Smartwatch Xiaomi mi band
Fa 7 anys
dissabte, 23 de febrer del 2008
Reflexions que no no són certes o si
I si tot fos una farsa? Un teatre muntat entre polítics? Una veritable cortina de fum entre els governants i els governats? I si no hi hagués cap diferència substancial entre partits? I si això de la sobirania fos cosa del passat?
Tot això i més aquí.
Etiquetes de comentaris: benvinguda
Tot això i més aquí.
Etiquetes de comentaris: benvinguda
I si la sobirania no existís...
Actualment el procés neoliberal de globalització fa que els grans empresaris de les grans multinacionals que controlen la majoria dels recursos del món (en poques mans, i això és perillós perquè ens tenen a tots lligats) posen en dubte el concepte de sobirania. La política és la gestió dels recursos, però si aquests no estan en mans de l'Estat, i per tant, d'un Govern elegit democràticament i que per tant, "representa" el poble; quin sentit té la política? El poder polític, la sobirania, ja no la té el poble com a Estat. La tenen les empreses multinacionals, que controlen a tots els Governs dels EEUU (en major o menor mesura).
Sobirania, cosa del passat?
Sobirania, cosa del passat?
I si això de la Cooperació internacional per al desenvolupament no existís?
La cooperació entre estats, sobretot la que fan els estats poderosos i rics amb els països pobres o en vies de desenvolupament és una ajuda internacional, i per tant, un acte solidari.
Jo crec que no. És un acte de dignitat. És un acte de justícia. Els problemes que tenen són per culpa de la colonització. Alguns s'atreviran a dir que és un discurs molt retrograda (igual passa amb el discurs independentista o de 300 anys d'ocupació), però és que quan les coses no se solucionen de soca arrel, passa el que passa.
Europa va colonitzar el Sud, va extraure els recursos d'allí, va fer grans genocidis a les tribus africanes, va violar les seves dones (costum molt practicada pels exèrcits, no tot soldat però ha de caure en aquesta generalització que jo faig per resumir la complexa realitat). I fins i tot, alhora de descolonitzar, deixar de robar-los els recursos (els recursos són poder, genera influència), etc. Europa la va cagar. I no sé si expressament. Van voler crear estats allí on hi havien tribus nòmades (actualment sedentàries però dividides entre estats). El concepte més coherent d'estat és el plurinacional o l'estat-nació, almenys per coherència interna. Però el que acaba sent més eficaç i menys desigualitari (almenys a nivell intern) és un estat independent per a cada nació o comunitat d'iguals.
Per estabilitat i convivència cal unir Estat i Nació, o fer un estat plurinacional on tothom hi càpiga, se senti lliure, representat i escoltat per la resta. Però les nacions poderoses s'acaben apropiant d'allò que deia Hobbes "l'home és el llop per l'home". Igual passa amb l'estat, aquella comunitat majoritària vol aconseguir més poder i control per part de la resta; i així tenir més recursos, influència, aliats ("imposats", o conjunturals), etc.
Bé. El cas és que van deixar per exemple zones de l'Àfrica desfetes totalment i els van dir "apa! espavileu-vos!" Centenars d'anys sent esclaus d'Occident i en quatre dies tenien de posar-se d'acord, formar projectes comuns, construir un Estat (delimitat per unes fronteres imposades per Occident que són els eixos del mapamundi, i que trenquen amb l'esquema una nació=un estat o una tribu=un territori). En quatre dies, els esclaus no van poder sortir-se'n. No sabien liderar el seu propi futur, no sabien ni com es construïa el desenvolupament econòmic, era feina dels colonitzadors, de la metròpoli.
I aquesta es va aprofitar de la situació dels estats africans independents descolonitzats i pobres. Va jugar al mercat. Un mercat monopolitzat per Occident. On les borses de Down Street a Londres, la de Madrid, a Nova York, etc.; controlen els grans moviments econòmics mundials. Occident tenia avantatge. Sabia de números. La economia de mercat era un invent seu. El Sud no sap jugar-hi, eren analfabets (i encara n'hi ha molts). Els havien construït uns estats a semblança d'Europa quan pot ser això no era el que necessitàvem. Necessitaven ajuda per saber per ells mateixos (cosa que s'oblida sovint) a desenvolupar-se i a crear vincles entre estats africans.
Les multinacionals occidentals controlen el mercat, que no és lliure, i que es decideix en els Bancs Centrals occidentals. El Sud té dependència del Nord ja que tota la tecnologia, coneixement, etc.; ve d'allà. Ells a canvi, ens venen les primeres matèries (la base del desenvolupament) però, que per coses de la economia, té un preu molt barat. I en canvi, el preu de les tecnologies, la manufactura, etc.; es cada cop més car.
Llavors la cooperació internacional per al desenvolupament d'aquests estats que és? Una farsa, que només persones honrades com el Bisbe Casaldàliga han entès. I per cert, aquesta Església, la solidaria, la que es relaciona amb els pobres i els voluntaris occidentals, és la que algun cop s'ha llegit la Bíblia com cal, i no com els alts eclesiàstics els interessa.
Jo crec que no. És un acte de dignitat. És un acte de justícia. Els problemes que tenen són per culpa de la colonització. Alguns s'atreviran a dir que és un discurs molt retrograda (igual passa amb el discurs independentista o de 300 anys d'ocupació), però és que quan les coses no se solucionen de soca arrel, passa el que passa.
Europa va colonitzar el Sud, va extraure els recursos d'allí, va fer grans genocidis a les tribus africanes, va violar les seves dones (costum molt practicada pels exèrcits, no tot soldat però ha de caure en aquesta generalització que jo faig per resumir la complexa realitat). I fins i tot, alhora de descolonitzar, deixar de robar-los els recursos (els recursos són poder, genera influència), etc. Europa la va cagar. I no sé si expressament. Van voler crear estats allí on hi havien tribus nòmades (actualment sedentàries però dividides entre estats). El concepte més coherent d'estat és el plurinacional o l'estat-nació, almenys per coherència interna. Però el que acaba sent més eficaç i menys desigualitari (almenys a nivell intern) és un estat independent per a cada nació o comunitat d'iguals.
Per estabilitat i convivència cal unir Estat i Nació, o fer un estat plurinacional on tothom hi càpiga, se senti lliure, representat i escoltat per la resta. Però les nacions poderoses s'acaben apropiant d'allò que deia Hobbes "l'home és el llop per l'home". Igual passa amb l'estat, aquella comunitat majoritària vol aconseguir més poder i control per part de la resta; i així tenir més recursos, influència, aliats ("imposats", o conjunturals), etc.
Bé. El cas és que van deixar per exemple zones de l'Àfrica desfetes totalment i els van dir "apa! espavileu-vos!" Centenars d'anys sent esclaus d'Occident i en quatre dies tenien de posar-se d'acord, formar projectes comuns, construir un Estat (delimitat per unes fronteres imposades per Occident que són els eixos del mapamundi, i que trenquen amb l'esquema una nació=un estat o una tribu=un territori). En quatre dies, els esclaus no van poder sortir-se'n. No sabien liderar el seu propi futur, no sabien ni com es construïa el desenvolupament econòmic, era feina dels colonitzadors, de la metròpoli.
I aquesta es va aprofitar de la situació dels estats africans independents descolonitzats i pobres. Va jugar al mercat. Un mercat monopolitzat per Occident. On les borses de Down Street a Londres, la de Madrid, a Nova York, etc.; controlen els grans moviments econòmics mundials. Occident tenia avantatge. Sabia de números. La economia de mercat era un invent seu. El Sud no sap jugar-hi, eren analfabets (i encara n'hi ha molts). Els havien construït uns estats a semblança d'Europa quan pot ser això no era el que necessitàvem. Necessitaven ajuda per saber per ells mateixos (cosa que s'oblida sovint) a desenvolupar-se i a crear vincles entre estats africans.
Les multinacionals occidentals controlen el mercat, que no és lliure, i que es decideix en els Bancs Centrals occidentals. El Sud té dependència del Nord ja que tota la tecnologia, coneixement, etc.; ve d'allà. Ells a canvi, ens venen les primeres matèries (la base del desenvolupament) però, que per coses de la economia, té un preu molt barat. I en canvi, el preu de les tecnologies, la manufactura, etc.; es cada cop més car.
Llavors la cooperació internacional per al desenvolupament d'aquests estats que és? Una farsa, que només persones honrades com el Bisbe Casaldàliga han entès. I per cert, aquesta Església, la solidaria, la que es relaciona amb els pobres i els voluntaris occidentals, és la que algun cop s'ha llegit la Bíblia com cal, i no com els alts eclesiàstics els interessa.
Un nou producte, o una trola més?
La publicitat no és quelcom intrínsecament dolent (com la majoria de coses). És l'ús majoritari que se'n fa, allò que la corromp. La publicitat actual es tracta de vendre'ns fum. Com la política. Vendre's coses que no existeixen, fer-nos entendre aspectes d'allò que són falsos, que no tenen res a veure o que no estan en les seves mans. És la subtilesa i l'ús de l'element sexual o la persuasió, l'engany del segle XXI.
Fixem-nos amb qualsevol nou producte. Què ha canviat, quina utilitat nova té? El canvi substancial, és que l'estètica és diferent, l'etiqueta ha canviat. Què més? Que ha millorat la empresa? Usen millors primeres matèries? És més saludable? No.
Tot va per modes. Ara tot és "ecològic", i tot i que en part, no ens poden enganyar del tot i per tant, tenen part de raó; la cosa no és tan així com ens pinten. Els cotxes per exemple, continuen funcionant amb gasolina. Altra cosa és que per fi es millori la combustió, i per tant, amb menys gasolina corri més, això vol dir, que gasta menys (millor per la butxaca). Això és bo perquè com més gasta per un mateix trajecte, menys CO2 expulsa. Bo pel medi ambient.
Ara anem amb compte, que abans tot era "light" (baix en greixos, etc).
Sabeu que us dic? Que el pa de forn, el pa "de debò" està desapareixent. Que els yogurts sans i saborosos, amb llet de la bona ja no existeixen. Que hi ha productes nous que no són útils, són beneficiosos pel consum, per la renda del empresari, i per res més. I que, la lògica capitalista (com més beneficis millor, tot i que encara millor si ho fem de forma ètica, legítima, legal, etc.) està acabant amb la qualitat. Volen quantitat, com més excedent, més diners. I si n'hi ha massa, es cremen els camps dels agricultors espanyols per ordre europea (mentrestant al Sud es moren de fam i se'ls podia fer aquesta part de menjar). Es baixa la oferta, es puja el preu (això es fàcil, com que són quatre monopolis els que controlen la majoria de les vendes) fins al màxim. Els grans magnats ja menjaran pa del bo, a la seva mansió. Els altres, com (si som de classe mitjana) ja "vivim bé", no ens queixéssim pas del que passa. A veure si per reivindicar que no mori gent treballadora perquè l'empresari no vol gastar quatre rals en seguretat podríem perdre el treball. La por al treball, si senyor. Un gran invent. No és notícia, però és ben cert. I existeix. I segur que tu has tingut por... Potser no t'he n'adones, però segurament si. Entre reivindicar o mantenir el lloc de treball que escolliries? Doncs, aquí tens la solució.
Fixem-nos amb qualsevol nou producte. Què ha canviat, quina utilitat nova té? El canvi substancial, és que l'estètica és diferent, l'etiqueta ha canviat. Què més? Que ha millorat la empresa? Usen millors primeres matèries? És més saludable? No.
Tot va per modes. Ara tot és "ecològic", i tot i que en part, no ens poden enganyar del tot i per tant, tenen part de raó; la cosa no és tan així com ens pinten. Els cotxes per exemple, continuen funcionant amb gasolina. Altra cosa és que per fi es millori la combustió, i per tant, amb menys gasolina corri més, això vol dir, que gasta menys (millor per la butxaca). Això és bo perquè com més gasta per un mateix trajecte, menys CO2 expulsa. Bo pel medi ambient.
Ara anem amb compte, que abans tot era "light" (baix en greixos, etc).
Sabeu que us dic? Que el pa de forn, el pa "de debò" està desapareixent. Que els yogurts sans i saborosos, amb llet de la bona ja no existeixen. Que hi ha productes nous que no són útils, són beneficiosos pel consum, per la renda del empresari, i per res més. I que, la lògica capitalista (com més beneficis millor, tot i que encara millor si ho fem de forma ètica, legítima, legal, etc.) està acabant amb la qualitat. Volen quantitat, com més excedent, més diners. I si n'hi ha massa, es cremen els camps dels agricultors espanyols per ordre europea (mentrestant al Sud es moren de fam i se'ls podia fer aquesta part de menjar). Es baixa la oferta, es puja el preu (això es fàcil, com que són quatre monopolis els que controlen la majoria de les vendes) fins al màxim. Els grans magnats ja menjaran pa del bo, a la seva mansió. Els altres, com (si som de classe mitjana) ja "vivim bé", no ens queixéssim pas del que passa. A veure si per reivindicar que no mori gent treballadora perquè l'empresari no vol gastar quatre rals en seguretat podríem perdre el treball. La por al treball, si senyor. Un gran invent. No és notícia, però és ben cert. I existeix. I segur que tu has tingut por... Potser no t'he n'adones, però segurament si. Entre reivindicar o mantenir el lloc de treball que escolliries? Doncs, aquí tens la solució.
El poder és del poble o no em facis riure siusplau
La sobirania la té el poble! criden alguns.
Vols dir? Vols dir que anar a votar a quatre polítics que no cobren el salari mínim (i que per tant, no toquen de peus a terra) és exercir la teva sobirania, el teu poder?
Home, hi ha de tot, no exageraré. Hi ha polítics honrats. Com botiguers que no declaren a Hisenda certes coses... L'única diferència és que el polític/a toca més poder, per tant, pot corrompre més.
Perquè no ens preguntem certes coses? Qui finança els partits? Qui és el que paga aquell diari?
Amb això ho saps tot.
Els diners regulen moltes coses, és la clau del sistema.
Dahl parlava d'una democràcia ideal (poliarquia). Per arribar allà crec primer que caldria abolir els diners. Sense diners no pots presentar un partit polític, i no tindràs un aval d'un banc si tens un programa polític comunista...
Qui té el diner, té el poder.
Els governs tenen por dels grans empresaris perquè saben qui és el que mana.
Qui mana a Espanya? Botin o Zapatero? Jo ho tinc molt clar.
Un altre capitalisme keynessià és possible. Amb competència i sense oligopolis. Però mentrestant que els estats no es facin valdre malament. Tot ho controla el món privat. Tampoc voldria que tot ho controlés el govern. Equilibri de poders, competència, nacionalitza els recursos importants per a l'estat (energia i aigua). No pot ser que quan comenci (si no ha començat) la guerra per la aigua (degut al Canvi climàtic), les empreses que controlen el recurs més bàsic estiguin en mans privades. Estem lligats a quatre empresaris. Ells decideixen. Tu votes, i pots influir, però ja no tant com abans.
Vols dir? Vols dir que anar a votar a quatre polítics que no cobren el salari mínim (i que per tant, no toquen de peus a terra) és exercir la teva sobirania, el teu poder?
Home, hi ha de tot, no exageraré. Hi ha polítics honrats. Com botiguers que no declaren a Hisenda certes coses... L'única diferència és que el polític/a toca més poder, per tant, pot corrompre més.
Perquè no ens preguntem certes coses? Qui finança els partits? Qui és el que paga aquell diari?
Amb això ho saps tot.
Els diners regulen moltes coses, és la clau del sistema.
Dahl parlava d'una democràcia ideal (poliarquia). Per arribar allà crec primer que caldria abolir els diners. Sense diners no pots presentar un partit polític, i no tindràs un aval d'un banc si tens un programa polític comunista...
Qui té el diner, té el poder.
Els governs tenen por dels grans empresaris perquè saben qui és el que mana.
Qui mana a Espanya? Botin o Zapatero? Jo ho tinc molt clar.
Un altre capitalisme keynessià és possible. Amb competència i sense oligopolis. Però mentrestant que els estats no es facin valdre malament. Tot ho controla el món privat. Tampoc voldria que tot ho controlés el govern. Equilibri de poders, competència, nacionalitza els recursos importants per a l'estat (energia i aigua). No pot ser que quan comenci (si no ha començat) la guerra per la aigua (degut al Canvi climàtic), les empreses que controlen el recurs més bàsic estiguin en mans privades. Estem lligats a quatre empresaris. Ells decideixen. Tu votes, i pots influir, però ja no tant com abans.
El poder no és dels polítics si aquests no controlen els mitjans de comunciació
Que ens cal per votar? Saber els nostres interessos, tenir opinió, tenir sentiment de país, etc.
La opinió pública, el debat, el tenir sentit crític, idees, on es crea? Als mitjans de comunicació.
Allà hi ha el poder.
Els polítics depenen d'allò que es diu als mitjans de comunicació. Poden obviar-ho i no contestar preguntes al respecte d'un cas de corrupció del seu partit que tothom ho sabrà.
Altre cosa és el pensament únic. Els EUA, el neo Imperi, mana. Bé, manen les empreses transnacionals nord-americanes. Les que li dicten a Bush el que ha de fer a Iraq: destruïr-lo perquè després Occident (les empreses) s'enriqueixin reconstruint el país. Controlar el petroli que els països àrabs i Veneçuela a la OPEP poden crear crisis com les de 1973 a Espanya. I passar-te la ONU i les seves resolucions per on sigui. A tu el que t'importa, com diuen els realistes, és el poder, i si és el militar, millor que és el més útil (ara però queda malament usar-lo). Hem avançat però la OTAN és clau. La ONU és una assamblea per fer xerrades perquè s'enriqueixi Gore, i perquè EEUU veti tot allò que no lo agradi i que la resta d'estats vulguin resoldre.
Quin és el mitjà més usat? La Televisió. Allà expliquen quelcom interessant (a part de documentals de TV3 i la Sexta)? No. Com podem saber el que passa al món? És imparcial una persona per naturalesa? No. Podem saber la veritat doncs? No. Cal que els mitjans diguin "la editorial és de tal tendència i us informarem segons tal punt de vista d'observació de la realitat?" Si. Dir les coses clares. Transparència. Qui finança un diari? Com és que quatre o cinc editorials del món controlen tota la informació global (Europa Press, etc.)? Un empresari que et paga voldrà que cada dia diguis la informació corresponent a les desigualtats que produeix el sistema econòmic capitalista si ell viu d'això? No. Som racionals. I els empresaris son molt llestos.
La opinió pública, el debat, el tenir sentit crític, idees, on es crea? Als mitjans de comunicació.
Allà hi ha el poder.
Els polítics depenen d'allò que es diu als mitjans de comunicació. Poden obviar-ho i no contestar preguntes al respecte d'un cas de corrupció del seu partit que tothom ho sabrà.
Altre cosa és el pensament únic. Els EUA, el neo Imperi, mana. Bé, manen les empreses transnacionals nord-americanes. Les que li dicten a Bush el que ha de fer a Iraq: destruïr-lo perquè després Occident (les empreses) s'enriqueixin reconstruint el país. Controlar el petroli que els països àrabs i Veneçuela a la OPEP poden crear crisis com les de 1973 a Espanya. I passar-te la ONU i les seves resolucions per on sigui. A tu el que t'importa, com diuen els realistes, és el poder, i si és el militar, millor que és el més útil (ara però queda malament usar-lo). Hem avançat però la OTAN és clau. La ONU és una assamblea per fer xerrades perquè s'enriqueixi Gore, i perquè EEUU veti tot allò que no lo agradi i que la resta d'estats vulguin resoldre.
Quin és el mitjà més usat? La Televisió. Allà expliquen quelcom interessant (a part de documentals de TV3 i la Sexta)? No. Com podem saber el que passa al món? És imparcial una persona per naturalesa? No. Podem saber la veritat doncs? No. Cal que els mitjans diguin "la editorial és de tal tendència i us informarem segons tal punt de vista d'observació de la realitat?" Si. Dir les coses clares. Transparència. Qui finança un diari? Com és que quatre o cinc editorials del món controlen tota la informació global (Europa Press, etc.)? Un empresari que et paga voldrà que cada dia diguis la informació corresponent a les desigualtats que produeix el sistema econòmic capitalista si ell viu d'això? No. Som racionals. I els empresaris son molt llestos.
Nivell de democràcia i llibertat d'expressió
De tipus de democràcies n'hi ha moltes, la ideal és la de Dahl. Robert Dahl en un dels seus millors llibres explica la "Poliarquia": la democràcia per excel·lència.
Tot i que Europa, i Occident en general, ens mirem molt el melic; hi ha democràcies per donar i vendre: socialistes, liberals pro socialistes (les de la República espanyola, el tipus ideal que a mi m'agrada), liberals capitalistes extremes, liberals keynesianes o d'Estat del Benestar, populars (tot i que les repúbliques populars tenien poc de democràcia).
Què vol dir democràcia i que comporta?
Vol dir govern del poble, i comporta que si aquest és plural (teoria pluralista) el debat polític ha de ser un continu, la llibertat d'expressió i de premsa, les eleccions lliures directes i secretes (democràtiques) legislatives són un element essencial, hi ha d'haver oposició (per molt debilitada o per molt que siguin "quatre gats" perquè el govern ho fa molt bé, com passa en alguns estats nòrdics on hi ha hegemonia de partit).
El partit únic és democràcia?
No és el tipus ideal. Si el partit únic representa tot el poble (qüestió improbable) i hi ha corrents plurals continua sent útil. Però cal que en les eleccions el Govern deixi presentar a altres partits polítics, i això acaba trencant amb el partit únic per moltes corrents que tingui acaba sent antidemocràtic. Sense oposició no hi ha lluita electoral, no hi ha democràcia.
La democràcia és el millor sistema polític?
Si. És un sistema de convivència entre la dreta i la esquerra. Aquesta última ha tingut de cedir molt en el tema econòmic (ha acceptat molts postulats del capitalisme). I em pregunto jo, una democràcia d'economia planificada és democràcia?
Si. La concentració de poders, l'estatalisme, i la intervenció en economia no tenen res a veure amb el sistema polític (la concentració de poders si, però tot i no ser liberal, és democràtic si el poble ha votat una Constitució o reforma constitucional que així ho dicta).
Quin nivell de llibertat d'expressió tenim?
Els comunistes són tractats com uns fracassats però mentrestant no siguin violents, o facin apologia del terrorisme (sigui mafiós, d'estat, de guerrilles o de bandes paramilitars); tenen dret a expressar la seva veu. Però on? En els mitjans de comunicació estatals controlats pel Govern demòcrata liberal? O pels mitjans de comunicació pagats per mafiosos (com passa amb Berlusconoi i Tele 5), grans magnats del Capital i per tant enemics del comunisme, etc.?
Pot haver democràcia repressiva i terrorisme d'estat?
Si. Però en el tema nacional català més que repressió que en democràcia no està ben vist, hi ha opressió. Les coses ("feta la llei feta la trampa" i "mentrestant no se'n donin compte vaig tirant") es fan més subtils.
És necessària una Constitució? I un Estat de Dret?
Això últim per mi és clau, si algú s'escapa del sistema educatiu, de les institucions, de la llei, etc.; i no pot ser sancionat, és una dictadura. En les dictadures hi ha un Estat amb Dret, però no pas de Dret. I una Constitució (que és la voluntat constituent del poble), és una llei suprema, i per tant, posa un marc de convivència i democràcia; és la base de com funcionen els sistemes polítics actuals. I té la funció de regular el marc legal. Si surts de la llei, surts del que es permès en democràcia. Tot i que hi ha partits com ERC que són democràtics i no pas són constitucionals, entren dins el sistema de partits espanyol (estan en contra del terrorisme i el Terror), però volen un altre marc legal. La Constitució però es pot reformar i per tant, és més democràtica que un text que no pot variar segons el context social i polític. I els reptes de la societat, etc.
Sistema econòmic i polític fan variar la cosa?
Si. El diner acaba corrompent el sistema polític a través de la corrupció i especulació dels partits polítics. El diner acaba controlant els mitjans de comunicació i per tant, no hi ha debat obert, lliure i plural. Els periodistes són un gremi, i per tant, qui pot criticar els periodistes actuals?
Ningú, sinó et montes a través de la xarxa d'Internet lliure, un diari o fòrum (no inútil sinó, amb repercussió) contra el pensament únic, o controlat pels interessos econòmics. Han de ser els mitjans públics pagats per tots, els plurals.
Partits espanyols?
PSOE i PP tenen més representació de la que els tocaria per pes poblacional, però el rotllo de ssitema electoral els beneficia, acabant amb IU.
Tenen poques diferències en les lleis econòmiques que han votat conjuntament, menys la Llei de lleis, la de pressupostos, on el PP no està d'acord en fer despesa social.
Solbes i Rato són liberals en economia. Rato és neo liberal, i Solbes degut a que no ha nacionalitzat les empreses ex-estatals privatitzades per Aznar també. És semblant a la Tercera Via de Blair. Tatcherisme en estat pur. Dretanitzar la Esquerra europea.
És un sistema democràtic liberal social, no ideal.
El TC és un òrgan de govern per tant, la separació de poders liberal és falsa.
No és un Estat plurinacional on totes les Nacions se sentin a gust, i tinguin el dret a decidir.
L'Audiència Nacional està polititzada.
La majoria de lleis venen dels projectes llei del Govern.
La majoria absoluta d'Aznar, convertia el Parlament en un pur tràmit parlamentari i legal. No servia per res. Els decrets-llei eren la tònica de cada dia. Autoritarisme.
L'alternança en el Govern del PP i el PSOE amb poca competència per part de IU fa que pensem que això és una III Restauració Borbònica però en comptes de "caciquisme" o "tupinades", hi ha "el vot útil" i un "sistema electoral erroni" (en relació amb 1 vot 1 persona un % escons per a tots. En canvi. un vot de Lleida val més que un de BCNA.
El Rei és borbó, i és un error democràtic, República és el sistema democràtic per excel·lència. Monarquia per molt parlamentaria i constitucional que sigui, està basada no en les eleccions democràtiques, i per tant no té raó de ser en una democràcia.
Els partits són clubs?
Qui hauria de pagar els partits és l'Estat i els afiliats sinó els poders econòmics els controlen. Falta transparència en el sistema de finançament de partits espanyol.
Falta també, en Balances fiscals i despesa en Reialesa espanyola.
S'han convertit en clubs perquè tots volen aconseguir la majoria dels vots, i perden ideologia i interessos contraposats per tal d'avarcar a tothom. Són els "catch all".
Tot i que Europa, i Occident en general, ens mirem molt el melic; hi ha democràcies per donar i vendre: socialistes, liberals pro socialistes (les de la República espanyola, el tipus ideal que a mi m'agrada), liberals capitalistes extremes, liberals keynesianes o d'Estat del Benestar, populars (tot i que les repúbliques populars tenien poc de democràcia).
Què vol dir democràcia i que comporta?
Vol dir govern del poble, i comporta que si aquest és plural (teoria pluralista) el debat polític ha de ser un continu, la llibertat d'expressió i de premsa, les eleccions lliures directes i secretes (democràtiques) legislatives són un element essencial, hi ha d'haver oposició (per molt debilitada o per molt que siguin "quatre gats" perquè el govern ho fa molt bé, com passa en alguns estats nòrdics on hi ha hegemonia de partit).
El partit únic és democràcia?
No és el tipus ideal. Si el partit únic representa tot el poble (qüestió improbable) i hi ha corrents plurals continua sent útil. Però cal que en les eleccions el Govern deixi presentar a altres partits polítics, i això acaba trencant amb el partit únic per moltes corrents que tingui acaba sent antidemocràtic. Sense oposició no hi ha lluita electoral, no hi ha democràcia.
La democràcia és el millor sistema polític?
Si. És un sistema de convivència entre la dreta i la esquerra. Aquesta última ha tingut de cedir molt en el tema econòmic (ha acceptat molts postulats del capitalisme). I em pregunto jo, una democràcia d'economia planificada és democràcia?
Si. La concentració de poders, l'estatalisme, i la intervenció en economia no tenen res a veure amb el sistema polític (la concentració de poders si, però tot i no ser liberal, és democràtic si el poble ha votat una Constitució o reforma constitucional que així ho dicta).
Quin nivell de llibertat d'expressió tenim?
Els comunistes són tractats com uns fracassats però mentrestant no siguin violents, o facin apologia del terrorisme (sigui mafiós, d'estat, de guerrilles o de bandes paramilitars); tenen dret a expressar la seva veu. Però on? En els mitjans de comunicació estatals controlats pel Govern demòcrata liberal? O pels mitjans de comunicació pagats per mafiosos (com passa amb Berlusconoi i Tele 5), grans magnats del Capital i per tant enemics del comunisme, etc.?
Pot haver democràcia repressiva i terrorisme d'estat?
Si. Però en el tema nacional català més que repressió que en democràcia no està ben vist, hi ha opressió. Les coses ("feta la llei feta la trampa" i "mentrestant no se'n donin compte vaig tirant") es fan més subtils.
És necessària una Constitució? I un Estat de Dret?
Això últim per mi és clau, si algú s'escapa del sistema educatiu, de les institucions, de la llei, etc.; i no pot ser sancionat, és una dictadura. En les dictadures hi ha un Estat amb Dret, però no pas de Dret. I una Constitució (que és la voluntat constituent del poble), és una llei suprema, i per tant, posa un marc de convivència i democràcia; és la base de com funcionen els sistemes polítics actuals. I té la funció de regular el marc legal. Si surts de la llei, surts del que es permès en democràcia. Tot i que hi ha partits com ERC que són democràtics i no pas són constitucionals, entren dins el sistema de partits espanyol (estan en contra del terrorisme i el Terror), però volen un altre marc legal. La Constitució però es pot reformar i per tant, és més democràtica que un text que no pot variar segons el context social i polític. I els reptes de la societat, etc.
Sistema econòmic i polític fan variar la cosa?
Si. El diner acaba corrompent el sistema polític a través de la corrupció i especulació dels partits polítics. El diner acaba controlant els mitjans de comunicació i per tant, no hi ha debat obert, lliure i plural. Els periodistes són un gremi, i per tant, qui pot criticar els periodistes actuals?
Ningú, sinó et montes a través de la xarxa d'Internet lliure, un diari o fòrum (no inútil sinó, amb repercussió) contra el pensament únic, o controlat pels interessos econòmics. Han de ser els mitjans públics pagats per tots, els plurals.
Partits espanyols?
PSOE i PP tenen més representació de la que els tocaria per pes poblacional, però el rotllo de ssitema electoral els beneficia, acabant amb IU.
Tenen poques diferències en les lleis econòmiques que han votat conjuntament, menys la Llei de lleis, la de pressupostos, on el PP no està d'acord en fer despesa social.
Solbes i Rato són liberals en economia. Rato és neo liberal, i Solbes degut a que no ha nacionalitzat les empreses ex-estatals privatitzades per Aznar també. És semblant a la Tercera Via de Blair. Tatcherisme en estat pur. Dretanitzar la Esquerra europea.
És un sistema democràtic liberal social, no ideal.
El TC és un òrgan de govern per tant, la separació de poders liberal és falsa.
No és un Estat plurinacional on totes les Nacions se sentin a gust, i tinguin el dret a decidir.
L'Audiència Nacional està polititzada.
La majoria de lleis venen dels projectes llei del Govern.
La majoria absoluta d'Aznar, convertia el Parlament en un pur tràmit parlamentari i legal. No servia per res. Els decrets-llei eren la tònica de cada dia. Autoritarisme.
L'alternança en el Govern del PP i el PSOE amb poca competència per part de IU fa que pensem que això és una III Restauració Borbònica però en comptes de "caciquisme" o "tupinades", hi ha "el vot útil" i un "sistema electoral erroni" (en relació amb 1 vot 1 persona un % escons per a tots. En canvi. un vot de Lleida val més que un de BCNA.
El Rei és borbó, i és un error democràtic, República és el sistema democràtic per excel·lència. Monarquia per molt parlamentaria i constitucional que sigui, està basada no en les eleccions democràtiques, i per tant no té raó de ser en una democràcia.
Els partits són clubs?
Qui hauria de pagar els partits és l'Estat i els afiliats sinó els poders econòmics els controlen. Falta transparència en el sistema de finançament de partits espanyol.
Falta també, en Balances fiscals i despesa en Reialesa espanyola.
S'han convertit en clubs perquè tots volen aconseguir la majoria dels vots, i perden ideologia i interessos contraposats per tal d'avarcar a tothom. Són els "catch all".
Religió: Dos veritats complexes
Hi ha dos religions, la que es practica (o s'intenta) i la que és de cara a la galeria.
La última és inútil en termes morals o de consciència, tot i que neteja la imatge.
Hi ha dos religiosos, els que es dediquen en llibertat, en pau i amb humilitat a la tasca de Déu i els que volen extraure benefici del tema.
Hi ha dos religions, aquella que fa que millorem i aquella que fa que a través d'interpretacions literals dels textos sagrats ens convertim en quelcom pitjor i acabem contradient allò que en el fons volen dir els textos sagrats.
Hi ha dos comunitats religioses, la poderosa i la pobre, la humil.
Hi ha dos maneres de portar a terme la religió i expandir-la (i no és amb o sense sotana); amb imposició o amb bon exemple, convencent a la resta i duent a terme bons actes.
Hi ha dos maneres d'entendre la relació ciència i religió, la estúpida i tancada o la que es poden complementar (allò que no explica la ciència ho explica la religió).
La fe és lliure, no és un control social, pot estar induïda o ingfluida pel context però és decissió teva (si hi creus i creus, sinó no).
No he fet diferències entre religions perquè totes creuen en un Déu o com diu la Filosofia en un "motor de l'Univers", o com diuen els expertes en mitologies en una "energia blanca", etc.
Tampoc he contraposat religió i humanisme, molts cops s'entrecreuen.
Fonamentalisme religiós no és religió. I cap Guerra és santa. Que és llegeixin per exemple el manaments que tirà Moisès al poble.
La última és inútil en termes morals o de consciència, tot i que neteja la imatge.
Hi ha dos religiosos, els que es dediquen en llibertat, en pau i amb humilitat a la tasca de Déu i els que volen extraure benefici del tema.
Hi ha dos religions, aquella que fa que millorem i aquella que fa que a través d'interpretacions literals dels textos sagrats ens convertim en quelcom pitjor i acabem contradient allò que en el fons volen dir els textos sagrats.
Hi ha dos comunitats religioses, la poderosa i la pobre, la humil.
Hi ha dos maneres de portar a terme la religió i expandir-la (i no és amb o sense sotana); amb imposició o amb bon exemple, convencent a la resta i duent a terme bons actes.
Hi ha dos maneres d'entendre la relació ciència i religió, la estúpida i tancada o la que es poden complementar (allò que no explica la ciència ho explica la religió).
La fe és lliure, no és un control social, pot estar induïda o ingfluida pel context però és decissió teva (si hi creus i creus, sinó no).
No he fet diferències entre religions perquè totes creuen en un Déu o com diu la Filosofia en un "motor de l'Univers", o com diuen els expertes en mitologies en una "energia blanca", etc.
Tampoc he contraposat religió i humanisme, molts cops s'entrecreuen.
Fonamentalisme religiós no és religió. I cap Guerra és santa. Que és llegeixin per exemple el manaments que tirà Moisès al poble.
Porra eleccions generals
Gràcies al sistema electoral mal representatiu i al "vot útil" interioritzat per la societat espanyola!
Gràcies a això, ja tinc porra per les generals. La millor opció no guanyarà. IU no formarà govern.
Test de MSN España. Cas de manipulació subtil.
Tot i que hi ha pluralitat en l'escrit ja que els nacionalismes no tan grans també hi surten, considero que la terminologia no és adequada: "regionalismes-nacionalismes", hagués estat millor.
Ja hi tornem a ser! MSN, de la empresa multinacional Microsoft de Bill Gates, tot i tenir uns treballadors/es molt eficients, la direcció que porta MSN España s'ha atrevit en una de les seves pàgines a explicar que el partit que més ha liderat la reforma d'Estatut ha estat CiU quan qui estava en el Govern català era PSC-CpC ERC i ICV-EUiA! És una pregunta molt subjectiva i tots sabem que el desgavell i la unió dels qui van firmar el Pacte del Tinell va ser la màxima, però no obstant, aquesta preguntat és força errònia (tots van intentar liderar-ho precisament). No cal ser un partit nacionalista per voler més auto-govern pel teu país! Suposen moltes coses i això crea opinió.
A baix teniu el TEST (la pregunta onze és la de la discòrdia però n'hi ha cada una que deu ni do! En la dos s'usa "el pancatalanisme" que és una expressió que s'usa per criticar el catalanisme al PV des de partits considerats nacionalistes valencians de dretes com Coalición Valenciana (que són PP al cap i a la fi) i no surt pas en un diccionari convencional aquest terme: http://www.wordreference.com/es/en/frames.asp?es=pancatalanismoVERGONYÓS (tot i que tots ens podem equivocar XD)
Test: ¿cuánto sabes sobre los nacionalismos? - Resultados
IQ:130
Tu puntuación es: 12 de 15promedio: 109,3
Si tu puntuación es superior a8,89, eres todo un experto en nacionalismos.
3120 han participado en este este.
Las respuestas - 3120 participantes
3120 usuarios han participado en la encuesta. Abajo verás la respuesta correcta y lo que respondieron los demás. Las respuestas correctas están marcadas en verde. 1. ¿Qué partido político mayoritario catalán defiende que Cataluña debe ser un estado independiente?
| ||||||||||||
2. ¿Qué corriente dice que Cataluña abarca las Islas Baleares, Andorra, Valencia, Aragón y Cerdeña?
| ||||||||||||
3. ¿Cómo denominan los nacionalistas vascos la extensión territorial para la independencia?
| ||||||||||||
4. ¿Qué partido nacionalista gallego está presente en el Parlamento de esa comunidad?
| ||||||||||||
5. ¿Qué partido político nacionalista andaluz es el único con representación parlamentaria?
| ||||||||||||
6. ¿Cuál es el partido nacionalista de Aragón más votado?
| ||||||||||||
7. ¿Cómo se llama la formación nacionalista asturiana que obtuvo más votos en las municipales de 2007?
| ||||||||||||
8. ¿Cuántas comunidades autónomas cuentan con grupos parlamentarios nacionalistas en el Congreso?
| ||||||||||||
9. ¿Qué es la autodeterminación?
| ||||||||||||
10. ¿Qué líder nacionalista quiere celebrar un referéndum sobre la independencia este 2008?
| ||||||||||||
11. ¿Qué formación política catalana ha liderado la reforma del Estatuto de Cataluña?
| ||||||||||||
12. ¿Qué partido político vasco ha sido ilegalizado recientemente por su supuesta relación con ETA?
| ||||||||||||
13. ¿Qué grupo parlamentario representa a los nacionalistas canarios en el Parlamento de su comunidad?
| ||||||||||||
14. ¿Cómo se llama la corriente política que defiende que España debe convertirse en un estado federal?
| ||||||||||||
15. ¿Quién es el presidente de la Chunta Aragonesista?
|
La democràcia dels EUA
El nivell de democràcia dels EEUU fa pena. No tothom pot presentar-se a les eleccions. Cal un nivell de finançament privat que no ens enganyem és dels grans magnats, i que vol favors a canvi. Per tant és una democràcia antiga que no deixa que les esquerres o els crítics es puguin presentar de forma pràctica, si en la teoria, però no en la pràctica democràtica. Cal recordar també Michael Moore i la manipulació dels vots en alguns estats dels EUA.
Lenin: "Per a que serveix la llibertat?"
Per a un eurocomunista que ha acceptat la llibertat com a valor universal, útil i com a un dret humà, la pregunta li pot semblar d'allò més desencertada. I és cert. No obstant ens pot fer reflexionar:
De què serveix tenir educació pública (en la universitat) si cobraré igual que si acabés batxillerat?
De què serveixen eleccions democràtiques si no hi ha pa a casa?
De que serveix la llibertat si no hi ha igualtat o justícia social?
De que serveix la mobilitat social si és injusta socialment?
Con definiríem la llibertat? Per a què serveix?
Ans al contrari, com més igualtat, més llibertat. L'eurocomunisme (de Carrillo) i la socialdemocràcia varen contestar Lenin amb un "per ser lliures". Com dient que la igualtat no té que contradir-se amb la llibertat, i que la prioritat és la igualtat, però la llibertat cal preservar-la.
De què serveix tenir educació pública (en la universitat) si cobraré igual que si acabés batxillerat?
De què serveixen eleccions democràtiques si no hi ha pa a casa?
De que serveix la llibertat si no hi ha igualtat o justícia social?
De que serveix la mobilitat social si és injusta socialment?
Con definiríem la llibertat? Per a què serveix?
Ans al contrari, com més igualtat, més llibertat. L'eurocomunisme (de Carrillo) i la socialdemocràcia varen contestar Lenin amb un "per ser lliures". Com dient que la igualtat no té que contradir-se amb la llibertat, i que la prioritat és la igualtat, però la llibertat cal preservar-la.
Dictadura: explicar la seva lògica d'existència
Un concepte molt usat per denominar actualment el règim democràtic d'Hugo Chávez quan no t'agraden les seves polítiques legítimes, socials i socialistes (jo també crec que pot derivar cap a un mal règim però la democràcia i el vot és solament una eina per aconseguir quelcom, no serviria de res tenir eleccions democràtiques si l'estat viu en la pobresa). Evidentment, per davant de tot DDHH, democràcia i debat plural.
Diuen que hi ha dictadures d'esquerres i de dretes, però una dictadura d'esquerres no té sentit perquè contradiu la seva ideologia (menys si és el cas d'una dictadura del proletariat curta).
Recordem que tota dictadura pot ser etiquetada de qualsevol ideologia per la qual cosa no ens hem de refiar d'aquest anàlisis. Més encertat és buscar les causes i els aspectes del dictador.
Tot dictador passa de la ideologia a no ser que estigui molt boig (s'usa per mobilitzar al personal). Normalment passa que s'està boig i es té sentiment d'inferioritat (Franco deien que era homosexual, era baix, lleig i va estar expulsat de la Maçoneria). I Hitler precisament tenia poques característiques "àries" (ni ulls blaus, ni cabell ros, ni alts, etc.). Franco va usar el possibilisme per canviar el règim segons el context. Va passar de feixisme autàrquic a capitalisme dur.
Hem d'entendre la lògica de la dictadura. Està basada en el totalitarisme, en l'abús de poder concentrat en mans d'un in presentable que creu que representa tot el poble i només es representa a ell mateix. Quina és la lògica de la dictadura? Aquesta és la CLAU del dilema.
La lògica és mantenir-se en el poder. Passa igual amb la Monarquia espanyola. Va estar a favor de la democràcia quan li va interessar, quan sabia que l'havia d'acceptar. La lògica no era "servir el poble", sinó que per exemple el 23-F i el cop d'estat fallit quan Felipe González va guanyar les eleccions. Per tant, la ideologia és el de menys.
Sempre dic que Franco no era feixista, era franquista. Em de diferenciar el feixisme revolucionari, el feixisme autèntic (el de Revolució nacional, l'anti-comunista, l'anti-capitalista, el que movia les masses populars amb la violència, etc.) del feixisme institucional. Hem de diferenciar els escrits de Rivera de la pràctica d'un partit únic que unia masses faccions oposades com feixistes revolucionaris, endollats, carlistes, monàrquics, militars, etc.
I la majoria cometien genocidis i acabaven amb els que els feien ombra amb un exili o una mort.
Franco va ser l'únic supervivent de la guerra civil, de militar important. Mola va morir d'una forma estranya com Sanjurjo (el que ho va intentar el 1934) amb helicòpter. Primo de Rivera Franco el va deixar morir perquè no va dur les seves tropes a salvar-lo quan estava ferit. Stalin va acabar amb tots els monuments d'altres líders bolxevics. Recordem que Lenin en el seu testament va dir que Stalin era massa ambiciós i portaria malament la Revolució socialista.
En el cas del nacional-socialisme de Hitler, el partit NSDAP va ser un partit minoritari fins que la "por al comunisme" (realment una gran distorsió de la realitat iniciada als EUA) va fer que o els burgesos (quan tenen problemes a Europa sempre feien el mateix) anaven a EUA, i/o finançaven els partits més anti-comunistes. Recordem que si no fos pel finançament privat de la dreta burgesa -i ja que els partits de dretes moderats no van recolzar de forma majoritària la estabilitat dels governs dels social demòcrates (com en la República de Weimar)- el feixisme no hagués aconseguit el poder polític.
Hitler va acabar amb el seu discurs anti-capitalista, i es va ocupar només del anti-comunista. Fins i tot el feixisme revolucionari violent va acabar sota el poder del Diner. Va fer matar les tropes de xoc del feixisme revolucionari (les SA) en "la nit dels ganivets llargs" per part de les SS.
Aquestes després controlarien els camps de treball i d'extermini (camps de concentració nazis). Hedilla també el va matar Franco per no vendre la seva ideologia als EUA, al Diner, al context. El feixisme autèntica calia eliminar-lo, o la Santa Seu no hagués pogut pactar amb ells i no haguessin entrat a la Assamblea general de la ONU. Per tant, no tot és blanc o negre. Falta un anàlisis complexe del feixisme per exemple. L'única ideologia que tenia Franco era la d'ordre (com que era un militar...).
Diuen que hi ha dictadures d'esquerres i de dretes, però una dictadura d'esquerres no té sentit perquè contradiu la seva ideologia (menys si és el cas d'una dictadura del proletariat curta).
Recordem que tota dictadura pot ser etiquetada de qualsevol ideologia per la qual cosa no ens hem de refiar d'aquest anàlisis. Més encertat és buscar les causes i els aspectes del dictador.
Tot dictador passa de la ideologia a no ser que estigui molt boig (s'usa per mobilitzar al personal). Normalment passa que s'està boig i es té sentiment d'inferioritat (Franco deien que era homosexual, era baix, lleig i va estar expulsat de la Maçoneria). I Hitler precisament tenia poques característiques "àries" (ni ulls blaus, ni cabell ros, ni alts, etc.). Franco va usar el possibilisme per canviar el règim segons el context. Va passar de feixisme autàrquic a capitalisme dur.
Hem d'entendre la lògica de la dictadura. Està basada en el totalitarisme, en l'abús de poder concentrat en mans d'un in presentable que creu que representa tot el poble i només es representa a ell mateix. Quina és la lògica de la dictadura? Aquesta és la CLAU del dilema.
La lògica és mantenir-se en el poder. Passa igual amb la Monarquia espanyola. Va estar a favor de la democràcia quan li va interessar, quan sabia que l'havia d'acceptar. La lògica no era "servir el poble", sinó que per exemple el 23-F i el cop d'estat fallit quan Felipe González va guanyar les eleccions. Per tant, la ideologia és el de menys.
Sempre dic que Franco no era feixista, era franquista. Em de diferenciar el feixisme revolucionari, el feixisme autèntic (el de Revolució nacional, l'anti-comunista, l'anti-capitalista, el que movia les masses populars amb la violència, etc.) del feixisme institucional. Hem de diferenciar els escrits de Rivera de la pràctica d'un partit únic que unia masses faccions oposades com feixistes revolucionaris, endollats, carlistes, monàrquics, militars, etc.
I la majoria cometien genocidis i acabaven amb els que els feien ombra amb un exili o una mort.
Franco va ser l'únic supervivent de la guerra civil, de militar important. Mola va morir d'una forma estranya com Sanjurjo (el que ho va intentar el 1934) amb helicòpter. Primo de Rivera Franco el va deixar morir perquè no va dur les seves tropes a salvar-lo quan estava ferit. Stalin va acabar amb tots els monuments d'altres líders bolxevics. Recordem que Lenin en el seu testament va dir que Stalin era massa ambiciós i portaria malament la Revolució socialista.
En el cas del nacional-socialisme de Hitler, el partit NSDAP va ser un partit minoritari fins que la "por al comunisme" (realment una gran distorsió de la realitat iniciada als EUA) va fer que o els burgesos (quan tenen problemes a Europa sempre feien el mateix) anaven a EUA, i/o finançaven els partits més anti-comunistes. Recordem que si no fos pel finançament privat de la dreta burgesa -i ja que els partits de dretes moderats no van recolzar de forma majoritària la estabilitat dels governs dels social demòcrates (com en la República de Weimar)- el feixisme no hagués aconseguit el poder polític.
Hitler va acabar amb el seu discurs anti-capitalista, i es va ocupar només del anti-comunista. Fins i tot el feixisme revolucionari violent va acabar sota el poder del Diner. Va fer matar les tropes de xoc del feixisme revolucionari (les SA) en "la nit dels ganivets llargs" per part de les SS.
Aquestes després controlarien els camps de treball i d'extermini (camps de concentració nazis). Hedilla també el va matar Franco per no vendre la seva ideologia als EUA, al Diner, al context. El feixisme autèntica calia eliminar-lo, o la Santa Seu no hagués pogut pactar amb ells i no haguessin entrat a la Assamblea general de la ONU. Per tant, no tot és blanc o negre. Falta un anàlisis complexe del feixisme per exemple. L'única ideologia que tenia Franco era la d'ordre (com que era un militar...).
El que m'interessa de la política
Mentrestant els mitjans de comunicació i la ciutadania en general, creient-se que es veu informada per llegir diaris convencionals, jo em llegeixo aquests i Indymedia. Faig una defensa a la Xarxa d'Internet, la xarxa més lliure d'informació que es pugui trobar arreu del món, una escletxa contra tota dictadura i tota censura, que els Governs comencen a controlar (com passa molt visiblement a la Xina). A Internet, com a les universitats d'arreu, la pluralitat és fa realitat, la llibertat d'expressió només es censurada per la pròpia persona (la vergonya, la pressió social, la aparença, etc.; són altres mètodes més subtils de censura, que entren dintre de la llibertat individual de cada persona).
Mentrestant la població es dedica a mirar la Televisió, l'únic espai on si surts existeixes i on si no surts no existeixes, els que ens consideren extranys, anti-sistema, o crítics amb el sistema actual, també llegim altres tipus d'informació (igual influenciada per altres aspectes com la subjectivitat de l'autor de les cròniques). Llegir i contrastar diaris pagats o gratuits de masses és bo, però també és interessant a part de descobrir les diferències entre els diaris pro-PSOE (El País), pro-PP (ABC) i l'Avui (dubte entre CiU i ERC, entre moderació i rauxa, entre CCAA i independència). Descobrir les semblances entre els diaris, allò que tots expliquen o que tots obvien. Això és realment fer un bon anàlisis sobre la Comunicació i la Societat de la Informació (o de la Desinformació). Cal doncs estar alerta a tot.
A mi m'interessa saber quines grans editorials controlen els MM.CC. d'arreu. A mi m'interessa saber qui finança els partits polítics. A mi m'interessa descobrir les semblances entre el que diu el PSOE i el PP. A mi m'interessa saber quin nivell democràtic té cada estat i quin sistema electoral hi ha. A mi m'interessa saber la guerra entre grups de mitjans de comunicació com Prisa i el grup que controla la Sexta (que va crear el PSOE per no tenir tan control de Prisa). Perquè els partits són de diaris, no pas els diaris són de partits. El diari té la informació que el partit no vol que surti a la llum (corrupció, etc.) i per això és el que decideix quin gir a de fer el partit. El Mundo molts cops ha demanat al PP més radicalitat i ho ha aconseguit. És com les enquestes d'opinió, no reflecteixen la opinió (n'hi havia una que donava molts vots al PSC i estava centrada en una mostra de les zones del Llobregat) sinó que creen opinió. Si el País diu que el PSOE no té gran avantatge sobre el PP és que el País vol que l'electorat d'esquerres (més volàtil i menys estable) vagi a votar al PSOE per la por al PP.
A mi la crispació, la estètica, i tot això que tan agrada a les eleccions americanes no m'interessa. M'interessa saber qui truca al president del Govern abans d'elaborar una llei econòmica. Això si que és important i interessant saber.
Mentrestant la població es dedica a mirar la Televisió, l'únic espai on si surts existeixes i on si no surts no existeixes, els que ens consideren extranys, anti-sistema, o crítics amb el sistema actual, també llegim altres tipus d'informació (igual influenciada per altres aspectes com la subjectivitat de l'autor de les cròniques). Llegir i contrastar diaris pagats o gratuits de masses és bo, però també és interessant a part de descobrir les diferències entre els diaris pro-PSOE (El País), pro-PP (ABC) i l'Avui (dubte entre CiU i ERC, entre moderació i rauxa, entre CCAA i independència). Descobrir les semblances entre els diaris, allò que tots expliquen o que tots obvien. Això és realment fer un bon anàlisis sobre la Comunicació i la Societat de la Informació (o de la Desinformació). Cal doncs estar alerta a tot.
A mi m'interessa saber quines grans editorials controlen els MM.CC. d'arreu. A mi m'interessa saber qui finança els partits polítics. A mi m'interessa descobrir les semblances entre el que diu el PSOE i el PP. A mi m'interessa saber quin nivell democràtic té cada estat i quin sistema electoral hi ha. A mi m'interessa saber la guerra entre grups de mitjans de comunicació com Prisa i el grup que controla la Sexta (que va crear el PSOE per no tenir tan control de Prisa). Perquè els partits són de diaris, no pas els diaris són de partits. El diari té la informació que el partit no vol que surti a la llum (corrupció, etc.) i per això és el que decideix quin gir a de fer el partit. El Mundo molts cops ha demanat al PP més radicalitat i ho ha aconseguit. És com les enquestes d'opinió, no reflecteixen la opinió (n'hi havia una que donava molts vots al PSC i estava centrada en una mostra de les zones del Llobregat) sinó que creen opinió. Si el País diu que el PSOE no té gran avantatge sobre el PP és que el País vol que l'electorat d'esquerres (més volàtil i menys estable) vagi a votar al PSOE per la por al PP.
A mi la crispació, la estètica, i tot això que tan agrada a les eleccions americanes no m'interessa. M'interessa saber qui truca al president del Govern abans d'elaborar una llei econòmica. Això si que és important i interessant saber.
divendres, 22 de febrer del 2008
Observatori de la manipulació o els errors dels Mitjans de Comunicació
Observatori de la mentida és el nou espai temàtic del Blog. Intentaré buscar mentides verificables, i no pas "veritats relatives o ambigues".
Pragmatisme
Sempre dic que el pragmatisme és allò ideal, perquè fa de l'ideal una realitat. Jo sóc pragmàtic, la qual cosa no vol dir que no hagi de cedir part de la meva ideologia i idees per tal de dur a terme una realitat (això si, respectant la legalitat, la decència, la coherència, etc.). I això provoca que es critiqui als socialistes més pràctics per demagogs, tot i ser neo marxistes. I és que els comunistes purs no s'adonen que el món ha canviat i que vivim millor que abans. Això no vol dir que no pararem la lluita per aconseguir la justícia social. Evident. Ni que tampoc ens passarem al PSOE Bunker més desideologitzat de la història, i més dretà en economia que mai. Si els d'esquerres no ens unim, no arribarem enlloc. Debat si (defenso la llibertat d'expressió, el debat com a forma més interessant de coneixement, i la pluralitat política com a baluarts democràtics); però desunió no. Evidentment com passa sempre jo si un partit em traïciona ideològicament no tinc cap problema a fotre el camp i ser coherent. I també de canviar d'estratègia si el context vaira. És coherent, pràctic i considero que interessant per la societat (per qui veritablement la política i la Ciència política es deu).
dijous, 21 de febrer del 2008
Sala-i-Martín i algunes cosetes seves
Ell és el gran neo liberal més prestigiós. I és català. No és que sigui mala persona o tingui males intencions és que no té respecte per Marx. Tampoc per tots els moviments anti-sistema i alternatius com Fòrum Social Català o els ex-comunistes o social demòcrates radicals. Ell té la veritat absoluta, i aquí s'equivoca. Potser tots ens equivoquem d'idees i ideologia. El que compta és la intenció i el futur. Així com els resultats verídics i materials.
Quina intenció tenia Marx per mentir? En tot s'equivocaria d'anàlisi. Mai mentiria un home dedicat a la causa obrera a no ser que ho fes per reconeixement social o fama.
Fa molta manipulació en els seus llibres. Es cansa com Pío Moa o Carme Chacón i Iceta de crear por, justificar allò injustificable i sortir valerós (tot i les diferències entre els esmentats personatges). El terme de globalització és el mateix per ell i pels antiglobalització. No obstant, hi ha un error en el seu discurs. Diu que no existeix globalització en el Tercer Món perquè pràcticament no ha arribat. Fals: existeix globalització en el Tercer Món si entenem com a globalització també l'actuació de les multinacionals i mercats financers (el deute extern que engrandeixen dia a dia). Naltros posem l'incís en els que ens manen (200 empreses) i ell en la "llibertat". En un llibre recordo que deia que la llibertat estava mal vista, sobretot el terme liberalisme, i no pas el de comunisme. Cal dir que espero que fos una conyeta de les seves.
El millor de tot com sempre, és el que un obvia. El terrorisme d'estat per exemple (a no ser que hagi escrit sobre això i encara no ho sàpiga).
Diu coses però que com a persona crítica i que m'agrada llegir "l'adversari polític" crec que són bones. Una: la imatge radical dels alterglobalització, dos: la falta de proposta o alternativa conjunta de tots els alterglobalització econòmica, etc. Cal apuntar els detalls de la seva crítica per millorar-nos a nosaltres mateixos. Es pot aprendre de la Dreta.
Ara tenim quelcom que ens uneix: la passió pel Barça i pel futbol!
Quina intenció tenia Marx per mentir? En tot s'equivocaria d'anàlisi. Mai mentiria un home dedicat a la causa obrera a no ser que ho fes per reconeixement social o fama.
Fa molta manipulació en els seus llibres. Es cansa com Pío Moa o Carme Chacón i Iceta de crear por, justificar allò injustificable i sortir valerós (tot i les diferències entre els esmentats personatges). El terme de globalització és el mateix per ell i pels antiglobalització. No obstant, hi ha un error en el seu discurs. Diu que no existeix globalització en el Tercer Món perquè pràcticament no ha arribat. Fals: existeix globalització en el Tercer Món si entenem com a globalització també l'actuació de les multinacionals i mercats financers (el deute extern que engrandeixen dia a dia). Naltros posem l'incís en els que ens manen (200 empreses) i ell en la "llibertat". En un llibre recordo que deia que la llibertat estava mal vista, sobretot el terme liberalisme, i no pas el de comunisme. Cal dir que espero que fos una conyeta de les seves.
El millor de tot com sempre, és el que un obvia. El terrorisme d'estat per exemple (a no ser que hagi escrit sobre això i encara no ho sàpiga).
Diu coses però que com a persona crítica i que m'agrada llegir "l'adversari polític" crec que són bones. Una: la imatge radical dels alterglobalització, dos: la falta de proposta o alternativa conjunta de tots els alterglobalització econòmica, etc. Cal apuntar els detalls de la seva crítica per millorar-nos a nosaltres mateixos. Es pot aprendre de la Dreta.
Ara tenim quelcom que ens uneix: la passió pel Barça i pel futbol!
Cuba
Si. Cal parlar de Cuba.
Primer de tot, no sóc cubà. Per tant no tinc dret a expressar el que vull per a Cuba de forma molt grotesca o radical ja que serà el seu poble qui ho ha de decidir perquè és el que sofreix o gaudeix del règim castrista. Per tant, que quedi clar que defensaré per davant de tot la fe, els DDHH i la democràcia. I que intentaré ser objectiu i posar-me en el seu punt de vista com a bon analista.
Abans de tot cal dir que és un país tancat, on la gent té falta de llibertats civils (no poden viatjar degut al fet de que podrien marxar del país o veure's "manipulats" per les mentides del pensament únic occidental). Per tant, no cal tenir por al poble, a la llibertat de circulació del pensament ni a viatjar; és un dret. No obstant el règim socialista cubà intenta tenir un control social acèrrim de la societat a través per exemple de la gran propaganda revolucionària del Che Chevara. Cal recordar que tot sistema pot ser bo o dolent (dintre de les seves gradacions i aspectes positius o negatius de qualsevol sistema, sigui polític, social, educatiu, etc.) I que tots pequen del mateix. De control social. La llei marca les pautes socials. Tothom està atent del que fa l'altre i de que faci el que sigui més convenient per nosaltres (visió utilitarista que tenim avui dia pel capitalisme salvatge).
Cal també recordar quelcom important com és el Bloqueig econòmic dels EUA que li fa molt mal en tots els aspectes, sobretot l'econòmic i alimentari. EUA juga el seu paper de potència que vol imposar a través de la democratització del estat, el sistema de lliure mercat (com ho va fer a les antigues repúbliques soviètiques el 1991), i no pas millorar la vida de la seva societat, la qual degut en part al bloqueig viu en condicions lamentables en molts casos.
Tot i això la Revolució social cubana té grans èxits. Té grans aspectes positius com que tothom té dret a la sanitat i a la educació pública de forma gratuïta i universal. Això també és democràcia si s'entén com a poliarquia (Dahl, 2003). La universalització d'aquests serveis bàsics no està cobert als EUA, el sector privat "priva" a tots els que no tenen diners de serveis que són DDHH. Per no dir que als EUA hi ha terrorisme d'estat, hi ha pena de mort i no hi ha drets de la infància. (Per no parlar de les dictadures i oligarquies imposades des de la CIA a Amèrica Llatina que han tancat més com a forma de protecció a Cuba.) Com sempre la culpa la té EUA. I no és pas una dèria de les esquerres, sinó que és un punt clau que tot i no excusar allò que fa el règim cubà cal exposar-lo perquè Cuba és el que és perquè EUA (el seu "enemic" a imatge i en el qual s'ha emmirallat al in revés). EUA té culpa i molta. I fins i tots els conservadors del Vaticà li varen dir al Govern de Bush pare i fill que acabessin amb el bloqueig que excusa el tancament del règim.
És democràtic el règim? La pregunta del milió. No ho sé però si ens fixem en la democràcia ideal o perfecte (de Robert Dahl) hi ha eleccions lliures i obertes on pots elegir tots els delegats que vulguis en llistes obertes. No obstant i tot i que no són de partit únic, el control social, i els presos polítics (els dissidents els tanquen per traïdors d'estat per estar finançats pels EUA) no ajuda a l oposició, a les corrents dintre del PCC, a la crítica. Hi ha debat però dintre del comunisme cubà, de la ideologia que impera i el Govern cubà prima i expandeix.
Falta un partit que es presenti per la Dreta. Falta Carlos Lague (proper al demòcrata Chávez, socialista del segle XXI, neokeynessià marxista (tot i que no es diu pas marxista ell) amb mesures socials i socialistes que està acabant amb la pobresa al seu país i que imposa dignitat i respecte al nacionalitzar el "seu" petroli). Els dissidents també (alguns) han mantingut actituds oligàrquiques i triadores al país com va passar amb la oposició golpista a Chávez el 2002 .Per tant, s'ha d'entendre tot envers això també. Cal no dogmatitzar la història, ni mitificar, ni generalitzar; però molts dels bons dissidents cubans (els no-rics, els no-burgesos, els no-traïdors, els que no pacten amb la CIA per fer caure el règim, etc.) volen llibertat política i en falta. Chávez com amb les FARC i el EZL pot portar més llibertats civils i pluralisme polític (que és realment el que fa falta a aquell país) per legitimar el règim polític i l'econòmic socialista. Alguns com Raul Castro, el seu germà, volen expandir i liberalitzar certs sectors de la economia per donar incentius i crear certa competència (errors de la URSS que amb "la perestroika" de Gorbatxov van acabar amb el socialisme real, o socialisme d'Estat, o economia centralitzada). Jo no ho vull, vull saber si sense bloqueig, el socialisme econòmic pot funcionar ja que el règim ha pogut sobreviure al bloqueig (hi ha pobresa però podrien estar pitjor). Vull "glasnot" (llibertats civils i pluralisme polític) com la fi de la censura que va passar a la URSS i inici del descobriment dels gulags de Stalin (del genocidi). Semblant però a la cubana. I no dic "a la cubana" com a cosa menyspreable, és que tota democràcia s'adapta a la seva societat i geopolítica. La democràcia d'EUA (bastant penosa perquè no respecta que tothom pugui ser president perquè es necessiten molts diners per campanya electoral) no té res a veure amb la espanyola. I les dos són democràcia perquè hi ha debat i pluralisme polític. Com també hi ha pluralitat a les universitats catalanes i a TVC (i al Le Monde diplomatique).
Per exemple, pescar peix és un delicte, a mi em sembla normal, ho entenc, és constitucional trobar això delicte però és antiètic i estúpid i inhumà que no es penalitzi amb multa i si en presó.
Aquestes coses s'han d'entendre des d'allà. Com la democràcia islàmica basada en un tipus de Sharia més oberta i plural. No imposem la nostra democràcia, no la caguem.
Alguns presos polítics s'entenen com a contra pels presos cubans de Guantanamo dels EUA. Cap de les dos accions és pot justificar però és una anàlisis més acurada que deixar fora de l'anàlisi a USA.
Cuba és un estat petit i com a tal, tot és diferent. Cal doncs saber que vol el poble, que segurament li té d'agrair coses als socialistes, com acabar amb la dictadura, la repressió i el robatori econòmic de Baptista.
Esperem que el canvi arribi però no de la mà dels EUA per acabar amb allò bo del règim.
Primer de tot, no sóc cubà. Per tant no tinc dret a expressar el que vull per a Cuba de forma molt grotesca o radical ja que serà el seu poble qui ho ha de decidir perquè és el que sofreix o gaudeix del règim castrista. Per tant, que quedi clar que defensaré per davant de tot la fe, els DDHH i la democràcia. I que intentaré ser objectiu i posar-me en el seu punt de vista com a bon analista.
Abans de tot cal dir que és un país tancat, on la gent té falta de llibertats civils (no poden viatjar degut al fet de que podrien marxar del país o veure's "manipulats" per les mentides del pensament únic occidental). Per tant, no cal tenir por al poble, a la llibertat de circulació del pensament ni a viatjar; és un dret. No obstant el règim socialista cubà intenta tenir un control social acèrrim de la societat a través per exemple de la gran propaganda revolucionària del Che Chevara. Cal recordar que tot sistema pot ser bo o dolent (dintre de les seves gradacions i aspectes positius o negatius de qualsevol sistema, sigui polític, social, educatiu, etc.) I que tots pequen del mateix. De control social. La llei marca les pautes socials. Tothom està atent del que fa l'altre i de que faci el que sigui més convenient per nosaltres (visió utilitarista que tenim avui dia pel capitalisme salvatge).
Cal també recordar quelcom important com és el Bloqueig econòmic dels EUA que li fa molt mal en tots els aspectes, sobretot l'econòmic i alimentari. EUA juga el seu paper de potència que vol imposar a través de la democratització del estat, el sistema de lliure mercat (com ho va fer a les antigues repúbliques soviètiques el 1991), i no pas millorar la vida de la seva societat, la qual degut en part al bloqueig viu en condicions lamentables en molts casos.
Tot i això la Revolució social cubana té grans èxits. Té grans aspectes positius com que tothom té dret a la sanitat i a la educació pública de forma gratuïta i universal. Això també és democràcia si s'entén com a poliarquia (Dahl, 2003). La universalització d'aquests serveis bàsics no està cobert als EUA, el sector privat "priva" a tots els que no tenen diners de serveis que són DDHH. Per no dir que als EUA hi ha terrorisme d'estat, hi ha pena de mort i no hi ha drets de la infància. (Per no parlar de les dictadures i oligarquies imposades des de la CIA a Amèrica Llatina que han tancat més com a forma de protecció a Cuba.) Com sempre la culpa la té EUA. I no és pas una dèria de les esquerres, sinó que és un punt clau que tot i no excusar allò que fa el règim cubà cal exposar-lo perquè Cuba és el que és perquè EUA (el seu "enemic" a imatge i en el qual s'ha emmirallat al in revés). EUA té culpa i molta. I fins i tots els conservadors del Vaticà li varen dir al Govern de Bush pare i fill que acabessin amb el bloqueig que excusa el tancament del règim.
És democràtic el règim? La pregunta del milió. No ho sé però si ens fixem en la democràcia ideal o perfecte (de Robert Dahl) hi ha eleccions lliures i obertes on pots elegir tots els delegats que vulguis en llistes obertes. No obstant i tot i que no són de partit únic, el control social, i els presos polítics (els dissidents els tanquen per traïdors d'estat per estar finançats pels EUA) no ajuda a l oposició, a les corrents dintre del PCC, a la crítica. Hi ha debat però dintre del comunisme cubà, de la ideologia que impera i el Govern cubà prima i expandeix.
Falta un partit que es presenti per la Dreta. Falta Carlos Lague (proper al demòcrata Chávez, socialista del segle XXI, neokeynessià marxista (tot i que no es diu pas marxista ell) amb mesures socials i socialistes que està acabant amb la pobresa al seu país i que imposa dignitat i respecte al nacionalitzar el "seu" petroli). Els dissidents també (alguns) han mantingut actituds oligàrquiques i triadores al país com va passar amb la oposició golpista a Chávez el 2002 .Per tant, s'ha d'entendre tot envers això també. Cal no dogmatitzar la història, ni mitificar, ni generalitzar; però molts dels bons dissidents cubans (els no-rics, els no-burgesos, els no-traïdors, els que no pacten amb la CIA per fer caure el règim, etc.) volen llibertat política i en falta. Chávez com amb les FARC i el EZL pot portar més llibertats civils i pluralisme polític (que és realment el que fa falta a aquell país) per legitimar el règim polític i l'econòmic socialista. Alguns com Raul Castro, el seu germà, volen expandir i liberalitzar certs sectors de la economia per donar incentius i crear certa competència (errors de la URSS que amb "la perestroika" de Gorbatxov van acabar amb el socialisme real, o socialisme d'Estat, o economia centralitzada). Jo no ho vull, vull saber si sense bloqueig, el socialisme econòmic pot funcionar ja que el règim ha pogut sobreviure al bloqueig (hi ha pobresa però podrien estar pitjor). Vull "glasnot" (llibertats civils i pluralisme polític) com la fi de la censura que va passar a la URSS i inici del descobriment dels gulags de Stalin (del genocidi). Semblant però a la cubana. I no dic "a la cubana" com a cosa menyspreable, és que tota democràcia s'adapta a la seva societat i geopolítica. La democràcia d'EUA (bastant penosa perquè no respecta que tothom pugui ser president perquè es necessiten molts diners per campanya electoral) no té res a veure amb la espanyola. I les dos són democràcia perquè hi ha debat i pluralisme polític. Com també hi ha pluralitat a les universitats catalanes i a TVC (i al Le Monde diplomatique).
Per exemple, pescar peix és un delicte, a mi em sembla normal, ho entenc, és constitucional trobar això delicte però és antiètic i estúpid i inhumà que no es penalitzi amb multa i si en presó.
Aquestes coses s'han d'entendre des d'allà. Com la democràcia islàmica basada en un tipus de Sharia més oberta i plural. No imposem la nostra democràcia, no la caguem.
Alguns presos polítics s'entenen com a contra pels presos cubans de Guantanamo dels EUA. Cap de les dos accions és pot justificar però és una anàlisis més acurada que deixar fora de l'anàlisi a USA.
Cuba és un estat petit i com a tal, tot és diferent. Cal doncs saber que vol el poble, que segurament li té d'agrair coses als socialistes, com acabar amb la dictadura, la repressió i el robatori econòmic de Baptista.
Esperem que el canvi arribi però no de la mà dels EUA per acabar amb allò bo del règim.
El perquè de la política
El perquè de la política pot estar relacionat amb la base de l'existència humana, amb el perquè de la vida. El perquè li dona cadascú de forma lliure (tota llibertat està condicionada; com el vol d'un ocell) tot i supeditada a l'ambient social que es respira.
Però i el perquè de la política. O l'objectiu últim de la Administració quin hauria de ser? O millor dit, de la Gestió pública i el Moviment Social. Política és gestió però també és el motor del canvi social per exemple.
Jo crec que la finalitat de tota política és la més universal, justa i bonica de totes. La recerca de la felicitat de totes i tots, perquè un no és veritablement feliç si l'altre no ho és. L'ambient ha de ser de felicitat social total per a tots. És una fita desideologitzada i potser serà tractada de lerrouxista, popular, populista, demagoga, abstracte, estranya o impossible. Però crec que ha de ser la intenció de tot polític i política. La felicitat. De tots i totes.
Sembla quelcom que tothom hi pugui estar d'acord i que acaba amb tota lluita social. Però com en el dia a dia, la pregunta que es planteja és com s'arriba a la felicitat? Doncs també és la pregunta política per excel·lència.
Gestió, saber donar ús als recursos materials (naturals o manufacturats) o no tangibles. I creació d'ambient propens a la felicitat: pacífic, harmoniós, acceptat per tots (contracte social democràtic), de benestar (eradicar la pobresa al món, objectiu primordial), etc.
Pau i democràcia. Comerç just i alternatives socials. Utopia i realitat. Pragmatisme i idealisme. Convivència i debat. DDHH. I llibertat. I igualtat.
Però i el perquè de la política. O l'objectiu últim de la Administració quin hauria de ser? O millor dit, de la Gestió pública i el Moviment Social. Política és gestió però també és el motor del canvi social per exemple.
Jo crec que la finalitat de tota política és la més universal, justa i bonica de totes. La recerca de la felicitat de totes i tots, perquè un no és veritablement feliç si l'altre no ho és. L'ambient ha de ser de felicitat social total per a tots. És una fita desideologitzada i potser serà tractada de lerrouxista, popular, populista, demagoga, abstracte, estranya o impossible. Però crec que ha de ser la intenció de tot polític i política. La felicitat. De tots i totes.
Sembla quelcom que tothom hi pugui estar d'acord i que acaba amb tota lluita social. Però com en el dia a dia, la pregunta que es planteja és com s'arriba a la felicitat? Doncs també és la pregunta política per excel·lència.
Gestió, saber donar ús als recursos materials (naturals o manufacturats) o no tangibles. I creació d'ambient propens a la felicitat: pacífic, harmoniós, acceptat per tots (contracte social democràtic), de benestar (eradicar la pobresa al món, objectiu primordial), etc.
Pau i democràcia. Comerç just i alternatives socials. Utopia i realitat. Pragmatisme i idealisme. Convivència i debat. DDHH. I llibertat. I igualtat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
Ei Joan! He vist el teu comentari, gràcies per comentar. L'he trobat graciós i tot el comentari! :) No sabia que tenies blog, ara "t'agregaré".
Ja escriuré més coses perquè puguis seguir queixant-te... Ho dic en broma eh!
Ens veiem!
20 / gener / 2008 04:56
ajajajaja, ben fet!!!!