Bon comunicat del sindicat d'estudiants AEP

El camí és el diàleg i la negociació; i no pas les actuacions policials.

Comunicat de l’AEP sobre les actuacions policials davant les ocupacions de Secundària

Xapó pel comunicat.

El poema que vaig escriure per ADUAB

l La lluita

La discapacitat és sols una perspectiva,

La lluita diària no és una utopia,

La sensibilització és part de la solució

-que no del problema-

I en tot cas, no és una contradicció,

Lluitar humilment des d’un poema.

.

Ja ho deien...

No és més sord aquell qui no sent,

Sinó aquell qui poden escoltar; res sent.

No és més capacitat aquell qui és capaç;

Sinó aquell qui no perd o fa el primer pas.

.

Més enllà de fronteres i barreres falses,

Hi ha els ponts que cal establir fiables.

Més enllà de la indiferència,

Hi ha l’amic, la coneixença i la vivència.

Més enllà de la incomprensió

Hi ha, d’entendre, la intenció.

Més enllà del que tu creus,

Hi ha els teus peus.

I la solució.

.

Recorda que no són velles frases,

Sinó realitats un xic oblidades.

Recorda que no calen les masses,

Perquè siguin realitats benaurades.

.

Tots tenim un amic que l’anomenen discapacitat,

I és cert que té una certa incapacitat.

No és qüestió d’amagar el problema,

Sinó d’enfocar-lo d’una altre manera.

.

Continuem lluitant, tot i que el camí és llarg,

Però en el dia a dia… i sense pausa…

No cal fer una barricada, en constant amarg

Per un objectiu noble i net, altramendit, causa.

La experiència ens indica que l’amor

Barreres traspassa

I que el que cal és suport i el just humor

A fora i a dintre de casa.

.

Perquè a cada casa, poble i ciutat

Tenim un amic, company o cunyat,

Que el tractem d’estrany i incapacitat,

Tot i ser, el de sempre, en Tonni Sabat.

Que el tenim lluny, a prop o al costat,

Ple de coratge i de bondat.

Al meu amic Pedro, que m’ho passo molt bé amb ell i me l’estimo molt.

Joan Gil Oliveres

Comunicat de la coalició electoral PEF-EPA davant els resultats electorals a Junta

La coalició electoral de la PEF (i) EPA volem donar les gràcies als i les estudiants que varen votar durant les eleccions a representants d’estudiants a la Junta de Facultat. L’alumnat que va participar a les eleccions, fos el que fos el que votessin, va dir-hi la seva; i això és molt important. Ara, després d’haver guanyat les eleccions i d’haver sortit escollits tots 15 membres de la candidatura, treballarem per complir els compromisos. I tu hi pots participar tant a les assemblees de la PEF com les d’EPA.

PEF (i) EPA

Setmana atrafagadeta...

Dilluns: birres. Dormir a casa el Tòful (PEF).
Dimarts: examen d'Hisenda Pública xD.
Dimecres: partit de futbol (cal repetir) de la classe. Dinar amb els amics sobre el futur d'un a ERASMUS i el de la resta al món laboral i als moviments socials. Sopar. Bromes i debat molt interessant a casa l'Andreu Batllé sobre sindicalisme estudiantil, lògiques internes de partit, futur a la facultat, etc. Dormir a casa d'ell (EPA).
Dijous: Torna la Plataforma Joan Gil fora de les universitats. Escriure el comunicat de gràcies de la coalició electoral i enviar-los als membres del grup-coalició.

Setmana atrafagadeta...

Ja hi tornem a ser. Ja em tornen a fer publicitat.

"Siusplau, resurreció Plataforma "Fora Joan Gil de les Universitats" i creació Plataforma "Fora Júlia Rosell de les Universitats"

El pesat d'en Joan Gil, ha trobat un altre cau on amagar-se a com una rata, ara format l'EPA (Estudiants Pesats Antiassamblearis), com si encara fessin falta més grups d'estudiants reaccionaris. Per aquest motiu demanem que es torni a activar la plataforma.

A més a més, si algú s'anima tambè es podria crear la Plataforma "Fora Júlia Rosell de les Universitats". La tal Júlia, que mai havia fet res per l'assemblea de la seva facultat abans de les ocupacions del 1r trimestre, ha decidit treure el seu pesic de la lluita estudiantil: la tia ha adoptat una actitut oportunista, ja ha sortit a la televisió com a representat d'una organització integrada per menys de 10 individus que es posiciona a amb el si crític a Bolonya, i a sobre ha tingut la barra de publicar un llibre de Bolonya el qual costa 12 euros (tambè cobrarà pels drets d'autor)? Clar que si dona! La resta de nosaltres matant-hos de manera voluntaria per la lluita estudiantil, i tu has vist la llum!

Doncs això, molta sort als plataformistes!

Salut!

p.d: estalvieuvus comentaris anti anonimats, ja sabeu ki som..."

L'única resposta que tinc per aquests estudiants que han creat aquest bloc i que evidentment han de ser del SEPC tenint en compte la resposta d'un dels assemblearis el dia de les eleccions al saber els resultats és que les eleccions van respondre'ls així:

15 PEF i EPA
0 Assemblea (quasi = SEPC)

I que encara no sé quina reflexió i autocrítica han fet. Almenys aquells assemblearis crítics i independents que tenen bones intencions i que varem saludar el dia de les eleccions i els vam demanar "treballar conjuntament". Jo i la Alba Mohedano (PEF) ho varem dir de debò.

El poema que vaig enviar a ADUAB

El poema.

Insulten a la PEF i la EPA

L'Uri Ibàñez va fer campanya pel campus virtual per la PEF i la EPA.
Aquesta va ser la resposta irrespectuosa d'un estudiant que diu coses com aquestes:

"Primer perque no considero que els grups presents mereixin la meva elecció, i segon perque trobo que tant els programes electorals com la preparació dels seus membres i els probables resultats de les legislatures no passen de broma de mal gust."

"Doneu-li records als de la EPA. L'última vegada que vaig veure al Joan Gil estava lluitant desesperadament per trobar algún pedestal des del que la gent el fes cas. Segur que regalant condons ho ha conseguit al final"

La veritat és que la última frase no l'he entès, no recordo pas res dels condons... i si els he regalat no m'estranya... no en faig un ús diari diguéssim... (caxondeo per sobre de tot).

Valoracions de les 3 darreres eleccions a la Junta de Facultat

Aquest resultat no se l'esperava ningú. Ara per ara però cal fer una reflexió i valoració pausada. Un anàlisi complexa del que ha succeit. No podem opinar segons qui ha guanyat o perdut sinó de quina manera això ha succeit.

• Durant les 3 últimes eleccions, i davant el surgiment de la PEF, la participació ha augmentat i hi hagut campanya electoral de debò que són dues coses que poden anar lligades.
• Les 3 les ha guanyat la PEF. Les primeres van treure 8 dels 8 presentats. Les segons (al Claustre) van treure 3 de 4 i per un vot de diferència entre el Marc Navarro (Assemblea) i l'Andreu Espínola (PEF). Aquestes últimes amb la Coalició electoral els hem tret tots.
• A les primeres eleccions a Junta de facultat la Assemblea va decidir -quan encara em presentava amb ells i no hi havia diferències estratègiques, de fons i de forma- acabar amb la política de cadires buides. La PEF va rebre el vot de la novetat, de la nostra classe, dels estudiants que va mobilitzar per una bona campanya (com la que vaig fer jo per tota la Assemblea per exemple) i un vot anti-Assemblea.
• A les eleccions al Claustre, es va presentar una candidatura de la Assemblea -amb una decisió dels candidats antidemocràtica en la qual jo i una companya ens varem quedar fora de les llistes i davant la competència i la impotència no varem fer res al respecte- i la PEF. La PEF va rebre el vot dels qui volien que els representéssin, donessin veu als estudiants i un vot de càstig per les ocupacions molt notable. Era un vot consolidat però basat més en la contra.
• A partir d'aquestes sembla que la cosa és diferent. Hi han propostes, discurs, savoir faire, democràcia interna, etc. No vull dir que no n'hi hagués però ara és més visible i s'ha desenvolupat més tot i que encara falta molt com m'ha dit un company de les JERC.

La Assemblea està deslegitimada de forma majoritària com a òrgan de decissió. Tot i això té un vot fidel i no va de tant que guanyin les eleccions. Per desgràcia cada cop són menys. Les formes i la estratègia de lluita, així com algunes actituds han dividit la facultat entre els fidels a la Assemblea i la resta (assemblearis independents crítics, PEFs, EPAs, etc.). Ha perdut suport popular. A la última ocupació algunes classes els van plantar cara davant el seu joc brut per decidir les ocupacions a les 10 de la nit. Tenen molts estudiants en contra. No dic que sigui bo però crec que s'ho han buscat. Alguns com jo ens hem distanciat tant de la Assemblea per les actituds dels seus líders que n'estem farts d'intentar fer una assemblea plural.

Ara toca PEF i EPA. Tot i això, ja es veurà. Encara queda saber que passarà amb la època post-Bolonya, i que li passarà al moviment estudiantil, tant assembleari com sindical.

PEF (i) EPA hem guanyat

Abraçades, rialles, somriures, etc. Ahir la facultat té els millors representants d'estudiants a la Junta de Facultat que podia tenir. Ahir hi havia examen, però fins les 12 no vaig acabar de fer unes birres amb els amics. El Tòful i l'Andreu Batllé així com el David Heredia, promotor i un dels més treballadors de la PEF i pels estudiants (claustral per cert) van estar presents també. Els dos ultims com jo amb el Xavier Rambla (cap de titulació de Sociologia) com a apoderats de la Mesa electoral demanant la participació dels estudiants i apuntant el DNI dels estudiants quan volien votar perquè tot fos segons el reglament de la facultat i no hi hagués incidents.

15 de 15. Un ple.
... i una alegria infinita perquè crec que s'ha fet justícia. Fins i tot justícia a nivell personal.

Tota la llista de la coalició de la PEF (i) la EPA. Hem guanyat les eleccions a la Junta de Facultat.
Tots i totes ens hem de sentir orgullosos. Ara, cal que ens posem les piles i totes les reformes es duguin a terme. I cal que en els nostres òrgans de decisió hi participi més gent. La legimitat democràtica de les eleccions la tenim; però la democràcia interna (un plus de legitimitat) cal desenvolupar-la més. Tenim òrgans oberts però falten estudiants, hi faltes tu lector d'aquest bloc de la facultat, tu i el teu company, tu i la teva classe. Participa!

Els resultats de les eleccions.
Com ahir varem fer uns quants de la PEF i la EPA: reconèixer el to constructiu de la Assemblea i exposar que hem de treballar plegats, i que realment ens sap greu que cap d'ells siguin a la Junta de Facultat en el sentit de que alguns son estudiants també actius i sincers. Amb alguns cal treballar conjuntament perquè la unitat estudiantil és el projecte per la facultat i sempre hem estat oberts a això. Recordar que la PEF es va voler dissoldre per muntar amb la Assemblea una assemblea des de zero plural, lo qual va ser rebutjat.

Premi a la participació

L'altre dia em van donar un premi per participar en el concurs de relats de l'ADUAB. Els va agradar molt el text, un amic meu diu que va plorar. No obstant això, el van anul·lar perquè era un poema i no una prosa. Però això és el de menys. Visca l'ADUAB!

La campanya electoral entre Assemblea i PEF (i) EPA

Faré un breu repàs pel que ha estat aquesta campanya electoral en la qual tots els membres de la llista de la PEF (i) la EPA juntament amb els que els hi donavem suport: amics i amigues, companys de classe i estudiants i professors de la facultat. Un grup nodrit d'estudiants actius de la coalició ens hem dedicat durament aquesta darrera setmana a:

• crear el bloc de la coalició electoral, fer els cartells, acabar el Programa Electoral conjunt, reunions dels membres actius de la EPA, reunions amb la PEF, etc.
• preparar el debat amb la Assemblea del dimecres així com fer-ne propaganda.
• fer passa classes demanant la participació en les eleccions -si no volien fer abstenció activa- i d'entrada presentar-los una mica que érem com a coalició; i demanar-lis el vot i la participació en els nostres òrgans de decisió radicalment democràtics i de base. En una d'aquelles classes una companya fundadora de la Assemblea es va dirigir a mi per preguntar-me com ens organitzàvem i perquè havíem "acabat" amb la assemblea com a òrgan de la facultat. Li vaig contestar que nosaltres no substituïem ningú i que es llegís un llibre d'un marxista sobre "problemes de l'assemblearisme" perquè el model assembleari està bé (li vaig donar exemples) però a la facultat li vaig dir que no era representatiu dels estudiants de la facultat.
• recordar que la campanya havia de ser neta i tots ens votaríem a tota la llista de la coalició (contra el joc brut que jo ja havia viscut en una ocasió en una altre llista).
• recordar el dia de les eleccions -jo parlant amb estudiants que no coneixia de res- perquè simplement anéssin a votar el que fos.
• durant la campanya en els debats de dimecres es va parlar sobre el Pla de Bolonya i la EPA i la PEF van mostrar les seves petites diferències. No obstant això, la unió i la consonància així com el respecte per l'altre candidatura van ser sempre presents entre nosaltres.

Després d'aquest breu resum en que ha passat de tot -però no vull fer-me pessat-, en el qual el degà s'ha entregat a que els estudiants participéssin, a que hi hagués bon ambient, etc. I la Assemblea ha mantingut un to cordial amb la nostra llista. Us vull explicar una mica com van ser els dos debats del dimecres de les dues candidatures. Abans de tot però, felicitar la Júlia Miralles, el Joan Alginet i el Guillem Carbó per com van presentar la coalició electoral, pel to, pels arguments, pel discurs, per la sinceritat, etc. Ho van fer de conya. La reunió prèvia dels tres -en que vaig ser-hi jo- preparant el debat va estar bé, però l'explicació -la brillant explicació- no és una cosa d'una reunió sinó de tenir clar el projecte i de ser sincers amb nosaltres mateixos i la resta d'estudiants.

• El dimecres hi va haver debat sobre propostes, sobre el Pla de Bolonya, etc. amb un to cordial. La PEF i la EPA van donar la talla de bon grat.
  
• La postura constructivista de la Assemblea però no va ser total, en alguna ocasió se'ls va recordar el cartell de les joventuts polítiques i AJEC relacionant-les amb PEF (i) EPA. En Guillem que no pertany a cap partit, joventut o sindicat d'estudiants va demanar que no es posés a tothom al mateix sac i que la campanya electoral no es feia així. La Júlia va recordar que ella és de JEV i que això no és cap problema. I el Joan Alginet va dir que mostrava la pluralitat de la candidatura i que per tant encara ens beneficiava. Algun que altre comentari impertinent també. Però en general el debat -com sempre- va ser molt positiu.
• Durant el debat el Marc Navarro (Assemblea, ex-portaveu de la ocupació) va exposar que les beques havien de ser per notes acadèmiques i no per renda, que la renda havia de ser la segon criteri. Molts com jo no varem entendre gens aquesta regressió i postura dretana enfront el que ha de ser la Pública, i és un espai d'igualtat d'oportunitats. Durant el debat li varem mostrar el rebuig a aquesta proposta o postura.
• La coalició va presentar tots els punts del Programa Electoral comú, així com convidava a assistir a les reunions obertes que tenim, així com va apostar per usar les competències de la facultat al màxim possible.
• Durant el debat la PEF i la EPA van exposar que estarien d'acord amb una moratòria.
• La Júlia Miralles va fer un posicionament sobre el què en pensa la EPA sobre Bolonya impecable.

Res més; només volia ser un resum.