Smartwatch Xiaomi mi band
Fa 9 anys
divendres, 22 de febrer del 2008
Observatori de la manipulació o els errors dels Mitjans de Comunicació
Observatori de la mentida és el nou espai temàtic del Blog. Intentaré buscar mentides verificables, i no pas "veritats relatives o ambigues".
Pragmatisme
Sempre dic que el pragmatisme és allò ideal, perquè fa de l'ideal una realitat. Jo sóc pragmàtic, la qual cosa no vol dir que no hagi de cedir part de la meva ideologia i idees per tal de dur a terme una realitat (això si, respectant la legalitat, la decència, la coherència, etc.). I això provoca que es critiqui als socialistes més pràctics per demagogs, tot i ser neo marxistes. I és que els comunistes purs no s'adonen que el món ha canviat i que vivim millor que abans. Això no vol dir que no pararem la lluita per aconseguir la justícia social. Evident. Ni que tampoc ens passarem al PSOE Bunker més desideologitzat de la història, i més dretà en economia que mai. Si els d'esquerres no ens unim, no arribarem enlloc. Debat si (defenso la llibertat d'expressió, el debat com a forma més interessant de coneixement, i la pluralitat política com a baluarts democràtics); però desunió no. Evidentment com passa sempre jo si un partit em traïciona ideològicament no tinc cap problema a fotre el camp i ser coherent. I també de canviar d'estratègia si el context vaira. És coherent, pràctic i considero que interessant per la societat (per qui veritablement la política i la Ciència política es deu).
dijous, 21 de febrer del 2008
Sala-i-Martín i algunes cosetes seves
Ell és el gran neo liberal més prestigiós. I és català. No és que sigui mala persona o tingui males intencions és que no té respecte per Marx. Tampoc per tots els moviments anti-sistema i alternatius com Fòrum Social Català o els ex-comunistes o social demòcrates radicals. Ell té la veritat absoluta, i aquí s'equivoca. Potser tots ens equivoquem d'idees i ideologia. El que compta és la intenció i el futur. Així com els resultats verídics i materials.
Quina intenció tenia Marx per mentir? En tot s'equivocaria d'anàlisi. Mai mentiria un home dedicat a la causa obrera a no ser que ho fes per reconeixement social o fama.
Fa molta manipulació en els seus llibres. Es cansa com Pío Moa o Carme Chacón i Iceta de crear por, justificar allò injustificable i sortir valerós (tot i les diferències entre els esmentats personatges). El terme de globalització és el mateix per ell i pels antiglobalització. No obstant, hi ha un error en el seu discurs. Diu que no existeix globalització en el Tercer Món perquè pràcticament no ha arribat. Fals: existeix globalització en el Tercer Món si entenem com a globalització també l'actuació de les multinacionals i mercats financers (el deute extern que engrandeixen dia a dia). Naltros posem l'incís en els que ens manen (200 empreses) i ell en la "llibertat". En un llibre recordo que deia que la llibertat estava mal vista, sobretot el terme liberalisme, i no pas el de comunisme. Cal dir que espero que fos una conyeta de les seves.
El millor de tot com sempre, és el que un obvia. El terrorisme d'estat per exemple (a no ser que hagi escrit sobre això i encara no ho sàpiga).
Diu coses però que com a persona crítica i que m'agrada llegir "l'adversari polític" crec que són bones. Una: la imatge radical dels alterglobalització, dos: la falta de proposta o alternativa conjunta de tots els alterglobalització econòmica, etc. Cal apuntar els detalls de la seva crítica per millorar-nos a nosaltres mateixos. Es pot aprendre de la Dreta.
Ara tenim quelcom que ens uneix: la passió pel Barça i pel futbol!
Quina intenció tenia Marx per mentir? En tot s'equivocaria d'anàlisi. Mai mentiria un home dedicat a la causa obrera a no ser que ho fes per reconeixement social o fama.
Fa molta manipulació en els seus llibres. Es cansa com Pío Moa o Carme Chacón i Iceta de crear por, justificar allò injustificable i sortir valerós (tot i les diferències entre els esmentats personatges). El terme de globalització és el mateix per ell i pels antiglobalització. No obstant, hi ha un error en el seu discurs. Diu que no existeix globalització en el Tercer Món perquè pràcticament no ha arribat. Fals: existeix globalització en el Tercer Món si entenem com a globalització també l'actuació de les multinacionals i mercats financers (el deute extern que engrandeixen dia a dia). Naltros posem l'incís en els que ens manen (200 empreses) i ell en la "llibertat". En un llibre recordo que deia que la llibertat estava mal vista, sobretot el terme liberalisme, i no pas el de comunisme. Cal dir que espero que fos una conyeta de les seves.
El millor de tot com sempre, és el que un obvia. El terrorisme d'estat per exemple (a no ser que hagi escrit sobre això i encara no ho sàpiga).
Diu coses però que com a persona crítica i que m'agrada llegir "l'adversari polític" crec que són bones. Una: la imatge radical dels alterglobalització, dos: la falta de proposta o alternativa conjunta de tots els alterglobalització econòmica, etc. Cal apuntar els detalls de la seva crítica per millorar-nos a nosaltres mateixos. Es pot aprendre de la Dreta.
Ara tenim quelcom que ens uneix: la passió pel Barça i pel futbol!
Cuba
Si. Cal parlar de Cuba.
Primer de tot, no sóc cubà. Per tant no tinc dret a expressar el que vull per a Cuba de forma molt grotesca o radical ja que serà el seu poble qui ho ha de decidir perquè és el que sofreix o gaudeix del règim castrista. Per tant, que quedi clar que defensaré per davant de tot la fe, els DDHH i la democràcia. I que intentaré ser objectiu i posar-me en el seu punt de vista com a bon analista.
Abans de tot cal dir que és un país tancat, on la gent té falta de llibertats civils (no poden viatjar degut al fet de que podrien marxar del país o veure's "manipulats" per les mentides del pensament únic occidental). Per tant, no cal tenir por al poble, a la llibertat de circulació del pensament ni a viatjar; és un dret. No obstant el règim socialista cubà intenta tenir un control social acèrrim de la societat a través per exemple de la gran propaganda revolucionària del Che Chevara. Cal recordar que tot sistema pot ser bo o dolent (dintre de les seves gradacions i aspectes positius o negatius de qualsevol sistema, sigui polític, social, educatiu, etc.) I que tots pequen del mateix. De control social. La llei marca les pautes socials. Tothom està atent del que fa l'altre i de que faci el que sigui més convenient per nosaltres (visió utilitarista que tenim avui dia pel capitalisme salvatge).
Cal també recordar quelcom important com és el Bloqueig econòmic dels EUA que li fa molt mal en tots els aspectes, sobretot l'econòmic i alimentari. EUA juga el seu paper de potència que vol imposar a través de la democratització del estat, el sistema de lliure mercat (com ho va fer a les antigues repúbliques soviètiques el 1991), i no pas millorar la vida de la seva societat, la qual degut en part al bloqueig viu en condicions lamentables en molts casos.
Tot i això la Revolució social cubana té grans èxits. Té grans aspectes positius com que tothom té dret a la sanitat i a la educació pública de forma gratuïta i universal. Això també és democràcia si s'entén com a poliarquia (Dahl, 2003). La universalització d'aquests serveis bàsics no està cobert als EUA, el sector privat "priva" a tots els que no tenen diners de serveis que són DDHH. Per no dir que als EUA hi ha terrorisme d'estat, hi ha pena de mort i no hi ha drets de la infància. (Per no parlar de les dictadures i oligarquies imposades des de la CIA a Amèrica Llatina que han tancat més com a forma de protecció a Cuba.) Com sempre la culpa la té EUA. I no és pas una dèria de les esquerres, sinó que és un punt clau que tot i no excusar allò que fa el règim cubà cal exposar-lo perquè Cuba és el que és perquè EUA (el seu "enemic" a imatge i en el qual s'ha emmirallat al in revés). EUA té culpa i molta. I fins i tots els conservadors del Vaticà li varen dir al Govern de Bush pare i fill que acabessin amb el bloqueig que excusa el tancament del règim.
És democràtic el règim? La pregunta del milió. No ho sé però si ens fixem en la democràcia ideal o perfecte (de Robert Dahl) hi ha eleccions lliures i obertes on pots elegir tots els delegats que vulguis en llistes obertes. No obstant i tot i que no són de partit únic, el control social, i els presos polítics (els dissidents els tanquen per traïdors d'estat per estar finançats pels EUA) no ajuda a l oposició, a les corrents dintre del PCC, a la crítica. Hi ha debat però dintre del comunisme cubà, de la ideologia que impera i el Govern cubà prima i expandeix.
Falta un partit que es presenti per la Dreta. Falta Carlos Lague (proper al demòcrata Chávez, socialista del segle XXI, neokeynessià marxista (tot i que no es diu pas marxista ell) amb mesures socials i socialistes que està acabant amb la pobresa al seu país i que imposa dignitat i respecte al nacionalitzar el "seu" petroli). Els dissidents també (alguns) han mantingut actituds oligàrquiques i triadores al país com va passar amb la oposició golpista a Chávez el 2002 .Per tant, s'ha d'entendre tot envers això també. Cal no dogmatitzar la història, ni mitificar, ni generalitzar; però molts dels bons dissidents cubans (els no-rics, els no-burgesos, els no-traïdors, els que no pacten amb la CIA per fer caure el règim, etc.) volen llibertat política i en falta. Chávez com amb les FARC i el EZL pot portar més llibertats civils i pluralisme polític (que és realment el que fa falta a aquell país) per legitimar el règim polític i l'econòmic socialista. Alguns com Raul Castro, el seu germà, volen expandir i liberalitzar certs sectors de la economia per donar incentius i crear certa competència (errors de la URSS que amb "la perestroika" de Gorbatxov van acabar amb el socialisme real, o socialisme d'Estat, o economia centralitzada). Jo no ho vull, vull saber si sense bloqueig, el socialisme econòmic pot funcionar ja que el règim ha pogut sobreviure al bloqueig (hi ha pobresa però podrien estar pitjor). Vull "glasnot" (llibertats civils i pluralisme polític) com la fi de la censura que va passar a la URSS i inici del descobriment dels gulags de Stalin (del genocidi). Semblant però a la cubana. I no dic "a la cubana" com a cosa menyspreable, és que tota democràcia s'adapta a la seva societat i geopolítica. La democràcia d'EUA (bastant penosa perquè no respecta que tothom pugui ser president perquè es necessiten molts diners per campanya electoral) no té res a veure amb la espanyola. I les dos són democràcia perquè hi ha debat i pluralisme polític. Com també hi ha pluralitat a les universitats catalanes i a TVC (i al Le Monde diplomatique).
Per exemple, pescar peix és un delicte, a mi em sembla normal, ho entenc, és constitucional trobar això delicte però és antiètic i estúpid i inhumà que no es penalitzi amb multa i si en presó.
Aquestes coses s'han d'entendre des d'allà. Com la democràcia islàmica basada en un tipus de Sharia més oberta i plural. No imposem la nostra democràcia, no la caguem.
Alguns presos polítics s'entenen com a contra pels presos cubans de Guantanamo dels EUA. Cap de les dos accions és pot justificar però és una anàlisis més acurada que deixar fora de l'anàlisi a USA.
Cuba és un estat petit i com a tal, tot és diferent. Cal doncs saber que vol el poble, que segurament li té d'agrair coses als socialistes, com acabar amb la dictadura, la repressió i el robatori econòmic de Baptista.
Esperem que el canvi arribi però no de la mà dels EUA per acabar amb allò bo del règim.
Primer de tot, no sóc cubà. Per tant no tinc dret a expressar el que vull per a Cuba de forma molt grotesca o radical ja que serà el seu poble qui ho ha de decidir perquè és el que sofreix o gaudeix del règim castrista. Per tant, que quedi clar que defensaré per davant de tot la fe, els DDHH i la democràcia. I que intentaré ser objectiu i posar-me en el seu punt de vista com a bon analista.
Abans de tot cal dir que és un país tancat, on la gent té falta de llibertats civils (no poden viatjar degut al fet de que podrien marxar del país o veure's "manipulats" per les mentides del pensament únic occidental). Per tant, no cal tenir por al poble, a la llibertat de circulació del pensament ni a viatjar; és un dret. No obstant el règim socialista cubà intenta tenir un control social acèrrim de la societat a través per exemple de la gran propaganda revolucionària del Che Chevara. Cal recordar que tot sistema pot ser bo o dolent (dintre de les seves gradacions i aspectes positius o negatius de qualsevol sistema, sigui polític, social, educatiu, etc.) I que tots pequen del mateix. De control social. La llei marca les pautes socials. Tothom està atent del que fa l'altre i de que faci el que sigui més convenient per nosaltres (visió utilitarista que tenim avui dia pel capitalisme salvatge).
Cal també recordar quelcom important com és el Bloqueig econòmic dels EUA que li fa molt mal en tots els aspectes, sobretot l'econòmic i alimentari. EUA juga el seu paper de potència que vol imposar a través de la democratització del estat, el sistema de lliure mercat (com ho va fer a les antigues repúbliques soviètiques el 1991), i no pas millorar la vida de la seva societat, la qual degut en part al bloqueig viu en condicions lamentables en molts casos.
Tot i això la Revolució social cubana té grans èxits. Té grans aspectes positius com que tothom té dret a la sanitat i a la educació pública de forma gratuïta i universal. Això també és democràcia si s'entén com a poliarquia (Dahl, 2003). La universalització d'aquests serveis bàsics no està cobert als EUA, el sector privat "priva" a tots els que no tenen diners de serveis que són DDHH. Per no dir que als EUA hi ha terrorisme d'estat, hi ha pena de mort i no hi ha drets de la infància. (Per no parlar de les dictadures i oligarquies imposades des de la CIA a Amèrica Llatina que han tancat més com a forma de protecció a Cuba.) Com sempre la culpa la té EUA. I no és pas una dèria de les esquerres, sinó que és un punt clau que tot i no excusar allò que fa el règim cubà cal exposar-lo perquè Cuba és el que és perquè EUA (el seu "enemic" a imatge i en el qual s'ha emmirallat al in revés). EUA té culpa i molta. I fins i tots els conservadors del Vaticà li varen dir al Govern de Bush pare i fill que acabessin amb el bloqueig que excusa el tancament del règim.
És democràtic el règim? La pregunta del milió. No ho sé però si ens fixem en la democràcia ideal o perfecte (de Robert Dahl) hi ha eleccions lliures i obertes on pots elegir tots els delegats que vulguis en llistes obertes. No obstant i tot i que no són de partit únic, el control social, i els presos polítics (els dissidents els tanquen per traïdors d'estat per estar finançats pels EUA) no ajuda a l oposició, a les corrents dintre del PCC, a la crítica. Hi ha debat però dintre del comunisme cubà, de la ideologia que impera i el Govern cubà prima i expandeix.
Falta un partit que es presenti per la Dreta. Falta Carlos Lague (proper al demòcrata Chávez, socialista del segle XXI, neokeynessià marxista (tot i que no es diu pas marxista ell) amb mesures socials i socialistes que està acabant amb la pobresa al seu país i que imposa dignitat i respecte al nacionalitzar el "seu" petroli). Els dissidents també (alguns) han mantingut actituds oligàrquiques i triadores al país com va passar amb la oposició golpista a Chávez el 2002 .Per tant, s'ha d'entendre tot envers això també. Cal no dogmatitzar la història, ni mitificar, ni generalitzar; però molts dels bons dissidents cubans (els no-rics, els no-burgesos, els no-traïdors, els que no pacten amb la CIA per fer caure el règim, etc.) volen llibertat política i en falta. Chávez com amb les FARC i el EZL pot portar més llibertats civils i pluralisme polític (que és realment el que fa falta a aquell país) per legitimar el règim polític i l'econòmic socialista. Alguns com Raul Castro, el seu germà, volen expandir i liberalitzar certs sectors de la economia per donar incentius i crear certa competència (errors de la URSS que amb "la perestroika" de Gorbatxov van acabar amb el socialisme real, o socialisme d'Estat, o economia centralitzada). Jo no ho vull, vull saber si sense bloqueig, el socialisme econòmic pot funcionar ja que el règim ha pogut sobreviure al bloqueig (hi ha pobresa però podrien estar pitjor). Vull "glasnot" (llibertats civils i pluralisme polític) com la fi de la censura que va passar a la URSS i inici del descobriment dels gulags de Stalin (del genocidi). Semblant però a la cubana. I no dic "a la cubana" com a cosa menyspreable, és que tota democràcia s'adapta a la seva societat i geopolítica. La democràcia d'EUA (bastant penosa perquè no respecta que tothom pugui ser president perquè es necessiten molts diners per campanya electoral) no té res a veure amb la espanyola. I les dos són democràcia perquè hi ha debat i pluralisme polític. Com també hi ha pluralitat a les universitats catalanes i a TVC (i al Le Monde diplomatique).
Per exemple, pescar peix és un delicte, a mi em sembla normal, ho entenc, és constitucional trobar això delicte però és antiètic i estúpid i inhumà que no es penalitzi amb multa i si en presó.
Aquestes coses s'han d'entendre des d'allà. Com la democràcia islàmica basada en un tipus de Sharia més oberta i plural. No imposem la nostra democràcia, no la caguem.
Alguns presos polítics s'entenen com a contra pels presos cubans de Guantanamo dels EUA. Cap de les dos accions és pot justificar però és una anàlisis més acurada que deixar fora de l'anàlisi a USA.
Cuba és un estat petit i com a tal, tot és diferent. Cal doncs saber que vol el poble, que segurament li té d'agrair coses als socialistes, com acabar amb la dictadura, la repressió i el robatori econòmic de Baptista.
Esperem que el canvi arribi però no de la mà dels EUA per acabar amb allò bo del règim.
El perquè de la política
El perquè de la política pot estar relacionat amb la base de l'existència humana, amb el perquè de la vida. El perquè li dona cadascú de forma lliure (tota llibertat està condicionada; com el vol d'un ocell) tot i supeditada a l'ambient social que es respira.
Però i el perquè de la política. O l'objectiu últim de la Administració quin hauria de ser? O millor dit, de la Gestió pública i el Moviment Social. Política és gestió però també és el motor del canvi social per exemple.
Jo crec que la finalitat de tota política és la més universal, justa i bonica de totes. La recerca de la felicitat de totes i tots, perquè un no és veritablement feliç si l'altre no ho és. L'ambient ha de ser de felicitat social total per a tots. És una fita desideologitzada i potser serà tractada de lerrouxista, popular, populista, demagoga, abstracte, estranya o impossible. Però crec que ha de ser la intenció de tot polític i política. La felicitat. De tots i totes.
Sembla quelcom que tothom hi pugui estar d'acord i que acaba amb tota lluita social. Però com en el dia a dia, la pregunta que es planteja és com s'arriba a la felicitat? Doncs també és la pregunta política per excel·lència.
Gestió, saber donar ús als recursos materials (naturals o manufacturats) o no tangibles. I creació d'ambient propens a la felicitat: pacífic, harmoniós, acceptat per tots (contracte social democràtic), de benestar (eradicar la pobresa al món, objectiu primordial), etc.
Pau i democràcia. Comerç just i alternatives socials. Utopia i realitat. Pragmatisme i idealisme. Convivència i debat. DDHH. I llibertat. I igualtat.
Però i el perquè de la política. O l'objectiu últim de la Administració quin hauria de ser? O millor dit, de la Gestió pública i el Moviment Social. Política és gestió però també és el motor del canvi social per exemple.
Jo crec que la finalitat de tota política és la més universal, justa i bonica de totes. La recerca de la felicitat de totes i tots, perquè un no és veritablement feliç si l'altre no ho és. L'ambient ha de ser de felicitat social total per a tots. És una fita desideologitzada i potser serà tractada de lerrouxista, popular, populista, demagoga, abstracte, estranya o impossible. Però crec que ha de ser la intenció de tot polític i política. La felicitat. De tots i totes.
Sembla quelcom que tothom hi pugui estar d'acord i que acaba amb tota lluita social. Però com en el dia a dia, la pregunta que es planteja és com s'arriba a la felicitat? Doncs també és la pregunta política per excel·lència.
Gestió, saber donar ús als recursos materials (naturals o manufacturats) o no tangibles. I creació d'ambient propens a la felicitat: pacífic, harmoniós, acceptat per tots (contracte social democràtic), de benestar (eradicar la pobresa al món, objectiu primordial), etc.
Pau i democràcia. Comerç just i alternatives socials. Utopia i realitat. Pragmatisme i idealisme. Convivència i debat. DDHH. I llibertat. I igualtat.
dimarts, 12 de febrer del 2008
Li falta això a Zapatero
Li falta sensibilitat. Ell com tot polític creu que ha servit bé a la societat de forma social demòcrata. Tot i que ha estat més centrista que centre-esquerra amb la mania del PSC i el PSOE per fer política d'esquerres per a tothom en busca de la pau social i de tenir contents també als empresaris/es. Doncs no, la macro economia ha anat bé (hem crescut força) però la micro economia (els preus dels aliments bàsics, el salari congelat) degut a la caiguda de la bombolla immobiliària (això provoca atur als obrers i immigrants) és un desastre. Com també ho és el fet que la economia de lliure mercat depèn dels EUA, la qual cosa és una economia poc sòlida. Alguns diuen que es controlin els preus però no sap que això és anar en contra del sistema. I l'Hugo Chávez que no sap on vol portar el socialisme modern, va crear el MERCAL (mercat d'aliments estatals a preus barats) i degut a això ha caigut la pobresa, però també s'ha fet enemics dintre dels empresaris/es. El món funciona així. A vera si ets més llest ZP.
La meva proposta
La meva proposta d'anàlisis per reivindicar un món millor, amb més progrés, justícia social i pau, és la de buscar l'arrel de les coses, buscar les causes de tot problema social i no quedar-nos en els estereotips o els debats estèrils.
Sempre aposto per passar de tants segles d'història i dubtar sobre tot allò que el sistema (sigui el que sigui) ha muntat per tal de fer un esforç d'abstracció i analitzar tot allò estructural que ens envolta ja que l'estructura és la que defineix els éssers que hi conviuen dintre d'aquesta estructura. Per tant, passant de la idea de Rosseau (idea esquerrana positiva envers l'home), i la idea dretana de Hobbes (l'home és dolent per naturalesa humana). Jo dic, que depèn, depèn de la fe; però que en tot cas és la estructura la que marca els rols socials i les formes que té la societat de sobreviure i adaptar-se (si ho fa) al sistema que li ve donat.
Jo trencant amb el sistema busco les arrels del problema: Perquè hi ha immigració? Perquè hi ha fam, hi ha guerres, perquè la situació econòmica del seu país és inestable, perquè busquen millorar el seu nivell de vida (no tots els que venen són pobres, les pasteres les fan pagar les màfies). I acabar amb el debat estèril del vel, del xoc de civilitzacions, etc.
Trencant amb això em faig preguntes com: Qui controla els recursos? L'estat i les empreses privades. Perquè les empreses privades controlen els recursos? Quin sentit té la propietat privada? Ens és útil? El món ha de ser un lloc per tots o calen fronteres? Si la llibertat de circulació és un DDHH perquè l'incomplim els estats poderosos? Perquè els estats més rics en recursos són els més pobres? Perquè existeix un sol Govern central en un Estat i no més? Perquè la hipocresia ens fa ser pitjors i en canvi, continuem usant-la com a rol social per despendre'ns dels problemes?
Sempre aposto per passar de tants segles d'història i dubtar sobre tot allò que el sistema (sigui el que sigui) ha muntat per tal de fer un esforç d'abstracció i analitzar tot allò estructural que ens envolta ja que l'estructura és la que defineix els éssers que hi conviuen dintre d'aquesta estructura. Per tant, passant de la idea de Rosseau (idea esquerrana positiva envers l'home), i la idea dretana de Hobbes (l'home és dolent per naturalesa humana). Jo dic, que depèn, depèn de la fe; però que en tot cas és la estructura la que marca els rols socials i les formes que té la societat de sobreviure i adaptar-se (si ho fa) al sistema que li ve donat.
Jo trencant amb el sistema busco les arrels del problema: Perquè hi ha immigració? Perquè hi ha fam, hi ha guerres, perquè la situació econòmica del seu país és inestable, perquè busquen millorar el seu nivell de vida (no tots els que venen són pobres, les pasteres les fan pagar les màfies). I acabar amb el debat estèril del vel, del xoc de civilitzacions, etc.
Trencant amb això em faig preguntes com: Qui controla els recursos? L'estat i les empreses privades. Perquè les empreses privades controlen els recursos? Quin sentit té la propietat privada? Ens és útil? El món ha de ser un lloc per tots o calen fronteres? Si la llibertat de circulació és un DDHH perquè l'incomplim els estats poderosos? Perquè els estats més rics en recursos són els més pobres? Perquè existeix un sol Govern central en un Estat i no més? Perquè la hipocresia ens fa ser pitjors i en canvi, continuem usant-la com a rol social per despendre'ns dels problemes?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
