Tot sistema

Tot sistema té exclusió social. En el capitalisme hi ha la pobresa i els desemparats emocional ment. És cert que el sistema econòmic social del capitalisme no és ni la solució ni el problema de tot ja que la humanitat és la que intervé en les emocions però aquestes també en certa mesura depenen del context social i econòmic no?

Aquell que és suïcida és una víctima d'ell mateix primerament, de la societat que no la pogut parar, i del sistema que no ha pogut acollir-lo. És aquella persona que no s'ha adaptat al ritme de vida capitalista. És aquella persona abandonada per la societat. És culpa de tots, com la majoria de qüestions socials. És culpa de tots.

La pobresa és el mateix. Són els inadaptats al sistema. Aquest es veu des legitimat, no hi ha harmonia social, no aconsegueix que tots s'adaptin al sistema. El sistema no els ha acollit. És difícil que tots ens sentim bé en un únic marc econòmic i social. Cal ajuda i suport popular als que no sincerten al món laboral, etc. Cal endoculturalització: cal que tothom aconsegueixi aptituds culturals per endinsar-se en plena seguretat en el món cru i real. Cal una societat acollidora i no egoista. I això és complicat amb el sistema més ferotge en termes de competència.

Treballar és quelcom bo, és un servei a la societat; però si no hi ha oferta no és culpa del demandant. Això és una qüestió a tractar en la pobresa, perquè com amb els immigrants, les causes no són per "no volen treballar", "venen per ganes", etc. Tot és més complex: venen per gana, guerres, pestes, etc. La pobresa és un mal context familiar, econòmic, etc.