e Italia. Yugoslavia tenía posibilidades de ser una potencia económica mediterranea y daba realmente pánico a otras potencias europeas. Cuantos menos compitan más tocará en el reparto.

La descuartización de España desde luego que borraría del mapa cualquier posibilidad de que España compitiera con Francia y por supuesto que empobrecería a toda la clase obrera española, especialmente su sector industrial. Muchos españoles especialmente en el país Vasco y Cataluña tendrían que emigrar.

#6 Independencia y Socialismo
Joan Gil Oliveras [2008-07-01 22:52:51]

Valora el comentario: [1]

Eso del Gobierno del Mundo tipo Kant me viene más lejos que el comunismo o el socialismo. Por lo tanto, y siendo realistas, la independencia es la única salida al espolio fiscal que vivimos en Catalunya. La riqueza se va a Madrid y los poderes fácticos de allí, no a la población de Catalunya. Que con la independencia tanbién pueden ir a los poderes catalanes? Cierto. Pero es más senzillo, llegar al socialismo en pequeños paises que en grandes

#7 No seamos dogmáticos
Joan Gil Oliveras [2008-07-01 22:58:54]

Valora el comentario: [1]

Si el socialismo debe ser internacionalista, pero no por eso hay que perder la identidad nacional que junto con la identidad de clase para después ser substituida por la identidad del pueblo (la humanidad) se pueden llevar de maravilla. Todo depende de como se lleve a cabo. No soy tan dogmático. Evidentmente, España como sujeto político, no se merece Catalunya. Demasiados años de represión en dictaduras y ahora opresión en democracia. Basta ya. El pueblo catalán, debe construir el socialismo, si eso puede llevar a pactos con la pequeña burgesia para conseguir la separación uno de los estados más conservadores de Europa mucho mejor. Luego, ya lucharemos por la cultura nacional popular de Gramsci. Con eso no quiero cometer el error de algunos socialistas que aceptaron la democracia con los pactos con la derecha; y por lo tanto, con más años de clasismo ahora desdibujado.

Plataforma POI

Hola; som la Plataforma Opinió i Informació de la UAB i voldríem convidar a tots i totes aquells i aquelles pre-comunicòlegs/gues a unir-vos a una iniciativa de la plataforma duta a terme per estudiants interessats en la Actualitat i la Autònoma. POI és una plataforma oberta a tothom, i entitat de la ETC.

Per adherir-vos a la revista: revistauab@live.com

Cordialment;

El delegat de Comunicació, Divulgació i Difusió de la POI; Joan Gil Oliveras

dilluns, 30 de juny del 2008

Comentari sobre el canvi econòmic del PSUV

Crítica a la nueva política económica (NEP) de Chávez, la alianza estratégica con el empresariado o...
El 11 de junio Chávez anunció una serie de medidas económicas planteando una alianza con la burguesía nacional para desrrollar al pais,intento refutar tal teoría planteando una alternativa socialista.
Manuel Sutherland (Para Kaos en la Red) [27.06.2008 00:27] - 148 lecturas - 5 comentarios

Crítica a la nueva política económica (NEP) de Chávez,
la alianza estratégica con el empresariado o la
construcción del socialismo como proceso lento y gradual.

El pasado 11 de junio el presidente Chávez anunció una serie de medidas que denominó: "El reimpulso productivo"[i] en las que se observa un cambio significativo en la ruta hacia el socialismo bolivariano que plantea el presidente y que se diseña de cierta forma espontánea con el "inventar haciendo" y bajo premisas abstractas de igualdad, solidaridad, cooperación con claros tintes cristianos.
Quienes apoyamos con alegría los principales éxitos y luchas revolucionarias de este proceso bolivariano de liberación nacional y hemos tenido la oportunidad de recibir ayuda en la labor de trabajar por el socialismo científico de parte del gobierno bolivariano vemos con honda preocupación el intento de los factores menos progresistas de la alta dirigencia del proceso de ahogar en la institucionalidad capitalista las más veraces críticas, sentimientos y luchas revolucionarios de la clase trabajadora y el pueblo oprimido.
En el marco de este peculiar transitar al socialismo bolivariano (lo que intentan presentar como hecho absolutamente inédito en la historia) Chávez ha planteado una estrecha alianza estratégica con la burguesía "nacional" para construir entrambos nuestro modelo socialista. Es menester hacer una breve revisión de las medidas y comentar detalles de las características básicas de los "camaradas" empresarios criollos.

Camino de llegada al anuncio de las medidas para que nuestra burguesía, colabore con el transitar de la nación al socialismo.


Luego de la dolorosa primera derrota electoral del chavismo el 2 de diciembre de 2007 la derecha del chavismo y la derecha tradicional han emprendido una feroz cruzada contra cualquier efluvio socialista. Estos sectores achacaron la culpa de la pérdida a: La bajísima conciencia de clase de los obreros y pueblo en general[ii] (a pesar de que el pueblo ha rescatado varias veces al proceso bolivariano del abismo, mientras la burocracia se escondía), la molicie del pueblo que prefirió irse a la playa (más claro, por vagabundos) antes de ir a votar o la excusa más importante de la burguesía roja: "el pueblo venezolano es demasiado imbécil para el socialismo, no hay condiciones de ningún tipo, debemos desarrollar las fuerzas productivas con los sectores de nuestra burguesía para lentamente llegar al socialismo"

De las excusas anteriores resalta la agresión al pueblo que hasta hace poco la misma burocracia no paraba de adular y explicar que su sabiduría es infinita y no necesita teorías eurocéntricas como el comunismo que los podía enredar en densos laberintos filosóficos, sin embargo la teoría que ha ganado más fuerza es que el pueblo dijo NO al socialismo, que debemos ralentizar el proceso e ir a la unidad con toda la Venezuela "patriótica" (menos los sectarios izquierdistas que quieren socialismo ipso facto) estableciendo una alianza estratégica con los sectores que sabotearon el referendo creando escasez de alimentos artificial, acaparando y empleando técnicas de presión económica para plantear sus políticas derechistas, para que en las próximas elecciones de alcaldes y gobernadores del 23 de noviembre no fracasar estrepitosamente.

Problemas de la actualidad a los que el viraje de políticas económicas pretende enfrentarse

La compañera Rosa Luxemburgo en su ensayo Que es la Economía[iii] explica como los economistas burgueses (o burócratas que utilizan sus mismas herramientas de análisis) no tienen idea del significado de la palabra economía: "la mayoría de los profesores de economía tienen una idea muy nebulosa del contenido real de su erudición". En efecto, el crecimiento más bajo (4,8 puntos) en los últimos 19 trimestres con el incremento de la importación y la baja en la producción de muchos rubros y la inflación que hasta junio ha alcanzado un 12,5% incluido un aumento anualizado del 47% en los precios de los alimentos han generado en el ambiente una percepción de crisis ha pesar de que el precio del petróleo roza los 100$. La inflación con la destrucción continua del poder adquisitivo (mucho menos fuerte que hace 10 años) empieza a hacer mella en la popularidad del proceso bolivariano.

Ahora bien, los economistas burgueses y la boliburguesía se muestran absolutamente incapaces de entender lo que sucede, como decía Rosa: "Nadie desea la crisis; sin embargo ésta se produce. El hombre la crea con sus propias manos, aunque no la quiere por nada del mundo... es un hecho de la vida económica que ninguno de sus protagonistas puede explicar"[iv]. Pretenden analizar la economía nacional absorta del contexto mundial siendo ellos antiguos defensores de la globalización y la suprema interdependencia. Así mismo vuelven con las recetas fracasadas que una y otra vez experimentan los gobiernos burgueses para paliar las crisis cíclicas del capital.

Apuntes del Contexto Mundial, crisis en EEUU y escasez de alimentos.


Luego de una compleja infiltración del PCUS y un trabajo de destrucción progresiva a largo plazo, el derrocamiento del los regímenes en transición al socialismo de la URSS y de la Europa de este fueron arrasados por lo más recalcitrante de la derecha mundial. Luego del amargo sentir del ahogo de un sueño de emancipación y el retorno a la barbarie capitalista los grandes ideólogos de la burguesía comenzaron a hablar de los "dividendos de la paz" que traería consigo el adiós de la guerra fría y el advenimiento de las aperturas comerciales y los nuevos mercados que se abrirían al comercio "abierto" y generador de progreso.

El advenimiento de las teorías neo-liberales (las más agresivas contra la clase trabajadora) lograron gradualmente desmontar derechos laborales, libertades y reducir salarios de manera drástica, haciendo del planteo neoliberal una de las políticas más exitosas en la historia en su misión de recuperar la tasa de ganancia y realizar procesos de concentración y centralización de capital de forma extendida. Una medalla de oro olímpica para la burguesía en el logro de sus intereses de clase.

Pero este paraíso comenzaría a declinar, la voracidad con que los capitales expropiaron a millones de personas se revertiría en una serie de huelgas generales, revueltas e insurrecciones que se casarían con la agudización de la crisis que el capital en la actualidad demuestra y bien relata Alan Woods con: "la senilidad y pestilencia que caracteriza al capital y la enorme inestabilidad financiera, económica, social y política es incontestable"[v]. Incluso Alan comenta como en países de aparente "estabilidad" como Dinamarca o Costa Rica se han realizado inmensas marchas de hasta 200 mil personas en contra de la destrucción de la protección legal al trabajo.

La crisis alimentaria que se entienden como la subida vertiginosa del precio de los alimentos (en los últimos meses el precio internacional del arroz ha subido 147%) y su escasez, es una demostración fehaciente del espíritu especulativo del capital y su incapacidad para satisfacer las necesidades de una población que trabaja más y en peores condiciones que poco a poco se asemejan a los talleres del siglo XIX donde la explotación revestía visos salvajes (maquilas, talleres del sudor, trabajo infantil etc.) El problema es que la crisis alimentaria es analizada con el lente burgués y sus soluciones no permiten entender que hay una inmensa capacidad de producir mucho más de lo que se consume, que hay millones de hectáreas acaparadas, que las grandes transnacionales de alimentos subproducen para mantener los precios altos, que los mercados financieros han afincado la especulación con los alimentos con bonos a futuro de alimentos que revenden una y mil veces y que la única vía de solucionarla la crisis es con la destrucción del sistema que la lleva intrínseca: el capitalismo.

Las excusas para la NEP criolla


Si no se sabe el porque, no se el como y mucho menos el ¿qué hacer? Como aquel famoso libro Lenin de 1902. Del análisis de la crisis internacional mezclada con las dificultades internas que radican intentar una transformación social profunda mientras las estructuras económicas están en manos de una clase enemiga a toda transformación que conlleve a la mejora de la clase obrera, se presenta la situación en la que el gobierno al ver disminuir su avasallante popularidad decide profundizar las políticas económicas de gobiernos de centro izquierda, desarrollistas y partidarios de las tesis del alemán L. Brentano secuaz del socialismo de estado en el que se propone realizar la igualdad social por medio de reformas al capitalismo. El brentanismo[vi] es el padre de Heinz Dietrich y su cadena de discípulos.

Quienes justifican cualquier medida de corte abiertamente socialdemócrata con una hueca fraseología de izquierda tratan de rememorar la NEP soviética de 1921. La NEP representó un conjunto de medidas que los bolcheviques se vieron obligados a realizar luego de las duras medidas del comunismo de guerra que se aplicaron entre 1918-1921 y del dramático descenso de la producción en 1920 que apenas representó una séptima parte de la 1916.[vii] Según Ted Grant la NEP: "permitió a los campesinos disponer libremente de su propio excedente, favoreció a los elementos agrarios más ricos y permitió la compraventa y cierta acumulación de capital. Se restauró el mercado para animar un cierto comercio privado y promover la producción"[viii] La NEP fue una medida extrema relacionada con el atraso de Rusia, la salvaje guerra civil, la invasión de más de 14 países imperialistas y la necesidad de cómo dijo Lenin: "dar un respiro para continuar con la ampliación de la esfera socialista en la economía".

¿Es el momento para hacer una NEP? ¿Es necesario dar más aperturas y ventajas al capital para ahondar la explotación de la clase trabajadora? No. De ninguna manera hay una situación que conlleve a una NEP, ni amerite una alianza con los enemigos de la clase obrera (18 trimestres consecutivos de crecimiento de la producción lo afirman). De hecho contradiciendo a aquellos pájaros ignotos que creen que la NEP fue eterna (o idioteces como: Si Lenin hubiera estado vivo hubiera impedido al eternización de la NEP) y el inicio del declive soviético es de hacer notar que apenas en el año de 1927 cuando la producción llegó a niveles ligeramente superiores a 1917 el abandono de la NEP se hizo oficial y se dio marcha al primer plan quinquenal (1928-1932) de alta planificación centralizada luego de profundizar el proceso de expropiación de los medios de producción a la burguesía.

Las medidas en colaboración con los empresarios "patriotas y nacionalistas"


En el acto del 11 de junio donde el presidente comentó sus anuncios en medio de los más apacibles aplausos de los principales monopolistas de la nación e insignes protagonistas del: "paro empresarial de diciembre-enero del 2002-2003,... (Donde) los alimentos escaseaban, pararon PDVSA, las principales empresas e industrias a nivel nacional, sobre todo los principales centros industriales del país...dejando sin medicinas, sin asistencia médica, sin gas (al pueblo Pobre)[ix]" Los mismo empresarios que en abril de 2002 habían protagonizado un fascista y salvaje golpe de estado, en el cuál murieron decenas de venezolanos y la nación perdió miles de millones de dólares, ese día aplaudieron como focas se vio que como dijo Shakespeare: "hay dagas en las sonrisas de los hombres"

Las medidas que más vitorearon se resumen a:
1- Creación de un fondo de mil millones de dólares para ofrecer créditos blandos a sectores industriales, manufactura y alimentos. Si bien puede generar una ayuda no representará ningún aporte estructural a la crisis.
2- La eliminación del Impuesto a las transacciones financieras, suerte de tasa Tobin[x] ampliada que según Chávez: "frena el proceso productivo, que tiene una carga inflacionaria...No nos hace falta, gracias al impuesto petrolero" ¿No se habían dado cuenta antes que ese impuesto era traslado por la burguesía al ciudadano común en la mayoría de los casos? A 10 años de la entrada al gobierno del chavismo aún se discute la necesidad de una reforma tributaria que dentro del capitalismo realice un avance en una redistribución justa del ingreso.
3- Reimpulso al programa "Fábrica Adentro" en el cuál se plantea la reindustrialización del país, empresas mixtas con China (telecomunicaciones, electrónica) con Irán (tractores, bicicletas), Argentina (biotecnológicas) y otras de de índole nacional. Plan interesante pero en el cuál no se divisa la participación activa de los obreros en la fábrica y la toma de decisiones compartidas con las comunidades ni ninguna otra organización (Consejos obreros) que puedan al menos variar las relaciones capitalistas de producción.
4- Plan cosecha segura. Allí se establecerán precios mínimos de compra a algunos rubros, condonación de deudas a 25.149 productores y un plan de alivio de deudas para pequeños capitalistas (en un país de corrupción tradicionalmente galopante suena peligrosísimo), incrementos del subsidio al café, etc. Medidas que se han implementado en otras épocas y han tenido resultados tan tibios que más se recuerdan por los escandalosos desvíos de dinero y la "prolijidad" de quienes los gestionaban.
5- Liberación de control previo en la petición de divisas que no excedan los 50 mil dólares en rubros de bienes no terminados, el reimpulso de las compras del estado, macroruedas de negocios en fin, más oportunidades para que la burguesía nostra fabrique lo que nunca ha hecho y produzca lo que siempre lo que siempre ha importado.

¿La burguesía nacional construirá el socialismo con el pueblo?


El reformismo insiste en como dice Basem Tajeldine, (chavista consecuente quien firma sus artículos con ¡Rodilla en tierra con Chávez y el socialismo!) Con una serie de burdas exégesis de la situación revolucionaria actual que Basem explica sucintamente: "el pragmatismo y su fobia a la teoría e ideología revolucionaria; los engañosos postulados "científicos" que plantean la supuesta "necesidad de formar o robustecer una burguesía "nacional", desarrollar el capitalismo como paso previo (para)...plantearse el socialismo"[xi] En efecto la pseudociencia derechista con su manto rojito insiste como discurso en el abandono a cualquier iniciativa revolucionaria e intentar frenar todo tipo de avance y adormecer la lucha constante de la base.

Los reformistas abogan por el desarrollo de una fuerte burguesía nacional, dicho forjamiento "revolucionario" es reaccionario y ahistórico, no concibe el desarrollo de la economía nacional como un pequeño eslabón de la gran y profundamente interrelacionada economía mundial y aplican criterios neoricardianos al sueño de desarrollo nacional vía industrialización y fortalecimiento de burguesías de la periferia dedicadas tradicionalmente a la importación y a las finanzas. En resumen a pesar de las buenas intenciones de gobiernos de tinte popular como los nombra el argentino Juan Kornblihtt que comenta: "aun cuando intentasen construir un capitalismo basado en la burguesía nacional esos proyectos serían inviables por la dinámica de la competencia internacional, que favorece a los capitales más concentrados"[xii] Adicionalmente como decía Gramsci: "la burguesía no tiene patria, sólo bolsillos", bolsillos que se manchan de sangre y miseria de todos los negocios lumpen que realiza la burguesía a escala global (drogas, prostitución, venta de armas, trata de personas etc.) De capitales internacionales del cuál solo depende su transnacionalización del grado de acumulación de capital de una rama de la economía en un período histórico determinado.

En fin, es anticientífico, reformista, anacrónico y una grotesca distorsión del socialismo científico afirmar que la burguesía en cualquier parte puede en el año 2008 colaborar para construir un modelo socialista que tiene como objetivo la destrucción de la división de la sociedad en clases y la explotación del hombre por el hombre.

¿Servirán esos estímulos para que nuestros burgueses produzcan lo que necesitamos, son ellos reales productores?


Veamos con ayuda de ciertos guarismos algunas proezas de los "camaradas" burgueses en el área económica:
1- Según el documento final del Tercer congreso de la CMR, en Venezuela para el año 2005 de los últimos 200 mil empleos creados, sólo 55 mil fueron creados por la empresa privada, a pesar de la tasa de interés negativa producto de una inflación 19%[xiii]. No generan empleo, y de hacerlo es en condiciones de precariedad laboral: contratos fantasmas, sin beneficios de ley, a destajo etc.
2- La formación bruta de capital fijo (inversiones en maquinarías o bienes que sirven para hacer otros bienes) se ubica en un mísero promedio de 13,8% en los últimos nueve años, a pesar de la decisión de hacer grandes obras públicas por parte del gobierno, lo que indica a las claras que la burguesía se orienta a actividades especulativas.
3- Los nuevos patriotas que surgen del seno del empresariado criollo han (según el profesor Jesús Cacique) incrementado la exportación de nuestros capitales, en 231,12% por la "inestabilidad" que perciben en el país, número que pudiera ser mucho mayor debido a que actualmente hay control de cambio.
4- También según el diario Reporte en su análisis bancario se denota que: "El 38% de la banca privada no paga impuesto y de enero a abril de 2008 obtuvieron una ganancia bruta de 2.194 millones de bolívares casi 1100 millones de dólares (lo declarado) de los cuáles sólo tributaron cerca de un 17,66%. Así mismo incrementaron su ganancia en 51% del 2007 al 2008" Ganancia que proviene de prestar lo que la misma gente le deposita a esa misma gente. La nacionalización de la banca es una tarea urgente.
5- La burguesía "apoya" al crecimiento del consumo, con tasas de interés de 32% anual en tarjeta de crédito, 27% en vehículos (a plazo máximo de 5 años) y locuaces comisiones de hasta 4 dólares por consulta de saldo en taquilla. Sus amigables creaciones llamadas bancos comunitarios y exclusivos para apenas rozan el 1% de la cartera de créditos totales de la banca. Incluso el Banco Sofitasa obtuvo al 2008 el 43% de sus ingresos por comisiones.
6- En las épocas de crisis el total de remuneración a los asalariados se asemeja a la totalidad del excedente de explotación en su conjunto. Sin embargo, luego de 18 trimestres consecutivos de crecimiento sólo comparable al de China, la burguesía criolla ha podido sustraer más plusvalía al trabajador y revertir la distribución de la renta a su favor. Si en el año 1998 la distribución llegó a ser favorable al conjunto de asalariados, para el 2006 los trabajadores sólo accedieron al 38% de la renta, una gigantesca brecha traducida en salvajes ganancias producto de la expropiación del trabajo excedente.
Podríamos señalar otras hazañas de nuestros nóveles aliados, como los desesperados intentos por sabotear e impugnar por la vía legal el desarrollo de la misión barrio Adentro que ha realizado decenas de millones de consultas médicas, salvado miles de vidas, atendiendo millones de emergencias (todos los servicios son gratuitos) en los barrios más humildes de Venezuela a quienes la burguesía con la privatización de la salud ha expropiado de dicho servicio.

¿Cuál es la alternativa a la NEP criolla, qué hacer y hacia donde ir?


Personajes furibundamente chavistas como Antonio Aponte del grupo Un Grano de Maíz , conocido por frases como: ¡Chávez es socialismo¡ comenta con gran elocuencia sobre la NEP: "Este proyecto pequeño burgués es formador de conciencia egoísta...ese proyecto (del ala más derechista del chavismo, se refiere Antonio) fracasó, la primera señal fue el 2 de diciembre...el proyecto socialcapitalista naufragó y la marcha hacia el socialismo está en peligro...en esta situación, la pequeña burguesía, desesperada propone una alianza suicida con los capitalistas...los empresarios son los sepultureros del socialismo"[xiv]

Muchos compañeros han negado la utilidad de esta alianza. Desde las bases del socialismo científico no se puede menos que criticar constructivamente semejante vuelta atrás y tan ingenua propuesta de avance y solución a problemas estructurales del sistema.

La clase trabajadora debe tener su propia línea, salvaguardar sus intereses de clase y negarse a los brincos anacrónicos que conllevan a grandes derrotas. La unidad en torno a la transformación radical de la sociedad y la erradicación de formas mixtas donde se concilien intereses ajenos debe ser la prioridad. Los recientes triunfos de la clase obrera en SIDOR y del pueblo en cientos de calles y espacios de poder disputados a la burguesía son un aliciente para la radicalización de la lucha y la profundización en los cambios realmente socialistas.

De reuniones y luchas, de discusiones en el seno del talles d economía política socialista que desarrollamos en al Universidad Bolivariana de Venezuela se han dejado escuchar tres grandes rutas de lucha que pueden cohesionar en torno a sí a los verdaderos socialistas y a quienes realmente pelean por dignificación del pueblo pobre y la defensa de la clases trabajadora y papel histórico de enterrados de la barbarie capitalista. Detalles más detalles menos, se podrían de forma muy concreta y simple resumir a 3 consignas de inmediata aplicación que darían un cariz distinto al proyecto bolivariano, lo empaparían de socialismo revolucionario. Pueden haber otras consignas mejores y expuestas con mucha mayor calidad, acá apenas se proponen y se lanzan desde la calle para la barricada.
1+ Nacionalización con gestión y control tripartito (consejo obrero, consejo comunal y estado central o municipal) de las principales industrias, la tierra, la banca, alimentos etc.
2+ Reducción de la jornada de trabajo a 6 horas, obligatoria conformación de consejos obreros y reducción de prebendas y brechas salariales asegurando a su vez la estabilidad y seguridad del trabajo.
3+ La repartición del 50% de las utilidades generadas en todas las empresas entre los trabajadores de la misma, incluyendo las transnacionales como Coca Cola, Mc Donalds, Shell, Polar etc. (Es la única forma de subir los ingresos reales de la población y salvarlo de la inflación)
Los Dividendos del punto 3 se podrían repartir por hasta 12 meses de salario por trabajador y lo demás se administrará por el consejo obrero, la comunidad y el estado para colaborar con ramas de la producción menos desarrolladas. Igualmente prometo recoger de la calle y los talleres formas de viabilizar las tres propuestas y sistematizarlas
Manuel Sutherland
msutherland12@gmail.com
Asociación Latinoamericana de Economía Marxista (ALEM)
(Ccs. 25/06/2008)


[i] La gran mayoría de medidas e informaciones emanadas del discurso del 11 de junio se encuentran transcritas en http://www.aporrea.org/actualidad/a58856.html
[ii] Un artículo que escribí ahondando en la derrota del referendo está disponible en http://www.kaosenlared.net/noticia/algunas-estadisticas-derrota-referendo-para-reforma-enganos-entre-cami
[iii] Rosa Luxemburgo, Que es la Economía, Obras escogidas 7 de 17.
[iv] Ibíd. Página 237.
[v] Palabras del marxista Alan Woods presidente de la Corriente Marxista Internacional en el V congreso de la CMR en Venezuela.
[vi] El brentanismo como forma de conciliarlos intereses de la clase obrera a los del capital, lenin comenta sobre él en La revolución proletaria y el renegado Kautsky.
[vii] Una pequeña información de la NEP http://usuarios.lycos.es/christianlr/01d51a93b410e5819/01d51a94560c48b3f.html
[viii] Breve escrito de Ted Grant sobre la NEP (una visión troskista)disponible en http://www.engels.org/libr/rusia/capitulo1/R_c1_12.htm
[ix] Ver artículo de Leonardo Badell, ¿REIMPULSO PRODUCTIVO O IMPULSO HACIA EL ABISMO? Disponible en: http://www.aporrea.org/ideologia/a59334.html Lo que está entre paréntesis fue agregado por mí.
[x] Tasa Tobin, impuesto a las transacciones de divisas que grava la compra y venta de las mismas con tasas probables del 0,1% anual al 1%, con ella se planteaba la posibilidad de frenar la especulación financiera en divisas y crear un fondo para el desarrollo que en nada reformaría el capitalismo.
[xi] Basen Tajeldine, Los Peligros de la Nueva Política Económica 20/06/2008, disponible en http://www.aporrea.org/ideologia/a59166.html
[xii] Prólogo de Juan Kornblihtt página 23 del fabuloso libro Valor, acumulación y crisis de economista marxista Anwar Shaikh.
[xiii] Dato extraído del artículo citado en la referencia número IX.
[xiv] Antonio Aponte, Las armas melladas, columna en el diario por gobierno VEA, día 20 de junio de 2008. Todas las citas son extraídas de allí, salvo la inicial que data de 26 de enero de 2008.







#1
[2008-06-27 10:48:16]

Valora el comentario: [1]

Es duro aceptarlo, y no me cabe duda de que los "creyentes" se negarán a hacerlo hasta que sea demasiado evidente, pero estamos asistiendo al "termidor" del proceso bolivariano en Venezuela.

Si no se produce muy pronto algún cambio sustancial, lo que es muy improbable ya que todo depende demasiado de Chávez y éste parece decantarse por perpetuar el capitalismo, todas las esperanzas de un pueblo volverán a ser defraudadas.

Ahora es tiempo de seguir escuchando lugares comunes sobre "las peculiaridades del proceso", el camino autónomo, "no existen recetas", la originalidad bolivariana... y demás vainas, para justificar un viaje para el que no se precisaban alforjas.

#2
[2008-06-27 10:50:15]

Valora el comentario: [1]

Chávez está resultando un gran bluff. Muchísmo ruido, y muy pocas nueces. Lamentable.

#3 El socialismo es la via, no la meta
Joan Gil Oliveras [2008-06-27 15:27:35]

Valora el comentario: [0]

1. Pequeños logros con alianzas parciales con la pequeña burgesia Si. Poco a poco y sin crearnos demasiados enemigos.
2. Las NEP. Porque no, dependiendo que lógica las mueva. Las NEP de Lenin para una agricultura atrasada fueron buenas. Sin capitalismo no hay socialismo.
3. Muchos de los logros sociales del capitalismo keynesiano ya exstingido fueron logros socialistas y comunistas.
4. No hay una sola manera de hacer el proceso revolucionario.
5. El abismo es la lucha de clases, o la confrontación contínua. Cultura nacional popular (Gramsci) es la solución a la desunión entre trabajadores "privilegiados" (clase media) , obreros, pobres y pequeña burgesia (al servicio del Gran Capital).
6. No nos cerremos en acabar con el sistema y las estructuras capitalistas cuando no hemos logrado canvios reales eficaces en ciertos sectores económicos. La eficiencia del sector público no es una realidad.
7. Al Comunismo nunca se llega, es la via, hacia el anarquismo (la última fase de la historia).
8. El socialismo es canvio contínuo, dependiendo del contexto, del pueblo, de sus utopias. Por lo tanto, para no caer en "los nuevos ricos del chavismo", "los funcionarios socialistas privilegiados", "la dictadura de partido único", "el personalismo", "la dictadura de la elite socialista"; el socialismo debe ser democracia participativa, igualdad y cultura del esfuerzo.


#4 El socialismo es la via, no la meta
Joan Gil Oliveras [2008-06-27 15:28:35]

Valora el comentario: [0]

9. Problemas, que parte de los trabajadores no se impliquen en el proceso revolucionario, que no formen parte, que no se esfuerzen, que se "apalanquen en el nuevo sistema". Que no haya riqueza, crítica, reflexión y esfuerzo. 10. Economia planificada centralizada socialista? No. O la descentralizamos, o bien hacemos un comunismo estatal con cooperación internacionalista, porque no creo en la via "el Gobierno socialista del mundo" o en "la Igualdad en un estado llega por el centralismo". Todo el poder en manos de una estructura es malo, lleva a no entender que habrá diversos intereses y sectores encontrados. La igualdad total de resultados es falsa. Los medios de producción para el pueblo, democratizados, universalizar la riqueza y las instituciones económicas si.


#5 El socialismo es la via, no la meta
Joan Gil Oliveras [2008-06-27 15:29:50]

Valora el comentario: [0]

11. Sectores y mercados alternos que no se conviertan en el mercado negro deben estar a mi entender porque cierta competencia entre individuos o grupos en la economia de los bienes de "lujo" no es mala. Comunismo de decrecimiento? No vende, ni tampoco es la via. Comunismo austero? Quizás.
12. Chávez puede ser: O un keynesiano más (total no habla de Marx, es como si fuera socialista no marxista) que lo ha sido, un socialista del siglo XXI (termino medio entre social democracia y eurocomunismo), un líder capaz de engañarnos para sus intereses personales (y de sus amigos: nuevos ricos del chavismo), el típico antisistema o antítesis con el que debe jugar el sistema para reforzarse, un "xarlatán", un "vamos have que pasa con mis utopias", o un verdadero socialista. O un capitalista antiimperialista, aunque eso es casi un oxímoron.
13. Medios de producción y la mayoria de comunicación del pueblo, o sea de un estado que represente el pueblo, que aunque no será clasista, tiene interesos dievergentes: democracia.