Progrés de la humanitat

Hi ha una utopia on arribar? Hi ha un "sistema social i polític" final de la humanitat?

La historia de la humanitat, tot i dos Guerres Mundials, és de progrés. Europa ha dut la democràcia als seus estats, tot duent el colonialisme (i el neocolonialisme) als estats pobres. A Europa va sorgir la Il·lustració (l'enciclopedisme, el racionalisme, el progrés econòmic, la impremta, la escola pública), també va sorgir però, la barbàrie, el genocidi, l'Aperheit, les invasions, l'ús de la força militar, etc. No obstant, els atacs del Nord al Sud (i el paper que hi juguen les guerrilles, les màfies i els governs corruptes dels seus estats) han estat un continu des de l'euro centrisme i la Occidentalitat com a valor superior a la resta, quan moltes coses de les que Europa i EUA hem desenvolupat tenen els seus orígens en el Tercer Món.

No obstant aquesta història de contrastos hem passat dels Imperis cruels, a l'esclavatge, de l'esclavatge a la servitud, de la servitud a la explotació obrera, de la explotació obrera a una subtil explotació dels consumidors del Primer Món, etc. Tot expropiant els recursos del Sud sempre i quan hi havia una excusa (Guerra Santa, noves rutes de la seda, descobriment de nous continents per part d'Europa, etc.) o s'inventava una teoria que justifiqués els genocidis comesos a tribus, nacions i comunitats ètniques ara minoritàries però que es revel·len (Evo Morales) contra els crims comesos contra la humanitat.

Tot i això sembla que tot continuï igual. La guerra és l'últim mitjà usat per les potències per desenvolupar la seva hegemonia (Iraq, any 2003) i la ONU a part d'inútil, no és realment del tot democràtica tal i com ens pensem (pel veto dels "5" al Consell de Seguretat de la ONU).

El vegetarianisme, el pacifisme, la convivència i l'anarquisme són la meta. Sense líders i ideals no hi ha utopia, sense utopia no hi ha canvi.

La qüestió és que la teoria que vol millorar la societat sigui eficaç a l'hora d'aplicar-se, segons context i societat on ens trobem per aplicar-la.

La classe de l'Estat del Benestar?

El dret a una llar digne (Constitució espanyola) no existeix.

A Catalunya hi ha un 15% de pobresa relativa.

Tenim menys poder adquisitiu (allò que importa en economia base). Però en macroeconomia tot va bé, pels que es reparteixen el pastís. Els de sempre. Els rics, els grans empresaris.

I tot i això per Nadal... consumisme! i sense cap sentit!

No, companys, no és això.

Hem passat de treballadors a consumidors.

No hi ha moviment obrer. El nostre sou retorna a l'empresari en forma de compra.

Però tampoc coneixem els nostre drets com a consumidors. La OIC està allà com si res.

La classe mitjana es creu classe burgesa

Si, això molt cert. Volem ser burgesos. Volem viure la vida sense preocupacions (el Carpe Diem que es porta molt avui: botellón, follar sense condó, etc.). Vaja, la decadència, la falta d'interès per la política, l'egoisme, el patriarcat, el capitalisme portat a l'extrem neoliberal; i la gent, que s'enganya.

Portem els nostres fills a la ESO perquè després vagin a Batxillerat, on s'aprenen més coses, on un té un sentit crític sobre les coses, on es parla de tot, on es madura. I després? El portem a la universitat, i ell vol? Vol Cicles o vol universitat? Home, té més prestigi la carrera. I si té sort cobrarà més.
Això és. Mobilitat social, tenir un millor lloc de treball que el teu pare en comptes de canviar el sistema de mercat laboral.

Així funciona la cosa.

Anem a la universitat per convertir-nos en burgesos. Això només ho podem fer els de classe mitjana. Qualsevol estudi sobre escola pública ens ho afirma. Els de classe obrera o els pobres no van a la universitat. Les desigualtats de classe exiteixen. No ens auto-enganyem. La vida no és de colors de rosa.

Solució? Estat liberal pro-socialista? Com el de la República o el de Chávez o en part, el de De Gaulle? O Keyness?

Tria. Escull allò que vulguis, però no acceptis el sistema si no t'agrada. Millora'l coi! No costa res.

Ens enganyen

La ciutadania és enganyada en massa, com es fan les coses al segle XXI. En massa.

La televisió, els bancs, els polítics, etc.; tots ens diuen el que volem sentir.

I no pas la realitat, la veritat, allò que ells pensen o creuen que és important reflectir. Ens tapen notícies, ens en diuen unes d'altres per entretenir-nos, etc.

Estem enganyats, som massa vulnerables. Som massa rucs, tots plegats.

El "vot útil", la "llibertat d'expressió", la "no opressió nacional" en democràcia, etc.

Fals ja que en democràcia no tot són flors i violes, és un sistema polític pràctic i bo per la convivència però pel qual la Esquerra ha cedit molt (ha acceptat el capitalisme).

PDD, la manifestació

El 2006 amb un milió de manifestants (segons TV3, ja que segons la policia són pocs i segons els organitzadors són molts, i segons el PP no n'hi hagut ni de manifestació), la Plataforma pel dret a decidir (PDD: www.decideixodecidir.cat) va convocar una manifestació a favor del dret a l'autodeterminació, i en contra de les retallades de Madrid a l'Estatut del 30 de novembre de 2006.

Aquest any, en convoca una altra, amb moltíssimes entitats adherides (fins i tot de les Balears i del PV), amb la majoria dels partits polítics catalans (evidentment no conto a C'S i al PP que no ho són) menys el PSC (Maragall potser hi va, Nadal voldria anar-hi i algunes JSC potser hi aniran). Laporta portarà la pancarta, amb actors, actrius, etc. Un lema que fa que la convocatòria sigui per tot "català emprenyat": Pel dret a decidir ha volgut fer un primer lema únic per a tots: "Perquè som una Nació! I diem Prou! Pel dret a decidir en les infraestructures!

Mentrestant els imbècils i terroristes de l'aberztale radical (ETA) han disparat al PBF a un policia, aquí els independentistes (la majoria) més demòcrates que allà, demanem les coses com s'ha de fe en democràcia: manifestant-se. La manifestació és un dret d'esquerres democràtic que al cap i a la fi tothom el pot usar (sigui de dretes o no). És l'únic recurs per opinar. És la unió de part del poble en defensa del dret a queixar-nos, a dir ja en tenim prou, a sentir la nostra veu en massa (i així sortir per la Televisió). El dret a dir la nostra. Sense això, no cal eleccions lliures, secretes i directes. Amb un vot cada quatre anys no es fa res. Millor això que res, però en democràcia la participació té un sentit més ampli, més fort, més gran, més potent, més reivindicatiu, etc.

No ens quedem a casa. El PSOE vol guanyar vots com el PP, a base d'anti catalanisme. Se'ns han en fotut de tots els seus votants de Catalunya, ara no esn valem més promeses. Ens han fallat, o almenys això és el que jo crec.

Ni PP, ni PSOE, Catalunya!

Frases de collita pròpia (o que almenys uso molt sovint)

"Una cosa no treu l'altre"

"És culpa del capitalisme"

"I qui en té la culpa?... (esperant resposta)... exacte.. el capitalisme. I no em digueu que sempre m'excuso amb el mateix ja que és el marc on es mou la gent i d'allà no es pot sortir, sinó per això existeix la zona "exclusió social" oi?"

"A mi m'agrada creurem l'amor romàntic de Rosseau"

"Els polítics no són corruptes, són els rols de partit, l'elitisme, els fums, la quantitat de poder i de diners que maneguen; que els fan perdre el Nord. Total, per quatre bitllets d'entre milions i milions, no es notarà"

"El periodisme està bé, però aquest periodisme de pensament únic controlat per 2 editorials de 2 grans magnats internacionals no m'agrada"

"El poder el tenen els mitjans de comunicació que controla la opinió pública, el pensament de la població, el debat, la agenda política (d'allò que s'ha de parlar i d'allò que s'ha de obviar), etc."

"Els polítics no diuen mentides. A part de que n'hi ha d'honestos, majoritariament es diuen mitges veritats, no es contesta o s'obvia informació, aquí i a la Xina Popular, i més enllà també".

"Guaita-la!"

"Te fotut la pallissa (referint-me al sermó polític)?"

"Tot és relatiu. Però no estic pas d'acord amb el relativisme moral! (incoherència?)"

"No... no... no és ben bé així. Des de la meva perspectiva... (quan estic entre les cordes)"

"L'home no avarca tota la realitat, si tingués ulls que hi veiessin de més lluny, allò no és la realitat. No perquè no en sapiguem res de qualsevol cosa, no és real. Allò que no avarca els nostres sentits humans, també és part de la realitat. Mai podrem veure-ho tot amb tots els punts de vista. És una realitat deformada. (sermons filosòfics)"

"T'han ben enganyat..."

"Ah! Però de debò que tu creus això!"

"Allò que no surt als diaris no vol dir que no sigui important"

"L'editorial escull com vol que diguis una cosa i allò que cal obviar. On està la llibertat d'expressió?"

"Surts al carrer i si dius que ets comunista, bé, et miren com si fossis estrany, com si fossis terrorista. Generalitzen, fan reducció de la realitat de les coses."

"No ho sé. S'ha detenir opinió de tot, però hi ha coses que si no les saps millor callar. Tot i que ho faci poc, cal callar."

"La gent no es queixa, està emprenyada però no es manifesta. Com s'entén? Acomodats"

"Els burgesos han muntat un gran sistema. I els funciona! Ningú el posa en dubte! I a més, al ser idea seva, se l'han fet a mida!"

"Jo vaig criticar la professora d'Economia per parlar d'economia autàrquica, capitalista-liberal i no pas la d'economia planificada socialista. Crec que és ser tendenciós, de pensament únic, que no ens deixa fer el nostre sentiment crític, ens obvia part de la realitat econòmica, i està malament. Crec en la llibertat de Càtedra, però no en influir tant en els alumnes! A Filosofia cal Marx! A Sociologia calen més autores dones! Si haguessin obviat el sistema economia de l'autarquia en dictadura... També m'hi hagués posat en contra! Entenc que se'ns ensenyi el sistema que ara funciona, però no que no se'ns nombrin la resta d'importants!"

Això més que una frase ha estat un paràgraf sencer.

"Sempre m'allargo més del compte" (me'n vaig per les branques XD)

"La política és una feina noble amb moltes responsabilitats"

"La política la devalua tothom. El poble en democràcia té el govern que és mereix. Critica, però vota. Critica, però presentat-hi tu!!"

"El problema, com tot: els diners"

"Tot està controlat pels diners, qui en té bé, qui no, malament rai"

"Si la gent no paga quota qui finança els partits polítics? Els bancs, qui com són llestos, demanaran certes coses a canvi..."

"PSOE=PP en política econòmica"

"A mi que no em parlin de Tercera via de Blair. Pura dreta. Centrar, moderar, dretanitzar; diga-li com vulguis, a la Esquerra moderada (la social democràcia europea)"

"Cada cop em costa més diferenciar els partits. Tenen la lògica dels "catch all", el bipartidisme porta la centrisme, i tota la resta són promeses. Estem en la alternança de la Restauració Borbònica? Però legitimada per vots?"

"A Catalunya també hi ha pobresa eh... cosa que no surt als diaris"

"Els de classe mitjana tots volem ser burgesos, per això anem a la universitat, per tenir un treball on cobris un bon sou per poca feina. Com tota societat elitista, i la liberal n'és un clar exemple, hi ha pocs llocs per ocupar de nous burgesos".

"El stalinisme o el Juche no són comunisme!"

"Som sobirans. Com mola! I perquè no ho fem servir si és poder? Ah... és allò de votar i de democràcia representativa... ia..."

"Aquí de liberals polítics n'hi ha pocs. El Centre liberal és CiU, i ja està."

Hola!

Finalment m'he decidit en fer un Blog personal únic, i no tenir 500.000 webs, espais web, blogs fotologs, clans del netlog, etc.

Fa temps que em van censurar tres fotologs, els administradors devien considerar que posar el dibuix del Jueves representant el Príncep Felipe i la Letícia, era contradir les lleis internes del meu estat. Doncs si, però s'ha acabat. Finalitzo la meva estada als fotologs. I començo a iniciar un procés, almenys, per unificar tots els meus escrits sobre política i actualitat. Tot i que el Blog sobre la meva ciutat no es modificarà per aquesta raó.