dissabte, 31 de maig del 2008

"Governar per tots"

Darrere d'aquesta frase s'amaga molta hipocresia.

Això és impossible. Governar vol dir gestionar i fer política de debò.

No conec cap política en que tothom hi estigui d'acord, seria impossible.

En creixement econòmic podríem estar tots d'acord en augmentar el pressupost per hospitals oi?
Doncs, no. Fins i tot en això hi ha discrepàncies: "hi ha altres prioritats com redistribuir la renda, com acabar amb la pobresa, com crear més empreses, com donar més subvencions a les empreses en decreixement, per contractes fixes o perquè estan en crisis, etc."

Qui no voldria governar per tots i tenir-los a tots contents. Però no és així. "Governar per tots" vol dir ser menys d'esquerres, vol dir no entendre que hi ha alguns que estan més necessitats que d'altres. Vol dir no comprendre la funció de la política que és "transformar la societat i la pròpia institució política". Significa la "dretanització" de la Esquerra cap al Centre. Els partits "catch all", el Centre, els partits de la majoria, el clientelisme, la fi de la política seriosa.

Quan som nosaltres els hipòcrites

- "Els polítics només busquen els diners. Els empresaris no s'estimen els seus treballadors." Et diu un/a company/a de classe.

Vint anys més tard, aquell qui t'ha dit això, fa el mateix i encara ho supera.

Què ha passat doncs perquè ens tornem així? "El sistema" ens ha canviat? Nosaltres hem canviat?

Què ha passat doncs?
Ens creiem el que dèiem o era pura enveja? Volíem trencar amb les normes, o les normes ens han "trencat" a nosaltres? Volíem canviar el sistema i les formes, però potser és aquest qui ens ha canviat a nosaltres? O potser no ens adonàvem del que dèiem? O potser era pur teatre aquelles frases?

Qui ens ha canviat doncs?
No podem viure sense ser justos, legals, dignes, decents, coherents, etc. sense ser perfectes?
Per quines raons trepitgem els nostres propis principis i arguments?

Què ens ha passat doncs?
Ens hem convertit en hipòcrites o realment ja ho érem?

dimarts, 27 de maig del 2008

Campus Virtual: fòrum del Deganat

La carrera acadèmica
  • 1.
    Sortides professionals segons el Col·legi de Politòlegs i Politòloges
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 18:58
    La formació pluridisciplinar i generalista dels sociòlegs i els politòlegs converteix aquests llicenciats en professionals polivalents en l’àmbit de les ciències socials. Així, les tasques que realitzen s’ubiquen tant en el camp de l’empresa privada com de l’administració pública i de les ONGs.

    1- A L’EMPRESA

    1.1- Organització d’empreses

    ▫ Desenvolupament de plans de comunicació interna i externa
    ▫ Imatge corporativa
    ▫ Elaboració d’una planificació estratègica general
    ▫ Assessorament

    1.2- Recursos humans

    ▫ Selecció de persones
    ▫ Anàlisi de llocs de treball
    ▫ Elaboració de plans de formació i promoció interna
    ▫ Estudis de motivació i d’integració de personal
    ▫ Assessorament en relacions amb els sindicats
    ▫ Negociació de convenis, de pactes i d’acords

    1.3- Màrqueting

    ▫ Investigació de mercats
    ▫ Publicitat

    2- A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

    2.1- Dins la pròpia administració

    ▫ Disseny de plans de previsions
    ▫ Tècnics d’Administració General
    ▫ Assessorament de càrrecs polítics i de grups parlamentaris
    ▫ Gestors/es de recursos humans i de polítiques de personal
    ▫ Agents de desenvolupament local i comarcal
    ▫ Disseny, avaluació i seguiment de polítiques públiques
    ▫ Anàlisi i explotació de dades
    ▫ Assessoria social
    ▫ Peritatges judicials
    ▫ Docència a l’ensenyament secundari i la Universitat

    Web: http://www.colpis.cat/


  • 1.1.
    Sortides professionals segons el Col·legi de Politòlegs i Politòloges (2)
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 18:59
    2.2- Dels serveis que l’administració ofereix als ciutadans

    ▫ Estudis sobre col·lectius (vellesa, migracions,...)
    ▫ Planificació de polítiques sectorials dels serveis socials
    ▫ Estudis sociològics sobre barris, sectors de població...
    ▫ Gestió de serveis i d’equipaments culturals
    ▫ Planificació sociocultural
    ▫ Planificació i gestió turística
    ▫ Orientació laboral
    ▫ Avaluació i intervenció en serveis sanitaris
    ▫ Disseny de polítiques educatives
    ▫ Gestió i planificació esportiva
    ▫ Planificació urbanística
    ▫ Mediació i resolució de conflictes

    3- A LES ONGs

    3.1- Dins la pròpia ONG

    ▫ Coordinació i direcció d’ONGs
    ▫ Gestió de centres de recursos: centres de documentació, base de dades, videoteques, hemeroteques...
    ▫ Planificació de serveis: informació i formació de voluntariat
    ▫ Disseny, assessoria i avaluació de projectes i de programes

    3.2- Dels serveis que l’ONG ofereix als ciutadans

    ▫ Assessoria d’àmbits de treball: educació, salut, desenvolupament urbà, habitatge, drets humans, desenvolupament integral,...
    ▫ Estudia sobre temàtiques específiques: marginació, ocupació, cooperació internacional, joventut, tercer món, mediambient,...
    ▫ Estudis sobre de població: dones, gent gran, joves, infants, refugiats,...

  • 1.1.1.
    Sortides professionals segons la realitat dura i pura
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:05
    1. Becàri/a de col·laboració.
    2. Precari, treballador temporal. "Munta cargues" fins arribar a
    3. Treballador/a del MacDonal'ds fins que després de 5 anys trobes feina.
    4. Fer enquestes. Més probable per sociòlegs/es.
    5. "Endoll" - dedicació a un partit polític o organització política.
    6. Assesoria, diplomàtics, treballadors ONG i altres agents socials.
    7. Amb 2 anys de periodisme, opinòleg, articulista, periodista en Ciència Política i Gestió Pública.
    8. En Grups de Recerca i Investigació de la pròpia Facultat (com a becari, postdoctoral, etc.)

    La carrera no està institucionalitzada per l'Estat espanyol. És molt nova i per tant, encara no es veu la seva utilitat. Alguns treballen als Estudis d'Opinió o fan d'assesors de polítics. Altres, el que surti. I aquests/es són la majoria.

  • 1.1.1.1.
    Percepció de l'alumnat
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:09
    http://selene.uab.es/fac-politiques-sociologia/docs/presentacio_percepcio_alumnat.pps#256,1,LA PERCEPCIÓ DE L’ALUMNAT RESPECTE LA SEVA FORMACIÓ A LA FACULTAT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I SOCIOLOGIA (UAB)

    http://selene.uab.es/fac-politiques-sociologia/docs/informe_percepcio_alumnat.pdf

    La Núria Garriga i jo hi varem participar.


  • 1.1.1.1.1.
    Sortides laborals segons la UPF i la Universitat et busca feina
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:17
    http://www.upf.edu/materials/cpgp/sortides/

    - Ho he dit molts cops, hi crec que és el correcte: la Universitat t'ha de formar. No t'ha de buscar feina. La relació "Mercat" i "Estat del Benestar" no poden tenir gaires vinculacions; sinó es difuminen.

    - Treball Campus és la ETT de la UAB. La UAB - universitat plural, oberta, il·lustrada i que aspira a transformar la societat; darrere de tot el discurs social presenta la seva cara més precària: Treball Campus. Hi ha algun estudiant que et dirà: Home! Però és ben útil! No diré pas que no, però és bastant cínic parlar de drets laborals en diferents conferències de la UAB, i després, promoure la precarietat laboral a través d'una ETT.

    - http://www.upf.edu/oil/ és la oficina de la UPF per buscar feina als llicenciats i diplomats. Els "xanxullos", les avantatges, la oportunitat de mà d'obra qualificada (i barata!) que busquen les empreses, ho poden trobar a la UPF.

    - Hi ha dos solucions. Eliminar aquests organismes o que siguin l'exemple del treball ben remunerat i no precari. Donar exemple (així els estudiants poden treballar a través de la universitat per altres empreses) és positiu. Promoure els aspectes negatius del mercat laboral és un problema: es socialitza des del principi en la nostra vida laboral posterior.

  • 1.1.1.1.1.1.
    Abans de tenir convenis amb empreses i transportar estudiants a la precarietat...
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:21
    ... la universitat et deixa treballar de forma precaria dintre de la universitat!

    SITUACIÓ TÈCNICS UAB: Facultat Ciències de la Comunicació
    EL MÓN DE LA INFORMACIÓ

    per Marcos V. A.

    Formo part dels assistant teachers de la facultat de Ciències de la Comunicació.Com ja sabeu fa uns anys, els tècnics de la facultat, que eren PAS, van ser re col·locats en altres centres de la UAB, per desavinences amb el rectorat i amb gran part del professorat. No tinc informació del què va passar, tampoc em vull posicionar, desconec els motius d’uns i d’uns altres, tot i que intueixo que va haver molt joc.

    El nostra problema principal resideix en el tipus de contracte que ens van fer. Com no sabien com justificar l’acomiadament dels anteriors tècnics, es van inventar aquesta nova figura - que em sembla que ja ha estat aprovada per Rectorat – ja que havien de fer-nos algun tipus de contracte. La creativitat de la UAB és grandiosa, i se’ls s’hi va ocórrer fer-nos un contracte de “professor associat”, però fals, perquè ni som professors, ni actuem com això. La nostra feina, consisteix a fer exactament la feina, que feien els anteriors tècnics. Però, clar, negoci rodó, contractes de 12 hores, cobrant el mínim, a prou feines 600 euros al mes, i obligant-nos a treballar 30 hores setmanals. No fitxem, però clar, les hores les fem, perquè si no, les necessitats estructurals no es poden cobrir. Duem així, més d’un any i mig. Ens fan, contractes de 6 mesos, que es van prorrogant. Al març, ens han fet un altre més, fins al setembre.

    La seva idea, és que el personal es vagi renovant, perquè en principi es pretén que sigui una espècie d’estança entre la llicenciatura i el món professional. Però diverses contradiccions apareixen:


    - Molts de nosaltres ja teníem experiència prèvia en el món professional, així que el tema d’aprenentatge cau pel seu propi pes. Som deu en total, 5 en el torn de matí i 5 més en el de tarda. Pràcticament 4 de nosaltres ja havia treballat en temes audiovisuals.

  • 1.1.1.1.1.1.1.
    AA
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:22
  • 1.1.1.1.1.1.1.1.
    Abans (2)
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:24
    - Quin sentit té la renovació del personal, si ells admeten, que durant aquest temps hi ha hagut una millora considerable, opinió estesa entre professorat i alumnat. En què beneficia a la qualitat de l’ensenyament, si contínuament, la gent es va, per les dolentes condicions laborals, o perquè no pots estar més d’un cert temps. La qualitat del servei empitjora, ficant a gent nova, sense cap tipus de formació (a nosaltres mai ens van formar, ens vam espavilar com vam poder gràcies també que teníem experiència contrastable). En resum una gran mentida. A més, en repetides ocasions hem demanat cursets de formació de diversos softwares, però mai s’han dignat a contestar les nostres peticions.
    - Quina diferència hi ha entre la nostra funció actual i la qual havia abans, si fem els mateix, però cobrant 2 o 3 vegades menys.
    - Si tenim contractes de 12 hores, perquè ens fan treballar com si anés un treball de 30 hores, fins i tot ens fan venir al juny, juliol i entre semestre, quan els quals són realment professors, no treballen durant aquestes èpoques, o almenys, no durant tota la setmana - Sens dubte, depenent de la consideració de la validesa del model el més terrible és el frau en el qual consisteix la nostra contractació. Per altra banda, l’actitud del deganat ha estat opaca, ens han deixat de la mà de déu, amb falses promeses i deixant passar el temps, per evitar enfrontar-se amb el problema. Fins i tot, ens han amenaçat directament perquè no intentéssim contactar amb cap tipus d’associació sindical, i ens han recomanat no explicar a ningú res sobre el nostre contracte. Pel que, la gent té por a represàlies, i els hi costa mobilitzar-se.

  • 1.1.1.1.1.1.1.1.1.
    Abans (3)
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:25
    - Quin tipus d’aprenentatge es pretén quan gran part del material de la facultat és obsolet, i difícilment, el trobaràs en el món professional exterior. No entro a valorar, si és difícil o no, tenir una renovació, ni si dintre dels pressupostos tenen cabuda, però el fet, és que les taules de so de ràdio, per exemple, no tenen res a veure en les que pots trobaràs a qualsevol ràdio municipal cutre.
    Aquest nivell de maltractament, arriba al seu punt més paradoxal, en anècdotes com la següent: fins ara els quals no treballaven en cap lloc més (difícil, ja que treballem 6 hores diàries aquí, combinar-lo amb altra feina és molt complicat), els fan ser autònoms, amb el compromís de reemborsar-los la quota cada mes. Doncs, fins a fa bé poc, a molts els devien 5 mesos. Calculeu el que això significa econòmicament per a algun de nosaltres. Això últim s’ha solucionat, però és clar que nosaltres, que fem una feina molt important pel desenvolupament de tres carreres, som la última prioritat de la direcció actual del deganat actual, i si res no canvia, seguirem sent els últims “micos”, encara que es canvia la direcció de la facultat.

    Weeb: rebotigainformativa.wordpress.com

  • 1.1.1.1.1.1.1.1.1.1.
    Opinions a Patatabrava.com
    [ Joan Gil Oliveras ] 26/05/2008 20:02
    Esta carrera es una mierda

    Así es, a tal conclusión final llego. Demasiados trabajos en grupo y pocos incentivos.

    Me voy a las Vegas a recrear los hechos de Miedo y Asco.

    Lo sé, te aseguro que he estado mirando...se te ocurre algo mejor?? Este año ha sido una pérdida de tiempo. Para mi almenos.

    Yo, con mi sobrada nota de sele, me iré a psicología o similares, donde no haya gente mediocre.

    Qué suerte. Yo me iría a historia. Pero alomejor es una ida de olla. Si, lo es.

    Y del arte, así lo bordas.

    historia es un coñazo... para cambiarte de sociologia a historia mejor no lo hagas!!!

    historia es un coñazo... para cambiarte de sociologia a historia mejor no lo hagas!!!

    Sociología mola, hay perras y las asignaturas no son tan difíciles.

    Mikel, vas a pringar en todas las asignaturas. Si crees que te vas a librar de trabajos en grupo o de gente mediocre, mejor aprueba un exámen del MENSA y dedícate a investigar pagado con subvenciones estatales

    sociologia mola, pero creo que psicologia puede estar mucho mejor...

    sociologia esta be, sols que hi han assignatures una mica xustes, com economia...

Més escrits

Discussió dels graus de la Facultat
  • 1.
    Grau > Llicenciatura. No és només un canvi de nomenclatura (1)
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 01:18
    No és només un canvi de nom "a la europea". Podria ser llicenciatura i el títol homologar-se a la Unió Europea a través de la homogeneïtzació de la durada mínima que ha de tenir la carrera. Això no es fa, per tant, hi haurà un merder amb els crèdits ECTS. Torno a preguntar si realment, tot sabent que és un euro crèdit, estic pagant aquella feina contabilitzada a la ECTS com a "formació" que estic fent "a casa"?

    Grau és un títol genèric, com diu la Comissionada per saber Anglés, usar l'Office, saber presentar recerques i treballs, etc.

    M'imagino que això és el nivell mínim que s'ha de demanar a un batxiller? Jo almenys crec defensar la qualitat de l'ensenyament. El Govern però creu que aquestes habilitats s'han de desenvolupar en la carrera, quan ja s'han o s'haurien d'haver usat de forma efectiva en el Batxillerat.

    Grau és que la "especialització" es faci en el PostGrau (màster). Ara la majoria de màsters (pocs i amb poques places: privació) són a preus molt més raonables; però crec que caldria sortir al 4rt any amb una "especialització". Abans no sorties com a titulat en tal i especialitzat en tal, però et deixaven fer itineraris.

    Grau és Bolonya, és el sistema d'avaluació continuada per a totes les classes (error greu) en el que l'obligat compliment d'elaborar tants treballs en tant x temps fa que no s'aprengui res. Això vol dir, més correccions, més tutories, més professorat, més aules, grups reduïts, etc. I sense finançament públic això no es pot aplicar. El Grau no és pot aplicar per raons econòmiques: les universitats estan en crisis, i tenint en compte, la LOU "de la precarietat" qui s'emportarà la feina com ara, seran figures paralaborals.

    El PostGrau serà igualment molt més car que la carrera de 4 anys, i hi haurà menys coneixement.

  • 1.1.
    Grau > Llicenciatura. No és només un canvi de nomenclatura (2)
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 01:20
    No estic en contra de la relació societat (tota, empresaris inclosos) i universitat. No obstant, no és la universitat la que ha d'estar al servei de la societat, sinó que la universitat ha de ser el motor de la transformació social, intel•lectual i científica del país. Puc ser molt il•lustrat, però no sóc pas elitista: tan de bo tothom pogués anar a la universitat!

    Les matrícules pugen per sobre de l'IPC, privant als estudiants més pobres d'entrar a la carrera per raons de desigualtats econòmiques. I com hem de ser estudiants "a temps complet", el treball a mitja jornada no serà viable.

    La Fundació UPC fa formació a la carta per a les empreses (assessoria), et col•loca com a estudiant al món del treball (que bé la universitat és útil per a l'estudiant, et busca feina com si fossis estúpid, està bé, però de QUINA MENA DE FEINA PARLEM?) precari, també fa "reciclatge" als professors (això està molt bé), etc.

    Precarietat UPC, les empreses produeixen gratis gràcies als "practicums professionals": http://www.fundacio.upc.edu/alumnesenpractiques.php?origen=P4_Practiques

    És que ens formem amb les pràctiques: No dic que no, però el procés d'adaptació i formació i recollida de rols a la empresa és posterior a la universitat. Teoria a la pràctica, metodologia útil pel món real, eines per usar després, etc.: Si. Treballar gratis de qualsevol porqueria: No.

  • 1.1.1.
    Grau > Llicenciatura. No és només un canvi de nomenclatura (3)
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 01:28
    La Fundació UPC té aquest "servei a la empresa": treballadors/es precaris/es (com es comprova a la web de la UPC).

    Es redueixen les classes teòriques o encara pitjor es complementen amb l'excés de treballs (pla pilot)! La docència que és el que es busca, queda relegat pels Post Graus (se suposa, no queda molt clar). Bé, el que busca la gent és un bon sou i punt.

    Els màsters IBM, Telefònica (pagats per empreses) són una sortida no lloable però necessària del Rectorat. No obstant, no hem d'apostar per això: cal lluitar contra el "frau fiscal", lo qual el meu sindicat fa un temps reclamava i no es contradiu gens amb la defensa de la universitat pública.

    Universia, és un mecenatge del Banco Santader (el que mana: Botin) a les universitats. És veu que té un benefici per la universitat, però en la seva plana web i veient el que fan: en resum: és publicitat gratuïta d'una de les empreses més arrogants del món a través del prestigi de les universitats i d'algun famós (aquest si que cobra, l'Alonso).

    Segons el ex-rector de la universitat de València va exposar en una entrevista que s'ha d'apostar per les carreres a la carta de continguts per a les empreses, que elles decideixin el Pla d'estudis.
    Hem d'estar alerta.


  • 2.
    El defensa del Grau en Sociologia
    [ Francesc Xavier Rambla Marigot ] 23/05/2008 09:25
    I de moltes característiques generals de tots els graus
  • En defensa del Grau en Sociologia (UAB) Xavier Rambla, Coord. Comissió i VD Ord. Acadèmica, Fac. Ciències Polítiques i Sociologia, Maig del 2008
  • Context immediat:
    Prova pilot desperta inquietuds (per compaginació estudis- treball, multiplicació de les activitats d’avaluació) i també suport a la innovació docent.
    Una generació d’estudiants força participativa (vot a eleccions, neixen associacions, candidatures plurals, discurs crític més elaborat).
    La feina del PAS és més important: gestió aules i problemes acadèmico- administratius
  • Una estructura de titulacions més igualitària: S’unifiquen itineraris 3-4-5 i es faciliten opcions interdisciplinàries (Sª= Treball Soc, Sª/altres CCSS, sinergies professionals). S’obre una oferta de màster a preu públic (similar a antic DEA, inferior a mitjana de màster privats) amb acreditació oficial (que resol un problema expressat al Doctorat en Sociologia).
    Compromís estudiants - professorat:
    Graus exigeixen adquisició, aplicació, interpretació autònomes dels coneixements (fins ara,
    màster > 1er/2n cicles=
    adquisició). Estudiants poden participar en el “sistema garantia
    qualitat” (p.ex. valoració docència i discussió dels sistemes avaluació).
    Les competències de
    Sociologia s’adrecen a construir un “cos vàlid i fiable de coneixement basat en la recerca, per millorar
    condició humana global” (vg. Intl. Sociological Association, 2001).
  • 2.1.
    Grau de Sociologia (percepció)
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 12:08
    En el Power Point que ha passat el coordinador de la titulació i vice degà d'ordenació acadèmica exposa que el Grau dona suport a la innovació docent.

    Sense un augment del professorat docent com es pot aplicar la pedagogia "aprendre a aprendre" que espero que no s'acabi convertint en un auto aprenentatge; sinó me'n vaig a la UOC? Amb acumulació de feina per part del professorat associat, i amb la creació "legal" (a partir de la LOU del 2007) de figures para laborals? Llavors, com es podrà compaginar per part del professorat, l'augment de tutories i grups reduïts? Devaluant el coneixement teòric (les classes teòriques)? Dificultant la compaginació docència i investigació?

    No queda molt clar, no pel caos creat durant el Pla Pilot o "Temps d'usar conillets d'índies a costa de la formació"; sinó pel que es diu des de la institució de la Facultat de CC.PP. i Sociologia.

    La feina del PAS és més important? O ve, que en tindran molta més cobrant el mateix?

    Agraeixo que des del Deganat s'hagin fet eleccions (lo qual és ser legal) i posar aquest fòrum participatiu (una genial idea). No obstant, el fet de creure que l'augment de votacions en les eleccions és degut a un augment de reflexió dels estudiants sobre els plans d'estudi; seria obviar els elements clientelistes, estètics i/o poc importants que han comportat que la gent vagi a votar. Actituds estúpides que han comportat més vots per la PEF. Tot i això, valoro tots els que estàvem fent campanya, inclosa la PEF - molt participativa. Però torno a dir que això de la participació no és igualment proporcional al coneixement i/o reflexió dels plans d'estudi; dels quals l'Assemblea en va parlar força però la PEF poc.

    Estic d'acord però en que és un primer pas.

  • 2.2.
    Grau de Sociologia (crítica)
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 18:35
    Es faciliten situacions interdisciplinaries però en canvi, a primer curs no podré cursar assignatures de lliure elecció, i a tercer no podré escollir un itinerari en Polítiques.

    Hi ha màsters que són una xorrada, moltes habilitats no s'aprenen, en tot cas és una llista de contactes o una titulació elitista. Almenys pel que fa a les actuals i a les que en tinc coneixement.

    El sistema garantia docència està molt bé. No és vinculant oi? Qui el fa? La Generalitat hi diu quelcom, criteris per avaluar, etc.? Són aquelles enquestes sobre la valoració del professorat? Són aquelles enquestes sobre volum i compaginació de treballs i seminaris?

    Jo aposto pel coneixement i pel debat. No em fa res fer el debat sobre si pràctiques, seminaris i presentacions són també part de la formació universitària i cal que hi sigui en la primera titulació; només veig un perill envers la teoria. Aquesta es veu relegada per tutories, treballs en grup, etc. És cert que alhora de fer els treballs, s'aplica la teoria i per tant, s'està aprenent teoria i s'està aplicant al mateix temps. Com sempre dic però, això acabarà depenen del professor/a i de la matèria/es.

  • 2.2.1.
    Grau de Sociologia (crítica) (part 2)
    [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 18:43
    La participació en la facultat, tot i que depèn dels estudiants/es i la seva voluntat - motivació - és cert que si es canalitzada per unes eleccions corrobora l'esperit participatiu que ha de tenir la nostra facultat. Amb les eleccions i el vot però, no s'arregla tot.

    Tampoc cal moltes més vies de participació: Claustre, Juntes, ETC, associacions i grups juvenils. Cal més vinculació i més pes d'aquesta participació en el si de la universitat; sinó es perd la motivació de l'estudiantat. Tampoc hem de caure en l'error de "democràcia estudiantil", "aprovat general".

    Un marc de propostes i reclamacions al Deganat i a la Junta seria interessant, mitjançant professorat com és fa sempre o mitjançant Suport Logístic (només seria oferir fulls per firmar i adherir la proposta o queixa concreta sobre la facultat: soroll, brutícia, calefacció, etc.). Si cal de la Junta i el Deganat ja es durà al Claustre i al Rectorat.

    Tot i que proposo que se'm faci arribar com a juntari assembleari que sóc a través del bloc: http://apsuab.wordpress.com

  • 2.2.2.
    Les estudiants diuen "No als nous plans d'estudi (aplicació de Bolonya)"
    [ Joan Gil Oliveras ] 28/05/2008 00:40

Joan Gil Oliveras

Dimarts 27, un dia més, un referèndum menys.

Avui, la Assemblea de Polítiques i Sociologia de la UAB ha convocat un referèndum popular per tal de saber la opinió sobre l'estudiant sobre els nous plans d'estudi.

"Vols que s'aprovin els nous Plans d'estudi? (aplicació Bolonya)"

La pregunta era clara. La Assemblea ha fet campanya pel No. Tot s'ha fet amb la màxima legalitat. Cada votant, votava lliurement Si o No, i escrivia en un llistat el seu nom i el seu DNI per tal de fer un cens verídic. El vice degà d'Ordenació Acadèmica ha estat present en el recompte.

Això demostra la activitat i el nivell de democràcia participativa que la Assemblea propulsa a la Facultat. On els mecanismes de debat i discussió són els que són, i tenen el pes que tenen. On la majoria d'estudiants no se l'ha informat institucionalment del Procés de Bolonya.

El resultat ha estat el següent:

Vots Totals: 233

Vots blancs: Cap

Vots a favor: 4

Vots en contra: 229

Vots nuls: Cap

Per tant, el 98,3% ha votat que No als nous plans d'estudi.

L'argumentació de la Assemblea ha estat per votar que No que els nous plans d'estudi estan relacionats amb el Procés de Bolonya ja que la llicenciatura passarà a ser un Grau. Lo qual no és un simple canvi de nomenclatura. Significa que legitimes tota la LOU (la llei estatal que aplica Bolonya a l'Estat Espanyol).

El finançament públic no ha augmentat i és dels més petits d'Europa, i la avaluació continuada (antiga a Bolonya) vol significar grups reduïts en classes més reduïdes, més correcció d'exàmens, més treballs, etc. Això tal i com ha sigut tendència actualment ho acaben fent els "falsos associats".

Dir si al Grau és dir si a que te l'aval·lui la ANEQUA i la AQU i que per tant, el Grau s'aprovi segons criteris de la Nova Gestió Pública anglosaxona: criteris de rendibilitat econòmica.

Dir si al Grau (i sense finançament públic, lo qual és relacionat amb la LOU perquè la LOU preveu un canvi a "cost cero") és dir si al Consell Social.

No hi ha cap document (RD) que indiqui que el mercat laboral valorarà igual un llicenciat que un graduat, ans al contrari, a Itàlia les empreses punteres buscaven llicenciats.

Etc. etc. etc.

A part, de que no es pot estudiar i treballar alhora, que no es dona una altra opció als treballadors/es, assistència obligatòria, que el Pla pilot ha estat un fracàs d'aplicació de Bolonya i ha fet visible la "Bolonya real" (la legal: LOU, i la clau: Consell Social).

Espai comú (escrits meus) al Campus Virtual de la UAB sobre el Grau de Bolonya

  • 1.
    Universitat i Mercat (1)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:14
    Què és Bolonya si la avaluació continuada ja es feia en carreres de règims especials? És el que tots vulguem que sigui, si volem que sigui quelcom, si ens don alguna utilitat. En això hi estem tots d'acord. Llavors com podem convèncer i concretar "els mals" de Bolonya? La LOU. Cal llegir sobretot el llarg llistat de figures paralaborals que el Zapatero no va suprimir de la LOU d'Aznar (aquella que va dir que derogaria quan tot el professorat progressista, AJEC, bases del PSOE, etc. es mobilitzaven). Ara la LOU és semblant, i la mobilització decau.

    Perquè? És cert que no elimina el Claustre com feia el PP, però el Claustre va perdent pes davant el Consell Social (hi ha UN alumne escollit "a dedo" pel Rector, UN professor, sindicats que no hi pinten res perquè mai se'ls sent parlar o actuar, i Cambres de Comerç i grans empreses). És la forma subtil, i amb talant de fer el mateix que el PP però a la forma Zapatero. La LOU és precarietat doncs? Si. Doncs, aquí tots estem d'acord que si no es treu aquest llarg llistat embolicat (fet expressament) de precaris això és una vergonya i confirma que Bolonya és precarietat laboral.

    Com és una llei no hi haurà cap dubte. No estarem en dir això és Bolonya o no ho és? I això? És cada Estat qui l'aplica. Per cert, si tinguesim la independència, seria Catalunya qui aplicaria o no Bolonya. Per tant, seria molt més efectiva la pressió social, perquè seria més propera i més focalitzada.

  • 1.1.
    Universitat i Mercat (2)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:24
    Deia un professor (anava a posar "docent" però cada cop és per desgràcia més una persona que t'ajuda a l'auto aprenentatge, del qual podràs escoltar menys el seu VALOR: les seves explicacions) que es van crear les becàries per donar diners als estudiants. Això seria com dir que els anys '80 es van crear les ETTs perquè no hi hagués atur. No. No ens enganyem. Els beneficis privats són immensos i cada cop més alts. Es creen ETTs perquè és una forma de tenir encara més beneficis. I això des de fa temps (Bolonya, 1999) es fa a la universitat: Vaga dels SIDs, Vaga de la Assemblea de becàris/es de col•laboració, queixes del PAS Capítol IV, etc.

    Jo és que valoro molt de la Vella Escola és la docència. Però aquest hauria de ser un altre debat, i s'hauria de fer amb més temps i seriositat. Bolonya va a "saco" perquè necessita aquests precaris ja que Xina (estat capitalista sense drets laborals) apreta.

    Jo veig darrere de totes aquestes reformes que no solucionen el problema (el fracàs escolar, la equitat, la qualitat) un seguit de reformes reaccionàries com les de treure el Batxillerat nocturn o la gestió privada dels centres públics (aquí AJEC almenys es va mobilitzar). Torno a dir com he dit en el debat d'avui que el debat no està en la qualitat, la qualitat o el fracàs escolar (el que realment em preocupa), sinó en la eficàcia, la eficiència i la rendibilitat. Per això hi ha la ANEQUA i la AQU, dos coses que vull que desapareguin amb moltes ganes perquè si em deixessin triar entre eliminar parts del "monstre", la AQU seria el primer. Els seus butlletins són escandalosos, de tant en tant treu un manifest de cara a la galeria.

  • 1.1.1.
    Universitat i Mercat (3)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:26
    I si. Té molta importància. Dona ACREDITACIONS al professorat, i és la que marca criteris de rendibilitat (no de qualitat) a les carreres per donar subvencions addicionals. La mobilitat i la competència entren en la seva forma més ambigua democràticament parlant. La AQU la formen uns catedràtics i grans empreses. Evidentment, les empreses no són ONGs. I el Círculo de Empresarios no fa manifestos perquè si.

    En comptes de fer un front comú: professorat, treballadors i estudiants davant aquestes contra-reformes, ens pensem que tot això "pot passar o no", "són casos aïllats", "no tenen molta importància". Jo com a professor funcionari veuria perillar els meus drets. Algun dia flexibilitzaran la docència, i la majoria sereu laborals. Això voldrà dir competència, estrès, omplir la fulla de creació i corregir treballs, etc.

    Si només es un canvi de nom perquè no li diem llicenciatura? Perquè ho posa en una llei? Llavors només és un canvi de pedagogia. Doncs, llavors és que sóc ximple, i he estat perdent 10h setmanals lluitant per no sé què.

    No. Si votés Grau. Votés AQU. Si votes Grau. Votés Consell Social. Legitimes tot l'aparell. Aquest és el problema. A part, de que hem de parlar dels plans d'estudis en si.

  • 1.1.1.1.
    Universitat i Mercat (4)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:38
    I per últim, parlar del Consell Social.

    "És l'òrgan de participació de la societat en la Universitat i, com a tal, col·labora amb la Universitat en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica.

    El Consell Social està format per una representació dels interessos socials, d'acord amb la legislació vigent, i una representació de la comunitat universitària. El president del Consell Social és nomenat per acord del Govern de la Generalitat d'entre els membres representants dels interessos socials. El mandat és de quatre anys i renovable per un únic període de la mateixa durada.

    La representació de la comunitat universitària al Consell Social està constituïda pel rector, el secretari general i el gerent, com a membres nats. A més, el Consell de Govern designarà, d'entre els seus membres un estudiant, un membre del personal docent i investigador i un membre del personal d'administració i serveis, per un període màxim de quatre anys."

    Allà on posa "social", poseu "grans empreses". I allà on posa "interessos socials" poseu "interessos privats". Fins i tot, la FNEC, sindicat de CiU estava en contra. És un perill per la universitat.

  • 1.1.1.1.1.
    Universitat i Mercat (5)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:41
    Estic d'acord amb que la universitat ha de tenir relació amb la societat (no de subordinació). El problema és que quan ja diner entre mig passa el que passa, que acaben tenint "poder".

    I entenc que vist el finançament públic rectors com l'ex-rector Josep Ferrer (digne, perquè almenys tenia compromís social, per cert, és social demòcrata), que ara exposa els "perills" de Bolonya en tots els debats acadèmics importants; busquessin empreses privades per finançar recerques.

    Imagineu-vos per això una investigació sobre com van pujar els preus dels fàrmacs fa uns anys quan es venien al Tercer Món pagat per una empresa farmacèutica. No oi? Doncs, fa uns dies es va fer una recerca sobre les bondats saludables de l'oli de la UAB pagada per la patronal olivera. Nois, la recerca ho és imparcial, independent, etc. no serveix per res. És de calaix. I no sóc tan optimista com per pensar que tots faran com l'ex-rector: sense subordinació, tenint control de tot el procés, etc. Massa difícil.

    Em pregunto degut a aquestes crisis fiscals que fan el Consell de Rectors de les Universitats catalanes (CRUE), perquè no pressionen?

    O darrere d'aquest estancament del finançament i Bolonya (més professors, més feina, més aules, més recursos, més tutories) hi ha la idea de que les universitats es "busquin la vida"? Si.

    Per cert, el Conseller d'Universitats és alhora d'Empresa. I jo no crec en les casualitats jeje.

dilluns, 26 de maig del 2008

Diccionari contra trampes (LOU)

Me l'acabo d'inventar:

TRAMPES - BOLONYA:

1. On diu "societat", substituir-ho per "grans empreses que venen a fer negoci a la universitat"

2. On diu "coordinació europea", substituir-ho per "creació de l'euro crèdit"

3. On diu "ajudants", substituir-ho per "precari/a"

4. On s'exposa "beques-prèstec", substituir-ho per "crèdit bancari de sempre"

5. On parla de "rendibilitat econòmica", substituir-ho per "criteris privats pel sector públic (Nova Gestió Pública anglosaxona)"

6. On diu "paper important del Consell Social", substituir-ho per "paper clau" (degut a que del seu finançament dependrem)

7. On s'exposa "Junta de Facultat d'aprovació del Grau", substituir-ho per "(...) abans que que l'aprovi la AQU"

8. On parla de "discussió i elaboració del Grau", substituir-ho per "petites pinzellades insignificants"

9. On s'exposa "Bolonya és poder viatjar arreu d'Europa", substituir-ho per "amb les beques ERASMUS a Espanya ni de conya"