M'agraden les mobilitacions; però depenen quines. No estic en contra dels piquets informatius. No estic en contra de la vaga com a ús de força de qualsevol moviment social i/o sindicat de treballadors i estudiants. M'encanten les manifestacions. Vull que hi hagi més valors col·lectivistes. Vull que la societat adormida es mogui pels seus drets. La classe treballadora som la majoria, i tenim el món que volem. La nostra lluita social és legítima si els mitjans usats van lligats amb els objectius que volem assolir. Sinó tot perd sentit. I aquest n'és un exemple molt clar.
Avui estic molt decebut amb tothom. Menys amb el degà de la facultat. És increïble, però li he de donar la raó sobretot per la seva actuació fa pocs minuts. No m'ho pensava mai que diria que ha estat una actuació immillorable que ha buscat el consens i la col·laboració de tots i totes. A través del diàleg ha intentat conciliar voluntats col·lectives que durant mesos estan molt polaritzades. Les de la Assemblea i els anti-assemblearis. No ens equivoquem, al mig hi som la majoria. I si hem deixat que manin els "dirigents" de la Assemblea és culpa nostre. I si creiem que tots els del moviment estudiantil són ganduls, antisistemes i del SEPC també ens estem enganyant. I si pensem que tots els del SEPC pensen igual; també. Això és "el dirigisme" també: pensar que la pluralitat no pot conduir el moviment estudiantil i que uns manen. Aquests "directors" són molt eficaços i alguns molt compromesos, però també molt equivocats amb les formes i la estratègia política reduccionista i conflictiva. Si la direcció del moviment va cap aquí és perquè no tenim temps, perquè ens dediquem a altres activitats; però també perquè "els deixem fer" i no en som partíceps.
Aquest debat l'he tingut amb alguns d'ells, alguns independents (no del SEPC) molt ben intencionats i molt idealistes; i també en la classe de l'Arcadi Oliveres.
Bé, d'entrada tornant al que deia del degà. El degà ha donat la cara, la qual cosa ja havia succeit en altres ocasions. Al cap i a la fi, és el compromís que ha agafat. No diré allò de "per això cobra com a degà" perquè no crec que s'ho prengui només com "una retribució". Ja ho va dir. Ell, és el degà, i per tant, donarà la cara i es posicionaria. La seva postura ha estat el respecte al dret a fer vaga i al dret a fer classe. Alguns estudiants tenien un examen i que això era coacció per no poder fer vaga. I és cert. El degà ha parlat amb el professor i han acordat ajornar l'examen. El professor és el Caminal i l'assignatura és Teoria Política. Sempre des del respecte s'ha dirigit als que havien estudiat i volien fer l'examen, i als que estaven promovent el dia de vaga. Alguns estudiants eren d'altres facultats; però la majoria de la Assemblea de Polítiques i Sociologia estava donant la cara en aquesta vaga. Aquests lògicament criticaven l'actitud dels companys que no feien vaga. Que no em sembla gens malament ja que molts no han fet ni una vaga en se vida per fer classe tota la setmana, quan alguns cops fan campana voluntària. Però també crec que aquí s'amaga una altre cosa: qui ha decidit fer la vaga? Hi ha respecte per les decissions col·lectives? Són decissions preses col·lectivament? De quin tipus de manifestació estem parlant? A que ens durà?
D'entrada dir, perquè sóc sincer i tinc opinió i la penso donar passi el que passi: em rebenta la manifestació d'aquesta nit. Tot i que no me la rebenta el que passi perquè són estudiants compromesos i alguns companys de classe que avui han vingut a classe i que també hi aniran. I perquè no m'agradarà veure el que passarà. I sé que alguns provocadors aniran a buscar els Mossos, i els Mossos actuaran en conseqüència.
No m'agrada fer una vaga que l'ha decidit unilateralment un sindicat. Tot i que gairebé l'he fet, perquè sempre acabo debatent més pels passadissos que una altre cosa. Una vaga que després m'he asabentat que "uns portaveus" a la CAE l'han ratificat sense haver passat per les assemblees (amb el merder que hi hagut en algunes assemblees de la UB per aquest fet). D'entrada falta més representativitat de les assemblees. Doncs imagineu-vos si això s'ha decidit sense previ debat i decisió a la majoria de les assembles de cada facultat. Dirigisme pur i dur d'un sindicat. El meu sindicat finalment li ha donat suport recordant que la manifestació sigui pacífica. No entenc com pot ser pacífica si la raó de la manifestació és rebentar, agitació i propaganda, i jugar a fer d'antisistemes. Baixant per Rambles no assoliran cap objectiu pels estudiants. Baixant per Rambles aconseguiran rebentar una manifestació reivindicativa i convertir-la en una batalla campal. Alguns no volen assolir objectius, alguns volen canviar tota la estructura universitària i tot el món. A mi l'anarquia i la falta de garanties que respecto, no em van gens. Tenim un model alternatiu i no n'hem assolit ni una part. A part de que la universitat pública no és 100% negativa, té algunes característiques positives que no cal canviar. Crec en la cessió d'un moviment social a les portes de negociació i canalització de la reivindicació que el poder de l'establishment t'obre en pro de la calma social. Si, és reformista, és pactista; però és responsable amb la classe treballadora. O volem tot? O millor dit, o tot o res; per tant; res? No dic que el discurs no hagi de ser estructural, però Bolonya és un paquet que es pot dividir en diverses parts perquè tothom s'hi sumi. En pro de la consecució d'alguns objectius que són molt necessaris. Fem el pas que porto tant temps insistin.
Ja s'ho faran els que dirigeixen el moviment estudiantil des de fa temps. Però estan aconseguint càrreges policials brutals, sancions reglamentàries, criminalització (que també provoca la mateixa estratègia política, no ho oblidem), i que l'estudiant no s'hi sumi. I si té compromís i es suma a les mobilitzacions; rebrà allò que alguns sembla que estiguin esperant: repressió, estigmatització i caos.
No sé si anar a la manifestació, perquè tots i totes sabem com acabarà. El grup punkarra de sempre rebentarà la manifestació (gràcies a que el SEPC ha dit que es poden usar "tots els mitjans") i per tant usarà la violència; deslegitimant-nos a tots els que lluitem per un model de pública i de qualitat.
Tal com li he dit a un anti-Bolonya, em solidaritzo amb els ferits pels atacs dels Mossos; però això que passarà avui, pot estar al mateix nivell; però aquest cop per part d'uns "il·luminats". Continuo exposant que m'agrada més el model policial administratiu, que el model voluntarista i democràtic dels EUA (polis commitatius, o milicia popular). Si algú s'inventa un nou model, endavant. Però ara per ara no podem dir que la policia autonòmica no actua bé (en la seva globalitat). Contra les màfies capitalistes? Contra la violència de gènere? Evidentment, quan no actua bé, cal resposta. Però no violenta i menys exposant que aquest model policial no és positiu. Positiu no, però un "mal menor" si.
Jo vaig criticar els graus. Però alguns ho fan d'una forma poc concreta ni adient. Ara sembla que milloren. Però també crec que el discurs reduccionista, demagògic o molt ideològic ha de canviar.
Avui estic molt decebut amb tothom. Menys amb el degà de la facultat. És increïble, però li he de donar la raó sobretot per la seva actuació fa pocs minuts. No m'ho pensava mai que diria que ha estat una actuació immillorable que ha buscat el consens i la col·laboració de tots i totes. A través del diàleg ha intentat conciliar voluntats col·lectives que durant mesos estan molt polaritzades. Les de la Assemblea i els anti-assemblearis. No ens equivoquem, al mig hi som la majoria. I si hem deixat que manin els "dirigents" de la Assemblea és culpa nostre. I si creiem que tots els del moviment estudiantil són ganduls, antisistemes i del SEPC també ens estem enganyant. I si pensem que tots els del SEPC pensen igual; també. Això és "el dirigisme" també: pensar que la pluralitat no pot conduir el moviment estudiantil i que uns manen. Aquests "directors" són molt eficaços i alguns molt compromesos, però també molt equivocats amb les formes i la estratègia política reduccionista i conflictiva. Si la direcció del moviment va cap aquí és perquè no tenim temps, perquè ens dediquem a altres activitats; però també perquè "els deixem fer" i no en som partíceps.
Aquest debat l'he tingut amb alguns d'ells, alguns independents (no del SEPC) molt ben intencionats i molt idealistes; i també en la classe de l'Arcadi Oliveres.
Bé, d'entrada tornant al que deia del degà. El degà ha donat la cara, la qual cosa ja havia succeit en altres ocasions. Al cap i a la fi, és el compromís que ha agafat. No diré allò de "per això cobra com a degà" perquè no crec que s'ho prengui només com "una retribució". Ja ho va dir. Ell, és el degà, i per tant, donarà la cara i es posicionaria. La seva postura ha estat el respecte al dret a fer vaga i al dret a fer classe. Alguns estudiants tenien un examen i que això era coacció per no poder fer vaga. I és cert. El degà ha parlat amb el professor i han acordat ajornar l'examen. El professor és el Caminal i l'assignatura és Teoria Política. Sempre des del respecte s'ha dirigit als que havien estudiat i volien fer l'examen, i als que estaven promovent el dia de vaga. Alguns estudiants eren d'altres facultats; però la majoria de la Assemblea de Polítiques i Sociologia estava donant la cara en aquesta vaga. Aquests lògicament criticaven l'actitud dels companys que no feien vaga. Que no em sembla gens malament ja que molts no han fet ni una vaga en se vida per fer classe tota la setmana, quan alguns cops fan campana voluntària. Però també crec que aquí s'amaga una altre cosa: qui ha decidit fer la vaga? Hi ha respecte per les decissions col·lectives? Són decissions preses col·lectivament? De quin tipus de manifestació estem parlant? A que ens durà?
D'entrada dir, perquè sóc sincer i tinc opinió i la penso donar passi el que passi: em rebenta la manifestació d'aquesta nit. Tot i que no me la rebenta el que passi perquè són estudiants compromesos i alguns companys de classe que avui han vingut a classe i que també hi aniran. I perquè no m'agradarà veure el que passarà. I sé que alguns provocadors aniran a buscar els Mossos, i els Mossos actuaran en conseqüència.
No m'agrada fer una vaga que l'ha decidit unilateralment un sindicat. Tot i que gairebé l'he fet, perquè sempre acabo debatent més pels passadissos que una altre cosa. Una vaga que després m'he asabentat que "uns portaveus" a la CAE l'han ratificat sense haver passat per les assemblees (amb el merder que hi hagut en algunes assemblees de la UB per aquest fet). D'entrada falta més representativitat de les assemblees. Doncs imagineu-vos si això s'ha decidit sense previ debat i decisió a la majoria de les assembles de cada facultat. Dirigisme pur i dur d'un sindicat. El meu sindicat finalment li ha donat suport recordant que la manifestació sigui pacífica. No entenc com pot ser pacífica si la raó de la manifestació és rebentar, agitació i propaganda, i jugar a fer d'antisistemes. Baixant per Rambles no assoliran cap objectiu pels estudiants. Baixant per Rambles aconseguiran rebentar una manifestació reivindicativa i convertir-la en una batalla campal. Alguns no volen assolir objectius, alguns volen canviar tota la estructura universitària i tot el món. A mi l'anarquia i la falta de garanties que respecto, no em van gens. Tenim un model alternatiu i no n'hem assolit ni una part. A part de que la universitat pública no és 100% negativa, té algunes característiques positives que no cal canviar. Crec en la cessió d'un moviment social a les portes de negociació i canalització de la reivindicació que el poder de l'establishment t'obre en pro de la calma social. Si, és reformista, és pactista; però és responsable amb la classe treballadora. O volem tot? O millor dit, o tot o res; per tant; res? No dic que el discurs no hagi de ser estructural, però Bolonya és un paquet que es pot dividir en diverses parts perquè tothom s'hi sumi. En pro de la consecució d'alguns objectius que són molt necessaris. Fem el pas que porto tant temps insistin.
Ja s'ho faran els que dirigeixen el moviment estudiantil des de fa temps. Però estan aconseguint càrreges policials brutals, sancions reglamentàries, criminalització (que també provoca la mateixa estratègia política, no ho oblidem), i que l'estudiant no s'hi sumi. I si té compromís i es suma a les mobilitzacions; rebrà allò que alguns sembla que estiguin esperant: repressió, estigmatització i caos.
No sé si anar a la manifestació, perquè tots i totes sabem com acabarà. El grup punkarra de sempre rebentarà la manifestació (gràcies a que el SEPC ha dit que es poden usar "tots els mitjans") i per tant usarà la violència; deslegitimant-nos a tots els que lluitem per un model de pública i de qualitat.
Tal com li he dit a un anti-Bolonya, em solidaritzo amb els ferits pels atacs dels Mossos; però això que passarà avui, pot estar al mateix nivell; però aquest cop per part d'uns "il·luminats". Continuo exposant que m'agrada més el model policial administratiu, que el model voluntarista i democràtic dels EUA (polis commitatius, o milicia popular). Si algú s'inventa un nou model, endavant. Però ara per ara no podem dir que la policia autonòmica no actua bé (en la seva globalitat). Contra les màfies capitalistes? Contra la violència de gènere? Evidentment, quan no actua bé, cal resposta. Però no violenta i menys exposant que aquest model policial no és positiu. Positiu no, però un "mal menor" si.
Jo vaig criticar els graus. Però alguns ho fan d'una forma poc concreta ni adient. Ara sembla que milloren. Però també crec que el discurs reduccionista, demagògic o molt ideològic ha de canviar.
Entrades
3 comentaris:
Joan, tens molta raó al dir que la situació actual, en què un grup d'estudiants reclamen i exerceixen de manera desproporcionada el monopoli de la representativitat dels estudiants a la Facultat, és bona culpa de tots. I sobretot, d'aquells exalumnes com jo mateixa, que en el seu moment no ens vam veure capaços d'anar tant a contracorrent i els vam deixar fer. És per això mateix, que us animo, ara que sou més i ho veieu més clar, de lluitar per una Facultat més plural i oberta. De tot aquest conflicte, estic segura que en començarà una nova etapa molt fructífera. Ànims!
Moltes gràcies. També és cert que des de les institucions han de canviar forces coses.
Altre cop aquests conflictes dels últims dies han demostrat que les institucions no són entitats estàtiques, ans al contrari; són molt i potser massa sensibles al context. Per tant, si el context i els estudiants volen canvis a la Facultat, per força les institucions hi hauran de donar resposta.
Publica un comentari a l'entrada