Sectors
A ERC n'hi ha forces i tots volen fer fora als líders del partit, Carod Rovira, que perilla.
Portabella (que el volien fer fora i ara amb la jugada "a la oposició creixem" i amb l'estratègia de primer el partit i Barcelona després), Puigcercós (enemic TV3 i Rahola) més el Vendrell (antic Terra Lliure) i Reagrupament.cat (l'independentisme "real", Carretero); són els diversos sectors que es trobaran en Assemblea (element democràtic de la jerarquia de partit d'ERC, LES BASES).
El Congrès d'ERC vol fer fora als dirigents pels mals resultats i és que mentrestant la CUP i RC, i en general, l'independentisme creix a Catalunya, ERC té uns nefastos resultats. Els dirigents del partit tenen la culpa, però realment és una qüestió d'ideologia, d'objectius, de renovació, de redifinició, de redirecció... o de "cadira", de poder?
Tots sabem que a tots els partits hi ha sectors. Ara C's, partit lerrouxista que no es vol definir en l'eix esquerra-dreta però que al Parlament de Catalunya amb Rivera i José Doming. voten sempre el mateix que el PP; estan construint el partit a àmbit estatals, ja que ells hi pertanyen (a Espanya). I la llengua castella és el gran rèdit electoral que treuen, per tant, el tema no-nacionalista és fals, al decidir el tema de les competències t'has de definir i ells és defineixen pel sector nacionalista espanyol.
Doncs ara, tenen problemes ja que com no es defineixen i tenen diferents objectius hi ha diversos sectors (alguns com el número dos ja han marxat). I hi ha qui s'endolla només pel poder.
Clar i és que ara que al PSC hi ha el sector més autonomista i espanyolista, costa de creure que Albert Rivera no continui amb el PSC, o amb el PP del qual tenia el carnet, sinó fós per un tema de "cadira", d'aconseguir el poder. Ell i Carreres és un dels sectors. L'altre ve d'altres CCAA.
Que voleu que us digui, "ja s'ho faran", amb aqeust partit més ben igual.
Però amb ERC, és diferent. Tot i que no siguis d'ERC és interessant i important saber que la decissió de Portabella per quedar-se a la oposició és estratègica. Ara ell critica el model de ciutat que ell ha ajudat a construir. Ara ell parla de l'AVE quan no havia pressionat perquè no passés per sota la Sagrada Familia. Tot és degtu a que el volien fer fora, per tant per un tema de partit, postposant Barcelona als interessos personals i partidistes.
Però aquests sectors són millors? Ara criticaré al que manen a vere si ens aclarim tots plegats.
1. El sector de Carod tot i tenir molts opositors a ERC decideix que CiU passarà a la oposició. La estratègia és contra CiU per agafar la clivella nacionalista. I fer polítiques d'esquerres i nacionals.
2. El sector que s'engendra nou, és el de Carretero, ex conseller que despaxat pel president comença a fer critica d'aquest per totes les televisions.
3. Pren força el partit republicà. RC, que diu que tenir la clau no és suficient, s'ha d'usar bé. Tot i els bons resultats d'ERC és necessari canviar.
4. Comencen les pifies, estan al govern i es nota que feia temps que no tocaven poder. Les corradisses al Congrès de Diputats fan pena per alguns (tot i que jo crec que això és l' essència de la política, "tot per quatre pts, però coi possant-hi ganes i negociant si cal fisn a l'últim moment"). Declaracions deafortunades.
5. Visita a Perpinyà. Deslleialtat al president de la Genralitat i al país, més que res perquè se'n van adonar. Altres accions irresponsables.
6. Al Congrès de Diputats comencen a perdre el temps i a fer bromes amb la llengua i a fer-se pessats amb el tema. Marín explota, i amb raó. La llei és la llei i poden parlar en català però només al inici i no per llei sinó perquè Marín és benevolent (evidentment que jo estic en contra de que no es pugui parlar, però fa de partit "jove", sense seny).
7. Per la foto, i degut a això la meva critica, canvien de postura. El No a l'Estatut que ells han engendrat.
8. Es converteixen en un partit de govern seriós, s'adonen que negociar a Madrid és difícil i que una cosa és ser a la oposició i anar a les manifestacions i l'altre governar. Crittiques del sector més independentista al veure que el tema central del partit (el dret a l'autodeterminació) no es ben tocat i està congelat. No s'adonen que no tenen majoria.
9. És igual... Vendrell li diu a Ciu que formaran govern si decideixen fer un govern per a la indepedència. Evidentment que és una broma i de mal gust. Alguns es queden contents i altres s'ho prenen com una ofensa ja que és un tema cabdal pel país.
10. Montilla president. No ho suporten alguns. És castellà, andalús, catalano parlant però autonomista i proper als espanyolistes, parla molt malament el català.
Altres només s'interessen pels fets i no per les paraules com deia l'eslògan del PSC-CpC.
Villaweb treu fum.
11. Les municipals. La CUP i RC pujen, i en alguns llocs avancen a ERC. A Barcelona queden últims i ICV els guanay en vots per primer cop des de fa força anys 8des del PSUC).
12. Bargalló decideix que els castellano parlants en escriptura no representaran Catalunya en la Fira del Llibre de Frankfurt i declinen la invitació que els fa a última hora. Un clar exemple de que no sabe nel què volen. Si fós la "cultura catalana" no hi haurien de ser però si és "Catalunya" ells i elles hi pertanyen.
13. Hi ha problemes. Hi ha massa divagacions i massa "moure's entre dos aigues", al Congrès del partit, a l' Assamblea els diferents sectors decidiran qui ha de seguir.
El futur està per decidir però Carod (liderant la pujada del partit polític), Bargalló (demostrant un altre esti lde fer política), Benach (fent bé la seva feina) i Huguet (finalment arribant a un acord amb els rectors) són el millor que hi ha si ens fixem amb els que volen pujar dins del partit.
Portabella (que el volien fer fora i ara amb la jugada "a la oposició creixem" i amb l'estratègia de primer el partit i Barcelona després), Puigcercós (enemic TV3 i Rahola) més el Vendrell (antic Terra Lliure) i Reagrupament.cat (l'independentisme "real", Carretero); són els diversos sectors que es trobaran en Assemblea (element democràtic de la jerarquia de partit d'ERC, LES BASES).
El Congrès d'ERC vol fer fora als dirigents pels mals resultats i és que mentrestant la CUP i RC, i en general, l'independentisme creix a Catalunya, ERC té uns nefastos resultats. Els dirigents del partit tenen la culpa, però realment és una qüestió d'ideologia, d'objectius, de renovació, de redifinició, de redirecció... o de "cadira", de poder?
Tots sabem que a tots els partits hi ha sectors. Ara C's, partit lerrouxista que no es vol definir en l'eix esquerra-dreta però que al Parlament de Catalunya amb Rivera i José Doming. voten sempre el mateix que el PP; estan construint el partit a àmbit estatals, ja que ells hi pertanyen (a Espanya). I la llengua castella és el gran rèdit electoral que treuen, per tant, el tema no-nacionalista és fals, al decidir el tema de les competències t'has de definir i ells és defineixen pel sector nacionalista espanyol.
Doncs ara, tenen problemes ja que com no es defineixen i tenen diferents objectius hi ha diversos sectors (alguns com el número dos ja han marxat). I hi ha qui s'endolla només pel poder.
Clar i és que ara que al PSC hi ha el sector més autonomista i espanyolista, costa de creure que Albert Rivera no continui amb el PSC, o amb el PP del qual tenia el carnet, sinó fós per un tema de "cadira", d'aconseguir el poder. Ell i Carreres és un dels sectors. L'altre ve d'altres CCAA.
Que voleu que us digui, "ja s'ho faran", amb aqeust partit més ben igual.
Però amb ERC, és diferent. Tot i que no siguis d'ERC és interessant i important saber que la decissió de Portabella per quedar-se a la oposició és estratègica. Ara ell critica el model de ciutat que ell ha ajudat a construir. Ara ell parla de l'AVE quan no havia pressionat perquè no passés per sota la Sagrada Familia. Tot és degtu a que el volien fer fora, per tant per un tema de partit, postposant Barcelona als interessos personals i partidistes.
Però aquests sectors són millors? Ara criticaré al que manen a vere si ens aclarim tots plegats.
1. El sector de Carod tot i tenir molts opositors a ERC decideix que CiU passarà a la oposició. La estratègia és contra CiU per agafar la clivella nacionalista. I fer polítiques d'esquerres i nacionals.
2. El sector que s'engendra nou, és el de Carretero, ex conseller que despaxat pel president comença a fer critica d'aquest per totes les televisions.
3. Pren força el partit republicà. RC, que diu que tenir la clau no és suficient, s'ha d'usar bé. Tot i els bons resultats d'ERC és necessari canviar.
4. Comencen les pifies, estan al govern i es nota que feia temps que no tocaven poder. Les corradisses al Congrès de Diputats fan pena per alguns (tot i que jo crec que això és l' essència de la política, "tot per quatre pts, però coi possant-hi ganes i negociant si cal fisn a l'últim moment"). Declaracions deafortunades.
5. Visita a Perpinyà. Deslleialtat al president de la Genralitat i al país, més que res perquè se'n van adonar. Altres accions irresponsables.
6. Al Congrès de Diputats comencen a perdre el temps i a fer bromes amb la llengua i a fer-se pessats amb el tema. Marín explota, i amb raó. La llei és la llei i poden parlar en català però només al inici i no per llei sinó perquè Marín és benevolent (evidentment que jo estic en contra de que no es pugui parlar, però fa de partit "jove", sense seny).
7. Per la foto, i degut a això la meva critica, canvien de postura. El No a l'Estatut que ells han engendrat.
8. Es converteixen en un partit de govern seriós, s'adonen que negociar a Madrid és difícil i que una cosa és ser a la oposició i anar a les manifestacions i l'altre governar. Crittiques del sector més independentista al veure que el tema central del partit (el dret a l'autodeterminació) no es ben tocat i està congelat. No s'adonen que no tenen majoria.
9. És igual... Vendrell li diu a Ciu que formaran govern si decideixen fer un govern per a la indepedència. Evidentment que és una broma i de mal gust. Alguns es queden contents i altres s'ho prenen com una ofensa ja que és un tema cabdal pel país.
10. Montilla president. No ho suporten alguns. És castellà, andalús, catalano parlant però autonomista i proper als espanyolistes, parla molt malament el català.
Altres només s'interessen pels fets i no per les paraules com deia l'eslògan del PSC-CpC.
Villaweb treu fum.
11. Les municipals. La CUP i RC pujen, i en alguns llocs avancen a ERC. A Barcelona queden últims i ICV els guanay en vots per primer cop des de fa força anys 8des del PSUC).
12. Bargalló decideix que els castellano parlants en escriptura no representaran Catalunya en la Fira del Llibre de Frankfurt i declinen la invitació que els fa a última hora. Un clar exemple de que no sabe nel què volen. Si fós la "cultura catalana" no hi haurien de ser però si és "Catalunya" ells i elles hi pertanyen.
13. Hi ha problemes. Hi ha massa divagacions i massa "moure's entre dos aigues", al Congrès del partit, a l' Assamblea els diferents sectors decidiran qui ha de seguir.
El futur està per decidir però Carod (liderant la pujada del partit polític), Bargalló (demostrant un altre esti lde fer política), Benach (fent bé la seva feina) i Huguet (finalment arribant a un acord amb els rectors) són el millor que hi ha si ens fixem amb els que volen pujar dins del partit.
16 visites |
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada