52è post

Fa 12 mesos
Les empreses només miren el negoci?

Està clar que tots som persones i que no tot és els diners i el negoci i tal... vaja, que seria ximple no respondre que Si.
Bé no és la meva intenció fer una disertació del tema, tampoc caldria, un quan arriba a empresari s'aprèn el seu paper (rol) i no hi ha res més a explicar.

El que vull dir és que noto que la majoria d'anuncis en català, o etiquetes o eslògans, els fan amb un català molt cutre, poc ric, molt de poble (perquè l'entengui tothom, que és l' objectiu del missatger) i sobretot, i aquí va la meva crítica d'ahuí: amb un català castellanitzat.

Fixeu-vos en els anuncis de la televisió, "jo no sóc tonto", "i disfruta!", "Cald(u) de gallina blanca" (serveix tan en castellà com en català), etc.
Usen els barbarismes per no gastar etiquetatges diferenciats ni anuncis diferents. El tot pel negoci està castellanitzant el país sense que ens adonem, iel PSC (al qual cada cop tinc més crítiques a fer-li) ajuda.

Desde el "posa't guapa" de Barcelona que ja ningú diu "preciosa", "maca", "bonica", "mirada ensisadora"; amb "lo" bonic que era. I tot per acabar fent del català una llengua pobre i acaba sent un dialecte del idioma més proper i poderós que tenim: la segona llengua més parlada del món després del xinès: El castellà-espanyol.

30 visites |

1 comentari publicat

figueras, fa 12 mesos [Eliminar comentari] Ei, feia dies ja que no em passava pels teus blogs, però ara amb més temps ja ho puc fer. Tens raó, però ho estan fent d'una manera tant progressiva que pot passar per alt a la gran majoria. Hi ha casos també curiosos com el de Danone, que etiqueta en un munt d'idiomes molt menys parlats que el català (com alguns dels països escandinaus) però que no es digna a fer una etiqueta en català... se que molta gent dirà (sobretot els del costat): i perquè fer-ne dues si amb una ja l'enten tothom... en fi... I ja desvariant una mica, és una pena que es desaprofiti la nostra llengua com un element integrador perque te un potencial inmens... em dirà algú que quan veu un magrebí, un pakistanès o un sudamericà parlant català no diu: osti, quin paio més trempat! Bé, salut!