* Cartells dissenyats per mi i que m'han dut molta feina, penjats per l'Oriol, jo mateix i l'Andreu Batlle IV, i impressos per l'Oriol (qui contacta amb l'ETC).
Per segon cop, hem fracassat. Els motivats membres d'EPA organitzàvem una xerrada. Aquest cop estaria encaminada a ser un taller debat sobre l'aplicació de Bolonya als nous graus de la facultat, la congelació per contractar nou personal docent i investigador i altres temàtiques d'interès que hauríem d'haver escollit avui en la xerrada entre tots els assistents segons els seus interessos. A més, en els nous cartells, hi havia el "ganxo" de la notícia de la FMUAB i la paradeta unitària que muntarem. Properament penjarem una acte amb les valoracions que hem fet els membres avui presents davant l'absència de nous assistents tot i el treball dut a terme (jo he estat dues hores reconfigurant un powerpoint que ja tenia fet sobre Bolonya, incloent noves temàtiques, ...).
A més, com a EPA em vaig reunir amb els col·lectius d'estudiants que muntem paradeta unitària de facultat. Això comporta moltíssima més feina que una reunió. A part d'altres coses que em col·lapsen les activitats purament formatives (primera campana del curs, per cert).
Temps i esforços que podíem haver dedicat en altres coses (nosaltres també tenim que treure'ns una carrera; no som pas ganduls) més útils o que donéssin més resultats. A més, és el segon cop, lo qual significa que no és qüestió de difusió (hem escrit a les pissarres el què es duia a terme avui, hem penjat cartells ple de colors i ben dissenyats, etc.). Si realment no hi ha demanda estudiantil, són inútils els esforços de promoure esperit crític a la facultat i participació.
A curt termini, aquest curs estem molt forts, molt units i tenim moltes ganes de mobilitació i feina més institucional en defensa dels drets dels estudiants de la facultat. No obstant això, a llarg termini, sense tenir més estudiants de primer o de segon; veiem un futur molt negre d'EPA tot i ser un projecte dels estudiants pels estudiants que sota un model d'universitat aplega a la majoria estudiantil. És una organització que la construeixen els estudiants implicats en ella. No hi ha cap direcció, cap pre-venda, cap vincle, cap ordre d'un ens superior. I això, és difícil trobar-ho en el moviment estudiantil. Potser no es valora però és de les úniques organitzacions estudiantils de base assembleària (sense portaveus ni càrrecs) que és purament independent i autònoma, tant a la teoria com a la pràctica.
El moviment estudiantil, en general, fragmentat com sempre, tampoc està en una situació molt millor. Entre 100 processos judicials oberts per una mala estratègia (el poder, el real, s'ha acabat imposant) i dels quals ja he votat per l'absolució. El SEPC encara parla (amb pintades que embruten les parets) de lluitar contra Bolonya. D'altres en prou feines tenen per poder sortir del pou on es va instal·lar el moviment en l'estratègia de la "combativitat" (Maig 2008-juny 2009), amb el tema dels expedients, dels judicis, ...
Una PEF desapareguda (només ha fet una reunió i ha estat present en l'acte de graduació).
A més, hi ha força assemblees coixes (Comunicació, ...) i no sembla pas que el món progressista universitari es mogui, tot i que crec que hi haurà una sorpresa que potser si els farà moure. Esperem-ho.
Entrades
