Social comunisme. La Quarta via. Repto per modernitzar el comunisme.

Crec que la vida social i la societat és el més important, centrar-se en l'individu no és quelcom dolent per un anàlisi polític, ja que les majories no han de violar els drets de les minories. No obstant, el benestar ha de ser per tots, sinó no és benestar "social". El comunisme i la seva filosofia solidaria és exemplar en aquest sentit, busca la igualtat social, la justícia social, la pau - alguns es van olvidar del programa polític de Lenin - i la solidaritat. Tot i això, pensem en la societat ideal.

Sempre n'hi ha un que no cumpleix el seu deure, i no es responsabilitza o treballa menys que l'altre i per tant, treballa per sota de les seves capacitats. Llavors ha d'obtenir totes les seves necessitats com diu Marx. Això cal que ho faci l'Estat? Jo és que no crec en estructures tan allunyades del poble. Estructures polítiques més properes (locals) són més eficaces i eficients (si també hem de ser eficients, "socialment" parlant, que no ens enganyi la demagogia neo liberal, ni la Esquerra venuda al Capital, el comunisme o és eficient i útil o no serà). Jo busco la cultura de l'esforç. Com tothom la sent com a seva venint de la cultura de l'oci capitalista?

El liberalisme i el funcionariat demostra que la gent no treballa sinó és per un incentiu. Com canviem això? Gramsci, vol canviar això amb el bloc hegemònic però és molt complicat i quasi sembla manipulació de les ments, lo qual és pervers.

Per exemple, un sistema igualitari en una empresa (poden existir empreses privades en el comunisme?), una cooperativa, un sistema de rotació de càrrecs, és el més ideal. Algú ha de tenir unes funcions (delegades) i no unes altres, però i si aquella persona està més capacitada per això perquè no ho pot dur a terme aquesta? Això no contradiu Karl Marx.

No sé. M'he posat a filosofar sobre aquesta qüestió. És important replantejar-se les coses més de 5.000 cops.