Broma de mal gust: RENFE

Si. Es cada dia. Cada dia. Cada dia el mateix. La mateixa història. La mateixa broma de mal gust. El mateix mal servei. La violació d'un dret bàsic com és el transport popular. La mateixa desesperació, i sobretot - i això és el que més desgraciat em fa com a ciutadà - la mateixa impotència. I si. Les cares de la gent que t'envolta són les mateixes però encara ho trobes pitjor. Però que fan? Que no es mouen, que no reclamen els seus drets? En quin món vivim? A si, en un món individualitzat pel sistema econòmic i el sistema de valors imperant, ja no me'n recordava. Que estrany que tot esdevingui del mateix, deu ser una dèria especial personal meva. No obstant ho crec. Ens quedem asseguts pensant que demà no tornarà a passar, tot sabent que demà tampoc hi haurà sort. Demà torna a passar el mateix i la gent més indignada. Menys aquells que ja fa anys que ho pateixen. Això significa una oportunitat històrica pels ecologistes "polítics" perduda a favor del cotxe. Si ja hi tornem a ésser, la degradació del medi ambient també és causa d'un mal servei públic. Els i les pobres informadores fan el que poden i els usuaris enfadats treuen la seva ràbia envers aquests pobres innocents. Com sempre, "el de dalt" és el que no acaba rebent les bufetades. I el de baix, el que vulgarment diem: és el que pringa. Després tampoc critiquem ni ens fixem en aquells espavilats - no precisament de classe obrera o baixa - que no paguen el bitllet de tren. Aquests també en són culpables. És frau fiscal. És una vergonya, una altra broma de mal gust. Quan escolto les excuses quan això passa, estic per aixecar-me i dir-li que o paga o m'ho prendre personalment com una ofensa als drets civils. I és que és una altra vergonya. Així - no pagant - s'agreuga el problema. Aquells que tot - i que radicalment i foten els altres passatgers - van tallar la via em van ajudar a respirar del meu desgraciat estat d'ànim per culpa d'això. I és que no és un dia, o dos, és cada dia. Cada dia la mateixa història. Com aquest escrit. Un bucle.

Fa uns dies unes noies em varen preguntar a la UAB - tot i tenir pressa - si usava el transport públic i quina solució li donaria al problema de la RENFE. Li vaig contestar sencillament i amb tota tranquil·litat. la independència. És una pena que hagi de pensar així. Que malament ho han fet alguns.

Altres aprofiten per criticar les deficiències de "tot" sector públic. Ni de broma. Més bromes de mal gust no les vull. Qui vulgui privatitzar la RENFE que comenci pel Prat que li donarà més diners. Deixem tranquil el transport públic i la Universitat. Quina mania. Volen fer negoci amb tot. Ja hem cedit bastant, oi? O no?

Tampoc us creieu que m'ho prenc tan malament. Si fos de tant en tant, com tampoc treballo no em sabria greu. T'esperes més estona al tren, i ja està. Però és que com darrere d'això hi ha l'espoli fiscal em fot. I com és cada dia, també.