dissabte, 23 de febrer del 2008

El que m'interessa de la política

Mentrestant els mitjans de comunicació i la ciutadania en general, creient-se que es veu informada per llegir diaris convencionals, jo em llegeixo aquests i Indymedia. Faig una defensa a la Xarxa d'Internet, la xarxa més lliure d'informació que es pugui trobar arreu del món, una escletxa contra tota dictadura i tota censura, que els Governs comencen a controlar (com passa molt visiblement a la Xina). A Internet, com a les universitats d'arreu, la pluralitat és fa realitat, la llibertat d'expressió només es censurada per la pròpia persona (la vergonya, la pressió social, la aparença, etc.; són altres mètodes més subtils de censura, que entren dintre de la llibertat individual de cada persona).

Mentrestant la població es dedica a mirar la Televisió, l'únic espai on si surts existeixes i on si no surts no existeixes, els que ens consideren extranys, anti-sistema, o crítics amb el sistema actual, també llegim altres tipus d'informació (igual influenciada per altres aspectes com la subjectivitat de l'autor de les cròniques). Llegir i contrastar diaris pagats o gratuits de masses és bo, però també és interessant a part de descobrir les diferències entre els diaris pro-PSOE (El País), pro-PP (ABC) i l'Avui (dubte entre CiU i ERC, entre moderació i rauxa, entre CCAA i independència). Descobrir les semblances entre els diaris, allò que tots expliquen o que tots obvien. Això és realment fer un bon anàlisis sobre la Comunicació i la Societat de la Informació (o de la Desinformació). Cal doncs estar alerta a tot.

A mi m'interessa saber quines grans editorials controlen els MM.CC. d'arreu. A mi m'interessa saber qui finança els partits polítics. A mi m'interessa descobrir les semblances entre el que diu el PSOE i el PP. A mi m'interessa saber quin nivell democràtic té cada estat i quin sistema electoral hi ha. A mi m'interessa saber la guerra entre grups de mitjans de comunicació com Prisa i el grup que controla la Sexta (que va crear el PSOE per no tenir tan control de Prisa). Perquè els partits són de diaris, no pas els diaris són de partits. El diari té la informació que el partit no vol que surti a la llum (corrupció, etc.) i per això és el que decideix quin gir a de fer el partit. El Mundo molts cops ha demanat al PP més radicalitat i ho ha aconseguit. És com les enquestes d'opinió, no reflecteixen la opinió (n'hi havia una que donava molts vots al PSC i estava centrada en una mostra de les zones del Llobregat) sinó que creen opinió. Si el País diu que el PSOE no té gran avantatge sobre el PP és que el País vol que l'electorat d'esquerres (més volàtil i menys estable) vagi a votar al PSOE per la por al PP.

A mi la crispació, la estètica, i tot això que tan agrada a les eleccions americanes no m'interessa. M'interessa saber qui truca al president del Govern abans d'elaborar una llei econòmica. Això si que és important i interessant saber.