La Vanguardia, Pasqual Maragall
Tot i que no m'agrada la figura del ídol un dels meus exemples polítics, tot i que no immitables, és Pasqual Maragall.
Pasqual Maragall és el líder polític més carismàtic dels últims temps. El que més m'agrada en especial. I últimament no para de fer declaracions, sembla que sigui el seu joby, ...
Pasqual Maragall serà recordat per...
1. Ser l'alcalde de Barcelona durant els JJOO del 1992
2. Ser el president de l'AMB, tot i que, CiU la eliminés del mapa inmediatament
3. Ser el president de la Generalitat de Catalunya del segurament, l'últim Estatut d'Autonomia de Catalunya ja que la via autonomista a grans trets ja ha arribat al seu final amb les interpretacions del TC i la idea jacobina de Rodriguez Zapatero, aquell que creia en la Espanya plurinacional, ...
4. El impulsor de l'àrea euromediterrànea i mediterrania.
Pasqual abandona el PSC i engega un nou repte, fer un partit nou a escala europea del socialisme. Els líders, els italians de Prodi. Una aventura que no agrada gens al líder de CiU que està en el partit liberal europeu i que li recrimina que aquest espai ja hi és en la Cambra europea. Tot i això, el socialistes mediterrànis i el partit de Bayrou volen reformar el socialisme.
També ho vol fer el PS tot i que quan em parlen de reformar la Esquerra, em sona a centrar-se i a posar-se en postures més aviat dretanes ja que el Centre acostuma a decantar-se a la Dreta.
Ell és de Centre-Esquerra com la majoria d'espanyols i catalans ens definim a les enquestes dels Estudis d'Opinió creats per ell i el CIS. No m'agrada la idea d'un partit socialista més moderat, si d'un reforma.
Comparteixo moltes de les idees de Maragall: la Espanya federal republicana, la Esquerra reformista, etc.; però tot i que Bayrou l'hagués votat per tal de que no hagués guanyat Sarkozy (el "mal menor") i perquè és un líder amb idees forá bones. La incongroència de Maragall, la incoherència o el poc entendiment al meu entendre del seu discurs que divaga.
Per quan un partit que realment avogi per la República federal, base de la meva ideologia. Sé que no tot és possible i que Madrid té la clau, però quan "el poble és mou les cadires trontollen". Si la CUP (com vaig preveure) ha pujat ha estat perquè el jovent ha cregut que votat pot influir i així ha estat.
La solució com diu ell i on ens hem d'enfocar és Europa, cert. Però com se solucionarà el tema nacional? Jo crec que la solució és el federalisme (tot i que a la espanyola). Val a dir que amb un Senat de les CCAA "real" ja tindriem mitja feina i després cadascú a treballar pel seu país sense les típiques excuses d'això ho decideix Madrid, etc.
Pasqual Maragall és el líder polític més carismàtic dels últims temps. El que més m'agrada en especial. I últimament no para de fer declaracions, sembla que sigui el seu joby, ...
Pasqual Maragall serà recordat per...
1. Ser l'alcalde de Barcelona durant els JJOO del 1992
2. Ser el president de l'AMB, tot i que, CiU la eliminés del mapa inmediatament
3. Ser el president de la Generalitat de Catalunya del segurament, l'últim Estatut d'Autonomia de Catalunya ja que la via autonomista a grans trets ja ha arribat al seu final amb les interpretacions del TC i la idea jacobina de Rodriguez Zapatero, aquell que creia en la Espanya plurinacional, ...
4. El impulsor de l'àrea euromediterrànea i mediterrania.
Pasqual abandona el PSC i engega un nou repte, fer un partit nou a escala europea del socialisme. Els líders, els italians de Prodi. Una aventura que no agrada gens al líder de CiU que està en el partit liberal europeu i que li recrimina que aquest espai ja hi és en la Cambra europea. Tot i això, el socialistes mediterrànis i el partit de Bayrou volen reformar el socialisme.
També ho vol fer el PS tot i que quan em parlen de reformar la Esquerra, em sona a centrar-se i a posar-se en postures més aviat dretanes ja que el Centre acostuma a decantar-se a la Dreta.
Ell és de Centre-Esquerra com la majoria d'espanyols i catalans ens definim a les enquestes dels Estudis d'Opinió creats per ell i el CIS. No m'agrada la idea d'un partit socialista més moderat, si d'un reforma.
Comparteixo moltes de les idees de Maragall: la Espanya federal republicana, la Esquerra reformista, etc.; però tot i que Bayrou l'hagués votat per tal de que no hagués guanyat Sarkozy (el "mal menor") i perquè és un líder amb idees forá bones. La incongroència de Maragall, la incoherència o el poc entendiment al meu entendre del seu discurs que divaga.
Per quan un partit que realment avogi per la República federal, base de la meva ideologia. Sé que no tot és possible i que Madrid té la clau, però quan "el poble és mou les cadires trontollen". Si la CUP (com vaig preveure) ha pujat ha estat perquè el jovent ha cregut que votat pot influir i així ha estat.
La solució com diu ell i on ens hem d'enfocar és Europa, cert. Però com se solucionarà el tema nacional? Jo crec que la solució és el federalisme (tot i que a la espanyola). Val a dir que amb un Senat de les CCAA "real" ja tindriem mitja feina i després cadascú a treballar pel seu país sense les típiques excuses d'això ho decideix Madrid, etc.
20 visites |
2 comentaris publicats
|
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada