divendres, 23 de maig del 2008

Ens anomenen ciutadans

Ens anomenen ciutadans, però interactuen amb nosaltres com a consumidors. Em refereixo als mass media, als poderosos, als polítics, als publicistes d'algunes empreses.

Parlen de ciutadans els mitjans de comunicació quan el que entenen per participació en els mitjans és enviar missatges, a vegades realment estúpids i inútils, per després recaptar més diners amb un altre SMS per si algú ha participat més que tu o ha votat més a aquell favorit (en el cas dels realitys shows). D'això li diuen participació. Jo li dic "recaptació".

Parlen de ciutadans quan els votem, però en canvi els polítics no se'n recorden del "poble" després de les eleccions. S'adonen que totes les promeses no les poden complir: són directives de la Unió Europea, és "cosa del Banc Mundial", etc. Però a quina finestreta vas a reclamar al BM? Semblarà estúpid e ingenu, però quin tipus de control mantenen davant òrgans com el BM els estats? Amb el poder que tenen BM, FMI i altres organismes internacionals, els Estats-Nació són "res" i signifiquen "res" políticament en un món globalitzat. A sobre la participació es basa en un vot cada 4 anys, lo qual és força desvinculant ja que no es manté un control, no se li pregunta al poble allò que vol decidir "directament", etc.

Ni democràcia participativa, ni democràcia directa, ni ganes de participar que té la gent. I tot i això encara ens anomenen ciutadans quan som purs consumidors de "promeses" (programes polítics, productes "de qualitat", recaptació, etc.)

No obstant, ells, sobretot els publicistes, saben que som consumidors. Publicitat que amaga darrere d'una estètica plena de ciutadans participatius, a un simple consumidor, a un ciutadà passiu, en una persona sense capacitat de res: en un inútil políticament parlant.