Comentari publicat a Bona Mens

Resposta Joan Gil

Bon dia;

Em presento. Sóc un dels estudiants els quals ens han criticat en un post d’un anònim; en un portal de debat de contra informació. Em dic Joan Gil Oliveras i sóc estudiant de Ciències Polítiques a la UAB. Des de fa dos anys estic molt actiu i m’he informat bastament sobre el món universitari i específicament sobre la aplicació del Pla de Bolonya. Vaig ser un juntari molt actiu de la meva facultat per la Assemblea de facultat, he també estat força actiu –sobretot en crear estat d’opinió- en el moviment universitari crític o en contra del Procés de Bolonya participant amb el sindicat AEP de les mobilitzacions de la PMDUP, vaig crear un bloc per informar sobre la actualitat del moviment, etc. Fa temps però, la línea estratègica i les formes de la meva assemblea de facultat i jo ens varem distanciar; sobretot per la divisió creada entre estudiants i la mala gestió d’aquesta per part dels líders assemblearis de la meva facultat. No obstant això, ja va ser des del maig del 2008 que vaig començar a escriure i a opinar públicament que calia orientar la deriva que havia agafat el moviment estudiantil català. La deriva però depèn de la nostra participació en el moviment. Un moviment que és heterogeni però que ha estat liderat per un seguit d’estudiants que l’han dut fins a la situació actual, que al meu entendre és un carrer sense sortida. Alguns estudiants sindicats però, van creure que jo no podia dir això i van començar una campanya contra la meva persona durant l’estiu quan anava a les comissions en nom de la assemblea de la meva facultat. No vull dir que els estudiants assemblearis siguin els culpables de tota aquesta deriva. I si que vull dir que les autoritats acadèmiques, sobretot, els Rectors, hagin oblidat el seu paper de mediadors en un conflicte obert per falta d’un pacte social entorn la Universitat Pública. Tampoc vull dir que totes les autoritats acadèmiques hagin actuat malament. Només vull recalcar que no busco la generalització, però si la crítica i l'autocrítica, i que si bé ho explico i ho envio a Bona Mens és perquè vull posar de manifest que encara hi ha formes de fer política estudiantil i rectoral barroeres i que no respecten les persones que opinen diferent. Això també passa entre alguns estudiants antiassemblearis que senyalen amb el dit als que van a les assemblees i sota perjudicis els estigmatitzen.

Des de llavors, des de la campanya, he intentat ajudar per conciliar els grups estudiantils de la facultat. Però des de fa un temps i degut a la pressa de pèl per part d’uns estudiants que els uneix la pertinença a un sindicat d’estudiants en concret; vaig adonar-me que després de la negativa aprovació dels graus; calia usar totes les competències de la Junta de Facultat per fer microsindicalisme, gestió del dia a dia, dinamització de la facultat, donar transparència als pressupostos de la facultat i analitzar-los, intentar crear un grup interestamental davant temes que a tots ens uneixen (beques, ...) a través de la Junta de Facultat, etc.

Totes aquestes propostes constructives –ideades per estudiants de la facultat com jo mateix- van ser recollides en un document que havia d’enviar al Nou deganat. La PEF (la organització alternativa a la Assemblea i que ha guanyat les dues darreres eleccions) el va firmar. La Assemblea no el va firmar. Entremig d’aquesta proposta constructiva em va sorgir un grup d’estudiants d’esquerres disposats a fer quelcom amb discurs, diàleg, útil pels estudiants i participatiu a la facultat. Ens varem anomenar EPA (Estudiants per una Política Activa). Aquests companys van decidir fer un pacte electoral amb la PEF davant el no canvi d’estratègia de la Assemblea. Cal recordar que la PEF es va voler dissoldre i una companya actualment de la EPA va proposar una carta de funcionament intern molt escueta a la Assemblea si aquesta es construïa des de zero entre tots els estudiants; i que els que duen la veu cantant del moviment, en una Assemblea amb més de 300 estudiants de la facultat, no es van dignar a escoltar la proposta i van objectar debatre-la. El problema no és doncs, el model assembleari sinó el mal ús que en fan certs estudiants que en tenen el monopoli. Tot monopoli és negatiu i ataca la representativitat. A part de decidir en la següent –sense que la majoria ho sabéssim- tornar ocupar la facultat. Jo no estic en contra d’ocupar la facultat però aquesta decisió es va fer amb joc brut. Per això, recordant això i moltes més coses, vaig proposar a la EPA que si volien pactar amb la PEF seria el millor i jo em vaig mantenir al marge i no vaig entrar a les llistes conjuntes entre PEF (i) EPA. Abans de les eleccions alguns assemblearis crítics i altres estudiants així com estudiants de les dues organitzacions alternatives a la assemblea; em van exposar que volien una assemblea unitària però verdaderament democràtica i representativa. Dies després, les eleccions d’estudiants a Junta de Facultat van donar aquests resultats: 15 representants de PEF i EPA i 0 de l’Assemblea d’estudiants. Jo no em vaig alegrar del tot, ni alguns de la coalició PEF i EPA. Els varem exposar que calia treballar junts, sobretot als assemblearis més oberts, però alguns sembla que han optat per començar aquesta ofensiva campanya personal.

Alguns s’ho van prendre malament i van exposar les seves males intencions a un de la PEF. Aquest post en contra meu com també de la Júlia Rosell, és només l’ inici d’un error que no havien de tornar a cometre. Ja que aquest cop els afectats no pensem deixar això com si res. Si continua la difamació, contestaré democràticament i amb respecte però informaré sobre algunes coses que potser destaparan un sector del moviment estudiantil que ara per ara, veu perillar la seva homogeneïtat en el moviment i en les facultats. I que consti que no és el camí que m’agradaria agafar. Per tant, m’esperaré a que tot això és calmi i només sigui una anècdota puntual. Sinó, els estudiants haurem de fer respectar la nostra llibertat d’expressió. Per això, ho publico aquí. Tot expressant-vos que no us equivoqueu. Són estudiants concrets, no tot un moviment el que usa aquestes males arts. La resta, que són la majoria, són estudiants mobilitzats, actius i respectuosos que lluiten contra un pla que al meu i al seu entendre desmantella la Universitat Pública, sobretot la seva autonomia universitària i el seu finançament públic; aspectes que deriven un de l’altre. Us convido doncs a participar tant en assemblees, com d'altres formes; a formar part del movimet estudiantil.

Que recapaciti qui ha de recapacitar. I entre tots junts intentem (re)construir la Pública.

Bon curs a totes i tots;

Joan Gil, parlant a titol personal