Notícies de la setmana

El Capitalisme es mor (diari AVUI+)

Alemania aprueba un plan de rescate bancario de 400.000 millones
Es el mayor programa de ayuda desde el fin de la II Guerra Mundial y Merkel lo califica como la primera piedra nuevo orden mercados financieros

Nissan quiere despedir a 1.680 personas en su factoría de Barcelona
La dirección del fabricante asegura que es la única manera de garantizar el "futuro y la sostenibilidad" de la planta

100 mil créditos otorgados a las mujeres venezolanas

Intelectuales de izquierda aplaudieron al neoliberalismo

"Los tiempos en que dependíamos del FMI acabaron"
El presidente de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, afianza la idea de que su país se está convirtiendo en una potencia emergente regional

Saura y la nieta de Companys piden a Justicia la reparación del ex presidente catalán
El consejero de Interior asegura que el siguiente paso será conseguir la nulidad del juicio contra el político fusilado en 1940

L'alcalde de Manresa explica davant de més de 400 treballadors municipals que no hi haurà increments salarials per sobre de l'IPC

Cobertura en video: Manifestación por la Liberación de Los 5.
Madrid, 4 de Octubre. Más de mil personas se manifestaron en el centro de la capital para exigir la liberación de los cinco cubanos ilegalmente secuestrados por la justicia norteameriana.

¿Premio Nobel para un mafioso?
El ex presidente de Finlandia Martti Ahtisaari ha sido galardonado con el Premio Nobel de la Paz 2008

El estadounidense Krugman, crítico del neoliberalismo, gana el Nobel de Economía

Ateos llaman a la puerta de las religiones
La ciencia y religión deben cambiar. La ciencia, hasta hoy, no ha respetado la alteridad de los seres. La religión todavía no se ha librado de su fundamentalismo en la lectura de los textos sagrados

L'especial "paternalisme" d'Estat capitalista

¿Quieres ser ecologista? ¡Píntate algo verde!

¿Quieres ser ecologista? ¡Píntate algo verde!

La Fórmula 1 pinta unas rayas de verde en los neumáticos para impulsar la conciencia ecológica. Ver para creer.

Javier Adler | Para Kaos en la Red | Hoy 14:06 | 79 lecturas | 1 comentario

¡Que alguien pinte ese humo de verde!

Cuando uno cree que los absurdos de la propaganda mediática han llegado al límite, la realidad se supera a sí misma. Quien haya seguido la Fórmula 1 esta semana habrá visto la campaña "ecológica" de la marca de neumáticos Bridgestone que consiste en la genialidad de pintar unas rayas verdes en sus neumáticos.

Parece una broma, pero no lo es. Parece que tiene que haber algo más aparte de las rayas, pero no hay nada. Parece que tendrían que escucharse voces críticas, pero ahí están los medios con sus titulares, "neumáticos ecológicos", "Bridgestone se apunta a la ecología", etc. ¿Nos hemos vuelto locos?

Y los responsables de la campaña lo presentan, cómo no, con toda la seriedad del mundo:

“Esperamos que nuestras ruedas para la campaña Make Cars Green, dirijan la atención de todo el mundo a las muchas iniciativas medioambienteles que el mundo de la Fórmula 1 está emprendiendo"

¿Qué iniciativas? ¿pero cómo va a tomar "iniciativas medioambientales" un negocio tan contaminante como la F1?

“La conservación del medio ambiente es un asunto que ocupa el centro de los intereses del Grupo Bridgestone"

¿El centro? ¿más importante que aumentar los beneficios? ¡Fantástico!

El piloto Raikonnen asegura que "no se trata sólo de marketing", y que su "deporte" contribuirá en "ayudar a salvar el planeta". Y el piloto Hamilton también declara estar "encantado de poder ayudar a promocionar sus positivos mensajes".

Pues nada, que cunda el ejemplo. Que los políticos se pongan corbatas verdes para demostrar su compromiso ecológico, que los ejércitos lancen bombas pintadas de verde para salvar mejor el planeta y que las fábricas echen humo verde para lanzar un mensaje positivo a la atmósfera.

Si Orwell levantara la cabeza ..

Un molt bon escrit

'La Caixa' amaga el català

Hi ha maneres i maneres de traduir del català al castellà. Una d'elles és fent-ho bé i buscant les millors expressions en cada llengua i una altra de ben diferent és buscar-ne mots que siguin comprensibles i iguals en les dues llengües. D'aquesta manera no es diferencia què és català i què és castellà, utilitzant una sola llengua que cola per les dues.

Això és el que ha fet 'La Caixa' en els seus caixers amb les noves targetes de crèdit i així ens ho explica en Marc Belzunces al seu bloc. Diu així:

Aquest més em toca renovar la targeta de dèbit. Així que La Caixa ja me n'ha enviat la nova.

La targeta caducada duu diverses frases en català:

Ús electrònic exclusiu (amb bilingüisme anglès: Electronic use only)

Si troba aquesta targeta, sisplau, telefoni'ns o porti-la a qualsevol entitat financera adherida a.... (amb trilingüisme, amb la mateixa frase idèntica en espanyol i una versio reduïda de la frase en anglès).

Firma autoritzada

Caixa d'estalvis i pensions de Barcelona

I una forma neutra català/espanyol: Caduca final

La nova targeta, en canvi, duu dues formes neutres català/espanyol:

Caduca final

Firma titular (l'antiga Firma autoritzada)

I després una frase en anglès, Electronic use only, desapareixent la frase equivalent en català.

El nom sencer de La Caixa ha desaparegut i s'ha transformat en www.lacaixa.es (i no pas .cat).

Qualsevol frase inequívocament en català ha desaparegut. I això que sóc un client que consta com a catalanoparlant.

Tarragona plena de neofeixistes

Aquesta és una opinió que fa temps que penso, i que segurament no canviaré mai perquè la tinc molt arrelada i me la crec molt, tot i que moltes de les persones que m'han sentit exposar la meva opinió sobre el feixisme no els agradarà gens. Tot i això, aviso, no s'ha d'entendre malament les meves paraules. Com em va preguntar un professor, tu li donaries la llibertat d'expressió als que van en contra de la llibertat d'expressió? S'han de poder presentar els que no creuen en la democràcia? Els anti-valors s'han de combatre amb la censura?

Si. Si. No. Molta gent opina que gràcies a això Hitler va arribar al poder. Però jo els exposo que això és no creure en el poble i la seva cultura i racionalitat, i humanisme. Això és no creure que els teus arguments en contra dels anti-valors feixistes són més potents. Això és no creure en la humanitat.

Si censures tens por. Evident, són un perill. Però d'entrada no els puc deixar que no pensin (impossible per altra banda). Tampoc crec que els haig de censurar als feixistes i neofeixistes perquè no puc atacar-los amb la mateixa moneda. No puc usar el seu anti-valor (censura) i aplicar-lis a elles i ells. No. Crec que la argumentació els pot deixar pitjor. Viuen del conflicte. Si es fa una concentració antifeixista s'embolicarà la troca i és el que volen.
Tampoc vull dir que els deixem opinar lliurement dient bestieses. I nosaltres tranquils a casa sense fer-hi res. Cal actuar en conseqüència davant l'augment d'aquests grupusculs. No se'ls ha de donar la importància que no tenen, però.

No hem de caure en el parany de fer notícia important del dia que quatre imbècils es manifestin. No. Estratègicament això no serveix per res sinó per donar-los veu.

Poden pensar, poden opinar en l'àmbit privat i el públic (el públic no els pot promocionar ni donar-los la importància que no tenen) però no poden actuar. Perquè si actuen segons els seus anti-valors (picaran immigrants, etc.) això és il·legal, il·legítim i delicte i cal aturar-ho.

Manifestar-se i opinar. Ser que fa ràbia veure com es passejen tenint en compte les nostres penúries familiars que varem tenir que viure per aquests imbècils (pels seus antepassats).
Tot i això, sempre hi haurà rucs. El que cal és que madurin i siguin racionals.

Un cop de puny no serveix de res. Encara pijtor, els alimenta.

Militants d'ICV impulsen un manifest sobiranista Entre altres el signen Raül Romeva, Josep M. López Llaví, Jordi Altarriba o Ignasi Riera L'eurodiputat Raül Romeva, els ex-diputats Joan Armet i Roc Fuentes i el coordinador del grup d'ICV a la Diputació de Barcelona, Manuel Martínez, tots d'ICV, s'han adherit al 'Manifest per unes polítiques sobiranistes' (pdf), impulsat pels fundadors d'ICV, Jordi Altarriba i Josep M. López Llaví. El manifest critica el 'tractament accessori' que la formació concedeix al fet nacional i proposa una comissió de treball sobre la qüestió. El manifest, que ja compta una vintena d'adhesions, també propugna un canvi d'imatge d'ICV. 'De poc serviria, s'hi diu, la correcció dels plantejaments teòrics i estratègics sense un canvi visible de la política i de la imatge nacionals d'Iniciativa'. López Llaví ha explicat a VilaWeb que calia que ICV passés a formar part de l'espai sobiranista: 'Quan parlem de forces sobiranistes, només s'hi inclouen CiU i ERC, cosa comprensible, perquè ICV no ha fet res per ser-hi; sovint, per marcar distàncies amb CiU. Però podem ser tan equidistants dels uns com dels altres. Hem de formar part de l'espai nacionalista català, però ens ho hem de guanyar', diu López Llaví. Esmenes en favor de l'autodeterminació El grup impulsor del manifest prepara algunes esmenes a una de les propostes que es debatrà a la novena assemblea nacional d'ICV, en concret al punt 'El nostre horitzó nacional'. Aquest punt parla d'un finançament just, de la defensa del català i del dret d'autodeterminació, però els signants del manifest reclamen que la direcció elegida per l'assemblea 'assumeixi explícitament la reivindicació nacional en l'horitzó de l'autodeterminació i la situï en un lloc capdavanter de la política d'ICV.' A banda la redacció d'esmenes, el grup crític d'ICV té previstes algunes reunions amb la direcció del partit, per convèncer-la que s'estableixi una comissió de treball sobre el dret d'autodeterminació: 'una comissió que serveixi per decidir cap on ha d'anar ICV, que faci convocatòries relatives a qüestions sobiranistes i que treballi amb continuïtat', diu López Llaví. 'En definitiva, resumeix, volem que la qüestió nacional no sigui un punt més del programa, sinó un full de ruta que orienti totes les polítiques d'ICV.' L'origen del manifest El 18 de setembre, Josep M. López Llaví i Jordi Altarriba van publicar un article a El Punt titulat 'ICV, un vaixell que ha d'afinar el rumb', en què feien una crida als militants d'Iniciativa perquè reclamessin la defensa explícita del dret d'autodeterminació. D'aleshores ençà els autors del text han mantingut algunes reunions amb companys de partit per a discutir i perfilar els punts del manifest i aconseguir que ICV assumeixi posicions 'decididament sobiranistes'. Adhesions al manifest Al manifest s'hi han adherit, de moment: els convocants, Jordi Altarriba i Josep Maria López Llaví; Antoni Morral, alcalde de Cerdanyola del Vallès; Ignasi Riera, ex-diputat d’ICV al Parlament de Catalunya i escriptor; Pep Altayó, responsable de l’àmbit Cultura d’ICV; Enric de Vilalta, responsable de Política Lingüística; els escriptors Jordi Coca i Miquel-Lluís Muntané, responsable també de Cultura d’ICV de Barcelona; Cristina Badosa, catedràtica de Literatura Catalana de la Universitat de Perpinyà; Xavier Gabarrell, professor de la UAB; Borja Aragay i Margarida Barjau, professors; Joan Isard, dirigent veïnal; Francesc Mercadé, d'ICV Torredembarra; Neus Canelles i Francesca Gironès, d'ICV Vallès Oriental; Carles Bort, d'ICV Gràcia; Roc Fuentes, ex-diputat al Parlament de Catalunya i ex-senador per ICV; Manel Martínez, coordinador del grup d’ICV a la Diputació de Barcelona; Pere Vallès, president d’ICV de Molins de Rei; Oriol Ferran, coordinador de l’àmbit TIC d’ICV i cap de llista d’Arenys de Mar a les municipals; Joan Manrubia, professor d’institut.

SAURA, ÚNIC CANDIDAT El corrent crític d'ICV Manifest de Maig no avalarà la candidatura de Joan Saura a la direcció del partit, l'única que hi ha, i la cosa més probable és que voti en blanc. Divendres acabarà de decidir si votaran en blanc o s'abstindran. Tot i que no presentaran cap candidatura alternativa, els crítics insisteixen a qüestionar Saura, bo i preveient que tornarà a ser president d'ICV, en vist dels 477 avals que ha presentat.

Posició dels idealistes esquerrans

Posició dels idealistes esquerrans

Valors, praxis, mitjans, formes d'actuar, discurs, posicionament obert. Els mitjans no poden contradir els objectius. Tot és un paquet únic. I aquest és pot lligar amb d'altres paquets similars.

Joan Gil Oliveras |

Ostentació del consum, "somni americà", enveja, competència mal entesa, etc. Tot això són característiques de la societat civil actual. Societat desmobilitzada, aturada, estorada, perplexe, incredula, impactada, però que es basa en el "carpe diem" i en la mateixa lògica liberal capitalista. Es creuen que la poca mobilitat social i laboral és l'única via d'avanç (individual). Els MMCC fan la seva feina ideològica, com altres institucions com la Església, la Escola, etc. Però no siguem tancats i sectàris, hi ha cristians, els marxistes cristians que són perfectament part del nostre ideal de futur. Que podem treballar junts en aspectes en els quals arriben a consensos. No caiguem en "o això o res". Sumem, cal sumar, en tots els àmbits, també en l'estudiantil. Mica en mica demostrarem la eficàcia de les nostres idees, i canviarem si podem en certa mesura la mentalitat tancada i poc oberta sobre el canvi social que es té avui dia sobre la pròpia societat en el si d'aquesta.

Aquest és el problema. Els valors. Si ens creiem que la societat no pot arribar a ser solidària i justa perquè la naturalesa humana no va en aquest sentit. A part de no haver analitzat complexament la història de la humanitat amb èpoques d'alta cooperació i fins i tot de solidaritat gratuïta. És una forma de que entre totes i tots ens estanquem en l'avanç social. Cal alhora donar esperança i ser pràctics, "cal demostrar la esperança". Tenim problemes seriosos mediambientals i socials com per estancar-nos en debats que ens separen. Treballem junts i deixem-nos de mirar per casa quan totes les organitzacions socials d'esquerres estem perdent militància. No ens enganyem, hem de captar pel nostre "equip" (organització, sindicat, partit, grup), però sense mentir sobre l'altre. Fins i tot informant de la existència de l'altre sabent que si ho fas l'altre tindrà un militant més. No costa gaire, us recomano que ho feu.

Un altre problema és el "Llibre del Buen Revolucionario". Estic fartet de sentir com un és millor o pitjor revolucionari quan cap dels dos ha aconseguit absolutament res pels seus objectius lloables.

Les postures dels puristes "antisistema" tampoc hi ajuda gaire. No volen tocar res que sigui institució, perquè és de caire burgès, i creient-se una vessant de la lògica anarquista, pensa que tot allò vinculat al sistema és la base de la seva corrupció i la dels seus companys. Això és no creure en els seus valors. Això significa que tot i que cal estar alerta amb la lògica del sistema i les temptacions del "diner", un revolucionari com cal no pot estar sempre al carrer. "Un peu al carrer i un a la institució". Aquests s'han aprés a Gramsci: crear superestructura mentrestant es desenvolupa la estructura. Muntant -només- espais fora del sistema, lloables activitats que donen exemple i verifiquen la eficàcia dels valors i formes d'economia marxista, no es pot crear país. No es viu de la paraula. No es canvia un país estan fora de les institucions ja que si ja ens informen poc des del 4rt poder (i des dels espais necessaris de contra informació no podem contrastar el que diu l'adversari polític), imaginem-nos si no estem en els espais polítics públics (no en els més importants i reals: els despatxos) com els parlaments i ajuntaments. Cal donar exemple que el nostre programa polític funciona. Això és una de les formes de la CUP, fer coses sensibles per sumar. Fer coses concretes per construir des de la base per arribar a conquerir el poder.

ICV-EUiA és la postura reformista idealista de canvi, i tot i que hi hagi alguns i algunes que els interessa ben poc la ciutadania i el seu benestar social, és de moment l'únic referent per a molts del partit de classe treballadora i del canvi social. Això no vol dir que no hagi estratègicament d'ampliar horitzonts dialèctics amb postures més suaus (ecosocialisme, ecologisme, multiculturalisme). No obstant, tampoc cal oblidar-se de quins interessos i quins ideals representen. No crec però que comunistes, eurocomunistes i social demòcrates radicals no puguin treballar junts. És ser molt tancat i no entendre la complexitat d'afers col·lectius pensar que la teva ideologia és vàlida en tots els àmbits, i que la teva variant ideològica marxista o socialista no marxista és la única vàlida i amb la resta de vessants ideològiques no s'ha de contactar i col·laborar.

En resum, aposto perquè sumem. Sumar és la clau. Ambigüitat en el discurs o complexitat dels problemes i pragmatisme útil per a la classe treballadora? Recordem, no és el sector privat el culpable de la crisis del sistema. Ho som totes i tots nosaltres que tot i no disposar del poder econòmic, polític i social real, ens quedem de braços plegats o bé debatim hores i hores si era millor Trostky o Stalin, quan d'això la gent no viu. I no vull dir que no calguin els debats, benvinguts siguin tots els debats. Ara, per avançar, no per estancar-nos discursivament i organitzativament.