divendres, 25 de gener del 2008

La Champions league de la economia

Creixement econòmic del 3% en termes macro econòmics. Salaris congelats.

Creixement econòmic del 3% en termes macro econòmics (per sobre d'Itàlia en renta per capita). No accés a una llar digne.

Creixement macro econòmic del 3% en termes absoluts. Preus dels aliments bàsics augmentats un 20% (llet, etc.).

Creixement econòmic del 3% en termes macro econòmics (per sobre del creixement mitjà de la UE). Creixement dels treballs precaris i temporals.

Creixement econòmic del 3% en termes macro econòmics (alguns llocs de treballs creats en termes absoluts). En termes percentuals hi ha més atur el 2007.

Creixement econòmic del 3% en termes macro econòmics. Inversió en infraestructures, sanitat, educació i projectes socials mínima per la pressió de Solbes. Crisis AVE, crisis Catalunya RENFE, apagada Barcelona, sanitat col·lapsada. No arriben les ajudes per la Gran Llei de dependència (això si que se li ha d'agrair al Zapatero).

Creixement econòmic del 3% en termes macro econòmics (sense baixar impostos). Poca inversió en Catalunya (millor finançament però com a promesa) i en les zones olvidades i que més ho necessiten (Teruel, Osca, Soria, etc.). Inversió molt bona al País Basc. Eixugar deute històric andalús. Millor finançament gallec.

Els moderats del PP expulsats per Aznar

Rato, el que havia de succeir Aznar. Un No contra la guerra. Expulsat.

Gallardón. Una actitud conciliadora i moderada. Expulsat?

Piqué. Una actitud centrista, seriosa i coherent. Expulsat.

Rajoy. Una actitud ambigua i ambivalent, tot i la coherència liberal i neo liberal del seu discurs. President del PP.

Pizarro. Empresari col·locat per Aznar després de privatitzar Endesa i Telefònica. Número 2 per Madrid.

Aguirre. Aristòcrata amb odi a Catalunya, i discurs radical. Presidenta de la CA de Madrid.

Fraga. Discurs ambivalent en temes com Catalunya: una de freda i una de calenta. President honorífic, però fora de servei per salut.

Tot sistema

Tot sistema té exclusió social. En el capitalisme hi ha la pobresa i els desemparats emocional ment. És cert que el sistema econòmic social del capitalisme no és ni la solució ni el problema de tot ja que la humanitat és la que intervé en les emocions però aquestes també en certa mesura depenen del context social i econòmic no?

Aquell que és suïcida és una víctima d'ell mateix primerament, de la societat que no la pogut parar, i del sistema que no ha pogut acollir-lo. És aquella persona que no s'ha adaptat al ritme de vida capitalista. És aquella persona abandonada per la societat. És culpa de tots, com la majoria de qüestions socials. És culpa de tots.

La pobresa és el mateix. Són els inadaptats al sistema. Aquest es veu des legitimat, no hi ha harmonia social, no aconsegueix que tots s'adaptin al sistema. El sistema no els ha acollit. És difícil que tots ens sentim bé en un únic marc econòmic i social. Cal ajuda i suport popular als que no sincerten al món laboral, etc. Cal endoculturalització: cal que tothom aconsegueixi aptituds culturals per endinsar-se en plena seguretat en el món cru i real. Cal una societat acollidora i no egoista. I això és complicat amb el sistema més ferotge en termes de competència.

Treballar és quelcom bo, és un servei a la societat; però si no hi ha oferta no és culpa del demandant. Això és una qüestió a tractar en la pobresa, perquè com amb els immigrants, les causes no són per "no volen treballar", "venen per ganes", etc. Tot és més complex: venen per gana, guerres, pestes, etc. La pobresa és un mal context familiar, econòmic, etc.

Una única web

Tot allò que expresso a Internet a través de múltiples servidors s'ha acabat. No obstant, entenc en la descentralització i usar altres servidors alternatius, però per qüestió de praxis no tinc temps per opinar en tants espais diversos. I vull un lloc on almenys connectar tot allò que dic. Una pàgina web única, aquesta per exemple.

L'Anarquisme com a fita última

Sempre he estat molt en contra dels postulats anti-comunistes i anti-capitalistes del anarquisme, per basar-se en una utopia que pot segons el meu negativisme, crear el caos, el desconcert i tornar a les pitjors èpoques de dictadures i "salvadors de la pàtria". Cal un projecte polític, una estructura. Entenc però, que es vulgui acabar amb tota influència i control social, i és busqui la llibertat total basada en la moral i ètica de cada persona, o en el grup i la comunitat. És l'alliberament de l'humanitat. I crec que l'evolució natural de la humanitat ens portarà finalment a l'anarquia, una anarquia basada en la religió abrhàmica. És una concepció religiosa de la vida, sense saber el sentit de moltes coses (cosa que li puc donar jo el sentit a moltes d'aquestes preguntes filosòfiques). Les religions abrhàmiques és una forma de guaitar les religions cristiana, jueva i islàmica com a una de sola. Parteix d'un Déu únic. Parteix d'Abraham. Per tant, em fixo més en les coses que no ens separen que amb les que ens enfronten. No obstant això, és una visió personal del final de la humanitat, del bé comú absolut, etc.; molt utòpic i religiós, vist des de la influència de la religió. Tot i que l'anarquisme és una ideologia, i com a tal, una influència i una control social també.

Bé, l'anarquisme diu "tots els presos són polítics en tant en quant, les persones estem oprimides d'un marc legal i un sistema que ens influeix alhora d'actuar". Cert, tot i que no excusa la mort de ningú, ni el fet de robar. Conec casos de pobres que han tornat diners trobats pel carrer i no se'ls han quedat. Honradesa i submissió abans de tot. "Quan tots els burgesos es suïcidin (1929) em creure la crisis econòmica". Cert. Els que patim les crisis som els de sempre: classe obrera i mitjana.

L'Anarquisme és el final de la historia de la humanitat. Però cal anar a passos. La Revolució russa es va en descuidar de fer un sistema capitalista (va durar dos mesos) entremig del pas del règim feudal al socialisme d'Estat, i això va provocar problemes de base. Cal crear el capitalisme per tal, d'aconseguir fites liberals (hi ha coses del liberalisme molt bones). El sistema capitalista entra en contradiccions internes de sistema, conflictes que es resolen amb una Revolució social. Cal doncs, anar a passos i tenir clares les coses. Cal primer crear un Estat socialista i després el comunisme, quan aquest tingui una base teòrica molt més clara. I després arribar al anarquisme. És evident que la evolució és per a mi, en positiu tot i les guerres.

També cal defensar els DDHH i la democràcia per davant de tot. Valors universals o que s'han universalitzat per a bé.

És la idea que una Revolució amb sang o sense suport popular està des legitimada i va en contra la ètica humana. Per això, sempre dic que la Revolució no la podem fer quatre conscienciats. Cal propaganda pel fet.

Un altre món és possible

A Barcelona s'està celebrant aquest cap de setmana el Fòrum Social Mundial descentralitzat (Fòrum Social Català) on els moviments socials alterglobalització es troben per debatre sobre una alternativa al sistema neo liberal mundial. Aquest debat plural, divers i alternatiu té protagonistes molt importants i seriosos dels àmbits acadèmics, estudiantils, sindicals, etc. I és que segons aquest Fòrum obert a tots els no neoliberals, un altre món és possible. Una utopia a portar a terme perquè no sigui pas una utopia i si una realitat que mica en mica agafa més força degut al desprestigi creat amb el Banc Mundial, la Guerra de l'Iraq i el G8 gràcies als moviments amb més suport, el pacifisme o antimilitarisme i l'antiimperialisme.

Tot i que crec que és cert que la social democràcia ha demostrat que volent reformar el sistema des de dins no s'arriba enlloc, cal moderació, seriositat i un projecte alternatiu clar i ambiciós. No obstant això, i degut a que no sóc una persona dogmàtica, jo continuaré dient que a la pràctica i deixant de banda l'idealisme, el realisme em fa pensar que calen Exèrcit, sobretot Exèrcits populars i un Exercit de la ONU que faci que no es depengui dels militars enviats pels estats membres com a cascos blaus. Tot i les crítiques a la política per les tortures que alguns d'aquests policies propinen a arreu del món, sempre he estat al costat de la policia. És una opinió que em fa estar molt en contra dels anti-sistema, dels anarquistes. Crec en una policia democràtica, popular i de seguretat nacional.

Però bé, aquest fòrum és molt pluralista i divers; per tant, també hi cabem els menys dogmàtics i més pragmàtics.