Posts-patata: Sobre Manresa
Els Verds d'IC-V i EUiA de Manresa (Fa 1 any, escrit al bloc personal del patatabrava, 31 visites, cap comentari)
Les coalicions (ICV-EUiA), les federacions (CiU) i en definitiva, tots els partits, tenen conflictes interns degut a la àmplia gama de objectius dintre d'una mateixa ideologia, les fòrmules per arribar a aquests objectius (democràtics i legals) són diferents (Carretero, Puigcercós i Carod), i també les persones (Maragall i Montilla). Això és bo, enriqueix un partit, i si vol ser ampli, ha de tenir diferents visions i sensibilitats.
El problema és que la disciplina de partits tan aferrima en aquest estat espanyol fa que una opció gairebé faci desaparèixer a una altra. En el cas del PSC, els autonomistes o espanyolistes han fet que els nacionalistes o catalanistes (com el Maragall) es vegin força apartats tot i encara tenir alguns al Govern. Al PP català la cosa ha estat més clara, el PP espanyol (amb vells records feixistes, amb tics dictatorials, i neo liberals) han fet dimitir a Vendrell i a Piqué (de tendència més moderada i liberal). Per tant, no troben un equilibri, i les noves generacions no troben un lloc (menys la Carme Chacón al PSOE, i ja fa temps que hi és). Jo crec que no és bo acabar amb tot un llegat (la moderació en el discurs del pro-Piqué, el catalanisme valent del Molt Honorable ex-president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall Mira). Tots aporten al partit, i els Joves de tots els partits a proten idees fresques que sovint no són escoltades, i que tenen poc pes. Els joves sóm els radicals, els que volem grans canvis; i per tant, els que aportem risc. I en aquest sistema político-econòmic (democràcia d'economia capitalista), qui no arrisca no guanya. Ara el risc en Borsa ens està portant a la crisis dels EEUU i de totes les borses del món (aquest cop però els BC liquiden diners, i fan correr més oferta monetària que en 1929, on es van equivocar i no van posar diners de les Reserves estatals). Però bé, això és un altre tema (com sempre me'n vaig). Tots els sistemes tenen pros i contres.
Jo volia parlar-vos dels Verds d'Esquerra Verda (d'ICV) que van desaparèixer com a partit dins de la coalició amb Iniciativa per Catalunya.
Els Verds eren els que aportaven la visió ecologista (moderada) a la "nova esquerra catalana", eren més d'esquerres (anti neoliberals), eren més sensibles amb el moviment anarquista (llibertat per la Núria), atacaven tot tipus de tortura i censura, i eren verdaderament un puntal en ICV-EUiA. I és que l'ecologisme a Catalunya és necessari per conservar el nostre territori en bones condicions medi ambientals.
Tot i això, encara queden forces ecologistes a ICV, ja que una cosa és que es converteixin en una organització social i l'altre que alguns de IpC tinguessin alhora visió ecologista (Herrera), i d'altres s'hagin quedat.
A Manresa però, hi ha problemes amb EUiA perquè ha dit que el grup de Núria Sensat, Xavier Rubio i l'actor (els tres de la llista d'ICV que tenen representació en la Sala Gran de l'Ajuntament i que formen part del Govern manresà) cobra massa. Val a dir que no hi ha cap d'EUiA que cobri, perquè no van obtenir representació (el primer d'EUiA estava el quart de la llista per Manresa d' ICV-EUiA Manresa). I diuen que podrien sortir-se'n de la federació d'ICV-EUiA a Manresa.
El problema és que la disciplina de partits tan aferrima en aquest estat espanyol fa que una opció gairebé faci desaparèixer a una altra. En el cas del PSC, els autonomistes o espanyolistes han fet que els nacionalistes o catalanistes (com el Maragall) es vegin força apartats tot i encara tenir alguns al Govern. Al PP català la cosa ha estat més clara, el PP espanyol (amb vells records feixistes, amb tics dictatorials, i neo liberals) han fet dimitir a Vendrell i a Piqué (de tendència més moderada i liberal). Per tant, no troben un equilibri, i les noves generacions no troben un lloc (menys la Carme Chacón al PSOE, i ja fa temps que hi és). Jo crec que no és bo acabar amb tot un llegat (la moderació en el discurs del pro-Piqué, el catalanisme valent del Molt Honorable ex-president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall Mira). Tots aporten al partit, i els Joves de tots els partits a proten idees fresques que sovint no són escoltades, i que tenen poc pes. Els joves sóm els radicals, els que volem grans canvis; i per tant, els que aportem risc. I en aquest sistema político-econòmic (democràcia d'economia capitalista), qui no arrisca no guanya. Ara el risc en Borsa ens està portant a la crisis dels EEUU i de totes les borses del món (aquest cop però els BC liquiden diners, i fan correr més oferta monetària que en 1929, on es van equivocar i no van posar diners de les Reserves estatals). Però bé, això és un altre tema (com sempre me'n vaig). Tots els sistemes tenen pros i contres.
Jo volia parlar-vos dels Verds d'Esquerra Verda (d'ICV) que van desaparèixer com a partit dins de la coalició amb Iniciativa per Catalunya.
Els Verds eren els que aportaven la visió ecologista (moderada) a la "nova esquerra catalana", eren més d'esquerres (anti neoliberals), eren més sensibles amb el moviment anarquista (llibertat per la Núria), atacaven tot tipus de tortura i censura, i eren verdaderament un puntal en ICV-EUiA. I és que l'ecologisme a Catalunya és necessari per conservar el nostre territori en bones condicions medi ambientals.
Tot i això, encara queden forces ecologistes a ICV, ja que una cosa és que es converteixin en una organització social i l'altre que alguns de IpC tinguessin alhora visió ecologista (Herrera), i d'altres s'hagin quedat.
A Manresa però, hi ha problemes amb EUiA perquè ha dit que el grup de Núria Sensat, Xavier Rubio i l'actor (els tres de la llista d'ICV que tenen representació en la Sala Gran de l'Ajuntament i que formen part del Govern manresà) cobra massa. Val a dir que no hi ha cap d'EUiA que cobri, perquè no van obtenir representació (el primer d'EUiA estava el quart de la llista per Manresa d' ICV-EUiA Manresa). I diuen que podrien sortir-se'n de la federació d'ICV-EUiA a Manresa.
Entrades
