Governar

Jo crec que un partit ha de governar sota la Llei i la Constitució, però sense fissures com passa amb Sarkozy i Chávez. Sense embuts. Estic fart del centrisme i el pacte (en molts aspectes pot estar bé però com tot a vegades en fem un gra massa com si la pau depengues de fer pactes nacionals de tal qüestió quan al cap i a la fi la meitat de les associacions civils s'hi oposen com la LEC). També crec que no ens hem de deixar fotre, lobys inclosos (tot i que mai es deixen fotre al tenir línia directa amb Moncloa alhora d'aprovar lleis econòmiques). Sindicats són grups de pressió, i tenen ideologia i no els han escollit la majoria; i també veig bé que lluitin pels drets laborals. Ningú ho farà per ells. Avui tancaran la Nissan (la deslocalització del lliure mercat és una llibertat que crea dependència estatal de les inversions i les divises, i que dona més poder a la empresa per pressionar mà d'obra barata i menys drets laborals), i la SEAT posarà gent al carrer (gent que no trobarà feina perquè tenen edats avançades). Sabent que l'Estat ja financia moltes empreses que diuen que tenen dèficit (és fals, aquest any aquestes i grans bancs han tingut beneficis del 20% per ampliar quota de mercat, per congelar el sou, per continuar amb la plusvàlua, per voler influir en el govern).

Els sindicats tenen poc poder i pes, i el Govern fa el que vol. En això el món empresarial és el Rei. Això si que és pressió, això directament és governar (si és que controlar els recursos minerals per exemple ja no és tenir poder polític...).

Cal doncs pressionar, però deixar governar. Cal doncs que els sindicats apostin per un partit. És hora que el PSOE de la liberalització de Correus i del continuisme de la política de Rato s'acabi. Cal un nou govern d'esquerres, decent, pacifista (però realista), ecologista (i per tant, realista amb els problemes que ens afecten seriosament com és el nivell de pol·lució de ciutats i pobles) i, socialista. Almenys pel meu gust.