Manifest pel Socialisme Útil

Començo aquest breu manifest en defensa del socialisme útil, el digne ús del marxisme per part de la classe treballadora per avançar i progressar socialment: el sindicalisme.

Però no aquell sindicalisme pactista que es preocupa de la macro-economia i sempre que pot evita el conflicte social per cedir davant la "pau social" que tanta precarietat i atur ens està portant.

Parlo del vell sindicalisme, del nou, modern i combatiu de les bases de CCOO, de COBAS, de CGT, i fins i tot, quan hi posen seny, la CNT-AIT. Parlo del socialisme útil, de la reivindicació, la lluita sindical i els avenços aconseguits per la Esquerra durant el segle XX, i principis del XXI. Parlo d'aquell digne sindicalista que té un compromís amb la seva gent, amb els treballadors/es sindicats, i alhora amb tota la classe obrera i treballadora. Solidaritat obrera amb els Dos dies reclamava CGT i ACTUB mentrestant el sindicalisme majoritari, el "groc", les elits del sindicalisme pactista, intentaven frenar per tal d'aconseguir la "pau social" com si d'una guerra o d'un acte indigne es tractés. Es tractava de dignitat, d'esforç i de compromís, el qual s'ha esfumat en molts vells camarades alliberats/es.

I vagues. Vagues i pressió social. Res més útil que això per fer trontollar el poderós, el qui disposa dels mitjans opressors per acabar amb el dret de vaga. A vegades fins i tot disposa dels mitjans de comunicació que també controla. I que a vegades és el més perillós.

Parlo d'aquells qui usen el marxisme per treballar per millorar la vida dels altres..
Parlo de vells valors com el de la solidaritat, com el de la igualtat real, etc.

Em manifesto a favor d'aquest sindicalisme, molts cops criticat per corporativista, radical, violent i també titllat de conservador però que és l'únic que veritablement aconsegueix quelcom més que un pacte cada dos anys per moderar els salaris mentrestant baixa el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores d'aquesta Nació.

Drets, llibertats, condicions laborals dignes, etc. Demandes útils.

Reclamo el sindicalisme, el Socialisme útil que no es preocupa per les crisis econòmiques o els problemes de l'empresari perquè ningú s'ha de preocupar per allò que no el beneficia o que no ha muntat per res per molt que la democràcia vulgui legitimar el sistema econòmic, aquesta no té cap control sobre aquest sistema.

Reclamo doncs que el materialisme històric, la ciència oberta, el discurs basat en el context i elements materials i tangibles, la ideologia oberta (...), en definitiva: el Marxisme, sigui usat com a capdavanter en aquestes reclamacions ara que la crisis econòmica afectarà al de sempre: a l'obrer del camp, de la fàbrica o de la oficina.

Petita burgesia i camperols ja ho estan notant. Els aturats i aturades de la construcció; també. I tots nosaltres en la cistella de la compra. Els beneficis es privatitzen, les pèrdues es socialitzen. Un mercat molt interessant pel treballador.

Un sistema que no hem de defensar, perquè ens és aliè. La excusa dels pactistes és la crisis però després de 4 anys de creixement econòmic sense haver-ho notat, no cola.

Aquest sistema no l'hem de defensar, ja el defensaran qui el va crear i qui se'n beneficia. Nosaltres hem de treure-li el major suc perquè la plusvàlua mai serà eliminada com deia Karl Marx fins arribar al Socialisme; i per això encara falta.

Mentrestant, defensem allò nostre: el treball. Treballem com els que més, en productivitat i en activisme. En compromís en la feina i en reivindicació al carrer.

El 1 de maig ACTUA!