Mass media, el Poder Real

Diuen que el poder polític és important, si s'usa si, però és com tot, si no s'usa no serveix per res. És com una llei sense sanció. És com els objectius de la Constitució espanyola. Com si no sabessis que el poder polític està per sota del poder econòmic, que aquest controla o és a vegades directament el mateix poder polític. Com si no t'adonessis que el diner mana, i que els sentiments, allò que ens diferencia dels animals a part del racionalisme, cada cop té menys pes. El centre és allò material o estètic, allò passatger e irreal. El Gran Poder, el poder econòmic, el poder financer.

El Poder Real però és un altre, que també controla el poder polític: els mass media. La Sexta i el Público és un contra-poder de PRISA, perquè els diaris no són de partits, són els partits de diaris. Qui controla la opinió pública pot arribar a controlar el vot. I no és pas una utopia dels grans poderosos. Els mass media controlen la informació i la opinió, estan en mans de quatre editorials, de les 200 grans empreses que estan decidint el teu futur. A esquena teva, està clar. A vegades no cal, amb les mass media pots fer creure a la gent que hi ha coses irreversibles. El control en poques mans dels grans MM.CC. com el New York Times és un perill per la pluralitat d'opinió, un oligopoli (un perill pel propi lliure mercat en competència) , un poder que tothom vol controlar, i una arma política.

Per exemple, el cop d'estat contra Chávez, la màxima televisió privada va ajudar al cop d'estat dient que les morts de Puente Laguno era culpa de Chávez. Jo volia dir que tot i saber quins interessos hi havia al darrere de la televisió colpista, cal dir que no s'havia d'haver tancat (per llibertat d'expressió), s'havia d'haver jutjat , però clar per Chávez era millor tenir el control dels mitjans públics, i acabar amb els privats que jutjar als culpables?

Que estrany. Cal recordar que la separació de poders a Espanya és una burla. El Govern fa les lleis (projectes de llei) unint poder legislatiu i executiu. El poder judicial tampoc és gaire independent. El TC és un clar exemple. L'Audiència Nacional potser és comprensible que la controli tot i el mal ús que en fa el Govern central. Diuen que els dos poders queden a sopar (que es coneixen, que són endollats o tenen els mateixos interessos). També cal recordar que hi ha jutges que es venen pel diner.

Tornem però als mass media. Hi ha certa pluralitat però el Llibre d'Estil és un objecte despreciable pel Periodisme imparcial, objectiu, rigorós i personal. Aquests com el New York Times són progressistes (volen acabar amb l'atur) però posen a l'atur a 200.000 persones només per rebaixar costos, tot i els grans beneficis que té cada any.