Governar

Jo crec que un partit ha de governar sota la Llei i la Constitució, però sense fissures com passa amb Sarkozy i Chávez. Sense embuts. Estic fart del centrisme i el pacte (en molts aspectes pot estar bé però com tot a vegades en fem un gra massa com si la pau depengues de fer pactes nacionals de tal qüestió quan al cap i a la fi la meitat de les associacions civils s'hi oposen com la LEC). També crec que no ens hem de deixar fotre, lobys inclosos (tot i que mai es deixen fotre al tenir línia directa amb Moncloa alhora d'aprovar lleis econòmiques). Sindicats són grups de pressió, i tenen ideologia i no els han escollit la majoria; i també veig bé que lluitin pels drets laborals. Ningú ho farà per ells. Avui tancaran la Nissan (la deslocalització del lliure mercat és una llibertat que crea dependència estatal de les inversions i les divises, i que dona més poder a la empresa per pressionar mà d'obra barata i menys drets laborals), i la SEAT posarà gent al carrer (gent que no trobarà feina perquè tenen edats avançades). Sabent que l'Estat ja financia moltes empreses que diuen que tenen dèficit (és fals, aquest any aquestes i grans bancs han tingut beneficis del 20% per ampliar quota de mercat, per congelar el sou, per continuar amb la plusvàlua, per voler influir en el govern).

Els sindicats tenen poc poder i pes, i el Govern fa el que vol. En això el món empresarial és el Rei. Això si que és pressió, això directament és governar (si és que controlar els recursos minerals per exemple ja no és tenir poder polític...).

Cal doncs pressionar, però deixar governar. Cal doncs que els sindicats apostin per un partit. És hora que el PSOE de la liberalització de Correus i del continuisme de la política de Rato s'acabi. Cal un nou govern d'esquerres, decent, pacifista (però realista), ecologista (i per tant, realista amb els problemes que ens afecten seriosament com és el nivell de pol·lució de ciutats i pobles) i, socialista. Almenys pel meu gust.

Més llibres, més lliures

Certament la pau, els DDHH, la ciència, la religió que accepta les altres religions, la convivència, la democràcia, uns mínims per tothom, la vida, la natura, etc.; són aspectes que sense el pensament humà, no tindrien valor. I els llibres és on es recullen tots aquests valors universals, tota aquesta argumentació per construir un món millor. Tot i que per mi, que existeixi una classe obrera "privilegiada" (classe mitjana) és només a canvi d'acabar amb qualsevol conflicte de classes, va ser per acabar amb la lluita de classes. També per mi, la democràcia és l'únic sistema estable on el pluralisme polític pot conviure i per tant, el Capital li interessa (mentrestant governin partits de dreta o centre-dreta; o d'esquerra indecent tipus economia de tercera via de Blair). Per a mi els DDHH són un "mal menor" per als capitalistes, per als poderosos; que han donat a la UE i als estats democràtics per tal de que la població se senti a gust mentrestant els poderosos continuen beneficiant-se del que don la natura a tothom (els recursos naturals, la clau de la lluita entre poderosos i no poderosos, la clau de la humanitat transformada en diners i propietat privada). Són uns drets, al igual que la democràcia que les multinacionals (les que manen i financen partits polítics) en estats com Amèrica Llatina poden fer cas omís o com passa amb els senyors de la guerra ho tapen mitjançant el control informatiu que tenen en els mitjans de comunicació de masses (sort en tenim de TV3! I no és conya!)

Bé, tornem als llibres. Qui no ha escrit allò que pensa no significa que no sigui llest; és possible que com passa amb tot no hi hagi diners i per tant, alguna editorial interessada en fer negoci que cregui que allò vendrà. Si no ven, no surt a la llum o no té ressò; i per tant, el Capital no vol prendre partit (el diner que tots fem servir de forma racional, per tant, no és sols una qüestió de l'ús del Capital que en fan els poderosos sinó també la gent del carrer que la usa en petita mesura, de la mateixa forma legal i racional però injusta i poc cooperativa). Al cap i a la fi, ningú vol perdre diners, en aquest sistema no hi ha alternativa, o sinó, no hi ha menjar a taula.

Doncs aquests llibres tan bonics i tan interessants poden ser expressió d'allò més científic, crític o positiu o un autèntic perill. Si, un perill. Tot llibre, és llibertat d'expressió regulada per la editorial que ta la paga. Per tant, és bo que no hi hagi censura. Però cal dir que llibres neo nazis o negacionistes de l'Holocaust; així com revisionistes del Franquisme (finançats per la FAES com Pío Moa) són un perill. Com ho és la llibreria Europa. Però com en democràcia confiem amb el criteri i el sentit crític de la humanitat global li hem de donar llibertat per expressar-se (no pas en espais públics finançats per tots, ja que això seria promocionar-ho; sinó no censurar-ho, qui vulgui que hi vagi, és un acte privat llegir o anar a la llibreria Europa). Al cap i a la fi tots els autors són interessants si els interpretes bé. Hi ha llibres com República de Plató que Esquerra i Dreta i donen interpretacions divergents. Cal doncs, entendre'ls al teu gust en les conclusions. Entendre el que et vol dir (sobretot perquè t'ho vol dir, què és més important la intenció) i tu donar la teva pròpia visió. I si cal dir "és un bon llibre, per fer tot el contrari".