Comentaris pel facebook sobre el PSC-PSOE

Columna a l'AVUI (23 de desembre)

Interessos de què?
Jordi Argelaguet

L'operació està en marxa. Ja s'ha dit. Quan el PSC accepti el nou finançament serà com aquell que primer tirava la fletxa i després hi pintava la diana al voltant. Ara passarà igual: tota la maquinària del PSC-PSOE es bolcarà a dir que el que s'ha aconseguit és el millor per a Catalunya i que, un cop més, aquest partit ha defensat més bé que ningú els interessos de Catalunya. Per saber-ho, es podrà recórrer a indicadors més o menys objectius, si bé la subjectivitat és sempre tan inherent com inevitable. En una situació més complexa, fins i tot de Pétain es va dir que protegia els interessos de França. A la Catalunya del 2008 és complicat determinar quan el possibilisme esdevé pur col·laboracionisme perquè la societat catalana està edificada damunt d'uns sobreentesos que han acabat per distorsionar la realitat de les coses. Si bé el PSC-PSOE és, legalment, un partit diferent del PSOE, en termes polítics no passa de ser-ne la branca territorial més particular. Mai no ha votat diferent del PSOE, ni ningú gosa dir que a Espanya hi ha un govern de coalició. El PSC no trenca amb el PSOE perquè ni vol ni li interessa. I perquè ningú no trenca amb si mateix. Demanar que ho faci és voler que el PSOE presenti llistes sense la sigla PSC a Catalunya. Per què el PSC s'ha de desvincular del PSOE si ho té tot, faci el que faci, tingui els vots que tingui? La pressió dels catalanistes no ha de recaure sobre els vint-i-cinc febles de Madrid sinó sobre els vint-i-un irresponsables de Barcelona.

Joan Gil Oliveras el 30 desembre a les 01:17

Jo diria -però no en tinc gaire idea- que la deriva més col·laboracionista ha estat amb el cop de taula i la jugada bruta del sector dur del partit (l'aparell del partit) que mica en mica ha colat els alcaldes "més castellanos" al si de la estructura de poder del partit i a les llistes electorals (ministres, consellers). Ha estat amb la marginació del sector obiolista quan el PSC ha estat més PSOE que mai. És cert, i està molt ben citat, que mai ha votat en contra al Parlament espanyol, però de tant en tant algun nacionalista català de la branca d'Obiols i Maragall han intentat parlar -per posar posar- de grup propi. Tot i això, quan es té un càrrec, la resta són xorrades.

Joan Gil Oliveras el 30 desembre a les 01:20

Ho dic perquè a casa, sempre havíem vist al PSC com les tres branques del socialisme centrista català : el sector de la integració dels andalusos, el sector més obrerista i el sector catalanista de progrés. El problema és quan alguns dels primers no s'han volgut integrar i han agafat les regnes del partit. És aquí, quan un senyor (jo) s'aparta de la seva simpatia política del PSC i se'n torna als orígens marxistes per trobar-hi la base ideològica de tot plegat.