Reflexions sobre notícies
De quatre coses que han passat ens aquests últims dies i que tot i que no tinc temps de contestar faré el meu petit comentari i hi agregaré la meva pregunta.
1. Carod volia votar Si a l'Estatut. Llavors si l'Assamblea d'ERC és un aspecte democràtic a afalagar pel partit perquè no hi ha també democràcia interna en certs temes. O es que hi ha masses diferències i cadascú votaria el que volgués? Algú ha de manar i decidir, en aquell cas les Bases. Però per tant, tot i ser més democràtic continua sent una imposició per a tots els membres el fet de votar Si. Encara que ho haguin dit a la Assemblea. El problema tots sabem quin és, el programa, el projecte de país difús. Ribó tira cap el centreesquerra i altres volen arribar com sigui al poder fent l'ullet a JERC. Un d'aquests, Puigcercós que vol la direcció (el que realment li deu interessar) pel 2010. I després hi ha Reagrupament.cat, Carretero i l'independentisme més extremista.
2. Atemptats al Iemen i al Liban. El primer a civils i el segon a militars (cascos blaus). Tots de cèl·lules d'Alqaeda o yihadistes relacionats amb la Yihad islàmica. Una vergonya, i un gran perill global. Un dels problemes de la globalització. Com hi ha aspectes positius per a tot el planeta també el crim organitzat amplia fronteres i es converteix en global. El terrorisme (aquest organitzat a un discurs més o menys coherent ideològicament) no és un invent nou. Casablanca i l'11-M són altres exemples. Per tant, això ja fa temps que dura.
Mentrestant la envejable policia del RU ataca amb virùlència tot tipus d'indici de terrorisme. Val a dir també que aquí encara tenim el terrorisme intern (ETA). L'exterior encara no el tenim assumit. Tot i això, la policia nacional i sobretot, la Herxantxa, fan una gran feia contra ETA i la Kale Borroka. El que passa és que el govern no s'adona que ha de posar el doble de mitjans perquè tenim el doble de problemes amb el islamisme radical yihadista.
Al Iemen la població s'ha posat en contra dels yihadistes ja que no hem de confondre yihdisme amb arabisme, o el fet de ser musulmà amb ser proper a les postures d'Alqaeda. Es van manifestar en contra. El govern àrab també. Això destrossa la seva economia fent biaxar la quota de turisme.
Una pena per un país que estava en ple procés d'obertura al món. I pels familiars de les víctimes.
Pensem que Espanya també és un dels països on es recomana no anar per ETA. Però amb la globalització ja cap lloc és del tot segur.
3. Un altre dels problemes i dels reptes a solucionar és el Canvi Climàtic. Fa poc es va nfer Concerts Liver Earth, multitudinaris per tot el món. Doncs les gràcies a Al Gore per promoure'ls, però n'hi ha prou. Ja hem mogut consciències, tot i que encara Greenpeace no sigui ben vinguda a tot arreu (l'han fet fora de Valencia perquè fan la COPA AMÈRICA i no volen "gent que els molesti").
Jo com a ecologista estic molt content de les mesures que es portaran a terme a Catalunya. En moltes carreteres convencionals i autopistes es passarà del límit de velocitat de 120 km/h a 80 km/h per reduir els gasos contaminants i els tòxics pel medi ambient. Així com la despesa en gasolina ja que amb els embusos es gasta molt engegant, accelerant i tornant a parar-te. Val més anar a poc a poc.
Això són mesures dràstiques. Això és ecologisme radical com a mi m'agrada! Això ja es fa a França on Sarkozy ha posat una moratoria a la construcció de carreteres.
Però mentrestant la UE es mou en contra del Canvi Climàtic, la Xina produeix cada cop més gasos contaminants. Un milió de persones moriran pel CO2. Degut també, a que no tenen gaire higiene i medicaments per contrarestar-ho. Tot i que sobretot, és pel creixement desmesurat de la Xina en demografia i Indústria.
4. Un altre dels reptes, és en aquest cas, el del problema català. Un problema que no ha solucionat Espanya que és qui té la culpa al bvoler unificar Catalunya a Castella. les polítique centralistes fins i tot posen dels nervis als empresaris i Piqué ja ha donat suport al traspàs del Prat amb gestió compartida.
No els ha sortit bé amb Catalunya. Tots aquests anys, segles i milenis, no han servit de res. Catalunya ha aguantat fermament "lluitant" per mantenir la seva Nació. Fins i tot a Euskadi fa uns anys es perdia l'euskera.
Zapartero promet un traspàs amb gestió Generalitat i Govern central (és un pastís massa luxós per passar de cop i s'entèn, però han tardat massa). Amb cert poder del empresariat que CiU juntament amb els actors socials voldria que fos més per aquests i l'empresariat. Així Catalunya seria més forta que ERspanya. Però el secotr Catalunya és homogeni? Els empresaris voldran el mateix que el govern català o que organitzacions socials? Aquesta és la visió del aconflictivista, o de CiU, no la realitat social.
5. Un altre repte. El cnflicte de classe, els drets laborals. El tema sindicats.
CCOO per fi es despunta i no firma amb els hotelers les condicions de treball pequè no són boens. UGT si. UGT continua donant recolzament gratuït al PSC i al PSOE, i a l'empresariat. I a la "pau social" de la que parlava ZP.
No existexi la lluita de classes, però tampoc la pau social. Delphi no és una broma. Però Zp si és una broma d'esquerres, és el centrebroma. Que el conflicte de classes estigui congelat perquè els sindicats no feien res, no vol dir que tots estiguem contents.
6. Les eleccions. Torna Bono. ZP es dona compte de l'esceptisme català envers el seu projecte politic. I vol més vot castellà, per dir-ho d'alguna forma.
7. Saviola. El gran Saviola. Al Madrid. Què en penseu d'això?
1. Carod volia votar Si a l'Estatut. Llavors si l'Assamblea d'ERC és un aspecte democràtic a afalagar pel partit perquè no hi ha també democràcia interna en certs temes. O es que hi ha masses diferències i cadascú votaria el que volgués? Algú ha de manar i decidir, en aquell cas les Bases. Però per tant, tot i ser més democràtic continua sent una imposició per a tots els membres el fet de votar Si. Encara que ho haguin dit a la Assemblea. El problema tots sabem quin és, el programa, el projecte de país difús. Ribó tira cap el centreesquerra i altres volen arribar com sigui al poder fent l'ullet a JERC. Un d'aquests, Puigcercós que vol la direcció (el que realment li deu interessar) pel 2010. I després hi ha Reagrupament.cat, Carretero i l'independentisme més extremista.
2. Atemptats al Iemen i al Liban. El primer a civils i el segon a militars (cascos blaus). Tots de cèl·lules d'Alqaeda o yihadistes relacionats amb la Yihad islàmica. Una vergonya, i un gran perill global. Un dels problemes de la globalització. Com hi ha aspectes positius per a tot el planeta també el crim organitzat amplia fronteres i es converteix en global. El terrorisme (aquest organitzat a un discurs més o menys coherent ideològicament) no és un invent nou. Casablanca i l'11-M són altres exemples. Per tant, això ja fa temps que dura.
Mentrestant la envejable policia del RU ataca amb virùlència tot tipus d'indici de terrorisme. Val a dir també que aquí encara tenim el terrorisme intern (ETA). L'exterior encara no el tenim assumit. Tot i això, la policia nacional i sobretot, la Herxantxa, fan una gran feia contra ETA i la Kale Borroka. El que passa és que el govern no s'adona que ha de posar el doble de mitjans perquè tenim el doble de problemes amb el islamisme radical yihadista.
Al Iemen la població s'ha posat en contra dels yihadistes ja que no hem de confondre yihdisme amb arabisme, o el fet de ser musulmà amb ser proper a les postures d'Alqaeda. Es van manifestar en contra. El govern àrab també. Això destrossa la seva economia fent biaxar la quota de turisme.
Una pena per un país que estava en ple procés d'obertura al món. I pels familiars de les víctimes.
Pensem que Espanya també és un dels països on es recomana no anar per ETA. Però amb la globalització ja cap lloc és del tot segur.
3. Un altre dels problemes i dels reptes a solucionar és el Canvi Climàtic. Fa poc es va nfer Concerts Liver Earth, multitudinaris per tot el món. Doncs les gràcies a Al Gore per promoure'ls, però n'hi ha prou. Ja hem mogut consciències, tot i que encara Greenpeace no sigui ben vinguda a tot arreu (l'han fet fora de Valencia perquè fan la COPA AMÈRICA i no volen "gent que els molesti").
Jo com a ecologista estic molt content de les mesures que es portaran a terme a Catalunya. En moltes carreteres convencionals i autopistes es passarà del límit de velocitat de 120 km/h a 80 km/h per reduir els gasos contaminants i els tòxics pel medi ambient. Així com la despesa en gasolina ja que amb els embusos es gasta molt engegant, accelerant i tornant a parar-te. Val més anar a poc a poc.
Això són mesures dràstiques. Això és ecologisme radical com a mi m'agrada! Això ja es fa a França on Sarkozy ha posat una moratoria a la construcció de carreteres.
Però mentrestant la UE es mou en contra del Canvi Climàtic, la Xina produeix cada cop més gasos contaminants. Un milió de persones moriran pel CO2. Degut també, a que no tenen gaire higiene i medicaments per contrarestar-ho. Tot i que sobretot, és pel creixement desmesurat de la Xina en demografia i Indústria.
4. Un altre dels reptes, és en aquest cas, el del problema català. Un problema que no ha solucionat Espanya que és qui té la culpa al bvoler unificar Catalunya a Castella. les polítique centralistes fins i tot posen dels nervis als empresaris i Piqué ja ha donat suport al traspàs del Prat amb gestió compartida.
No els ha sortit bé amb Catalunya. Tots aquests anys, segles i milenis, no han servit de res. Catalunya ha aguantat fermament "lluitant" per mantenir la seva Nació. Fins i tot a Euskadi fa uns anys es perdia l'euskera.
Zapartero promet un traspàs amb gestió Generalitat i Govern central (és un pastís massa luxós per passar de cop i s'entèn, però han tardat massa). Amb cert poder del empresariat que CiU juntament amb els actors socials voldria que fos més per aquests i l'empresariat. Així Catalunya seria més forta que ERspanya. Però el secotr Catalunya és homogeni? Els empresaris voldran el mateix que el govern català o que organitzacions socials? Aquesta és la visió del aconflictivista, o de CiU, no la realitat social.
5. Un altre repte. El cnflicte de classe, els drets laborals. El tema sindicats.
CCOO per fi es despunta i no firma amb els hotelers les condicions de treball pequè no són boens. UGT si. UGT continua donant recolzament gratuït al PSC i al PSOE, i a l'empresariat. I a la "pau social" de la que parlava ZP.
No existexi la lluita de classes, però tampoc la pau social. Delphi no és una broma. Però Zp si és una broma d'esquerres, és el centrebroma. Que el conflicte de classes estigui congelat perquè els sindicats no feien res, no vol dir que tots estiguem contents.
6. Les eleccions. Torna Bono. ZP es dona compte de l'esceptisme català envers el seu projecte politic. I vol més vot castellà, per dir-ho d'alguna forma.
7. Saviola. El gran Saviola. Al Madrid. Què en penseu d'això?
20 visites |
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada