dimarts, 27 de maig del 2008

Espai comú (escrits meus) al Campus Virtual de la UAB sobre el Grau de Bolonya

  • 1.
    Universitat i Mercat (1)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:14
    Què és Bolonya si la avaluació continuada ja es feia en carreres de règims especials? És el que tots vulguem que sigui, si volem que sigui quelcom, si ens don alguna utilitat. En això hi estem tots d'acord. Llavors com podem convèncer i concretar "els mals" de Bolonya? La LOU. Cal llegir sobretot el llarg llistat de figures paralaborals que el Zapatero no va suprimir de la LOU d'Aznar (aquella que va dir que derogaria quan tot el professorat progressista, AJEC, bases del PSOE, etc. es mobilitzaven). Ara la LOU és semblant, i la mobilització decau.

    Perquè? És cert que no elimina el Claustre com feia el PP, però el Claustre va perdent pes davant el Consell Social (hi ha UN alumne escollit "a dedo" pel Rector, UN professor, sindicats que no hi pinten res perquè mai se'ls sent parlar o actuar, i Cambres de Comerç i grans empreses). És la forma subtil, i amb talant de fer el mateix que el PP però a la forma Zapatero. La LOU és precarietat doncs? Si. Doncs, aquí tots estem d'acord que si no es treu aquest llarg llistat embolicat (fet expressament) de precaris això és una vergonya i confirma que Bolonya és precarietat laboral.

    Com és una llei no hi haurà cap dubte. No estarem en dir això és Bolonya o no ho és? I això? És cada Estat qui l'aplica. Per cert, si tinguesim la independència, seria Catalunya qui aplicaria o no Bolonya. Per tant, seria molt més efectiva la pressió social, perquè seria més propera i més focalitzada.

  • 1.1.
    Universitat i Mercat (2)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:24
    Deia un professor (anava a posar "docent" però cada cop és per desgràcia més una persona que t'ajuda a l'auto aprenentatge, del qual podràs escoltar menys el seu VALOR: les seves explicacions) que es van crear les becàries per donar diners als estudiants. Això seria com dir que els anys '80 es van crear les ETTs perquè no hi hagués atur. No. No ens enganyem. Els beneficis privats són immensos i cada cop més alts. Es creen ETTs perquè és una forma de tenir encara més beneficis. I això des de fa temps (Bolonya, 1999) es fa a la universitat: Vaga dels SIDs, Vaga de la Assemblea de becàris/es de col•laboració, queixes del PAS Capítol IV, etc.

    Jo és que valoro molt de la Vella Escola és la docència. Però aquest hauria de ser un altre debat, i s'hauria de fer amb més temps i seriositat. Bolonya va a "saco" perquè necessita aquests precaris ja que Xina (estat capitalista sense drets laborals) apreta.

    Jo veig darrere de totes aquestes reformes que no solucionen el problema (el fracàs escolar, la equitat, la qualitat) un seguit de reformes reaccionàries com les de treure el Batxillerat nocturn o la gestió privada dels centres públics (aquí AJEC almenys es va mobilitzar). Torno a dir com he dit en el debat d'avui que el debat no està en la qualitat, la qualitat o el fracàs escolar (el que realment em preocupa), sinó en la eficàcia, la eficiència i la rendibilitat. Per això hi ha la ANEQUA i la AQU, dos coses que vull que desapareguin amb moltes ganes perquè si em deixessin triar entre eliminar parts del "monstre", la AQU seria el primer. Els seus butlletins són escandalosos, de tant en tant treu un manifest de cara a la galeria.

  • 1.1.1.
    Universitat i Mercat (3)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:26
    I si. Té molta importància. Dona ACREDITACIONS al professorat, i és la que marca criteris de rendibilitat (no de qualitat) a les carreres per donar subvencions addicionals. La mobilitat i la competència entren en la seva forma més ambigua democràticament parlant. La AQU la formen uns catedràtics i grans empreses. Evidentment, les empreses no són ONGs. I el Círculo de Empresarios no fa manifestos perquè si.

    En comptes de fer un front comú: professorat, treballadors i estudiants davant aquestes contra-reformes, ens pensem que tot això "pot passar o no", "són casos aïllats", "no tenen molta importància". Jo com a professor funcionari veuria perillar els meus drets. Algun dia flexibilitzaran la docència, i la majoria sereu laborals. Això voldrà dir competència, estrès, omplir la fulla de creació i corregir treballs, etc.

    Si només es un canvi de nom perquè no li diem llicenciatura? Perquè ho posa en una llei? Llavors només és un canvi de pedagogia. Doncs, llavors és que sóc ximple, i he estat perdent 10h setmanals lluitant per no sé què.

    No. Si votés Grau. Votés AQU. Si votes Grau. Votés Consell Social. Legitimes tot l'aparell. Aquest és el problema. A part, de que hem de parlar dels plans d'estudis en si.

  • 1.1.1.1.
    Universitat i Mercat (4)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:38
    I per últim, parlar del Consell Social.

    "És l'òrgan de participació de la societat en la Universitat i, com a tal, col·labora amb la Universitat en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica.

    El Consell Social està format per una representació dels interessos socials, d'acord amb la legislació vigent, i una representació de la comunitat universitària. El president del Consell Social és nomenat per acord del Govern de la Generalitat d'entre els membres representants dels interessos socials. El mandat és de quatre anys i renovable per un únic període de la mateixa durada.

    La representació de la comunitat universitària al Consell Social està constituïda pel rector, el secretari general i el gerent, com a membres nats. A més, el Consell de Govern designarà, d'entre els seus membres un estudiant, un membre del personal docent i investigador i un membre del personal d'administració i serveis, per un període màxim de quatre anys."

    Allà on posa "social", poseu "grans empreses". I allà on posa "interessos socials" poseu "interessos privats". Fins i tot, la FNEC, sindicat de CiU estava en contra. És un perill per la universitat.

  • 1.1.1.1.1.
    Universitat i Mercat (5)
    [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:41
    Estic d'acord amb que la universitat ha de tenir relació amb la societat (no de subordinació). El problema és que quan ja diner entre mig passa el que passa, que acaben tenint "poder".

    I entenc que vist el finançament públic rectors com l'ex-rector Josep Ferrer (digne, perquè almenys tenia compromís social, per cert, és social demòcrata), que ara exposa els "perills" de Bolonya en tots els debats acadèmics importants; busquessin empreses privades per finançar recerques.

    Imagineu-vos per això una investigació sobre com van pujar els preus dels fàrmacs fa uns anys quan es venien al Tercer Món pagat per una empresa farmacèutica. No oi? Doncs, fa uns dies es va fer una recerca sobre les bondats saludables de l'oli de la UAB pagada per la patronal olivera. Nois, la recerca ho és imparcial, independent, etc. no serveix per res. És de calaix. I no sóc tan optimista com per pensar que tots faran com l'ex-rector: sense subordinació, tenint control de tot el procés, etc. Massa difícil.

    Em pregunto degut a aquestes crisis fiscals que fan el Consell de Rectors de les Universitats catalanes (CRUE), perquè no pressionen?

    O darrere d'aquest estancament del finançament i Bolonya (més professors, més feina, més aules, més recursos, més tutories) hi ha la idea de que les universitats es "busquin la vida"? Si.

    Per cert, el Conseller d'Universitats és alhora d'Empresa. I jo no crec en les casualitats jeje.