Espanya guanya la Final

En contra del que deia El Mundo, Manresa va ser un mar de petards, crits, de sorolls de motos, de botzines, etc. per celebrar que la Selecció espanyola, anomenada "la roja", havia guanyat a una Alemanya molt pobre. Certament Alemanya va estar molt per sota d'una Espanya espectacular. Si només parlem de futbol, Espanya és la digna guanyadora. Si parlem dels sentiments que viuen conjuntament en un partit de futbol. No em refereixo a les emocions, el comunitarisme, la Societat de Masses; sinó al sentiment nacionalista. Evidentment, no estic content com a nacionalista, perquè Espanya no representa pas una Nació ni una Nació "mare" per a mi, sinó un conjunt de pobles units per la història (una història força desgraciada per cert). Tal i com vaig exposar en un altre post, no me n'alegro però tampoc em desagrada. Els 4 jugadors catalans que si puc sentir com a propis van jugar molt bé, però sentimentalment que voleu que us digui, no és una Selecció de nacions, sinó d'una única e inventada nació per unificar el territori del Rei Ferran. Ho sigui. una farsa que al llarg del temps s'ha convertit en una realitat.

Si, el futbol tots sabem que és més que futbol. Perquè enganyar-nos. Tampoc estava animant a l'altre equip, crec que els independentistes que fan això no entenen que això que fan és bastant penós i poc digne d'un moviment tan seriós com l'independentista.

Tampoc animava Espanya tot i que hi juguessin catalans. La veritat és que tan se m'endonava, no és que m'agradi molt el futbol, però la pressió social va fer que mirés el partit aquell dia. Semblava una data històrica que marquessin, ho sigui, que una piloteta entrés a la porteria. I així fou. La gent estava emocionada, i jo pensava "doncs millor per ells". Com molts psicòlegs i sociòlegs diuen, la ràbia millor fer-la fora a través de bones emocions i de crits d'alegria al camp, per tornar a casa serens (bé, o beguts). Aquesta és la gràcia del futbol. La massa de gent que ho segueix. I també el negoci, el multimilionari negoci mentrestant la gent es mor de gana pels nostres carrers. Si senyor, són contrastos reals. No voldria amargar a ningú la festa, em sembla perfecte que se celebri. Jo també ho faria si es tractés del FCB. I potser també de la Selecció catalana, però en aquest cas, barrejaria altres aspectes menys futbolístics. Evidentment ho celebraria sense insultar a tants morts pel franquisme. Ho dic per les banderes franquistes que vaig veure a Barcelona. De molt mal gust. Si, a Catalunya hi ha espanyolisme. I molt. No ho sabíem?

M'agradaria veure tantes persones en una manifestació més important com la del Fòrum Social Català o les de contra Bolonya. Però es veu que el futbol és més important.

I per aquells catalanistes que van viure fatal ahir per la victòria de la selecció estatal. No us preocupeu, el que realment importa és que la nostra selecció pugui jugar quan li doni la gana, i per tant, que aquesta opressió als sentiments catalanistes no sigui impedida com no ho ha estat la de tants espanyolistes a Barcelona i Manresa.