Respecte

El respecte és un valor en si mateix, és bo per definició i millora les relacions socials de tota persona. En política no s'usa gaire, i per tant, no es dona exemple.

IU regionals

Les meves propostes per IU:

1. Crear IU regionals a Catalunya, Euskadi, València, Andalusia, Madrid i Astúries. El sistema electoral és injust, per això, presentar-se per guanyar escons de forma focalitzada és més feficaç, per a posterior creació d'un grup parlamentari conjunt al Congrés (si es pot) i per continuar la feina a les autonomies (nacionals o no) i no desaprofitar projectes com els d'ICV-EUiA.

2. Tornar a les "bases". No és que s'hagin oblidat d'elles però cal més vinculació "lluita obrera i social" (sindicats, ONGs) i partit polític.

3. Abarcar tota les noves sensibilitats de la nova esquerra (pacifisme, ecologisme, etc.) tot i que s'està fent prou bé però amb més pes de totes les parts.

4. No trencar el pacte entre social demòcrates, social demòcrates radicals, socialistes del segle XXI, ecosocialistes i eurocomunistes.

És de justícia...

Dos dies de descans, contracte laboral digne pels becaris de col·laboració i professorat associat, menys feina per als metges i metgesses, parar els aspectes negatius del Pla Bolonya, fer pressió quan s'ha d'impulsar un debat sobre la educació pública a secundària per part del Govern, etc.; són reivindicacions justes basades en la igualtat, la dignitat humana (laboral i emocional) i en ideals que van més enllà d'una realitat que ha millorat envers el segle XIX però que té que millorar molt més davant alguns retrocessos socials o desigualtats socials i econòmiques "estructurals".

Com va dir un dels líders sindicals de l'Assemblea de la TMB: "allò que hem aconseguit - els progressos socials i els drets laborals - no ens els regalen o ens els donen perquè governin partits d'esquerres, els tenim que reivindicar i lluitar per ells". Sense pressió i reivindicació popular no hi ha progrés social ja que no es crea ni debat ni consciència; per això a vegades estic més proper al sindicalisme (més tangible) que al socialisme (més idealista i poc pràctic).

Competència o cooperació

No vull fer demagògia, però normalment la cooperació s'ha vinculat més al Socialisme i la competència al Capitalisme. Evidentment amb connotacions molt diferents per a cada rol econòmic, social, etc.

La competència no és que sigui pas dolenta, com gairebé tot pot ser positiva o negativa, i més en aquest capitalisme "social". No obstant, crea desconfiança a llarg termini, i "mal rotllo", la qual cosa acaba amb l'objectiu final de gairebé tota actuació humana: la felicitat d'aquells qui actuen (i potser de la resta també).

La cooperació pot ser un desastre però crea rols de simpatia, bon rotllo, confiança, etc. No obstant pot arribar a ser perillosa en el sentit que tot i que tothom vol arribar a un mateix objectiu i per tant, els beneficis són per a tots els membres que executen aquella acció a vegades no tots els membres són necessaris i indispensables i per tant, i més en societats que han viscut el capitalisme més salvatge (amb una gran competència) - i això no significa que és l'únic sistema econòmic que ho provoqui - alguns membres "passen" d'esforçar-se. I això per algú d'esquerres és fatal perquè trenca amb la utopia, i més per algú que defensa "la cultura de l'esforç útil i de cooperació".

Les cooperatives són això, les empreses d'autogestió també, etc.; i no vol dir que hagin de ser menys productives. La lògica humana és la que no ho fa funcionar, però una cosa positiva que té la humanitat és que evoluciona i per tant pot canviar a millor.

Cooperació vs. competència. Tot i això, els treballadors/es de cooperatives tenen bon rotllo però llavors arriba la competència al arribar al Mercat (l'amo i senyor del nostre nivell de vida). Allà tothom intenta guanyar el màxim possible. Sigui per benefici propi o pel de la comunitat de treballadors/es de la cooperativa.

Positiu o negatiu?

Com molts camins, el de la política és un camí curt o llarg segons els objectius a assolir, i per tant, que té moltes vies per les quals un pot desviar-se. Com diu la dita popular "Poderós és el Diner" i "el Poder corromp", i no és pas una qüestió de generalitzar i simplificar o fer un anàlisi complex de la situació. És un rol que agafa tota persona al seu lloc laboral, a la feina, entre projecte i projecte, entre atendre a un client o a un altre, entre construir una part d'un objecte i un altre. No és que sigui pas legal, o considerat com quelcom normal, però no obstant si que en certs aspectes de la vida com en Internet, la pirateria (sigui perquè es considera que el cànon digital és una injustícia, etc. etc.; que no ho nego pas) no és pas considerat un delicte tot i que estigui penat judicialment. "Ho fa tothom", i com ho fa tothom "no deu ser pas dolent". Doncs, en política el mateix i amb números més grans de diners i per tant, més fàcil de robar un "tros" sense que ningú noti res (tot i la transparència en els contes i el tema fiscal de l'Estat). Hi ha autònoms que tampoc declaren Hisenda i no passa res per bastants persones, ans al contrari, el dia a dia ho a "normalitzat" (com ja veieu el tema de la "normalització", el fet de "banalitzar" i d'"interioritzar" quelcom com a positiu m'interessa força, sobretot la desigualtat entre diferents accions considerades de diferent forma).

És una societat crítica amb la política que tot i això, no fa res per canviar-la. És una societat hipòcrita on també hi ha corruptes i delinqüents de tota mena (evidentment els graus entre un i altre poden variar la opinió envers aquests per raons totalment sensates). Una societat que no li agrada la hipocresia però que no trenca amb aquest rol perquè no pot o perquè no va unida. El nacionalisme (que per mi - persona no dogmàtica - no té perquè acabar amb la visió marxista de classes socials) ens podria unir a tots en un projecte comú? Ens podria il·lusionar? Com podem acabar amb paràsits corruptes en la política si el Poder econòmic mana per sobre del polític?

I una altra cosa també amb la disjuntiva positiu-negatiu. Quina és la via, la ideologia, el conjunt d'idees i valors per arribar a un món més just?

Abans de tot pregunteu-vos si realment hi creieu en un món just i que considereu per "justícia"; i després sigueu sincers amb vosaltres mateixos: si fóssiu rics o formessíu part de la monarquia pensaríeu el mateix? Que falla doncs?

Líders

Llamazares (un crack) ha dimitit. Ho ha fet de forma correcte i honesta i se li ha d'agrair el gest. Masses xecs en blanc per a ZP en matèria social mentrestant pactava amb CiU (i PP) les lleis econòmiques de l'Estat espanyol. Molta confrontació però en Economia tots contents. Solbes i Pizarro eren el mateix. Un més bo que l'altre però en definitiva el mateix.

I Carod-Rovira? Uriel Bertran i Puigcercós volen la cadira del lideratge d'Esquerra...

I Rajoy que es va quedar sol el dia de les eleccions?

Canvi de rumb. Punt i apart. El vot a l'Estat espanyol.

Que el bipartidisme l'han venut PSOE i PP de la millor forma amb el seu discurs i amb l'ajuda dels mitjans de comunicació de masses és més que cert. Que el sistema electoral no és proporcional i no ajuda al pluralisme polític, és també ben cert. Que la tendència de vot que s'ha anat estenen al llarg del temps a tot l'estat ha estat el de la polarització, la confrontació, i el de dos possibles opcions és alhora cert. Que no tenim un sistema de segona volta presidencial anglosaxó però que tot i això si assembla, és ara més que mai, cert. Ha estat un procés llarg i laboriós el del PSOE per acabar amb IU a través del "vot útil". Ha estat un treball d'un gran estratega el de José Maria Aznar, el d'unir extrema dreta, dreta i centre-dreta en un mateix partit. El d'unir conservadors, liberals i neoliberals. El de tenir al seu favor (ara no tant) la patronal espanyola. El de tenir al seu favor el franquisme, l'espanyolisme i el vot "carca" i "castellà". Ha de ser un gir, un canvi de rumb, el que salvi IU, ERC, BNG, CC, CHA, PAR, PA, NaBai (amb una gran Uxue Barkos), PNV del desastre. I CiU que no canti victòria. El vot dels espanyols (dels que se senten espanyols està dividit en dos), i les altres identitats nacionals també el divideixen ja en clau espanyola. Tendim a tenir una cultura política més espanyola? I l'oasis català? I la cultura política diferencial? Doncs per les eleccions generals ja s'ha acabat, ara caldrà veure a les autonòmiques que no crec que passi aquest gir al bipartidisme. La por al PP guanya a Catalunya. Carod (el millor d'Esquerra) va saber ser el millor anti-PP, Ridao (més seriós, més gestor i no tant "pallasso") no. Aquests quatre anys han estat una pena per al nostre país però Zapatero se'n fot de nosaltres perquè té els nostres vots assegurats. Al cap i a la fi, el PP li va bé, perquè no són tan d'esquerres com diuen, ni tant plurals. Són de centre liberal social. El PP no perd, i a Catalunya guanya, guanya l'espanyolisme, guanya la dreta.

No anem bé. El nostre futur és de masoquistes si no el canviem.

I Herrera? Cinc vegades millor que Saura hi perd un escó. Cinc vegades més pragmàtic, sensat, seriós, coherent, plural, poc utòpic, etc.; que mai ningú a la Esquerra de debò ha estat; i en canvi, perd. Perd. Perd i perd. Que vol dir que el millor per la meva opinió, el que s'ho ha currat més al Congrés de Diputats és castigat. La gent vota contra el PP, no pas a favor del PSOE. Voten per costum, per historia familiar. No voten a favor de tal programa (si és que en tenen). Volem un sistema bipartidista oligàrquic?

No dic que Montilla no defensi Catalunya (ja ho ha fet atacant el pacte ZP-Mas i no reben a Maleni), però Chacón i Clos segur que no.

Frutos (PCE), Marga Sanz (social demòcrata) i Llamazares (social demòcrata radical i comunista de fe) han tingut problemes interns però no han sabut fer una bona campanya. A Madrid han perdut. I el temps l'han perdut a Internet (Second Life) buscant el vot jove. IU desapareixerà? El federalisme, la República, el somni de la Esquerra també?

Tan malament sona dir-se "comunista"?

Doncs si, això és Espanya, i ara també Catalunya si no ho frenem. Menys inversió i més vots pel PSC-PSOE.

La gent vota per les viceres i si IU (que modera els sectors d'extrema esquerra) no té veu al Congrés de Diputats només quedarà la reivindicació pacífica obrera al carrer per a l'extrema esquerra i la Esquerra moderada de debò.