Gestors i no polítics

"Jo no vull gestors, jo vull polítics."

Daniell Bell, Fuchiyama, etc. Tots diuen igual: "la fi de les ideologies", per tant, la fi de la política, l'inici de la simple gestió de recursos. Tots però, són de dretes, són neoconservadors.

Darrere una visió positivista del context actual es creu que el liberalisme actual, el democràtic, ha comportat la fi de les ideologies, al imposar-se a la resta amb la caiguda de la URSS.

Llavors, les ideologies modernes com l'integrisme islamista i el situacionisme? Què són? Què signifiquen? Com s'expliquen?

És fals. Tot ésser humà té raó i passió. Si perd quelcom de les dues de les cinc fonamentals parts de l'home i la dona, ho perd tot.

Darrere de tot hi ha interessos, i aquests depenen dels judicis de valor. I els judicis de valor d'una cosmovició del món, d'una ideologia. L'utilitarisme, i el liberalisme entenen que han guanyat i és cert, però "fi de les ideologies", ara que estan més de moda? No.

En tot cas, el Social Liberalisme comportarà el "Nou Partit Únic", el partit oficialista, els dos "partits-matissos": el PPSOE, etc.

Qui gestiona també a part de tècnica té opinió i sentiment. Podem creure que les connotacions i valoracions de tot venen del cervell i que tot ve del racionalisme, que no hi ha res més. Jo però no ho crec. I a part, gestionar vol dir prioritzar. Allò de maximitzar el benefici social és el que vol tota ideologia. No és pas la fi de les ideologies. No a tots li interessen les mateixes coses: la suma d'interessos depen dels recursos. L'utilitarisme està a favor de redistribuir la renda, però això no concorda amb el neoliberalisme, al corrent progressista doncs, busca el benefici de tots i totes.

Això és matemàtiques (suma d'interessos personals: tu saps quins són´), és gestió. No pas política o judicis de valor.

Això pot discriminar sempre a una minoria.

Ens anomenen ciutadans

Ens anomenen ciutadans, però interactuen amb nosaltres com a consumidors. Em refereixo als mass media, als poderosos, als polítics, als publicistes d'algunes empreses.

Parlen de ciutadans els mitjans de comunicació quan el que entenen per participació en els mitjans és enviar missatges, a vegades realment estúpids i inútils, per després recaptar més diners amb un altre SMS per si algú ha participat més que tu o ha votat més a aquell favorit (en el cas dels realitys shows). D'això li diuen participació. Jo li dic "recaptació".

Parlen de ciutadans quan els votem, però en canvi els polítics no se'n recorden del "poble" després de les eleccions. S'adonen que totes les promeses no les poden complir: són directives de la Unió Europea, és "cosa del Banc Mundial", etc. Però a quina finestreta vas a reclamar al BM? Semblarà estúpid e ingenu, però quin tipus de control mantenen davant òrgans com el BM els estats? Amb el poder que tenen BM, FMI i altres organismes internacionals, els Estats-Nació són "res" i signifiquen "res" políticament en un món globalitzat. A sobre la participació es basa en un vot cada 4 anys, lo qual és força desvinculant ja que no es manté un control, no se li pregunta al poble allò que vol decidir "directament", etc.

Ni democràcia participativa, ni democràcia directa, ni ganes de participar que té la gent. I tot i això encara ens anomenen ciutadans quan som purs consumidors de "promeses" (programes polítics, productes "de qualitat", recaptació, etc.)

No obstant, ells, sobretot els publicistes, saben que som consumidors. Publicitat que amaga darrere d'una estètica plena de ciutadans participatius, a un simple consumidor, a un ciutadà passiu, en una persona sense capacitat de res: en un inútil políticament parlant.

Sarkozy i la Vella trampa

Els treballadors del sector públic tenen més drets i estabilitat, aquests drets adquirits per lluita sindical és un privilegi i una desigualtat per Sakozy: Cal doncs eliminar-ho per arribar a la igualtat "a la baixa" en comptes de posar pressió al sector privat per millores laborals.

Ens prenen el pèl

Tot és molt complicat, "Bolonya ve d'Europa", són els rols de partit i d'Estat que l'han conduit així al Zapatero, el problema del Zapatero són els barons del PSOE, els contractes indefinits són cars per a les empreses i això ho hem de comprendre, etc.

Prou. Prou de mentides. Prou de dir que no s'hi pot fer res, que tot està decidit. Perquè serveix doncs la política? Perquè serveix doncs la política universitària? Perquè serveix votar? Els polítics amb les seves mentides deslegitimen el sistema democràtic i el converteixen en un show clientelista. Els ciutadans són clients de programes polítics. Tot i això, hi ha "un ens fantasma" que és el que mana: el poder econòmic.

"El problema de l'habitatge és el mercat especulatiu, el problema de la ocupació és que la Xina apreta pel darrere", etc. Si, i què? On està el compromís social? Deixem-nos d'etiquetes, qui defensa que el benefici d'uns pocs passi a ser de tots? Parlem clar i alt. Per dir això sóc considerat "radical", per dir que totes aquestes actituds no m'agraden. No tot depèn de l'entorn i el sistema, l'acció humana individual és important.

Ens prenen el pèl amb promeses que saben que no estan en les seves mans, perquè no volen. Perquè no volen. Perquè no s'enfronten al poder econòmic. A l'Estat espanyol mana Botín i tothom ho sap. Nosaltres votarem el que volguem que qui té la paella pel mànec és Botín.

Com a Itàlia, amb el neofexista Govern de Berlusconi en contra dels immigrants, dels comunistes, gitanos romanesos, GLBT, etc. Això si, no en contra de la màfia. La empresa més gran d'Itàlia.

Allà també mana qui no està votat. Zapatero és un mentider, en algun aspecte s'avança "legalment" com en l'Estatut, però sense inversió ni projectes ja poden cantar missa - a part de que és un Estatut retallat, de que van fer fora el Maragall, etc. Va prometre que derogaria la LOU d'Aznar i no ho ha fet, en comptes d'eliminar el Claustre, cada cop té menys pes. La "Esquera oficialista", neoliberal però a poc a poc, subtil, però igualment dretana al cap i a la fi. Aznar però amb talante: tot amb diàleg social, amb una estètica jove, valenta i feminista com la Chacón, etc.

Tot de cara a la galeria. Ens prenen el pèl, Rectors i polítics.

I a la classe treballadora catalana més. Per catalana, i per treballadora. La crisis econòmica vol dir: menys finançament per Catalunya i per polítiques socials. Visca les excuses barates!

Nova Cultura de l'Aigua ICV i ecologisme Mayol: destrossar Collserola i fer transvasaments.

Que no es presentin si no han de fer res. Torno a demanar Compromís Social Continu. O ara demanem això, o d'aquí uns quants anys la societat "trobarà normal" masses coses.