El perquè de la política

El perquè de la política pot estar relacionat amb la base de l'existència humana, amb el perquè de la vida. El perquè li dona cadascú de forma lliure (tota llibertat està condicionada; com el vol d'un ocell) tot i supeditada a l'ambient social que es respira.

Però i el perquè de la política. O l'objectiu últim de la Administració quin hauria de ser? O millor dit, de la Gestió pública i el Moviment Social. Política és gestió però també és el motor del canvi social per exemple.

Jo crec que la finalitat de tota política és la més universal, justa i bonica de totes. La recerca de la felicitat de totes i tots, perquè un no és veritablement feliç si l'altre no ho és. L'ambient ha de ser de felicitat social total per a tots. És una fita desideologitzada i potser serà tractada de lerrouxista, popular, populista, demagoga, abstracte, estranya o impossible. Però crec que ha de ser la intenció de tot polític i política. La felicitat. De tots i totes.

Sembla quelcom que tothom hi pugui estar d'acord i que acaba amb tota lluita social. Però com en el dia a dia, la pregunta que es planteja és com s'arriba a la felicitat? Doncs també és la pregunta política per excel·lència.

Gestió, saber donar ús als recursos materials (naturals o manufacturats) o no tangibles. I creació d'ambient propens a la felicitat: pacífic, harmoniós, acceptat per tots (contracte social democràtic), de benestar (eradicar la pobresa al món, objectiu primordial), etc.

Pau i democràcia. Comerç just i alternatives socials. Utopia i realitat. Pragmatisme i idealisme. Convivència i debat. DDHH. I llibertat. I igualtat.