Relativitzar, moderació
Crec que no cal pendre sempre però que en els moments acertats et salven d'un gran esglai, d'un ensurt monumental. A vegades, val més ser previsor i precabut que radical i ximple. Tot i això, en la vida és poden aportar moltes postures, totes humanes i dintre del seny i la rautxa característica del fet de viure en aquesta maravellosa Nació.
En la política passa el mateix, no hi ha alternatives "reals" o útils perquè els partits s'han convertit en partits "atrapeu tot" i no en verdaders partits de masses i ideologitzats. Ara se centren per buscar l'equilibri. Un equilibri que també es busca en el mercat. Que el BCE i el BM també ajusten a través dels canvis en els tipus d'interès. Un equilibri que no trobem en una societat en canvi de valors i en canvi de noves conductes. En la societat i en la política al cap i a la fi es busca el Centre, on la majoria ens situem.
Tot i això, això no es ben cert, ni el mercat és perfecte, i per tant, no hi ha un equilibri entre demanda i oferta de productes, en depriment de la demanda del Sud. Ni en la política això s'aconsegueix amb el auge de partits extremistes o ultres, que ja hi eren, però que van agafant força. Partits que poc tenen a veure amb la democràcia: PxC del neofranquista i xenòfob Anglada, el partit de Ville Le pin de ultradreta racista, etc. Un perill pel sistema, un sistema que per ser com a tal ha de deixar que aquests partits es presentin. On està llavors la moderació de l'electorat?
Com gariebé tot les coses no són ni blanc ni negre, i com en la majoria d'escrits solsament poso idees sobre la taula i les deixo anar per reflexionar-hi. Crec que totes les opinions són vàlides ja que el prestigi creat amb l'esforç (aquells autors que ens fan llegir a la uni) tot i fer molt bones anàlisis com tot és falsejable no tenen més raó que nosaltres. No obstant això, és bo llegir-los perquè el discurs i l'argumentació ens fa raonar i posicionar-nos en contra o a favor, tot i que últimament la societat no es posiciona en els temes... no interessa per quedar bé... i a vegades, és per ser prudent, que acabés deixant que postures maximalistes invaeixin el sentit de la comunitat, el sentir comú, etc. No sé, moltes coses, algunes relacionades, postures, etc.
Tot això des de la relativitat, tot s'ha de relativitzar: ni els polítics ho fan tan malament, ni ells tenen totes les solucions als nostres problemes, ni nosaltres som tan poc actius políticament, etc.
Relativitzem per arribar a acords i posicions en comú, per avançar que és el que volem, ser feliços i viure bé oi?
En la política passa el mateix, no hi ha alternatives "reals" o útils perquè els partits s'han convertit en partits "atrapeu tot" i no en verdaders partits de masses i ideologitzats. Ara se centren per buscar l'equilibri. Un equilibri que també es busca en el mercat. Que el BCE i el BM també ajusten a través dels canvis en els tipus d'interès. Un equilibri que no trobem en una societat en canvi de valors i en canvi de noves conductes. En la societat i en la política al cap i a la fi es busca el Centre, on la majoria ens situem.
Tot i això, això no es ben cert, ni el mercat és perfecte, i per tant, no hi ha un equilibri entre demanda i oferta de productes, en depriment de la demanda del Sud. Ni en la política això s'aconsegueix amb el auge de partits extremistes o ultres, que ja hi eren, però que van agafant força. Partits que poc tenen a veure amb la democràcia: PxC del neofranquista i xenòfob Anglada, el partit de Ville Le pin de ultradreta racista, etc. Un perill pel sistema, un sistema que per ser com a tal ha de deixar que aquests partits es presentin. On està llavors la moderació de l'electorat?
Com gariebé tot les coses no són ni blanc ni negre, i com en la majoria d'escrits solsament poso idees sobre la taula i les deixo anar per reflexionar-hi. Crec que totes les opinions són vàlides ja que el prestigi creat amb l'esforç (aquells autors que ens fan llegir a la uni) tot i fer molt bones anàlisis com tot és falsejable no tenen més raó que nosaltres. No obstant això, és bo llegir-los perquè el discurs i l'argumentació ens fa raonar i posicionar-nos en contra o a favor, tot i que últimament la societat no es posiciona en els temes... no interessa per quedar bé... i a vegades, és per ser prudent, que acabés deixant que postures maximalistes invaeixin el sentit de la comunitat, el sentir comú, etc. No sé, moltes coses, algunes relacionades, postures, etc.
Tot això des de la relativitat, tot s'ha de relativitzar: ni els polítics ho fan tan malament, ni ells tenen totes les solucions als nostres problemes, ni nosaltres som tan poc actius políticament, etc.
Relativitzem per arribar a acords i posicions en comú, per avançar que és el que volem, ser feliços i viure bé oi?
20 visites |
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada