Smartwatch Xiaomi mi band
Fa 7 anys
dissabte, 3 de gener del 2009
Una vergonya de declaració (per molt bona intenció que tingui)
La ACA ens deu tractar de rucs als que creiem amb Déu perquè ens hagi de promoure el fet de dubtar i pensar sobre la seva existència oi? Si no fos per ells/es, encara ens creuríem els contes de petits deuen pensar ells. Ells són superiors, ells pensen, i nosaltres, clar, no pensem. Una vergonya de declaracions a TV3.
divendres, 2 de gener del 2009
Sobre Izquierda Anticapitalista
#5.- Unidad?
Joan Gil Oliveras|02-01-2009 13:40
Perdón, a eso se le llama: Izquierda Unida.
#14.- Otra cagada más
Joan Gil Oliveras|02-01-2009 21:02
El proyecto de IA es un proyecto agotado. Un grupo de la izquierda con mucha ilusión engega un nuevo partido, con muchas ganas de ser el proyecto central de la izquierda verdadera. PCPC, PCPE, PCE, IU, IR, etc. Todo esto que con muy buena intención, nace como "partido puro no corruptible", acaba entendiendo que ha de unir a todas las fuerzas de la izquierda, y eso es muy dificil porque no hay objectivos comunes, sino teorias similares y historias que nos dividen. No hay tampoco un programa político básico unitario de alternativa al capitalismo. Más división, más derecha.
dilluns, 29 de desembre del 2008
Comentaris pel facebook sobre el PSC-PSOE
Columna a l'AVUI (23 de desembre)
Jordi Argelaguet
L'operació està en marxa. Ja s'ha dit. Quan el PSC accepti el nou finançament serà com aquell que primer tirava la fletxa i després hi pintava la diana al voltant. Ara passarà igual: tota la maquinària del PSC-PSOE es bolcarà a dir que el que s'ha aconseguit és el millor per a Catalunya i que, un cop més, aquest partit ha defensat més bé que ningú els interessos de Catalunya. Per saber-ho, es podrà recórrer a indicadors més o menys objectius, si bé la subjectivitat és sempre tan inherent com inevitable. En una situació més complexa, fins i tot de Pétain es va dir que protegia els interessos de França. A la Catalunya del 2008 és complicat determinar quan el possibilisme esdevé pur col·laboracionisme perquè la societat catalana està edificada damunt d'uns sobreentesos que han acabat per distorsionar la realitat de les coses. Si bé el PSC-PSOE és, legalment, un partit diferent del PSOE, en termes polítics no passa de ser-ne la branca territorial més particular. Mai no ha votat diferent del PSOE, ni ningú gosa dir que a Espanya hi ha un govern de coalició. El PSC no trenca amb el PSOE perquè ni vol ni li interessa. I perquè ningú no trenca amb si mateix. Demanar que ho faci és voler que el PSOE presenti llistes sense la sigla PSC a Catalunya. Per què el PSC s'ha de desvincular del PSOE si ho té tot, faci el que faci, tingui els vots que tingui? La pressió dels catalanistes no ha de recaure sobre els vint-i-cinc febles de Madrid sinó sobre els vint-i-un irresponsables de Barcelona.
Joan Gil Oliveras
Jo diria -però no en tinc gaire idea- que la deriva més col·laboracionista ha estat amb el cop de taula i la jugada bruta del sector dur del partit (l'aparell del partit) que mica en mica ha colat els alcaldes "més castellanos" al si de la estructura de poder del partit i a les llistes electorals (ministres, consellers). Ha estat amb la marginació del sector obiolista quan el PSC ha estat més PSOE que mai. És cert, i està molt ben citat, que mai ha votat en contra al Parlament espanyol, però de tant en tant algun nacionalista català de la branca d'Obiols i Maragall han intentat parlar -per posar posar- de grup propi. Tot i això, quan es té un càrrec, la resta són xorrades.
Joan Gil Oliveras
Joan Gil Oliveras
Ho dic perquè a casa, sempre havíem vist al PSC com les tres branques del socialisme centrista català : el sector de la integració dels andalusos, el sector més obrerista i el sector catalanista de progrés. El problema és quan alguns dels primers no s'han volgut integrar i han agafat les regnes del partit. És aquí, quan un senyor (jo) s'aparta de la seva simpatia política del PSC i se'n torna als orígens marxistes per trobar-hi la base ideològica de tot plegat.
La Comuna autogestionada de Manresa
Joan Gil Oliveras - Mi City -
Facebook: Manresa autogestionada (la història)La Comuna autogestionada de Manresa és un territori socialitzat de la República federal catalana (estat adherit a la Unió d'estats pel Socialisme Mundial del segle XXI). És un espai alliberat per una llicència del Govern de la Generalitat per tal de construir una societat ideal basada en la teoria encara inaplicable del "Socialisme en llibertat". Per tant, aquest espai alliberat però propietat de la República és un prova de la aplicació de la teoria d'una construcció de la societat ideal basada en la igualtat, la fraternitat, la llibertat, la dignitat, i la auto realització personal. De moment l'experiment funciona. No hi ha cap pobre, i la delinqüència és menor que en la resta de la República, així com el nivell educatiu dels joves és més alt al de tota la UESM.
L'Ajuntament ha estat dissolt pel ple de l'ajuntament. Joan Gil, ja no serà mai més l'alcalde de la ciutat. S'ha creat una Assemblea federal, una Assemblea de barri i un Consell Federal Permanent amb membres escollits per la Assemblea federal (representants de tots els barris més representants escollits democràticament en eleccions lliures). L'alcalde és vitalici i és un càrrec merament simbòlic. El tindrà el primer alcalde de la ciutat en la seva època revolucionària: Joan Gil.
El 5 de maig del 2015 les tropes de l'estat francès entren a Manresa amb la intenció d'alliberar el poble manresà de la seva socialització vitalícia. Finalment,Joan Gil dissol el càrrec simbòlic d'alcalde, i arriba a un acord amb la França de Petin: les competències medi ambientals passaran a ser totes de la UESM ja que és un aspecte global que ha de tenir una solució i una decisió global. Així, els fums que arribaven pel vent de gregal a França de les fàbriques de robots de la comuna de Manresa, estaran gestionades pels manresans però la producció per la UESM.
El 8 de desembre de 2016, la Assemblea federal és un caos on no es decideix res, les assembles de barri estan buides de participació. La gent del poble demana solucions i no participa en els òrgans assemblearis i representatius. La República catalana acaba amb l'estatus especial de la comuna de Manresa i la reconverteix en un municipi agregat a la Vegueria Central. El nou president de la Generalitat de Catalunya, David Heredia, membre de la Unió de Liberals i Socialdemòcrates, ordena l'exili a Joan Gil, per convertir el projecte en un desastre. Un projecte que no havia d'haver-se iniciat mai. El 9 de desembre de 2016, Joan Gil s'exilia a la illa de Cuba, en ple govern d'un successor de Batista.
Joan Gil ordena iniciar un cop d'estat a l'illa de Cuba. Es encarcerat. El Govern català l'extradita a Catalunya. David Heredia li don una casa on viure-hi, a Matadepera. Allà inicia la major ofensiva militar de la història de Catalunya. 800 pobles s'alcen contra el govern elegit democràticament, i demanen que s'inici un procés de socialització. Hi ha un armistici, no hi ha cap ferit ni mort, se signa la pau amb el convenciment que hi haurà un referèndum sobre la qüestió a cada localitat. Només a 4 localitats acaba guanyant el si, el govenr ha destinat molts diners a fer campanya contra la socialització dels municipis i el seu alliberament en estatus especial. Les 4 localitats s'uneixen a la Unió de Localitats de règim especial de Catalunya. Organització federal creada per Joan Gil en mans de Cristòfol Torra (alcalde de Sabadell). En formen part: Sabadell, Manresa, Navarcles i Torredembarra.
El 2017 ja s'han unit 16 localitats entre elles, la Vila de Gràcia (barri de Barcelona). La PEF (plataforma d'estudiants de la facultat) inicia una campanya a la Universitat, en contra del socialisme en llibertat. El 2018, un membre de la PEF integra la alcaldia col·legiada de Fonollosa. Acaba integrant Fonollosa a la ULREC. Cristòfol Torra deixa el càrrec d'Alt representant de la ULREC en mans del membre de la PEF escindit.
El 2018 la UESM s'ha fet molt gran.El molt honorable president de la Generalitat, David Heredia, encara no ha tret Catalunya de la UESM, tot i la crisi interna del seu partit (ULiS) per aquest fet. Joan Gil li recomana que vol que el seu partit entri al govern per crear el "socialisme de mercat" que no ha de ser a l'estil del social liberalisme d'Antony Giddens. S'inicià un govern de coalició entre la Unió de Socialistes liberals (USL, escissió de David Heredia i Joan Alginet de la ULiS) i el Moviment pel Socialisme en Llibertat (MSLL) del Joan Gil i el Cristòfol Torra (branca pacifista).
També s'hi uneix un tercer partit: el Partit pro Transnacionalista en el qual hi forma part el David Guerrero i el Javi Ceba que es va escindir del Partit pel Poble (PpP), després d'escindir-se del Moviment social contra la Llibertat d'Insult (moviment social), i al haver-se retirat de les eleccions municipals de la seva ciutat. El Partit pro Transnacionalista aposta per donar més competències (poder polític) a la UESM per tal de que es redistribueixin els recursos millor, i es decideixin tots els aspectes estatals de forma col·lectiva i interestatal. Joan Gil s'oposa a donar tant de poder, almenys de moment, a una organització tant precària com la UESM. David Heredia exposa que tenen raó els del PpT i expulsa Joan Gil del govern. Catalunya entra en crisis institucional.
El moviment aturem el Socialisme (MaS) del Marc Perpinyà s'uneix a la branca escindida del ULiS més reaccionària i conservadora: la Comunió de diputats estables. Entre tots formen una marca electoral per a les eleccions del 2019: el Partit contra la Crisis governamental (PCG). Aquest partit polític guanya les eleccions, però el sistema parlamentari deixa continuar amb la coalició entre USL, el PpP i el MSLL juntament amb Catòlics Progressistes -formació germana a la MSLL però de caire més conservador- amb la qual Joan Gil fa pinça per canviar el president del govern i posar en Javi Ceba. Manresa inicia dades molt altes en educació superior a l'IDH i l'index especial d'educació (de caire socialista enregistrat per una agència externa no independent). Manresa es converteix en un exemple de Socialisme en Llibertat, basat en el comunisme mínim i el socialisme de mercat. Javi Ceba inicia un canvi de govern i fa fora el David Heredia.
Un moviment popular aterra les universitats: el SEPC (secta esquerrana pro catalanista) que exposa que hi ha masses ciutats alliberades i amb entitat pròpia i que això és un caxondeo. Javi Ceba crea el segon gran cop crític institucional deixant sense govern al país durant dues setmanes. Moviments populars s'aixequen contra aquesta inestabilitat. Manresa i la ULREC, amb l'alcalde Sílvia al capdavant, don suport al govern. El 2020 acaba tota la crisis i les revoltes populars.
S'inicia el Govern militar de Federico Guerrero que acaba ell mateix davant una escissió dels militars més democràtics, amb unes eleccions lliures i plurals en que guanya el Partit del Retorn democràtic format pels antics líders de l'antic govern amb polítiques centrades en Alimentació, Aigua, Educació, Sanitat i Innovació tecnològica. Inicien la Revolució Verda i la Revolució tecnològica. Manresa, centre de la robotització, engega un programa per establir que totes les feines manuals les puguin fer els robots. David Heredia està molt content de l'èxit del programa i felicitat el nou govern presidit per la Nerea.
Federico Guerrero forma el partit Unió pel Socialisme democràtic (UPS) de caire centrista. S'uneix al govern de coalició nacional. Nerea deixa el càrrec i abandona el govern per desavinences amb el MSLL. El MSLL i el PsP formen el Partit pel Socialisme català (PSC). Un antic líder polític jubilat, Joan Alginet exposa que aquest nom no és pot registrat de forma impune. Moviments feixistes i anarquistes s'uneixen. Joan Gil els deixa pobles alliberats per fer les seves "revolucions pendents", tota la població els abandona. Manresa queda en mans del feixisme anarcocapitalista.
Manresa es veu entropia per un govern anàrquic al pur estil de lliure mercat, feixisme populista, i egoisme ciutadà. Un grup de ciutadans manresans exiliats ocupen el Pont del Cardener i la Torre de Santa Caterina. Parlen amb el líder anarcocapitalista i aconsegueixen assolir un acord de pau. Però els feixistes intenten agredir als civils concentrats a la Torre Santa Caterina. Cristòfol Torra no hi vol enviar cap tropa militar ni cap milícia civil. Tercera crisis de govern. Pro socialistes de Navarcles baixen a Manresa per salvaguardar els monuments històrics que els feixistes estan cremant. Un grup d'extrema idiotesa (esquerranosos) s'uneixen al moviment anarquista feixista i aterren a la poca població manresana que hi queda. Joan Gil demana al president Heredia que actuí.
David Heredia porta les tropes. Hi ha molts ferits de les milícies pro socialistes però cap molt significatiu. De l'altra banda hi ha dos hospitalitzats feixistes. L'alcalde feixista demana perdó i se li concedeix. Cristòfol Torra marxa del govern de coalició així com el seu grup polític. Joan Gil abandona el govern però no el seu partit i moviment social. Joan Gil torna a ser l'alcalde de Manresa. Una Manresa autogestionada amb poders en algunes competències locals.
El 2015 la majoria de líders històrics han abandonat els seus respectius partits polítics i els seus càrrecs institucionals menys el Joan Gil i el David Heredia. Formen la coalició catalanista (CC). La majoria dels seus partits polítics recolzen la UESM però aquesta ara està governada per esquerrans totalitaris que no deixen que alguns dels seus estats siguin reformistes i oberts a esperits comunistes (amb més poder estatal). La CC demana que es retornin part de l'autogovern que han perdut amb la adquisició de competències per part del govern global de la UESM. Joan Gil entra al govern de la UESM després de que la CC guanyés de ben poc les eleccions. Intenta canviar la lògica interna, i el seu centrisme sectari. David Heredia es retira de la política i entra la Júlia Miralles al govern català. Ella és més pro UESM. Joan Gil aconsegueix unir la UESM a la ONU. A la "Nova ONU". Aconsegueix amb això que els estats surtin de la UESM i s'uneixin a la ONU sense passar per les decissions de la UESM. La UESM que tant havia recolzat el Joan Gil, ell mateix la fa desaparèixer. Manresa crearà una plaça en nom a la UESM.
L'Ajuntament ha estat dissolt pel ple de l'ajuntament. Joan Gil, ja no serà mai més l'alcalde de la ciutat. S'ha creat una Assemblea federal, una Assemblea de barri i un Consell Federal Permanent amb membres escollits per la Assemblea federal (representants de tots els barris més representants escollits democràticament en eleccions lliures). L'alcalde és vitalici i és un càrrec merament simbòlic. El tindrà el primer alcalde de la ciutat en la seva època revolucionària: Joan Gil.
El 5 de maig del 2015 les tropes de l'estat francès entren a Manresa amb la intenció d'alliberar el poble manresà de la seva socialització vitalícia. Finalment,Joan Gil dissol el càrrec simbòlic d'alcalde, i arriba a un acord amb la França de Petin: les competències medi ambientals passaran a ser totes de la UESM ja que és un aspecte global que ha de tenir una solució i una decisió global. Així, els fums que arribaven pel vent de gregal a França de les fàbriques de robots de la comuna de Manresa, estaran gestionades pels manresans però la producció per la UESM.
El 8 de desembre de 2016, la Assemblea federal és un caos on no es decideix res, les assembles de barri estan buides de participació. La gent del poble demana solucions i no participa en els òrgans assemblearis i representatius. La República catalana acaba amb l'estatus especial de la comuna de Manresa i la reconverteix en un municipi agregat a la Vegueria Central. El nou president de la Generalitat de Catalunya, David Heredia, membre de la Unió de Liberals i Socialdemòcrates, ordena l'exili a Joan Gil, per convertir el projecte en un desastre. Un projecte que no havia d'haver-se iniciat mai. El 9 de desembre de 2016, Joan Gil s'exilia a la illa de Cuba, en ple govern d'un successor de Batista.
Joan Gil ordena iniciar un cop d'estat a l'illa de Cuba. Es encarcerat. El Govern català l'extradita a Catalunya. David Heredia li don una casa on viure-hi, a Matadepera. Allà inicia la major ofensiva militar de la història de Catalunya. 800 pobles s'alcen contra el govern elegit democràticament, i demanen que s'inici un procés de socialització. Hi ha un armistici, no hi ha cap ferit ni mort, se signa la pau amb el convenciment que hi haurà un referèndum sobre la qüestió a cada localitat. Només a 4 localitats acaba guanyant el si, el govenr ha destinat molts diners a fer campanya contra la socialització dels municipis i el seu alliberament en estatus especial. Les 4 localitats s'uneixen a la Unió de Localitats de règim especial de Catalunya. Organització federal creada per Joan Gil en mans de Cristòfol Torra (alcalde de Sabadell). En formen part: Sabadell, Manresa, Navarcles i Torredembarra.
El 2017 ja s'han unit 16 localitats entre elles, la Vila de Gràcia (barri de Barcelona). La PEF (plataforma d'estudiants de la facultat) inicia una campanya a la Universitat, en contra del socialisme en llibertat. El 2018, un membre de la PEF integra la alcaldia col·legiada de Fonollosa. Acaba integrant Fonollosa a la ULREC. Cristòfol Torra deixa el càrrec d'Alt representant de la ULREC en mans del membre de la PEF escindit.
El 2018 la UESM s'ha fet molt gran.El molt honorable president de la Generalitat, David Heredia, encara no ha tret Catalunya de la UESM, tot i la crisi interna del seu partit (ULiS) per aquest fet. Joan Gil li recomana que vol que el seu partit entri al govern per crear el "socialisme de mercat" que no ha de ser a l'estil del social liberalisme d'Antony Giddens. S'inicià un govern de coalició entre la Unió de Socialistes liberals (USL, escissió de David Heredia i Joan Alginet de la ULiS) i el Moviment pel Socialisme en Llibertat (MSLL) del Joan Gil i el Cristòfol Torra (branca pacifista).
També s'hi uneix un tercer partit: el Partit pro Transnacionalista en el qual hi forma part el David Guerrero i el Javi Ceba que es va escindir del Partit pel Poble (PpP), després d'escindir-se del Moviment social contra la Llibertat d'Insult (moviment social), i al haver-se retirat de les eleccions municipals de la seva ciutat. El Partit pro Transnacionalista aposta per donar més competències (poder polític) a la UESM per tal de que es redistribueixin els recursos millor, i es decideixin tots els aspectes estatals de forma col·lectiva i interestatal. Joan Gil s'oposa a donar tant de poder, almenys de moment, a una organització tant precària com la UESM. David Heredia exposa que tenen raó els del PpT i expulsa Joan Gil del govern. Catalunya entra en crisis institucional.
El moviment aturem el Socialisme (MaS) del Marc Perpinyà s'uneix a la branca escindida del ULiS més reaccionària i conservadora: la Comunió de diputats estables. Entre tots formen una marca electoral per a les eleccions del 2019: el Partit contra la Crisis governamental (PCG). Aquest partit polític guanya les eleccions, però el sistema parlamentari deixa continuar amb la coalició entre USL, el PpP i el MSLL juntament amb Catòlics Progressistes -formació germana a la MSLL però de caire més conservador- amb la qual Joan Gil fa pinça per canviar el president del govern i posar en Javi Ceba. Manresa inicia dades molt altes en educació superior a l'IDH i l'index especial d'educació (de caire socialista enregistrat per una agència externa no independent). Manresa es converteix en un exemple de Socialisme en Llibertat, basat en el comunisme mínim i el socialisme de mercat. Javi Ceba inicia un canvi de govern i fa fora el David Heredia.
Un moviment popular aterra les universitats: el SEPC (secta esquerrana pro catalanista) que exposa que hi ha masses ciutats alliberades i amb entitat pròpia i que això és un caxondeo. Javi Ceba crea el segon gran cop crític institucional deixant sense govern al país durant dues setmanes. Moviments populars s'aixequen contra aquesta inestabilitat. Manresa i la ULREC, amb l'alcalde Sílvia al capdavant, don suport al govern. El 2020 acaba tota la crisis i les revoltes populars.
S'inicia el Govern militar de Federico Guerrero que acaba ell mateix davant una escissió dels militars més democràtics, amb unes eleccions lliures i plurals en que guanya el Partit del Retorn democràtic format pels antics líders de l'antic govern amb polítiques centrades en Alimentació, Aigua, Educació, Sanitat i Innovació tecnològica. Inicien la Revolució Verda i la Revolució tecnològica. Manresa, centre de la robotització, engega un programa per establir que totes les feines manuals les puguin fer els robots. David Heredia està molt content de l'èxit del programa i felicitat el nou govern presidit per la Nerea.
Federico Guerrero forma el partit Unió pel Socialisme democràtic (UPS) de caire centrista. S'uneix al govern de coalició nacional. Nerea deixa el càrrec i abandona el govern per desavinences amb el MSLL. El MSLL i el PsP formen el Partit pel Socialisme català (PSC). Un antic líder polític jubilat, Joan Alginet exposa que aquest nom no és pot registrat de forma impune. Moviments feixistes i anarquistes s'uneixen. Joan Gil els deixa pobles alliberats per fer les seves "revolucions pendents", tota la població els abandona. Manresa queda en mans del feixisme anarcocapitalista.
Manresa es veu entropia per un govern anàrquic al pur estil de lliure mercat, feixisme populista, i egoisme ciutadà. Un grup de ciutadans manresans exiliats ocupen el Pont del Cardener i la Torre de Santa Caterina. Parlen amb el líder anarcocapitalista i aconsegueixen assolir un acord de pau. Però els feixistes intenten agredir als civils concentrats a la Torre Santa Caterina. Cristòfol Torra no hi vol enviar cap tropa militar ni cap milícia civil. Tercera crisis de govern. Pro socialistes de Navarcles baixen a Manresa per salvaguardar els monuments històrics que els feixistes estan cremant. Un grup d'extrema idiotesa (esquerranosos) s'uneixen al moviment anarquista feixista i aterren a la poca població manresana que hi queda. Joan Gil demana al president Heredia que actuí.
David Heredia porta les tropes. Hi ha molts ferits de les milícies pro socialistes però cap molt significatiu. De l'altra banda hi ha dos hospitalitzats feixistes. L'alcalde feixista demana perdó i se li concedeix. Cristòfol Torra marxa del govern de coalició així com el seu grup polític. Joan Gil abandona el govern però no el seu partit i moviment social. Joan Gil torna a ser l'alcalde de Manresa. Una Manresa autogestionada amb poders en algunes competències locals.
El 2015 la majoria de líders històrics han abandonat els seus respectius partits polítics i els seus càrrecs institucionals menys el Joan Gil i el David Heredia. Formen la coalició catalanista (CC). La majoria dels seus partits polítics recolzen la UESM però aquesta ara està governada per esquerrans totalitaris que no deixen que alguns dels seus estats siguin reformistes i oberts a esperits comunistes (amb més poder estatal). La CC demana que es retornin part de l'autogovern que han perdut amb la adquisició de competències per part del govern global de la UESM. Joan Gil entra al govern de la UESM després de que la CC guanyés de ben poc les eleccions. Intenta canviar la lògica interna, i el seu centrisme sectari. David Heredia es retira de la política i entra la Júlia Miralles al govern català. Ella és més pro UESM. Joan Gil aconsegueix unir la UESM a la ONU. A la "Nova ONU". Aconsegueix amb això que els estats surtin de la UESM i s'uneixin a la ONU sense passar per les decissions de la UESM. La UESM que tant havia recolzat el Joan Gil, ell mateix la fa desaparèixer. Manresa crearà una plaça en nom a la UESM.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
