Cuba

Si. Cal parlar de Cuba.

Primer de tot, no sóc cubà. Per tant no tinc dret a expressar el que vull per a Cuba de forma molt grotesca o radical ja que serà el seu poble qui ho ha de decidir perquè és el que sofreix o gaudeix del règim castrista. Per tant, que quedi clar que defensaré per davant de tot la fe, els DDHH i la democràcia. I que intentaré ser objectiu i posar-me en el seu punt de vista com a bon analista.

Abans de tot cal dir que és un país tancat, on la gent té falta de llibertats civils (no poden viatjar degut al fet de que podrien marxar del país o veure's "manipulats" per les mentides del pensament únic occidental). Per tant, no cal tenir por al poble, a la llibertat de circulació del pensament ni a viatjar; és un dret. No obstant el règim socialista cubà intenta tenir un control social acèrrim de la societat a través per exemple de la gran propaganda revolucionària del Che Chevara. Cal recordar que tot sistema pot ser bo o dolent (dintre de les seves gradacions i aspectes positius o negatius de qualsevol sistema, sigui polític, social, educatiu, etc.) I que tots pequen del mateix. De control social. La llei marca les pautes socials. Tothom està atent del que fa l'altre i de que faci el que sigui més convenient per nosaltres (visió utilitarista que tenim avui dia pel capitalisme salvatge).

Cal també recordar quelcom important com és el Bloqueig econòmic dels EUA que li fa molt mal en tots els aspectes, sobretot l'econòmic i alimentari. EUA juga el seu paper de potència que vol imposar a través de la democratització del estat, el sistema de lliure mercat (com ho va fer a les antigues repúbliques soviètiques el 1991), i no pas millorar la vida de la seva societat, la qual degut en part al bloqueig viu en condicions lamentables en molts casos.

Tot i això la Revolució social cubana té grans èxits. Té grans aspectes positius com que tothom té dret a la sanitat i a la educació pública de forma gratuïta i universal. Això també és democràcia si s'entén com a poliarquia (Dahl, 2003). La universalització d'aquests serveis bàsics no està cobert als EUA, el sector privat "priva" a tots els que no tenen diners de serveis que són DDHH. Per no dir que als EUA hi ha terrorisme d'estat, hi ha pena de mort i no hi ha drets de la infància. (Per no parlar de les dictadures i oligarquies imposades des de la CIA a Amèrica Llatina que han tancat més com a forma de protecció a Cuba.) Com sempre la culpa la té EUA. I no és pas una dèria de les esquerres, sinó que és un punt clau que tot i no excusar allò que fa el règim cubà cal exposar-lo perquè Cuba és el que és perquè EUA (el seu "enemic" a imatge i en el qual s'ha emmirallat al in revés). EUA té culpa i molta. I fins i tots els conservadors del Vaticà li varen dir al Govern de Bush pare i fill que acabessin amb el bloqueig que excusa el tancament del règim.

És democràtic el règim? La pregunta del milió. No ho sé però si ens fixem en la democràcia ideal o perfecte (de Robert Dahl) hi ha eleccions lliures i obertes on pots elegir tots els delegats que vulguis en llistes obertes. No obstant i tot i que no són de partit únic, el control social, i els presos polítics (els dissidents els tanquen per traïdors d'estat per estar finançats pels EUA) no ajuda a l oposició, a les corrents dintre del PCC, a la crítica. Hi ha debat però dintre del comunisme cubà, de la ideologia que impera i el Govern cubà prima i expandeix.

Falta un partit que es presenti per la Dreta. Falta Carlos Lague (proper al demòcrata Chávez, socialista del segle XXI, neokeynessià marxista (tot i que no es diu pas marxista ell) amb mesures socials i socialistes que està acabant amb la pobresa al seu país i que imposa dignitat i respecte al nacionalitzar el "seu" petroli). Els dissidents també (alguns) han mantingut actituds oligàrquiques i triadores al país com va passar amb la oposició golpista a Chávez el 2002 .Per tant, s'ha d'entendre tot envers això també. Cal no dogmatitzar la història, ni mitificar, ni generalitzar; però molts dels bons dissidents cubans (els no-rics, els no-burgesos, els no-traïdors, els que no pacten amb la CIA per fer caure el règim, etc.) volen llibertat política i en falta. Chávez com amb les FARC i el EZL pot portar més llibertats civils i pluralisme polític (que és realment el que fa falta a aquell país) per legitimar el règim polític i l'econòmic socialista. Alguns com Raul Castro, el seu germà, volen expandir i liberalitzar certs sectors de la economia per donar incentius i crear certa competència (errors de la URSS que amb "la perestroika" de Gorbatxov van acabar amb el socialisme real, o socialisme d'Estat, o economia centralitzada). Jo no ho vull, vull saber si sense bloqueig, el socialisme econòmic pot funcionar ja que el règim ha pogut sobreviure al bloqueig (hi ha pobresa però podrien estar pitjor). Vull "glasnot" (llibertats civils i pluralisme polític) com la fi de la censura que va passar a la URSS i inici del descobriment dels gulags de Stalin (del genocidi). Semblant però a la cubana. I no dic "a la cubana" com a cosa menyspreable, és que tota democràcia s'adapta a la seva societat i geopolítica. La democràcia d'EUA (bastant penosa perquè no respecta que tothom pugui ser president perquè es necessiten molts diners per campanya electoral) no té res a veure amb la espanyola. I les dos són democràcia perquè hi ha debat i pluralisme polític. Com també hi ha pluralitat a les universitats catalanes i a TVC (i al Le Monde diplomatique).

Per exemple, pescar peix és un delicte, a mi em sembla normal, ho entenc, és constitucional trobar això delicte però és antiètic i estúpid i inhumà que no es penalitzi amb multa i si en presó.
Aquestes coses s'han d'entendre des d'allà. Com la democràcia islàmica basada en un tipus de Sharia més oberta i plural. No imposem la nostra democràcia, no la caguem.

Alguns presos polítics s'entenen com a contra pels presos cubans de Guantanamo dels EUA. Cap de les dos accions és pot justificar però és una anàlisis més acurada que deixar fora de l'anàlisi a USA.

Cuba és un estat petit i com a tal, tot és diferent. Cal doncs saber que vol el poble, que segurament li té d'agrair coses als socialistes, com acabar amb la dictadura, la repressió i el robatori econòmic de Baptista.
Esperem que el canvi arribi però no de la mà dels EUA per acabar amb allò bo del règim.