divendres, 25 de gener del 2008

L'Anarquisme com a fita última

Sempre he estat molt en contra dels postulats anti-comunistes i anti-capitalistes del anarquisme, per basar-se en una utopia que pot segons el meu negativisme, crear el caos, el desconcert i tornar a les pitjors èpoques de dictadures i "salvadors de la pàtria". Cal un projecte polític, una estructura. Entenc però, que es vulgui acabar amb tota influència i control social, i és busqui la llibertat total basada en la moral i ètica de cada persona, o en el grup i la comunitat. És l'alliberament de l'humanitat. I crec que l'evolució natural de la humanitat ens portarà finalment a l'anarquia, una anarquia basada en la religió abrhàmica. És una concepció religiosa de la vida, sense saber el sentit de moltes coses (cosa que li puc donar jo el sentit a moltes d'aquestes preguntes filosòfiques). Les religions abrhàmiques és una forma de guaitar les religions cristiana, jueva i islàmica com a una de sola. Parteix d'un Déu únic. Parteix d'Abraham. Per tant, em fixo més en les coses que no ens separen que amb les que ens enfronten. No obstant això, és una visió personal del final de la humanitat, del bé comú absolut, etc.; molt utòpic i religiós, vist des de la influència de la religió. Tot i que l'anarquisme és una ideologia, i com a tal, una influència i una control social també.

Bé, l'anarquisme diu "tots els presos són polítics en tant en quant, les persones estem oprimides d'un marc legal i un sistema que ens influeix alhora d'actuar". Cert, tot i que no excusa la mort de ningú, ni el fet de robar. Conec casos de pobres que han tornat diners trobats pel carrer i no se'ls han quedat. Honradesa i submissió abans de tot. "Quan tots els burgesos es suïcidin (1929) em creure la crisis econòmica". Cert. Els que patim les crisis som els de sempre: classe obrera i mitjana.

L'Anarquisme és el final de la historia de la humanitat. Però cal anar a passos. La Revolució russa es va en descuidar de fer un sistema capitalista (va durar dos mesos) entremig del pas del règim feudal al socialisme d'Estat, i això va provocar problemes de base. Cal crear el capitalisme per tal, d'aconseguir fites liberals (hi ha coses del liberalisme molt bones). El sistema capitalista entra en contradiccions internes de sistema, conflictes que es resolen amb una Revolució social. Cal doncs, anar a passos i tenir clares les coses. Cal primer crear un Estat socialista i després el comunisme, quan aquest tingui una base teòrica molt més clara. I després arribar al anarquisme. És evident que la evolució és per a mi, en positiu tot i les guerres.

També cal defensar els DDHH i la democràcia per davant de tot. Valors universals o que s'han universalitzat per a bé.

És la idea que una Revolució amb sang o sense suport popular està des legitimada i va en contra la ètica humana. Per això, sempre dic que la Revolució no la podem fer quatre conscienciats. Cal propaganda pel fet.