Pragmatisme

Sempre dic que el pragmatisme és allò ideal, perquè fa de l'ideal una realitat. Jo sóc pragmàtic, la qual cosa no vol dir que no hagi de cedir part de la meva ideologia i idees per tal de dur a terme una realitat (això si, respectant la legalitat, la decència, la coherència, etc.). I això provoca que es critiqui als socialistes més pràctics per demagogs, tot i ser neo marxistes. I és que els comunistes purs no s'adonen que el món ha canviat i que vivim millor que abans. Això no vol dir que no pararem la lluita per aconseguir la justícia social. Evident. Ni que tampoc ens passarem al PSOE Bunker més desideologitzat de la història, i més dretà en economia que mai. Si els d'esquerres no ens unim, no arribarem enlloc. Debat si (defenso la llibertat d'expressió, el debat com a forma més interessant de coneixement, i la pluralitat política com a baluarts democràtics); però desunió no. Evidentment com passa sempre jo si un partit em traïciona ideològicament no tinc cap problema a fotre el camp i ser coherent. I també de canviar d'estratègia si el context vaira. És coherent, pràctic i considero que interessant per la societat (per qui veritablement la política i la Ciència política es deu).