divendres, 27 de març del 2009

Del tema que hem tractgat avui a PEE

El que no podem tolerar (aquest dimecres al Rectorat)



Això va passar el mateix dia que jo vaig anar a la lliçó magistral de Pere Portabella (militant PSUC):

Manu Simaro a la manifestació amb la Assemblea de la facultat

Notícies: Els estudiants de la UAB abandonen la tancada i obren la via del diàleg

Jo em pregunto què es vol. Avui he estat en la manifestació de convocada per la Assemblea IES Peguera i pel SEPC a Manresa, amb tota la bona intenció i sentint-me orgullós dels estudiants de batxillerat manifestant-se pels carrers de la meva ciutat. Però en ocasions també es deien coses fora de to o coses buides de contingut (això no vol dir que no ens hàgim d'unir a la manifestació). Fa temps que no sento "beques si, taxes no". Per exemple. Tampoc es parla de "màsters a preus populars i no privats!". Es vol paralitzar i obrir un debat? Però això què vol dir? Aturar la creació de graus o alguna cosa més? No implantar un model pedagògic anglosaxó que no té res a veure amb el nostre model mediterrani? Els de la UB volien orientar l'EEES cap una aplicació positiva. Recordo que des del Rectorat de la UB es parlava de Pacte Nacional per la educació superior: molt bona idea. Clar, que tot això res. Ni demanar la opinió als estudiants (referèndums legals) que han costat que es duguessin a terme. Jo crec que falta discurs i reivindicacions concretes; també més enllà del pla de Bolonya. I falta unitat estudiantil com diu l'Arcadi Oliveres, falta unió entre tots els estudiants.

Us penjo un vídeo molt interessant:


Cal unitat estudiantil, però des de la participació de tots

Alumnes assisteixen a classes amb normalitat.
Alumnes assisteixen a classes amb normalitat.

El company de classe; Andreu (AJEC); parla sobre Bolonya

També hi ha el company de la Assemblea, Manu, en el públic.

Companys de classe i la Assemblea van anar ahir a la manifestació

"Xapo". Magnífic pel canvi de recorregut. I em sap greu no haver-hi anat.
Tot i això les pintures contra ERC sobraven però sempre sabem que n'hi ha quatre o cinc que volen rebentar la manifestació.

He de reconèixer que m’heu sorprès. "Xapo".

Com diu Especial Bolonya:

"Fent un exercici d’intel·ligència de primer ordre, la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants, els sindicats i organitzacions estudiantils que lluiten contra Bolonya, el professorat i totes les persones que van anar a la manifestació d’ahir van deixar amb el xiringuito i sense festa a:
  • Els Mossos d’Esquadra i la policia en general, que porta una temporada de bones notícies.
  • Als periodistes de morbo i sang, que parlaven de “desafiament” i de “provocació” en referència al dret social a manifestar-se per la vía pública i reivindicar les Rambles com un espai popular no d’ús privatiu per al turisme.
  • A l’ultradreta que quan es queda cada cop més sola, aïllada, minoritària i sense arguments democràtics, s’aburreix soberanament."
Notícia molt forta:

Els Mossos ocupen les habitacions d'un hotel de les Rambles per evitar que es pugui gravar la manifestació

Els estudiants volen que professors universitaris i pares dels alumnes contusionats vagin al capdavant de la marxa per evitar provocacions i càrregues policials
Què en pensa la Rectora de tot això? Un article de la Rectora

"Bla bla bla.

Molta paraula però pocs fets, ella té un gran marge de maniobra i no intenta arribar a cap acord amb els estudiants, ni els escolta. Ho va prometre, davant la meva cara; però ja ens ho havíem de pensar: és de la línea continuista.

Comentari per Joan Gil Oliveras"

Un escrit molt bo: Lo confieso; no soy estudiante

dijous, 26 de març del 2009

Un altre vídeo sobre la classe

El vídeo.
A l'Info K expliquen com ha estat el barrar el pas de forma simbòlica a la nostra facultat.

Em menjo el que he dit aquest matí: Manifestació pacífica

Tot indicava que acabaria en batalla campal però la manifestació d'aquesta nit ha canviat de recorregut. Comunicats desapropiats, rodes de premsa amb arguments fora de to, etc. No obstant, la meva maror matinal crítica amb aquesta vaga i manifestació ha sigut fum. Crec que el fet que el PDI estigués a la capçalera ha millorat l'assumpte. Així no es donaran raons per criminalitzar i estigmatitzar els anti-Bolonya; dels quals m'incloc. Em trec el barret perquè la provocació no ha fet que els que es volien apuntar a la "festa" muntessin la seva batalla campal antisistema. Al matí ja havien dit que no volien enfrontaments.

Una de les coses que em feia preveure que es rebentaria la manifestació:

Imagen de la sede de ICV en el barrio de Sant Martí de Barcelona tras la pintada

Més informació:
La manifestació anti-Bolonya canvia de ruta després que la policia ha blindat el centre de Barcelona
Un centenar d'estudiants anti-Bolonya es tornen a tancar a la UB i a la UAB
Moments de tensió entre els anti-Bolonya i els professors partidaris de fer classe
La UB no permetrà que se suspenguin les classes tot i les tancades
La Facultad de Derecho de la UB cierra hasta mañana tras el desalojo por amenaza de bomba
"Entenc que Bolonya generi inquietuds"
Els estudiants burlen els mossos canviant el recorregut de la manifestació contra Bolonya
La mayoría de los profesores que pasaron la noche en la UB vuelven al trabajo
Especial de vídeos sobre el Pla Bolonya
Huguet: "Diàleg si es respecten les normes democràtiques"
La Rambla, un lloc problemàtic per a les manifestacions
Amb el Pla Bolonya de fons
Protestes dels estudiants contra el Pla Bolonya

Nova tancada d'estudiants contra el Pla Bolonya





La opinió de l'Oliveras

El Degà defensant el Pla de Bolonya

El Degà de "tots" defensant el Pla de Bolonya. M'imagino però que parlava com a professor i no com a degà de facultat; i per tant, es representa a si mateix; i no em sembla malament que opini el que vulgui. Si hagués sigut com a degà, la cosa ja em portaria al dubte.

Un vídeo sobre la nostra classe. La opinió del professor d'Economia Mundial

Es proclamen les candidatures electorals estudiantils

ELECCIÓ DE MEMBRES DE LA JUNTA DE FACULTAT (27 d’abril de 2009)

Proclamació provisional de les candidatures - SECTOR C


• Candidatura col·lectiva: “Assemblea de Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia”

1. NAVARRO VILARÓ, Marcos
2. VILANOVA SOCIAS, Miquel
3. MANCHON MILLAN, Alba
4. MAÑÉ CHAPARRO, Josep
5. MAJÓ MAESTRE, Adrià
6. FERRAGUT PIRIS, Maria Antònia
7. PASTOR PÉREZ, Jordi
8. DIAZ VILA, Adam
9. GICH CORTADO, Guillem
10. GARCÈS CASES, Marc
11. BONET PIÑON, Ferran
12. LLOSES FONTICH, Maiol
13. ROVIRA MONLLOR, Jordina
14. GARRIDO ZÚJAR, Diego
15. SÁNCHEZ VALLÈS, Oriol

• Candidatura col·lectiva: “Plataforma d’Estudiants de la Facultat (PEF)”

1. CARBÓ ISERN, Guillem
2. ALGINET ALIAU, Joan
3. MIRALLES DE IMPERIAL PUJOL, Júlia (*)
4. GARRIGA FONT, Núria
5. MAS MARESMA, Júlia (*)
6. RODRIGUEZ GUERRERO, David
7. MOHEDANO ROLDÁN, Alba
8. SÁNCHEZ MARGALEF, Héctor
9. IBAÑEZ ROIG, Oriol (*)
10. DOMÍNGUEZ REIG, Gerard (*)
11. PINILLA SÁNCHEZ, Nerea
12. CUENCA GÁMIZ, Rafa
13. SIERRA GAONA, Óscar
14. VILA RABADAN, Francesc Xavier
15. ESPÍNOLA SERAL, Andreu

(*) candidats per a Estudiants per a una Política Activa

La vaga i la manifestació d'avui

M'agraden les mobilitacions; però depenen quines. No estic en contra dels piquets informatius. No estic en contra de la vaga com a ús de força de qualsevol moviment social i/o sindicat de treballadors i estudiants. M'encanten les manifestacions. Vull que hi hagi més valors col·lectivistes. Vull que la societat adormida es mogui pels seus drets. La classe treballadora som la majoria, i tenim el món que volem. La nostra lluita social és legítima si els mitjans usats van lligats amb els objectius que volem assolir. Sinó tot perd sentit. I aquest n'és un exemple molt clar.

Avui estic molt decebut amb tothom. Menys amb el degà de la facultat. És increïble, però li he de donar la raó sobretot per la seva actuació fa pocs minuts. No m'ho pensava mai que diria que ha estat una actuació immillorable que ha buscat el consens i la col·laboració de tots i totes. A través del diàleg ha intentat conciliar voluntats col·lectives que durant mesos estan molt polaritzades. Les de la Assemblea i els anti-assemblearis. No ens equivoquem, al mig hi som la majoria. I si hem deixat que manin els "dirigents" de la Assemblea és culpa nostre. I si creiem que tots els del moviment estudiantil són ganduls, antisistemes i del SEPC també ens estem enganyant. I si pensem que tots els del SEPC pensen igual; també. Això és "el dirigisme" també: pensar que la pluralitat no pot conduir el moviment estudiantil i que uns manen. Aquests "directors" són molt eficaços i alguns molt compromesos, però també molt equivocats amb les formes i la estratègia política reduccionista i conflictiva. Si la direcció del moviment va cap aquí és perquè no tenim temps, perquè ens dediquem a altres activitats; però també perquè "els deixem fer" i no en som partíceps.

Aquest debat l'he tingut amb alguns d'ells, alguns independents (no del SEPC) molt ben intencionats i molt idealistes; i també en la classe de l'Arcadi Oliveres.

Bé, d'entrada tornant al que deia del degà. El degà ha donat la cara, la qual cosa ja havia succeit en altres ocasions. Al cap i a la fi, és el compromís que ha agafat. No diré allò de "per això cobra com a degà" perquè no crec que s'ho prengui només com "una retribució". Ja ho va dir. Ell, és el degà, i per tant, donarà la cara i es posicionaria. La seva postura ha estat el respecte al dret a fer vaga i al dret a fer classe. Alguns estudiants tenien un examen i que això era coacció per no poder fer vaga. I és cert. El degà ha parlat amb el professor i han acordat ajornar l'examen. El professor és el Caminal i l'assignatura és Teoria Política. Sempre des del respecte s'ha dirigit als que havien estudiat i volien fer l'examen, i als que estaven promovent el dia de vaga. Alguns estudiants eren d'altres facultats; però la majoria de la Assemblea de Polítiques i Sociologia estava donant la cara en aquesta vaga. Aquests lògicament criticaven l'actitud dels companys que no feien vaga. Que no em sembla gens malament ja que molts no han fet ni una vaga en se vida per fer classe tota la setmana, quan alguns cops fan campana voluntària. Però també crec que aquí s'amaga una altre cosa: qui ha decidit fer la vaga? Hi ha respecte per les decissions col·lectives? Són decissions preses col·lectivament? De quin tipus de manifestació estem parlant? A que ens durà?

D'entrada dir, perquè sóc sincer i tinc opinió i la penso donar passi el que passi: em rebenta la manifestació d'aquesta nit. Tot i que no me la rebenta el que passi perquè són estudiants compromesos i alguns companys de classe que avui han vingut a classe i que també hi aniran. I perquè no m'agradarà veure el que passarà. I sé que alguns provocadors aniran a buscar els Mossos, i els Mossos actuaran en conseqüència.

No m'agrada fer una vaga que l'ha decidit unilateralment un sindicat. Tot i que gairebé l'he fet, perquè sempre acabo debatent més pels passadissos que una altre cosa. Una vaga que després m'he asabentat que "uns portaveus" a la CAE l'han ratificat sense haver passat per les assemblees (amb el merder que hi hagut en algunes assemblees de la UB per aquest fet). D'entrada falta més representativitat de les assemblees. Doncs imagineu-vos si això s'ha decidit sense previ debat i decisió a la majoria de les assembles de cada facultat. Dirigisme pur i dur d'un sindicat. El meu sindicat finalment li ha donat suport recordant que la manifestació sigui pacífica. No entenc com pot ser pacífica si la raó de la manifestació és rebentar, agitació i propaganda, i jugar a fer d'antisistemes. Baixant per Rambles no assoliran cap objectiu pels estudiants. Baixant per Rambles aconseguiran rebentar una manifestació reivindicativa i convertir-la en una batalla campal. Alguns no volen assolir objectius, alguns volen canviar tota la estructura universitària i tot el món. A mi l'anarquia i la falta de garanties que respecto, no em van gens. Tenim un model alternatiu i no n'hem assolit ni una part. A part de que la universitat pública no és 100% negativa, té algunes característiques positives que no cal canviar. Crec en la cessió d'un moviment social a les portes de negociació i canalització de la reivindicació que el poder de l'establishment t'obre en pro de la calma social. Si, és reformista, és pactista; però és responsable amb la classe treballadora. O volem tot? O millor dit, o tot o res; per tant; res? No dic que el discurs no hagi de ser estructural, però Bolonya és un paquet que es pot dividir en diverses parts perquè tothom s'hi sumi. En pro de la consecució d'alguns objectius que són molt necessaris. Fem el pas que porto tant temps insistin.

Ja s'ho faran els que dirigeixen el moviment estudiantil des de fa temps. Però estan aconseguint càrreges policials brutals, sancions reglamentàries, criminalització (que també provoca la mateixa estratègia política, no ho oblidem), i que l'estudiant no s'hi sumi. I si té compromís i es suma a les mobilitzacions; rebrà allò que alguns sembla que estiguin esperant: repressió, estigmatització i caos.

No sé si anar a la manifestació, perquè tots i totes sabem com acabarà. El grup punkarra de sempre rebentarà la manifestació (gràcies a que el SEPC ha dit que es poden usar "tots els mitjans") i per tant usarà la violència; deslegitimant-nos a tots els que lluitem per un model de pública i de qualitat.

Tal com li he dit a un anti-Bolonya, em solidaritzo amb els ferits pels atacs dels Mossos; però això que passarà avui, pot estar al mateix nivell; però aquest cop per part d'uns "il·luminats". Continuo exposant que m'agrada més el model policial administratiu, que el model voluntarista i democràtic dels EUA (polis commitatius, o milicia popular). Si algú s'inventa un nou model, endavant. Però ara per ara no podem dir que la policia autonòmica no actua bé (en la seva globalitat). Contra les màfies capitalistes? Contra la violència de gènere? Evidentment, quan no actua bé, cal resposta. Però no violenta i menys exposant que aquest model policial no és positiu. Positiu no, però un "mal menor" si.

Jo vaig criticar els graus. Però alguns ho fan d'una forma poc concreta ni adient. Ara sembla que milloren. Però també crec que el discurs reduccionista, demagògic o molt ideològic ha de canviar.

dimecres, 25 de març del 2009

Un error dels grans

La Assemblea de Polítiques i Sociologia ha penjat després de mesos d'inactivitat del seu bloc un comunicat del SEPC sobre la hospitalització del Tomàs en la qual acaba amb això. Amb aquest error estratègic. Amb allò que ja es venia a venir i que explica el que passarà si il·legalment passen per Rambles: violència.

"Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem que el conjunt del moviment estudiantil està legitimat per a utilitzar tots els mitjans necessaris per a aconseguir aturar el procés de Bolonya i emplacem a les autoritats a reconsiderar la seva postura intransigent i autoritària.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Grup EPA al facebook

S'ha creat un grup del facebook de la EPA.

dimarts, 24 de març del 2009

El web de la EPA

Fa uns dies varem crear el web de la organització estudiantil de facultat (EPA): http://epauab.wordpress.com

Júlia Rosell a TV3

L'estudiant de la UB i també la companya de Lletres m'han agradat força.

El divendres va acabar el termini legal per presentar llistes electorals

A les 6:30h tancaven Gestió Acadèmica. Era divendres. Només hi havia la llista electoral de la EPA/PEF per sorpresa de tots i totes però sobretot dels companys de la EPA. Podíem haver presentat llista electoral independent de la PEF. Una de les raons per unir-nos -al meu entendre- a la llista de la PEF va ser no dividir el vot entre dues candidatures que voldrien fer feina a la Junta de Facultat i de retruc fer guanyar la llista de la Assemblea. Que en aquesta facultat és quasi el mateix que dir: SEPC i un independent. I és quasi el mateix que dir política de cadires buides, tant es reconegui teòricament com a la pràctica.

Ara només hi haurà una llista electoral sense cap mena d'altra opció i això no és gens positiu per la facultat. Hi haurà participació a la baixa dels estudiants de la facultat. Molt segurament.
Les eleccions i la campanya no seran competides. Amb un vot per cada membre de la llista ja està. Per tant, el debat i la discussió es poden diluir així com una campanya electoral que podia haver estat interessant.

No obstant, membres de la Assemblea han anat a parlar amb el Degà perquè diuen que se'ls havia passat el dia, i que es volen presentar igualment tot i saber que és una irregularitat. Jo he criticat la irregularitat de la degana de Lletres; per tant no em penso estar callat davant aquesta altre irregularitat. Seria un fals o un hipòcrita. I si el Degà els deixa fer, per molt bones intencions que tingui, tenint en compte el seu respecte per les normes i la institució; hauria de donar exemple i no deixar presentar la Assemblea a les eleccions a Junta de Facultat.
Molt segurament si això passés ja tindrien la "excusa de la repressió estudiantil"
i amb molta probabilitat el Deganat cedeixi; però no podia estar de no explicar-ho perquè ara encara s'està coent el tema. Per una banda, millor, així es tornaria a veure el suport popular electoral que té cada candidatura electoral. I per tant, qui té legitimitat democràtica.

diumenge, 22 de març del 2009

En la pròpia pell: El Manu ens ho explica

La actuació policial violenta i desproporcionada és un debat molt interessant però no hi vull entrar gaire perquè crec que hi ha molts interessos no pas de gent d'esquerres en fer caure ICV de la Conselleria d'interior. I menys després de molta feina per convertir-la en una policia propera, democràtica, el menys violenta possible, professional i popular.

Doncs tenim companys que van viure aquest dimecres ple d'actuacions policials així com accions lamentables d'alguns grups antisistema que es van apuntar a la "festa". En la pròpia pell. El Manu, estudiant de la facultat, membre actiu de la Assemblea de Polítiques i Sociologia; ens ho explica. En el que segons ell va ser el "Dimecres Negre".

Ho va passar malament. Ho sentim company.

Pere Portabella, honoris causa

Vaig estar present al Claustre de la UAB el qual van investir a Pere Portabella, que va ser militant del PSUC i d'Iniciativa per Catalunya; i que és un reconegut cinematògraf.

A l'acte hi van assistir Santiago Carrillo, Pasqual Maragall, Antoni Bassas, Ramon Folch, Xavier Vendrell, Joan Botella (qui em va recomanar assistir-hi); entre d'altres professors, polítics, cineastes, estudiants (pocs) i PAS.

Pere Portabella, doctor honoris causaLa veritat és que la lliçó magistral va estar bé, va ser fins i tot va ser divertida.. Algunes de les anècdotes van ser molt gracioses sobretot les d'una pel·lícula amb Bunyuel sobre la estúpida censura franquista. Els van dir que un film no podia acabar amb una noia entrant a l'habitació d'un jove estirat al llit. Que podrien pensar quelcom "lleig". I per tant, els van recomanar posar-hi un altre home. Imagineu-vos els riures a la sala del Claustre de la UAB. Boníssim.

Missatge per qui tingui males intencions per la setmana que ve

Després de tot el que ha passat a la facultat, encara hi ha qui vol aprofitar la ocasió per fer-me, molt segurament, un "segon judici popular".

Qui no ha fet res per la facultat, no té autoritat moral per dir-me gaires coses. Aquest cop no callaré.

Article d'Enric Canela sobre dos professors de la facultat

"Per sort hi ha gent intel·ligent, professionals de la universitat, membres de la comunitat universitària catalana que escriuen amb encert i rigor.

Joan Subirats escriu Educació. Comença parlant dels problemes del model educatiu a Catalunya per continuar parlant de la universitat. Diu que manca perfil i lideratge polític al capdavant del sistema universitari català, just quan les universitats públiques han donat a entendre el que s’estava jugant creant un marc comú de reflexió i debat estratègic com és l’ACUP.

Per la seva banda Salvador Cardús escriu El despertar de la universitat. En una lúcida anàlisi comenta que no deixa de ser curiós que el manifest dels professors (és refereix a aquest petit grup que s’autodenomina sense cap dret “Assemblea de PDI i PAS”, ja que no ens representa en absolut) posi totes les seves ires contra Bolonya i no sigui capaç de cap tipus d’autocrítica en relació al sistema funcionarial, al centralisme estatal o la pròpia irresponsabilitat de la comunitat universitària que en aquests deu anys de planificació de les reformes, s’ha mantingut inactiva malgrat comptar amb amplis mecanismes de participació. Finalment es felicita perquè el rector de la UPF impedís l’ocupació privada dels espais públics