Filosofia
Bé, millor dit filosofades, tot i que el propi concepte sigui confús, difús i tingui mils de significats.
Filosofia, una carrera que té un futur poc prometedor. Tothom vol ser psicòleg però ningú vol esbrinar més sobre la vida i el coneixement. Entren en la ment de les persones però no volen de forma planera parlar sobre els grans misteris de la vida. La religió i la ciència es complenten, el que no diu una diu l'altre, almenys al meu entendre; però i la filosofia, quin servei té avui dia?
Pensar, esbrinar, argumentar, dubtar, fer disertacions... Els grans filòsofs ja són molt anitcs, i un dels més moderns fou el que s'inventa la psicoanàlisis, Segmund Freud. N'hi ha de nous? Si, però hi ha feina per ells? No.
No necessitem més pensadors, gent que dubti de tot, que tot ho haig de pensar més d'un cop, que no doni res per descomptat? No els necessitem en un món post modern ple d'estrès i on se'ns demana més els resultats que no el procés per arribar-hi? L'agilitat mental, la rapidesa, l'eficàcia, la productivitat, ..., tot té relació amb màximitzar els benefecis i disminuir el període de temps en el que es porta a terme certa activitat...
Per això, no necessitem algú que digui "prou!" (no cal que sigui el Cuní) i ens digui "reflexione-m'hi siusplau", "prenen-mos-ho en calma"... Clar, al cap i a la fi no són productius, els filòsofs són com els escriptors tenen moments de genialitat i de creativitat, i per tant, no tenen un ordre de treball preestablert i això no interessa. Estem en un sistema de capitalisme extrem, "qui corra, vola", la competència és ferotge. La gent no es dedica a pensar, seria perdre el temps...
Quina pena, actualment molta gent va al gimnàs o al yoga per descansar i treure's l'estrès i a vegades una mica de reflexió és bona i més si algú la argumentat de la millor forma, de la més planera, i efectiva pels nostres dies... No sé, em sembla que ni a pocs, i algún de tant en tant, tot i que a les classes de Batxillerat alguns ens aburrissim, seria interessant tornar a tenir algú a qui dir-li "bah... filosofades..."
Filosofia, una carrera que té un futur poc prometedor. Tothom vol ser psicòleg però ningú vol esbrinar més sobre la vida i el coneixement. Entren en la ment de les persones però no volen de forma planera parlar sobre els grans misteris de la vida. La religió i la ciència es complenten, el que no diu una diu l'altre, almenys al meu entendre; però i la filosofia, quin servei té avui dia?
Pensar, esbrinar, argumentar, dubtar, fer disertacions... Els grans filòsofs ja són molt anitcs, i un dels més moderns fou el que s'inventa la psicoanàlisis, Segmund Freud. N'hi ha de nous? Si, però hi ha feina per ells? No.
No necessitem més pensadors, gent que dubti de tot, que tot ho haig de pensar més d'un cop, que no doni res per descomptat? No els necessitem en un món post modern ple d'estrès i on se'ns demana més els resultats que no el procés per arribar-hi? L'agilitat mental, la rapidesa, l'eficàcia, la productivitat, ..., tot té relació amb màximitzar els benefecis i disminuir el període de temps en el que es porta a terme certa activitat...
Per això, no necessitem algú que digui "prou!" (no cal que sigui el Cuní) i ens digui "reflexione-m'hi siusplau", "prenen-mos-ho en calma"... Clar, al cap i a la fi no són productius, els filòsofs són com els escriptors tenen moments de genialitat i de creativitat, i per tant, no tenen un ordre de treball preestablert i això no interessa. Estem en un sistema de capitalisme extrem, "qui corra, vola", la competència és ferotge. La gent no es dedica a pensar, seria perdre el temps...
Quina pena, actualment molta gent va al gimnàs o al yoga per descansar i treure's l'estrès i a vegades una mica de reflexió és bona i més si algú la argumentat de la millor forma, de la més planera, i efectiva pels nostres dies... No sé, em sembla que ni a pocs, i algún de tant en tant, tot i que a les classes de Batxillerat alguns ens aburrissim, seria interessant tornar a tenir algú a qui dir-li "bah... filosofades..."
22 visites |
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada