Gestors i no polítics

"Jo no vull gestors, jo vull polítics."

Daniell Bell, Fuchiyama, etc. Tots diuen igual: "la fi de les ideologies", per tant, la fi de la política, l'inici de la simple gestió de recursos. Tots però, són de dretes, són neoconservadors.

Darrere una visió positivista del context actual es creu que el liberalisme actual, el democràtic, ha comportat la fi de les ideologies, al imposar-se a la resta amb la caiguda de la URSS.

Llavors, les ideologies modernes com l'integrisme islamista i el situacionisme? Què són? Què signifiquen? Com s'expliquen?

És fals. Tot ésser humà té raó i passió. Si perd quelcom de les dues de les cinc fonamentals parts de l'home i la dona, ho perd tot.

Darrere de tot hi ha interessos, i aquests depenen dels judicis de valor. I els judicis de valor d'una cosmovició del món, d'una ideologia. L'utilitarisme, i el liberalisme entenen que han guanyat i és cert, però "fi de les ideologies", ara que estan més de moda? No.

En tot cas, el Social Liberalisme comportarà el "Nou Partit Únic", el partit oficialista, els dos "partits-matissos": el PPSOE, etc.

Qui gestiona també a part de tècnica té opinió i sentiment. Podem creure que les connotacions i valoracions de tot venen del cervell i que tot ve del racionalisme, que no hi ha res més. Jo però no ho crec. I a part, gestionar vol dir prioritzar. Allò de maximitzar el benefici social és el que vol tota ideologia. No és pas la fi de les ideologies. No a tots li interessen les mateixes coses: la suma d'interessos depen dels recursos. L'utilitarisme està a favor de redistribuir la renda, però això no concorda amb el neoliberalisme, al corrent progressista doncs, busca el benefici de tots i totes.

Això és matemàtiques (suma d'interessos personals: tu saps quins són´), és gestió. No pas política o judicis de valor.

Això pot discriminar sempre a una minoria.